Tag Archives: Celebracions

Pau amb Google maps DENIP

símbol de la pau

Demà és 30 de gener. Un any més celebrem el Dia Escolar de la Noviolència i de la Pau (DENIP)

Quin mot amaga el colom? En quina llengua? De què és símbol i per què? Què és el DENIP? …

Avui molts dels alumnes de grec i de llatí de primer de batxillerat han començat el seu viatge d’intercanvi amb Alemanya. Les classes, tot i poquets, continuen; per tant us proposo de localitzar en aquest mapa el mot “pau” en diferents llengües romàniques i indoeuropees. Utilitzeu localitzadors de diferent color en funció del grup lingüístic al qual pertanyin i després comenteu les diferències i semblances.


Vid.Plurilingüisme amb “pau” (DENIP MMX) en un mapa més gran

El vídeo de les nostres Saturnals

L’últim dia de classe de cada any, com es costum a l’IES Cristòfol Ferrer, celebrem els de llatí les Saturnals o Saturnalia. Dia 21 de desembre de 2009, sense alterar l’ordre del centre, un any més vàrem aconseguir celebrar-les i sols us vaig donar una pista, però quin ajut, eh!: De re coquinaria. Vàreu aconseguir organitzar-vos i fer la festa. Vàrem menjar, vàrem riure, vàrem aixecar enveges  i vàrem jugar a endevinar amb mímica mites ovidians. Va ser un gran dia per comiadar l’any i aconseguir la bona fortuna per començar aquest. Feliciter, discipuli discipulaeque!

Gaudiu altre cop amb el que hem aconseguit preservar de l’oblit: Io, Saturnalia! 2009-10

[youtube]https://youtu.be/zqYQw1__7Us[/youtube]
 

Què us ha semblat? A veure si sou capaços de traduir la lletra de la música de  David W. Solomons ?

Io Saturnalia! Io Saturnalia!

 Hodie igitur dominus noster non es.

Hodie omnes aequales sumus. Io!

Salve O Frutici  

Ecce meum pileum:

libertus sum

Salve O Campestri

Ecce meum pileum:

libertus sum

Salve O Candelari

Ecce meum pileum:

libertus sum

 Io Saturnalia, Io!

David W. Solomons 

 

Sabeu què és un pileus o pileum? A quin noms comuns fan referència els noms parlants Fructici, Campestri i Candelari?

El Fil de les Clàssiques fa dos anys!

 

Amb el funcionament pèssim de Xtecblocs i amb les parades tècniques de tot el cap de setmana i de totes les nits i d’algun dia sencer entre setmana, entre alegries i llàgrimes El Fil de les Clàssiques celebra el segon aniversari. Va néixer a Xtecbloc amb un article al bloc de català Llegir molt i escriure de Joan Marc Ramos, ja que personalment pertanyo al Departament de català i clàssiques. Era un article dels alumnes Sara i Oriol arran de la nostra gimcana mitològica al Museu d’Arqueologia, que després vàrem traslladar aquí. Seguint la línia de Joan Marc Ramos, vaig publicar el meu primer article sobre una lectura de llatí i una de grec. El bloc va anar creixent, es va anar nodrint dels comentaris de tots vosaltres, va formar part de Chiron, va anar obrint-se nous horitzons, nous visitants, van arribar els premis i el reconeixement, va necessitar d’una aula virtual i va néixer El Fil Moodle i després  va engendrar la nineta dels seus ulls: el bloc dels estudiants Aracne fila i fila, obert a la col·laboració, dos canals al YouTube, Vimeo, Google Maps…. Ens va caldre esperar aquest curs per poder escriure en grec! Tenim un rap: El rap de les Clàssiques!

Dos anys a Xtecblocs han donat per molt: 7.392 comentaris i 566 articles. Va néixer sense cap pretensió, per tant, ni tan sols té comptador de visites. Ignoro, doncs, qui ens ha visitat i qui enllaça amb nosaltres si no ens deixen comentari!

Enhorabona a tots i a totes que ho heu fet possible! Feliciter!

PLURIMAS GRATIAS VOBIS AGO! ΕΥΧΑΡΙΣΤΩ  ΠΟΛΥ! 

