Tag Archives: Filmografia

La Roma antiga al CN 33

romaantiga

TV3

Gràcies a un e-mail de Ramon Torné he sabut que el proper dilluns 17 d’agost a les 20’30 a Canal 33 s’emetrà en català la sèrie La Roma antiga que ja es troba en DVD a Aurum.

romabbcdvd

AURUM

Es tracta d’un docudrama produït per la BBC i Discovery Channel, que consta de sis capítols de cinquanta minuts cada un i comencen per Neró (el tornen a emetre dia 18 a les 8’25). A continuació, vindran els dedicats a Juli Cèsar, la Revolució, la Rebel·lió, Constantí i la Caiguda de l’Imperi.

La BBC va estrenar aquesta minisèrie la tardor del 2006. La  va coproduir juntament amb Discovery Channel, i va gaudir d’un gran èxit d’audiència. Espero que gaudeixi de la mateixa a casa nostra i ens ajudi a difondre la importància de la cultura romana. Jo encara no l’he vista i no ho faré fins el proper dilluns, però crec que paga la pena i per això des d’aquí us hi animo.

Imago mortis

El llatí en el cinema, potser aquest podria ser un bon treball de recerca!
A finals de juliol de 2009 s’ha estrenat una pel·lícula de terror italo-espanyola, Imago mortis, de Stephano Bessoni amb la genial Geraldine Chaplin:

Què vol dir el títol Imago mortis? A quina declinació pertanyen ambdós mots? Has entès la frase llatina del tràiler? Què és un tanatoscopi? i una tanatografia? Quins són els seus ètims i el seu origen?

No sols el llatí perviu en el cinema, el grec també hi té el seu paper.

Gladiador, el vídeo motivacional

Mercè Otero m’ha donat a conèixer un vídeo motivacional d’autoajuda, de fa uns quants anys, amb imatges de la pel·lícula Gladiator. Lluny de criticar els artífexs del vídeo de Gladiator que van visionar els jugadors del Barça abans de guanyar la 3a Champions, em pot servir per motivar-vos en aquest final de curs: força per a la selectivitat, força per als exàmens de primer de batxillerat de la setmana vinent, força pel projecte de recerca de quart, força pel crèdit de síntesi.

Ànims, campions i campiones, i endavant que aquest curs ja s’acaba! Persevera, per severa, per se vera!

Gladiator estimulà el Barça a Roma

 

Set minuts i deu segons que demà podrem veure entre el Telenotícies nit de TV3 i Crackòvia (també a El Fil) van esperonar els jugadors del Barça just abans de sortir a la gespa de l’estadi olímpic de Roma i proclamar-s’hi emperadors.

La conversa dels matins de Josep Cuní (potser li hem d’ensenyar a pronunciar bé el nom de la pel·lícula!) us poden ajudar a fer boca així com l’article de portada de El Periódico del divendres o “Gladiator” como motivación a  El País. No us perdeu tampoc Las meditaciones de Pep, talment les de Marc Aureli.

Qui havia de dir que una pel·lícula de romans que nosaltres hem emprat per estudiar la història de Roma amb cinema tingués uns efectes tan emocionants en els jugadors blaugrana!

En el vídeo que Pep Guardiola va encarregar a Santi Padró per motivar la seva plantilla, els jugadors del Barça van veure imatges d’ells mateixos marcant gols, celebrant victòries i patint per arribar a Roma, tot amanit amb escenes de la pel·lícula Gladiator, la banda sonora de la qual cantaria pocs minuts després el tenor Andrea Bocelli en la inauguració de la final. La música del vídeo, però, no era de Gladiator, sinó l’ària més coneguda de l’òpera Turandot de Giacomo Puccini, “Nessun Dorma” que acaba amb un creixent vincero, i això precisament és el que van fer els gladiadors blaugrana: vèncer al colosseu romà!

Aquí us deixo l’ària de Puccini en la veu de qui la popularitzà, Luciano Pavarotti (1935-2007 RIP):

 

Nessun dorma! Nessun dorma!
Tu pure, o, Principessa,
nella tua fredda stanza,
guardi le stelle
che fremono d’amore
e di speranza.

Ma il mio mistero e chiuso in me,
il nome mio nessun sapra!
No, no, sulla tua bocca lo diro
quando la luce splendera!

