Reprenem els relats de mitologia de Neus Jordi LA NISSAGA DELS DÉUS que anem publicant tots els dimecres amb el corresponent a la dea:
ATENA
Atena era una de les deesses més venerades a Grècia. Era filla de Zeus i de Metis. El seu naixement va ser una cosa sorprenent. Va néixer del cap de Zeus.
Expliquen que quan la seva mare estava embarassada, Zeus va rebre un oracle. Li anunciava que primer tindria una filla però, si després tenia un fill, el destronaria. Aleshores Zeus perquè no es complís l’oracle es va empassar Metis pensant que així solucionava el problema. Quan va arribar el moment del part, a Zeus li va agafar una forta migranya, tenia molt mal de cap i desesperat va cridar el seu fill Hefest, que tenia moltes eines, i li va dir: “Fill meu, vine amb la destral, i obre’m el cap a veure què tinc aquí dins que em fa tant de mal”.
Hefest havia d’obeir perquè Zeus era el déu més poderós de l’Olimp. Tan bon punt li va donar el cop de destral va sortir Atena, vestida i armada amb un casc de guerrer, una llança i un escut.
Com que va sortir del cap de Zeus era la deessa de la intel·ligència. Per això l’acompanya un mussol, un ocell amb uns ulls molt grans i molt oberts.
També era deessa de la guerra. A la guerra de Troia va ajudar moltes vegades els herois grecs. Al pit o a l’escut portava la imatge de Medusa, una de les tres gorgones. Era un ésser monstruós, amb el cap ple de serps que feia tornar de pedra tot el que la mirava.
En una ocasió va competir amb Posidó, el déu del mar, en un concurs per veure qui seria el patró de la ciutat d’Atenes. Es tractava de veure qui feia el regal més útil per a la ciutat. Posidó va fer brollar una deu d’aigua salada a l’Acròpolis però ella hi va fer crèixer un arbre, una olivera, i els déus van decidir que havia guanyat.
Per això un altre dels seus símbols és l’olivera que és un dels arbres que es cultiven més a Grècia. Així doncs va donar el seu nom a la ciutat, Atenes, i a dalt de l’Acròpolis s’hi va construir un temple dedicat a ella, el Partenó, tot ell de marbre blanc del Pentèlic i amb unes proporcions estèticament admirables. Es diu Partenó perquè la deessa era una noia jove i en grec parthenos vol dir “noia jove”.
A Atenes cada quatre anys s’organitzaven les Panatenees, unes grans festes en honor a la deessa. Un dels actes més importants de la festa era una processó que anava des de l’àgora, la plaça principal de la ciutat, fins a dalt de l’Acròpolis.
Hi participava molta gent i li feien moltes ofrenes, però la més preuada era un vel que les noies joves oferien a la deessa i que l’havien estat teixint amb les seves pròpies mans.
I és que a més a més de ser intel·ligent i guerrera era protectora de les arts i dels artesans.
Fídias, un gran escultor del s.V aC, li va fer una escultura tota d’or i de vori que estava a la cella, a dins del temple. Se la representava vestida de guerrera, tal com anava quan va sortir del cap de Zeus.
També Homer en els seus poemes parla d’ella. L’anomena “la dea d’ulls d’òliba” o “la dea d’ ulls clars ”, o també “d’ulls brillants”, cosa que ens la fa imaginar intel·ligent i bella.
Mai no es va casar ni va tenir relació amb cap home, potser perquè era tant important que no hi va haver ningú prou mereixedor de ser el seu marit o amant.
(CONTINUARÀ…)
Interessantíssim, com una novel·la d’aventures, cada dia m’agrada més llegir-los.
Moltes gràcies, Pepita, per anar seguint aquests relats de mitologia els dimecres d’estiu. Crec que la Neus estarà molt contenta de la teva comparació i afició (si us coneguéssiu crec que faríeu amistat, teniu molts punts en comú). A veure si els alumnes, quan comenci el curs, en tenen la mateixa inclinació i, fins i tot, en fan les seves pròpies creacions literàries o muntatges audiovisuals. La mitologia sempre atreu!