Πανάρχαια ευφωνία. Λογοτεχνικά κείμενα για το Εμπόριον

vetustaeufonia

 

Avui he rebut un regal meravellós d’Atenes, un tros del seu mar de blau intens i una dedicatòria que m’ha evocat el llunyà record dels meus anys universitaris. L’amic i director de l’institut Cervantes d’Atenes,  Εουζέμπι Αγιένσα (que fa poc vàrem conèixer a Catalans a Grècia), m’ha enviat aquesta joia:  Πανάρχαια ευφωνία Λογοτεχνικά κείμενα για το Εμπόριον (Vetusta Eufonia.  Textos literaris sobre Empúries), publicat el 2008 per l’Institut Cervantes  d’Atenes en col·laboració de l’Ambaixada d’Espanya a Grècia i la Diputació de Girona. A més de ser un llaç entranyable entre Grècia i casa nostra, Vetusta eufonia té la peculiaritat de ser un curós recull en vers (amb la joia inèdita “Perdurança” de Víctor Català) i alguns selectes fragments en prosa de textos literaris moderns publicats en català, castellà i francès sobre Empúries i la seva traducció al grec modern per Eusebi Ayensa (la seva primera traducció que jo sàpiga al grec i no del grec com ens té acostumats) amb la col·laboració del poeta i arquitecte grec Fedón Jatsiandoníou (Φαίδων Χατζηαντωνίου). S’han inclòs unes belles il·lustracions de Lluís Roura de l’edició Empúries-Olímpia, compartida amb Josep Valls en un primer intent d’agermanar Empúries amb la pàtria originària dels Jocs Olímpics. Vetusta eufonia es va presentar el novembre de 2008 en els actes de celebració del centenari de la descoberta d’Empúries dins les Jornades Emporitanes a Atenes i el 9 de gener de 2009 al Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala.

Sacsejant aquest bell calidoscopi estètic de textos literaris moderns sobre Empúries, he seleccionat per a tots vosaltres unes tessel·les d’aquest antic i immarcible mosaic, ja que el llibre malauradament no es pot vendre. A veure si sou afortunats pels déus, com jo ho he estat avui, i la brisa us en porta un exemplar com fa més de dos mil anys va arrossegar les naus focees, curulles de saviesa hel·lènica, fins a les costes emporitanes i ara la bella traducció de l’Eusebi torna a la terra dels déus la Catalunya grega feta mots hel·lènics:

 

Empúries-Olímpia, vetusta eufonia

de noms que ressonen sempre en clau de sol:

el del món hel·lènic que d’art ens nodria

i el que d’ell rebia encuny i bressol.

(Montserrat Vayreda, Empúries-Olímpia 1992)

 

ΕΜΠΟΡΙΟΝ- ΟΛΥΜΠΙΑ

Εμπόριον- Ολυμπία, πανάρχια ευφωνία

ονομάτων που αδιάκοπα αντηχούνε στο κλειδί του σολ:

εκείνο του κόσμου του ελληνικού, που μας έτρεφε

                                                                             με την τέχνη,

κι εκείνο που από τούτον είχε και κοπἠ και λίκνο.

(μετάφραση:  Εουζέμπι Αγιένσα, Φαίδων Χατζηαντωνίου)

 

Dia Europeu de les Llengües: Radices Europae

En el Dia Europeu de les Llengües el curs passat  us animava  a aprendre llengües i a respectar la diversitat lingüística ( vidApreneu llengües! ). Enguany des de El Fil de les Clàssiques també volem celebrar el Dia Europeu de les Llengües que des de 2001, Any Europeu de les llengües, se celebra el  26 de setembre a tot Europa.

El nostre institut es caracteritza per la seva diversitat cultural, lingüística i religiosa tant dels seus alumnes com dels seus professors; per tant crec que, ja que  formen tant del currículum de llatí com de grec “L’origen de la llengua des de l’indoeuropeu fins a l’actualitat”, podríem fer un treball de camp per esbrinar:  Quantes llengües parlen els alumnes de l’IES Cristòfol Ferrer? A quin grup lingüístic pertanyen? Quina és la llengua majoritària? Quantes pertanyen a la família indoeuropea? Quantes són romàniques? (trobareu més indicacions al vostre Moodle. Quina relació podem establir entre els parlants europeus? Quin pes hi té el  llatí? i el grec?…

Sens dubte, el llatí ens agermana, europeus! Per això hem acceptat des de El Fil de les Clàssiques la participació en un projecte col·laboratiu europeu del latinista de Grenoble, Robert Delors de Latine loquere, a Radices Europae.

radiceseuropae

Us hi animeu? Què aportarem des del Maresme a l’ampla Europa? D’entrada, obrim des de El Fil de les Clàssiques un Google maps col·laboratiu: El llatí ens agermana per celebrar el Dia Europeu de les Llengües.