Ed il mio bacio sciogliera il silenzio
che ti fa mia!

(Il nome suo nessun sapra!…
e noi dovrem, ahime, morir!)

Dilegua, o notte!
Tramontate, stelle!
Tramontate, stelle!
All’alba vincero!
vincero, vincero!

Endimió o l’eterna joventut

Quin referent mitològic trobeu a Monsieur Verdoux, una obra mestra de Charles Chaplin?


Carregant vídeo…

Què en sabeu d’Endimió?  Quina és la llegenda més famosa?

 Selene, Goddess of the moon, pg 95 in your handmade fine art book You and the Universe

Aquest mite ha gaudit d’una llarga tradició artística i literària. Què en destacaria? Us recomano un article que m’ha agradat molt del bloc La oscuridad es otro sol: Borges y el mito de Endimión y Selene.

 Com a exemple de pervivència del mite dels amors d’Endimió i Selene, teniu aquí Endimión en Latmos (Historia de la noche, 1977), de l’argentí Jorge Luis Borges:


Com interpreteu aquest poema de Jorge Luis Borges?

Què opineu de desitjar l’eterna joventut a qualsevol preu?

Recordant Maria Àngels Anglada

El dia de Sant Jordi de 1999 ens va deixar Maria Àngels Anglada, tot recordant-la des de l’IES Cristòfol Ferrer, volem celebrar la diada d’enguany amb la lectura d’unes belles traduccions seves d’uns epigrames hel·lenístics, que em van portar a la recerca i estudi de les poetes gregues i a aprofundir en l’estudi de les dones en l’Antologia Palatina.

 Aquesta activitat audiovisual dels alumnes de grec, amb música de l’ex-professor del Cristòfol Ferrer, Toni Breganciano, la podeu visualitzar millor a la pàgina oficial de VoiceThread.

No us perdeu, entre tots els actes i commemoracions, l’exposició Maria Àngels Anglada 1939/1999. Vida i obra  que es podrà veure fins el 29 d’abril a l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona, i després a Girona des del 8 de maig fins al 15 de juny a la Casa de Cultura.

El febrer de 2020 diversos artistes plàstics, digitals i literaris van commemorar el 20è aniversari del traspàs de l’insigne vigatana en una exposició a Figueres

Referents clàssics a Dogville

dogville.jpg

Demà, entre els actes programats per celebrar la diada de Sant Jordi a l’IES Cristòfol Ferrer, els alumnes de batxillerat podreu veure, acompanyats dels professors més cinèfils de la casa, el film de Lars Von Trier, Dogville, protagonitzat per Nicole Kidman, Lauren Bacall i James Caan. El film té una estructura que s’inicia en un pròleg, seguit de nou capítols en els quals es revela el costat més cruel de l’ésser humà. Hi ha bastants referents clàssics que espero que els compartiu aquí amb tots nosaltres.

Per tal de facilitar-vos el visionat de la pel·lícula, us recomano un interessant article de Montse Navarro, ex-professora del nostre institut, publicat a la revista Auriga 41 (Document Pdf )

Un petit tast de Dogville al Youtube.

Deus ex machina a Mighty Aphrodite

La pel·lícula Poderosa Afrodita de Woody Allen (1995) acaba amb un deus ex machina. És un llatinisme prescrit per les PAU. Què vol dir aquest llatinisme i quina funció té en la pel·lícula? Quin tràgic grec acabava les seves tragèdies tot emprant aquest recurs?

 Si no heu vist aquesta pel·lícula nord-americana, dirigida i protagonitzada per Woody Allen, us la recomano; és molt divertida i té una pila de referents clàssics. Es tracta d’una comèdia amb l’estructura d’una tragèdia grega (pròleg, pàrode, episodis, estàsims i èxode). Hi apareix de manera intermitent un cor, caracteritzat amb roba i màscares, i la figura del corifeu, una mena de director del cor, s’adreça sovint als personatges.

La trama de Poderosa Afrodita (Mighty Aphrodite) tracta, en clau d’humor, d’un matrimoni sense fills que adopta un nadó i de l’obsessió del pare adoptiu per conèixer la mare biològica de la criatura, atesa la seva desenvolupada intel·ligència. Decideix buscar-la i la troba, però no és una intel·lectual sinó una prostituta. Aleshores intentarà reintegrar-la en una societat que l’ha rebutjada.