Aquest bell relat sobre Atena, m’ha inspirat aquest poema que vull compartir amb tots vosaltres per desitjar-vos un bon curs i molta força a la Marga per portar tota aquesta activitat educadora a la xarxa:
Atena, deessa dels ulls d’òliba,
deessa dels ulls clars.
Coronada amb la llum, l’alba
et surt a l’encontre, se t’adorm.
Has guanyat Posidó, déu de la mar.
Ell ha fet brollar una deu d’aigua
que s’escorre silent a l’oceà.
I tu, verge i guerrera,
has donat a Grècia l’ olivera
i el teu nom a la ciutat.
Victoriosa, deixes tots els colors
de la tarda en la copa de Zeus
en aquest crepuscle d’or
Els ocells recorren l’aire
sota la remor del rellotge
quan torna a córrer l’eternitat.
Moltes gràcies, Pepita! És tot un honor per a nosaltres que ens comentis i que comparteixis aquí aquests versos mitològics inèdits, inspirats pel mateix bloc.
Qui ha estimat les aules i l’educació, sempre trobarà el seu racó a la nostra aula. Esperem les teves col·laboracions aquí i a Aracne.
Χαιρετε Λιδα!
M’agrada molt aquest historia, sobretot la de com va néixer Atena ^^. La seva disputa amb Poseidó per a ser el patró de la ciutat d’Atenes la desconeixia. He trobat molt interessants tots els articles fins ara publicats de “La nissaga dels deus”. Crec que estaria molt bé que, quan pogués ser, es tornessin a publicar més articles com aquests ja que t’explica l’historia dels deus de Grècia d’una manera divertida i amena.
Pepita el poema és preciós, moltes felicitas i gràcies per haver-lo escrit aquí al bloc ^^.
Adeuu! 😀
XAIPETE!
He trobat molt graciós el naixement d’Atena.
No sabia qui era la seva mare, Metis, per això he cercat alguna cosa.
Metis era la titànide que personificava la prudència, o en el mal sentit, la perfídia. També era una oceànide(nimfes associades a una font,riu…) , filla de Oceà i Tetis.
Penso que Atena tenia moltes virtuts, llàstima que no tingués marit.
Aquesta part de la nissaga m’ha anat molt bé per un excercici en el que jo vaig demanar parlar sobre Atena. És la meva dea preferida! És molt interessant la història que amaga.
Salve!
Aquesta història es impressionant. El fet que no m’agrada aquesta història es que sempre es pensa en l’herència. I abans era molt important el tro9. Lo bo, d’aquesta història que surt la deesa de la guerra i inteligència del cap del seu pare. Va ser una gran sorpresa!
Vale!
Chaima, has de tenir més cura de l’expressió i de l’ortografia. Segur que et llegeixes el comentari abans d’enviar-lo?
És molt graciós el neixement d’Atenes molt original i poderós per una dona,forta,intel·ligent,i exìtosa.magradaria ser ella 😀
Aquesta història hem sonava de alguna cosa però no sabia de quina… fins que em vaix enrrecordar quan vaix lleguir el curiós neixement d’Atenes del cap de Zeus. A classe, dos companys van fer la repreducció de com va neixer Atenes del cap de Zeus.
M’enrecordo perfectament de la història de la deesa de la guerra i la inteligència, la Sílvia i jo vàrem fer al nostre noticiari un apartat de moda sobre aquesta dea! Va ser llavors quan vaig descobrir de quina manera tant original havia nascut Atena, i ara m’ha refrescat molt més la memoria!
Salve!
La deesa Atena és una de les meves preferides, coneixia el seu naixement del cap de Zeus i com va donar nom a la capital grega però no la celebració que li dedicaven i la seva descripció tan detallada.