Veure El llatí ens agermana en un mapa més gran

Mireu quin muntatge s’han animat a fer la Rebeca i el Toni, alumnes de primer de batxillerat, per demostrar que el llatí ens uneix; per cert, amb quines llengües ho han exemplificat?:

Viu la Nit 10 i la diada a la romana!

La nit de Cultura de TV3
La nit de Cultura de TV3

Aquesta nit se celebra la Nit 10, la gran gala de TV3 en què presentarà la programació de la nova temporada, i  es faran actes culturals per tot Catalunya,  entre els quals us recomano les activitats gratuïtes que es portaran a terme al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i al Museu d’Arqueologia de Catalunya a les seus de Barcelona i Girona.

Entre les activitats del MNAT val a destacar Picapedrers, marbristes i escultors: demostració del treball sobre la pedra a l’antiguitat a partir de les deu de la nit i la visita nocturna a l’exposició Tàrraco pedra a pedra de les deu a la una de la matinada. La Nit Blanca del MNAT serà el preàmbul de la Jornada de Portes Obertes de la Diada Nacional de Catalunya als centres que depenen del Museu: Museu Arqueològic (plaça del Rei, 5), Museu i Necròpolis Paleocristians (av. de Ramón y Cajal, 84), Vil·la romana dels Munts (Passeig del Fortí, s/núm, Altafulla), Vil·la romana de Centcelles (Afores, s/núm, Constantí), que es podran visitar de manera gratuïta en horari de 10 a 14 h l’onze de setembre. Així mateix hi haurà, també, portes obertes a l’exposició Tarraco pedra a pedra, que es presenta en aquests moments a la Sala d’Exposicions Temporals del MNAT (plaça del Rei, 5).
Per a més informació: 977 25 15 15 / 977 23 62 09 / mnat@mnat.cat

A la Nit 10, la nit cultural de Televisió de Catalunya, també aquest any se suma el MAC que a partir de les vuit del vespre i fins a les onze farà actes en família a les seus de Barcelona i Girona. A Barcelona, val a ressaltar els tallers de jocs romans  per tal d’aprendre a jugar tal com ho feien els nens i les nenes romanes.

L’onze de setembre la revista AURIGA també serà present a la Mostra d’Entitats del Països Catalans al peu de l’Arc de Triomf de Barcelona, en el Quiosc de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català.

Bona Nit 10 a la romana!  i molt bona diada!

De viatge a la lluna

[youtube]http://youtu.be/NMGL_3jmBH0[/youtube]

 Un dia com avui de fa quaranta anys, l’home va posar per primer cop els peus a la lluna quan Neil Armstrong va sortir de l’Apol·lo XI. Un dia així, tot i estar de vacances, no el podia deixar passar per alt, sobretot per les referències clàssiques que se’n desprenen.

En el segle II, Llucià de Samòsata ja havia enviat l’home a la lluna en la seva Història Verdadera, molt abans de Cyrano de Bergerac o Jules Verne. Val a recordar “El viatge a la lluna” (1902) en el cinema de Georges Méliès:

[youtube]http://youtu.be/dxB2x9QzXb0[/youtube]

Sabeu per què la nau es va dir Apol·lo? Doncs perquè era una missió en què Apol·lo anava a trobar-se amb la seva germana Àrtemis, és a dir la Lluna. En la mitologia també rep el nom de Selene, d’aquí l’element químic dit seleni i els selenites o suposats habitants de la lluna.

Per saber-ne més, aquí.

Carles Riba, pont ferm de Grècia a Catalunya

Tal dia com avui, d’ara fa cinquanta anys, ens deixà Carles Riba i Bracons als seus seixanta-cinc anys, però l’obra d’aquest home de lletres, intel·lectual complet, roman viva entre nosaltres perquè és, tot emulant Tucídides, una adquisició per a sempre i un model a seguir. Descansa al costat de la seva dona, la poetessa Clementina Arderiu,  en el cementiri de Sarrià a Barcelona, sota una làpida, esculpida per Joan Rebull, amb la divisa en grec que trià  sis anys abans de la seva mort: “L’amor no cau mai” ( Carta de Sant Pau als corintis I, 13, 8).

