Telenotícies 30 de maig de 2009
Si us heu perdut (jo sí que hi he anat!) aquest any el festival romà de Tarragona, Tàrraco Viva, aquí us deixo un petit tastet en què sabreu si els romans tenien estreps i com indicaven la mort o perdonaven la vida als gladiadors. Amb quins gests ho feien? Sabeu de qui és el quadre d’on prové l’error de les pel·lícules d’indicar l’ordre de matar el vençut amb el polze cap a terra?
Set minuts i deu segons que demà podrem veure entre el Telenotícies nit de TV3 i Crackòvia (també a El Fil) van esperonar els jugadors del Barça just abans de sortir a la gespa de l’estadi olímpic de Roma i proclamar-s’hi emperadors.
La conversa dels matins de Josep Cuní (potser li hem d’ensenyar a pronunciar bé el nom de la pel·lícula!) us poden ajudar a fer boca així com l’article de portada de El Periódico del divendres o “Gladiator” como motivación a El País. No us perdeu tampoc Las meditaciones de Pep, talment les de Marc Aureli.
Qui havia de dir que una pel·lícula de romans que nosaltres hem emprat per estudiar la història de Roma amb cinema tingués uns efectes tan emocionants en els jugadors blaugrana!
En el vídeo que Pep Guardiola va encarregar a Santi Padró per motivar la seva plantilla, els jugadors del Barça van veure imatges d’ells mateixos marcant gols, celebrant victòries i patint per arribar a Roma, tot amanit amb escenes de la pel·lícula Gladiator, la banda sonora de la qual cantaria pocs minuts després el tenor Andrea Bocelli en la inauguració de la final. La música del vídeo, però, no era de Gladiator, sinó l’ària més coneguda de l’òpera Turandot de Giacomo Puccini, “Nessun Dorma” que acaba amb un creixent vincero, i això precisament és el que van fer els gladiadors blaugrana: vèncer al colosseu romà!
Aquí us deixo l’ària de Puccini en la veu de qui la popularitzà, Luciano Pavarotti (1935-2007 RIP):
Nessun dorma! Nessun dorma!
Tu pure, o, Principessa,
nella tua fredda stanza,
guardi le stelle
che fremono d’amore
e di speranza.
Ma il mio mistero e chiuso in me,
il nome mio nessun sapra!
No, no, sulla tua bocca lo diro
quando la luce splendera!
Ed il mio bacio sciogliera il silenzio
che ti fa mia!
(Il nome suo nessun sapra!…
e noi dovrem, ahime, morir!)
Dilegua, o notte!
Tramontate, stelle!
Tramontate, stelle!
All’alba vincero!
vincero, vincero!
Si ens trobem Grècia i Roma a cada passa, crec que la tradició grecoromana, candidatura presentada per la revista Auriga, caldria que fos un dels déu tresors dels béns immaterials de Catalunya. Aquest any l’organització Capital de la Cultura Catalana demana de triar-los amb la voluntat de promoure’ls, divulgar-los, sensibilitzar-los i salvaguardar-los. En edicions anteriors es van triar els set savis catalans o les set meravelles del patrimoni català.
“El patrimoni immaterial es defineix, segons la Convenció per a la protecció del patrimoni immaterial de la Unesco, com els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural. Algunes de les seves característiques són les següents:
Es transmet de generació en generació; és recreat sovint per les comunitats i/o grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la naturalesa, la seva història; dóna a les comunitats i grups un sentiment d’identitat i de continuitat; promou el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana; és compatible amb els instruments internacionals de drets humans existents; compleix amb el respecte mutu entre comunitats, grups i individus i de desenvolupament sostenible.
El patrimoni cultural immaterial es manifesta, essencialment, en els àmbits següents: tradicions i expressions orals; arts de l’espectacle, com ara la música tradicional, la dansa i el teatre; usos socials, rituals i actes festius; coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers, i tècniques artesanals tradicionals.”
Us proposo ara que participeu en la votació ciutadana per tal que la tradició grecoromana esdevingui un dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra. Trobareu les cent candidatures al web de l’organització de Capital de la cultura Catalana.
Si voleu votar, ho podeu fer fins el 31 de maig :
– Des de la pàgina web, omplint el formulari de votació.
– Per sms: Enviar un missatge al número 5523, escrivint Tresor + espai en blanc + 97, que és el número de candidatura de la tradició grecoromana. (cost del missatge: 1,50 € + iva).
Jo ja he votat! i vosaltres a què espereu?
Els humoristes troben en el llatí un bon filó. Mireu la vinyeta de FER publicada el diumenge 24 de maig al diari Avui. A quina expressió llatina us recorda?
De què fa humor Forges en El País de dissabte 23 de maig de 2009 a l’inici de la campanya de les eleccions al Parlament europeu?
En temps de la República romana, els procònsols acostumaven a ser excònsols nomenats governadors provincials.
