Tag Archives: Hispània

Els balnea d’Ilturo amb 3D

A Cabrera de Mar al Maresme, s’han trobat les restes romanes pertanyents a una ciutat romana al peu d’un dels tres poblats ibèrics més importants de la península i que va ser capital de la Laietània. Malauradament no hi ha recursos per obrir al públic i fer visitables les restes romanes de Ca l’Arnau o de destapar altres jaciments romans que romanen amagats. Mentrestant, Cabrera de Mar: Arqueologia i Patrimoni ens il·lustrarà didàcticament.  Gràcies a una llicència d’estudis retribuïts que atorga el Departament d’Educació, i amb el finançament de la Generalitat, l’Ajuntament de Cabrera de Mar i la Fundació Caixa Catalunya, l’historiador Josep Maria Rovira i l’enginyer tècnic Ferran Bayés amb el suport científic i tècnic de la Universitat de Barcelona, així com del Grup d’Història del Casal de Mataró han posat a disposició dels alumnes de primària i de secundària un dossier didàctic i unes reconstruccions virtuals mitjançant les quals els escolars es podran apropar a aquest important passat ibèric, romà, medieval i recent amb el coneixement de la masia de Can Bartomeu. Per a fer-ho més real hi han posat l’ésser humà en situació i entorn real. Us recomano, ara per ara, la reconstrucció virtual dels banys públics romans on s’hi poden observar amb tot detall les instal·lacions d’aigua freda i calenta.

nova web de cabrera

P.D.:

Per les pedreres de Tàrraco

Ahir, dissabte 27 de juny, es va iniciar l’activitat “Itinerari per les pedreres de Tàrraco”, organitzada pel MNAT en el marc de l’exposició temporal “Tarraco pedra a pedra”.
Es coneixen vint-i-quatre pedreres romanes als voltants de Tàrraco, de les quals la més coneguda és la del Mèdol.

L’itinerari per les pedreres de Tàrraco és una oportunitat per tal de conèixer les tècniques i mètodes d’extracció de la pedra que van permetre als romans bastir la ciutat de Tàrraco. Es tracta d’un interessant recorregut per emplaçaments ben coneguts pel gran públic i per d’altres de menys coneguts, com la de Roda de Barà.

Si ahir us ho vàreu perdre, teniu encara la possibilitat de fer aquest itinerari per les pedreres de Tàrraco els dissabtes 11 i 27 de juliol.

Lloc: Sortida i arribada des de la plaça imperial Tarraco. Es recorreran les pedreres de l’Aqüeducte, de la Torre d’en Dolça a Vila-seca, de Roda de Barà, dels Munts (Altafulla), i del Mèdol.
Preu: 12 € adult i 10 € infants (de 5 a 15 anys). El preu inclou el recorregut amb autocar.
Horari: L’activitat tindrà una durada aproximada d’unes quatre hores i mitja, entre les 10:00h. i les 14:30h.
Cal fer reserva prèvia al telèfon 977 25 15 15.
Per a informació i reserva d’aquesta activitat: 977 25 15 15 / 977 23 62 09.
mnat@mnat.cat

La Torre d’Hèrcules, Patrimoni de la Humanitat!

Ahir 27 de juny la Torre d’Hèrcules, l’únic far d’època romana en actiu al món, va ser proclamada a Sevilla pel comitè de la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. Si no recordo malament també són Patrimoni de la Humanitat d’època romana els conjunts arqueològics de Tàrraco i de Mèrida, així com les Mèdules. Caldria, al meu parer, que en la propera convocatòria també hi formés part el conjunt grecoromà d’Empúries i les mines romanes de mercuri a Almadén (Ciudad Real) que no van aconseguir passar a la selecció de la Unesco per un sol vot.

No us perdeu la informació del diari El Mundo sobre la proclamació de la Torre d’Hèrcules com a patrimoni humanitat ni el vídeo preliminar de la candidatura creat per la conselleria de cultura de la Xunta que podreu visionar en el Google maps de El Fil de les clàssiques sobre els monuments de la Hispània romana, prescrits per les PAU Catalunya de llatí. Tot seguit podeu visionar el vídeo explicatiu de l’Institut d’Estudis Torre de Hércules:

També podeu veure aquesta crònica del Telexornal de la televisió gallega, on s’explica com ha anat el primer dia d’afluència pública després de la designació.


Feliciter, Gallaecia!