 

Foto Margalida Capellà

Foto Margalida Capellà

No us ho creureu, però tan sols tenia divuit anys quan el bon alumne de llatí de don Clemente Cortejón va traduir el 1911  les Bucòliques de Virgili i es va donar a conèixer literàriament gràcies a l’edició que pagà el seu pare. També va traduir Cant de noces de Catul i part de les Geòrgiques de Virgili. Quan el 1913 estudià llengua grega a la Facultat, per influència de Joan Maragall, es posà a traduir textos grecs i  el seu professor  Lluís Segalà, gran traductor de la Ilíada,  el 1914 li encarregà la traducció de la vida de Temístocles, una de les Vides de Corneli Nepos. A la vegada, anà traduint textos poètics grecs, sobretot Píndar, Anacreont i Safo:

Em sembla igual als déus aquell home qui s’asseu davant

de tu i t’escolta de la vora, com dolçament parles

i rius amablement; la qual cosa m’esbaleix el cor dins el

pit, car tot seguit que et miro, la veu tota se me’n va.

I la llengua se’m paralitza, i un foc subtil em corre per

sota la pell, i no veig res amb els ulls, i hi ha un brunziment

dins les meves oïdes.

I la suor em raja, i tota soc presa de tremolor, i devinc més

pàl·lida que l’herba, i tota semblo que estigui a punt de

morir…

Uns anys més tard, per iniciativa de Josep Carner, engegà la fabulosa traducció poètica de l’Odissea d’Homer que va veure publicada l’any 1919 a l’Editorial Catalana (“el llibre més bonic del món” tal com li ho digué en una carta a Josep M. de Segarra). El 1920 traduí en un sol volum Antígona i Electra de Sòfocles. Aquest mateix any passà a la prosa grega amb Vides d’Alexandre i de Cèsar de Plutarc i un parell d’anys més tard Els deu mil de Xenofont. Per encàrrec, traduí el 1922 uns fragments de la Política d’Aristòtil, Crítica del Comunisme ( també Adrià Gual li va encarregar la traducció del llatí Aululària de Plaute i el Gran Teatre del Liceu el 1933  l’oratori Oedipus Rex de Jean Cocteau). El 1922 es va crear a Barcelona la Fundació Bernat Metge, sota el mecenatge de Francesc Cambó, amb la pregona necessitat de tornar als clàssics. Un Riba humanista, convençut del llegat de l’antiguitat grecollatina  per formar i educar els ciutadans, no trigà gaire en fer-hi col·laboracions (mentre ocupava la doble càtedra de grec, elemental i superior, en el si de la Fundació tot exercint la docència a la Universitat de Barcelona i més tard a l’Autònoma) i trià obres, portadores de valors i de principis que creia ben vigents en el segle XX : els Records de Sòcrates i Obres poètiques menors de Xenofont; així com totes les Vides paral·leles de Plutarc. Conjuntament amb Mn. Antoni Navarro les Obres del poeta llatí Ausoni. Arran d’una comunicació de Paul Mazon, s’animà a traduir en prosa les tragèdies d’Èsquil. El 1938 es doctorà amb una tesi sobre la Nausica de Maragall.

El 1939 Riba es va haver d’exiliar a França amb la seva família i aquests ideals noucentistes es van veure estroncats així com la seva carrera docent. Va retornar a Catalunya el 1943, tan aviat com la situació política li ho permeté, però l’ensenyament li estava vedat. Aviat, però, va signar un contracte amb el mecenes Fèlix Millet i Maristany per refer la seva antiga traducció de l’Odissea que va veure la llum el 1948 en edició de bibliòfil i el 1953 a l’editorial Alpha. El 1951 publicà en vers un primer volum de Tragèdies de Sòfocles, la resta pòstumes així com les tragèdies d’Eurípides. Va arranjar les tragèdies de Sòfocles que havia fet abans de la guerra i les va anar publicant en prosa a la Fundació Bernat Metge (els dos darrers volums pòstumament).