Atena és la deesa de la saviesa. El seu nom en llatí és Minerva i els seus atributs són l’òliba, l’olivera i l’ègida. M’ha semblat molt interessant el seu naixement.
Salve!
Quina manera de tenir un fill! Això sembla una pel·lícula.
A Atenes, cada quatre anys s’organitzaven les Panatenees, unes grans festes en honor a la deessa. Les festes s’organitzaven cada quatre anys, com els Jocs Olímpics actuals.
Salve! Atena, deesa de la sabiesa i de la guerra va neixer del cap del seu pare. Pel que he llegit a Narracions de Mites Clàssics va competir amb Neptú i va fundar la ciutat d’Atenes. També era famosa pels seus teixits i filats i Aracne la va desafiar i va acabar convertida en aranya.
Vale!
Salve!
Ja havia escoltat en algunes ocasiones que Atena va néixer del cap de Zeus, segurament, ho va dir la Margalida a les seves classes.
Em sembla una mica bestia per part de Zeus allò de demanar a Hefest que agafes una destral i l’obris el cap, però si no ho hagués fet, ves a saber tu que hauria passat.
Atena era deessa de la intel•ligència, de la guerra i protectora de les arts i dels artesans.
Se la representa amb un mussol, l’olivera i l’escut amb la imatge de Medusa.
Tampoc sabia que va donar el seu nom a la ciutat d’Atenes, ni que hi hagués un Partenó dedicat a ella ni que s’organitzaven unes festes en el seu honor.
També m’he mirat el comentari de la Pepita i m‘agrada molt el seu poema. Tot i que algun cop ja havia llegit algun dels seus poemes, sempre es agradable poder llegir-ne més.
El teu comentari, Elisa, de ben segur agradarà a la Pepita!
Atena va neixer en el cap del seu pare armada i tot, en aquesta nissaga de déus pasen coses terribles com tot el que fa Cronos i coses molt extranyes com aquest neixement.
Atena va competir amb Poseidó i va guanyar, va fer creixer una olivera, per això és el seu símbol.
Atena era guerrera, protectora i molt intel·ligent.
A Atenes cada quatre anys s’organitzaven les Panatenees, unes grans festes en honor a la deessa.
Atena mai va tenir ningun amant ni cap marit, al contrari de Zeus.
M’ha sorprés molt que Atena hagi nascut del cap de Zeus. Atena és una molt inteligent i valenta i ha fet moltes coses, ella és molt diferent al seu pare, que fins i tot mai s’ha casat ni ha tingut amants.
XAIPE!
Amb aquesta “entrega” de la nissaga de déus s’explica el naixement d’Atena. Aquesta deesa, és la dea de la guerra i la inteligència, és filla de Zeus i Mites. I va nèixer del cap de Zeus, quan amb un intent frustat de Zeus per fer desaparèixer a la seva filla es va empassar a Mites.
Antena va sortir del cap del seu pare tota vestida com una guerrera. Va ser una deesa molt venerada i important fins i tot la ciutat d’Atena va rebre el seu nom i va ajudar en la guerra de Troia.
Mai es va casar, ni va estar amb cap home, segurament perquè era una dona massa important.
Xaipe!
És molt soprenen el que s’explica en aquesta nissaga, jo no sabia que Atena había nascut del cap del seu pare Zeus. Era la dessa de la guerra i la inteligència i era tot el contrari al seu pare.
Sorprenent i estrany això del naixement d’Atena! No es d’estranyar que si surt del cap de Zeus armada sigui intel·ligent. També és interessant saber quina va ser la manera de que Atena, guanyés el concurs de la ciutat d’Atenes i que per això, la capital grega es digui així.
Pingback: Zeus d’Olímpia i Atena Pàrtenos | Aracne fila i fila
Pingback: La nissaga dels déus VII | El Fil de les Clàssiques