Barcelona recupera part de la seva muralla romana

murallaromana.jpg 

Acabo de llegir amb alegria a El País  d’avui (29 de març de 2009, edició Catalunya) que  Barcelona (que en llatí era Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino) recuperarà cinquanta metres de la seva muralla romana de 1270 metres i seran visibles ben aviat gairebé la meitat de les setanta vuit torres que tenia en el segle IV gràcies a l’expropiació d’una finca i a la reforma del palau. Es tracta del palau  menor d’Elionor de Sicília (1325-1375), reina de Catalunya i Aragó, esposa de Pere el Cerimoniós i mare de Martí l’ humà. Aquest palau va anar passant per diferents mans fins arribar a la Comtessa de Sobrediel, famosa dama catalana del segle XIX. Actualment només se’n conserva la Capella de la Reina.

palau_reina_little01.jpg

palau_reina_little02.jpg

Imatges enviades per Mercè Otero.

En mans de l’arquitecte Rafael Moneo, el palau acabarà sent un hotel de luxe de cinc estrelles.  No sols els clients de l’hotel podran gaudir de la muralla i d’una de les seves torres amb una porta d’accés, ja que la muralla és des del 1931 Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i per tant de domini públic.

Hi haurà també un parc paral·lel a la Via Laietana que permetrà passejar pel sector oriental de la muralla romana i es podran contemplar una trentena de torres de la muralla romana. Ja m’hi veig contemplant la muralla i fent un vídeo!

 Ara per ara, he trobat al YouTube aquest de la muralla romana de Bàrcino:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

La muralla de Bàrcino va ser construïda al segle I i reforçada entre els segles IV i V donant més amplada als murs i bastint un conjunt de torres. Tenia quatre portes d’accés coincidint amb els dos carrers principals, el cardo maximus i el decumanus maximus. En època medieval va ser aprofitada per costruir-hi cases i palaus. Avui es conserva bona part d’aquesta muralla romana i amb les dues reordenacions urbanístiques encara serà més visible.

Passeu-vos pel laberint de Sebastià Giralt on trobareu informació molt vàlida per anar preparant l’examen de les PAU.

Quin sector de la muralla d’aquest plànol de Bàrcino (Atles d’història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1995)  serà visible amb la reforma?

 plantabcn.jpg

Conferències de clàssiques a la UB

universitat.jpg 

Demà a la tarda ens trobarem a l’estació de tren a les cinc per assitir a dues conferències de batxillerat a l’Aula Magna de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585), organitzades per la Secció Catalana de la Societat d’Estudis Clàssics i molt útils com a preparació per als exàmens de l’institut i de les PAU:

18’30 L’urbanisme romà: Tàrraco i Emèrita Augusta, a càrrec de la Dra. Isabel de Rodà de Llanza, catedràtica d’Arqueologia de la UAB i directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). (Al nostre Google maps hi trobareu informació i enllaços.)

19’45 Déus i herois a la Literatura grega, a càrrec de la Dra. Montserrat Reig Calpe, Professora Titular de Filologia Grega (UB).

Ja em comentareu aquí si us han agradat, què us han semblat, si eren adients al vostre nivell i interessos, etc

ub.jpg També aprofitarem la nostra sortida per localitzar referents clàssics i per repassar els   termes d’etimologia i llatinismes relacionats amb la Universitat, ben aviat la vostra alma mater. Al  paranimf ens reunirem i les conferències seran a l’ Aula Magna, no oblidarem de trobar l’escut i ens fixarem amb el lema en llatí; per tant, badeu molt bé els ulls, obriu molt bé les orelles i poseu la cremallera a la boca.

Les restes romanes de Can Farrerons

Ahir us comentava que havia situat les restes romanes de Can Farrerons, no obertes al públic, al Google maps de Chiron (no us ho perdeu, ni tampoc els enllaços a les termes romanes ni la planta octagonal dels balnea). Avui l’arqueòleg Ramon Coll ens les ha obert i ens ha explicat la història arqueològica de la vil·la romana. Què us ha semblat? Mentre l’escoltàveu, què us han xiuxiuejat les pedres? us ha impressionat la descoberta dels cadàvers?, bla, bla, bla

Sabeu què és això que hi ha inscrit en un dels murs?

Què té la Coty a les mans?

N.B.: Si aneu aquí trobareu en segon lloc el vídeo sobre la fundició de metalls en època romana; i l’article sobre dolium.

Can Farrerons al Google maps de Chiron

Hispania romana de Chiron

Veure Hispania Romana en un mapa més gran

Demà a l’hora de llatí de quart i de primer de batxillerat, visitarem els balnea de la vil·la romana de Can Farrerons a Premià de Mar, de la mà de les explicacions de l’arqueòleg Ramon Coll. El curs passat també hi vàrem anar i, com a record de la visita, l’ex-alumna Marta Molina ens va fer un vídeo. Fa uns dies el vaig penjar en el Google maps de Chiron, un mapa col·laboratiu sobre les restes romanes a Hispània. En el Google maps d’Hispània romana  de El fil de les clàssiques, només hi penjo els indrets romans prescrits per les PAU Catalunya, que també he afegit al de Chiron.