La traducció dels clàssics (que obeïa a l’ideari noucentista de voler elevar el nivell de la cultura i la literatura catalanes, a  retornar als clàssics grecollatins i a enriquir i regenerar el català)  deixà en l’obra de Carles Riba una empremta fonamental. Els clàssics varen amarar la seva obra de creació que anava escrivint paral·lelament. El jove Riba gaudí d’una primera i breu etapa virgiliana (entre el 1910 i 1911), mentre traduïa les Bucòliques de Virgili, que deixà petja  a Ègloga ( on Títir = Riba és consagrat per la Musa Boscana en la seva tasca poètica), Ècloga de la primavera i De l’Episodi pastoral. A “Damisel·la falaguera” dins Papers de joventut, un sonet a Pepita Vila, un amor jovenívol abans de conèixer la seva esposa, hi trobareu Safo:

Benaurat el jovincell

qui gustar d’aprop espera

vostra parla falaguera,

rierol de llet i mel.

Benaurat si pot oir-vos

i no’s torba de dolçô

o la gran expressió

de l’amor pot dirigir-vos.

Car jo sento aprop de vos,

com enfront d’una deesa

coronada de clarôs

d’un encís mon aima presa,

i m’m defuig tota ardidesa,

i us ador, silenciós…

Sens dubte, la traducció que el va colpir i influir fou l’Odissea, ben palesa al Primer llibre d’Estances, un llibre de”cants d’amor i de mort”, on en el  poema XXXII  tornem a trobar Safo:

Tu apareixes. No la roja meravella

que per damunt ma galta fa un súbit llengoteig,

no el tremolor que ajup l’envanida parpella

i la paraula forta esderna en balbuceig,

són, Oh Amors d’amors, l’essència del miracle

que, en seure prop de tu i oir-te, en mi es difon.

Oh, sabessis! dels pensaments, quindolç sotrac la

turba perplexa ordena darrera el mur del front!

Així a l’assemblea dels ciutadans el guia

fiat obre les ales del seu discurs serè,

i d’home a home passa una ardent correntia

i alcen tots junts els braços amb un igual voler.

A Del foc i del joc, recull de dues sèries de poemes breus, on a les “Tankas del retorn”, escrites després de l’exili, hi apareixen temes com el d’Orfeu i Ulisses. Certament, Riba prengué la figura d’Ulisses com un referent literari que l’acompanyà al llarg de tota la seva vida i, com la seva obra, anà canviant. En El darrer freu recrea l’últim periple d’Ulisses, de l’Ulisses viatger dels primers moments s’aprofundí en un Ulisses vital que afronta l’existència, que es compromet amb la vida; durant el cruel exili, fou l’Ulisses del retorn (Elegia VII):

He navegat com Ulisses   pel noble mar que separa…

l’illa de l’últim adéu, on es va inclinar el meu migdia

Edu3.cat

Les Elegies de Bierville són sens dubte una de les obres cabdals de la literatura catalana del segle XX. Dins les Elegies batega el seu inoblidable viatge a Grècia del 1927 que va fer dir a Riba en la presentació de les Elegies de Bierville el 8 de febrer de 1956 un escriptor “de professió i vocació no pot prescindir de Grècia” i “anar a Grècia, a Itàlia, a un país al qual un s’ha preparat, al qual un deu alguna cosa de la seva construcció, és anar a omplir uns noms, omplir amb visions uns noms, uns noms que ens empenyen a trobar el lloc que hi correspon” (text transcrit per O. Casassas dins Serra d’Or, agost de 1976, pàgs. 27-31). Grècia faria acta de presència literària, dotze anys més tard, en el seu exili a  Bierville, un château, un castell del sud de França, vora Étampes, gràcies a l’amabilitat del seu amic Marc Sagnier que oferí a la família Riba i a altres intel·lectuals catalans l’hospitalitat d’unes cambres i el mateix Riba ho confirma a la presentació  “A Bierville van ser escrites les cinc primeres: d’aquí ve el títol del llibre”.