La Hispania Citerior Tarraconensis amb capital a Tàrraco (Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco) fou el 27 aC per decisió de l’emperador August província imperial amb rang consular, mentre que Lusitània amb capital a Emèrita Augusta (Colonia Iulia Augusta Emerita) era imperial amb rang pretori i la Bètica, amb capital a Còrdova (Corduba Colonia Patricia) senatorial amb rang pretori. El governador de la Tarraconensis era el Legatus Augusti pro Praetore Prouinciae Hispaniae Citerioris Tarraconensis i tenia el seu officcium a Tàrraco amb tres llegats, al cap de tres legions, que en temps de Calígula es van reduir a dos i a un en temps de Neró.
Ateses les grans dimensions de la província Tarraconensis (val a recordar que abastava les dues terceres parts de la Península Ibèrica), el governador va rebre com auxiliars en l’administració de justícia, nomenats directament per l’emperador, set llegats, els legati iuridici, al capdavant dels respectius conuentus iuridicus.
Teniu examen de literatura catalana i avui he decidit posar-vos un far de la literatura catalana, punt d’unió amb el món clàssic: Carles Riba.
Què us ha semblat el documental emès per Televisió de Catalunya El meu avi? Amb qui estava casat? Quins referents clàssics destacaríeu en la vida i obra de Carles Riba? Recordeu algun poema, alguna traducció… Relacionat amb Carles Riba, què celebrem enguany?
N.B.: Clementina Arderiu
Els alumnes de clàssiques del Cristòfol Ferrer ja sou uns experts en cuina romana després del nostre convivium o del taller de cuina romana a la Boqueria. Per tal que no perdeu el gust pel menjar romà, aquí teniu un reportatge emès ahir en el TN comarques sobre la quinzena gastronòmica romana que podrem tastar a Tàrraco Viva:
[kml_rm movie="http://video.xtec.net:8080/ramgen/mcapella/Tarraco_menus.rm" width="400" height="320"/]
En quins establiments els romans podien consumir aliments? Recordeu que van inventar el fast food.
Si en voleu saber més, llegiu aquest interessant document.
Tots tenim part de les intel·ligències que determina Horward Gardner, director del Projecte Zero i professor de Psicologia i ciències de l’Educació a Hardvard, però uns tenim més desenvolupada una que l’altra; tanmateix totes les intel·ligències (la lingüística, la lògica-matemàtica, l’espacial, la corporal-cinestèsica, la intrapersonal, la interpersonal, la naturalista) són importants per al vostre desenvolupament per tal d’estar preparats per viure en un móm complex, divers i canviant. Gardner considera la intel·ligència com una capacitat (no un tret innat i inamovible) de resoldre problemes o elaborar productes que siguin valuosos en una o més cultures. Fernando La Palma ha aplicat a l’educació la seva teoria de les intel·ligències múltiples: aprendre a aprendre.
Amb quina frase grega ( tot i que encara no podem escriure en grec) podríem resumir el concepte de les intel·ligències múltiples de Gardner? Què n’opineu?
El primer cap de setmana de juny (dissabte tarda i diumenge matí) a Sant Boi de Llobregat, des de fa cinc anys, hi ha una gran festa romana: els Lvdi Rvbricati. Així ens ho han fet saber des del Museu de Sant Boi de Llobregat (telf. 93 635 12 50 ) en un comentari al bloc, però crec que l’esdeveniment es mereix article. Jo tenia la intenció d’anar-hi i participar dels tallers i activitats de reconstrucció històrica d’època romana; però m’ho haureu d’explicar vosaltres perquè jo seré a Madrid a recollir la baldufa d’argent que l’associació Espiral ens ha otorgat com a segon millor bloc de professors i professores a nivell nacional; no els puc fer un lleig. L’any vinent espero no perdre-me’ls!
Enguany el fil conductor dels Lvdi Rvbricati són els déus i els mites que giren al voltant del foc, IGNIS. Si hi podeu anar, gaudireu de la cultura romana. A més, si voleu participar en un autèntic sopar romà podeu anar al Rubricati Convivium el divendres 19 de Juny a la riba del Llobregat.
Per què es diuen Ludi Rubricati? A què i per què els romans van anomenar Rubricatum? No us perdeu El vi de la Laietània.
Recordeu que per les PAU de llatí cal saber que a Sant Boi hi ha unes termes romanes, recordeu el Google maps d’Hispània romana:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/3cZSyU3dVik" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Diumenge 17 de maig és el Dia d’Internet, el Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació. Des del curs passat Internet és ben present a les classes de clàssiques de l’IES Cristòfol Ferrer. Avui us demano que visioneu aquest vídeo:
Què n’opineu? i d’Internet? i de les nostres classes digitals amb web 2.0? de l’aprenentatge en xarxa? i del plan Zapatero…?