Hispània romana al Google maps

En aquest mapa de Google, podreu accedir als principals monuments de la Hispània romana prescrits per les PAU. Si cliqueu sobre cada una de les localitzacions podreu visionar un audiovisual descriptiu dels monuments, i en el cas de Tàrraco i Bàrcino podreu accedir a una ampliació dels indrets monumentals del seu entorn. Per accedir a una plana amb el mapa més gran, cliqueu l’enllaç inferior.


Veure mapa a Google

Bàrcino

barcino.jpg

Bàrcino va ser fundada al denominat Mons Taber, una petita elevació vora el mar amb molt bona defensa i ben comunicada per la via Augusta, un bon emplaçament per a una ciutat en temps de pau.

L’Inici de la vida a la ciutat se situa entre els anys 15 i 10 aC. com a conseqüència de les reformes territorials i administratives ordenades per August. El nom complet d’aquesta ciutat va ser: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino i els seus habitants eren coneguts com “barcelonins o faventins”.

L’estat jurídic de la ciutat va ser el de colònia. Així que Barcelona té més de 2.000 anys d’història.

Les ciutats romanes estaven molt ben planificades i la seva construcció havia d’obeir uns plànols detallats i precissos.

A les vies d’entrada es trobaven els espais funeraris constituïts per monuments de diferents mesures i tipus, alineats paral·lelament al camí.

Imatge de previsualització de YouTube

L’aigua és canalitzava a partir de fonts o rius situats a la vora de la ciutat, mitjançant una construcció que ajudava a salvar els desnivells, l’aqüeducte. Aquest permetia que l’aigua arribés a la ciutat i s’emmagatzemés o es distribuís per les fonts públiques, les indústries i les cases particulars.

En el cas de Barcelona coneixem l’existència de dos aqüeductes que són visibles en la base de la muralla que es troba més propera a la Catedral. Un d’ells es canalitzava pel carrer dels Arcs i l’altre s’ha trobat part del seu recorregut al carrer Duran i Basa a la part posterior de l’edifici.

La ciutat

muralles

La configuració interna de la ciutat estava determinada pel traçat de dos carrers principals: Decumanus maximus, que anava orientat en direcció est-oest, i el Cardo Maximus de nord a sud. En els extrems d’aquests carrers, es trobarien les portes principals. La resta dels carrers s’articulen a partir de traçar paral·leles a les dues principals, i es coneixen com Decumani i Cardines.

Les muralles

Envoltaven una superfície superior a les 10 hectàries, i tenien una forma octogonal no regular, molt més de llargada que d’amplada, i que s’adaptava al relleu del turó. Tenia dos recintes amurallats, el primer dels quals està datat en el moment de la fundació de la ciutat, i el segon és el que actualment podem veure. Són de finals del segle III i es van adossar a la cara externa de les anteriors. Van arribar a tenir una amplada màxima de 8 metres. Van utilitzar tot tipus de materials per construir-les, tan arquitectònics (que procedien de diversos edificis de la ciutat) com també escultures o inscripcions. La forma era la mateixa, amb un apèndix quadrat situat al centre de la façana del costat del mar. Constava de 76 torres, de les quals 10 no eren quadrades, i aquestes estaven situades en els angles i en les portes.

El fòrum i el Temple d’August

temple

Era l’espai central de la ciutat, on es creuaven els dos carrers principals. Allà es concentraven els espais i les construccions destinades al comerç, la justícia o les reunions de les autoritats de la ciutat, amb edificis com la Cúria o la Basílica, que delimitaven una àrea rectangular. Actualment la forma i la situació de totes les construccions que la formarien no es coneixen realment.
El conjunt del fòrum estava presidit per un o més temples. En el nostre cas, coneixem l’existència d’un, situat en el punt més alt del Mons Taber . Solament es conserven en la seva posició original tres columnes amb els seus respectius capitells d’ordre compost i part de l’arquitrau, que actualment podem veure en el nº10 del carrer Del Paradís. Sabem que era un temple hexàstil i perípter, de 35 metres de llarg i 17,5 d’ample, dedicat a l’emperador August.

Imatge de previsualització de YouTube

Aqüeducte

Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat. Situats a la muralla al costat de la porta de l’actual Plaça Nova, on se n’han conservat restes que han permès una reconstrucció d’una arcada d’un d’ells. Al carrer Duran i Bas se n’han descobert un tram de quatre arcades.
L’aigua que subministraven els aqüeductes provindria l’un de Collserola i l’altre del Besòs.

Recordeu el vídeo de Bàrcino a l’article Aqüeductes, ponts i camins.

Edita: MARTA MOLINA, llatí 2n