Les Elegies, escrites amb la imitació d’una forma poètica grega i llatina, utilitzada abans per Goethe, Hölderlin i Rilke, són poemes articulats a l’entorn de l’exili o la mort i a l’entorn del retorn o renaxeiment cap a la poesia i cap a Déu. Hi abunden els referents del món clàssic: el temple de Súnion (“Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria”…) – vid. poema i interpretació musical per Pau Riba a Música de poetes-; el retorn d’Ulisses a Ítaca; la font de Castàlia; Orfeu i la religió Òrfica, les batalles de Salamina i Queronea com a punts que marquen la pèrdua de llibertat …

Sòfocles juntament amb Homer van influir Riba a la postguerra,després de patir l’exili i les conseqüències de la Guerra Civil espanyola i a França, sota l’ocupació nazi,  i fugir dels estralls de la Segona Guerra Mundial, tot plegat unes vivències de tragèdia grega. De tornada a Catalunya, va escriure  dos llibres més de poesia i un recull pòstum. Els poemes de Salvatge cor (el tema central és l’amor: l’humà, el carnal i el diví) sovint prenen l’Odissea d’Homer i les tragèdies gregues, que en aquesta època anava traduint, com a punt de partida. Jaume Medina a Estudis sobre Carles Riba apunta les influències clàssiques i val a remarcar els sonets sobre Nausica, Ulisses i les Sirenes.

Riba va beure amb devoció en una font molt preuada, la literatura grega. Sense els clàssics, entre d’altres,  no entendríem la seva obra, qualificada d’obscura i difícil, perquè Riba és un poeta d’enorme bagatge intel·lectual i d’experiència vital i cultural, un pont ferm entre Grècia i Catalunya, pervivència de l’actualitat del llegat clàssic, sens dubte “el món clàssic s’aferra a l’avui” en paraules ribianes i ell el va fer saber seu i l’adaptà a la seva tasca creativa i va fer de la traducció dels clàssics grecs la seva professió que per a ell “Traducció a nosaltres és tota lectura que autènticament fem” O.C. II pàg. 648. No voldria acabar aquest apunt sense esmentar la fantàstica traducció ribiana (“una de les més belles que existeixen” en boca d’Alexis Solà) del gran poeta neogrec  Kostandinos Kavafis.

El primer Riba que vaig conèixer a la meva adolescència va ser el Riba traductor de l’Odissea (i amb un bon diccionari vaig ampliar el meu vocabulari en català!) i amb aquests mots seus inicials vull recordar l’enorme mestratge que en mi (que he tingut l’honor de traduir la primera dona, Corinna de Tànagra, a la Bernat Metge)  ha exercit, exerceix  i continuarà exercint:

Conta’m Musa, aquell home de gran ardit,que tantíssim

errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;

de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer;

molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim,

fent per guanya’el seu alè i el retorn de la colla que duia;

mes ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho,

car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,

els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de l’Altura,

van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna.

Parla’ns-en, filla de Zeus, des d’on vulguis, també a nosaltres.

N.B.: Sebastià Alzamora, darrer Premi Carles Riba, recita tres poemes de Carles Riba (WilaWeb). Hi heu detectat les ressonàncies clàssiques, sobretot homèriques?

Carles Riba, també trià LLETRES!

Ens acostem al cinquantè aniversari de la mort de Carles Riba (1893-1959). Joan Puigmalet que vaig tenir la sort de conèixer a Premis Blocs Catalunya, guanyador en la categoria de Societat 2008, ens ha deixat un comentari al nostre apunt Carles Riba, tot animant-nos a seguir la seva crida del seu Gazophylacium: Diumenge arRIBArà.
Posem, doncs, fil a l’agulla i recuperem un programa d’Iniciatives Àudio-visuals S.A. de 1993 en què coneixerem un Riba poeta, traductor i crític literari. En definitiva, un escriptor de cap a peus, pont d’unió entre Grècia i Catalunya.
Per cert, va triar lletres!

Edu3.cat

P.D.:
Edu3.cat

Hymnus Latinus Europae

Demà és el dia d’Europa i no us ho creureu el seu himne és en llatí!:

Hymnus Latinus Europae

Est Europa nunc unita
et unita maneat;
una in diversitate
pacem mundi augeat.

Semper regant in Europa
fides et iustitia
et libertas populorum
in maiore patria.

Cives, floreat Europa,
opus magnum vocat vos.
Stellae signa sunt in caelo
aureae, quae iungant nos.

Peter Roland i Peter Diem, dos llatinistes austríacs, han fet l’himne europeu en llatí amb la música de l’Himne de l’AlegriaNovena simfonia de Beethoven a partir del lied “An die Freude” (“Oda a l’alegria”) de Friedrich Schiller (1759-1805. Qui ens en fa una traducció? Per què l’himne d’Europa és en llatí? Des de quin any l’Oda a l’alegria és l’himne de la Unió Europea i des de quin any resta inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO? Què simbolitza? Quins altres referents clàssics té Europa?