Un final d’or: centaurus aureus et turbo aureus!

Centaure d'or 2009

Acabem un curs més, però aquest és un curs especial, un curs que sempre recordarem de ben segur i ho fem curulls d’or, encara que sigui simbòlic, que sigui virtual, no fos que els déus s’engelosissin!

Divendres celebràvem a l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar el seu 30è aniversari i últim. Diumenge  a Aracne fila i fila, el fill primogènit de El Fil de les Clàssiques, li cau de l’Associació Espiral el primer premi en la categoria d’alumnes de batxillerat del V Premio Espiral de Edublogs 2011. Dia 4 de juny a Madrid rebrà la baldufa daurada, val a recordar que el 2009 El Fil de les Clàssiques va obtenir  la d’argent en la categoria més disputada, la de professors i professores; però hem fet un pas més!

Avui, 17 de maig, dia d’Internet de tots els blocs portats per estudiants a nivell de tot l’Estat, Chiron ha atorgat a L’empremta d’Orfeu, el Treball de Recerca de l’alumne de segon de batxillerat de grec i de llatí Oriol García-Penche, més conegut per Deka, el dels raps, el Centaure d’or 2011 per haver presentat la seva recerca de referents clàssics en la música actual en forma de bloc, ara obert a la col·laboració d’altres estudiants i persones interessades en el tema (admirable és la col·laboració de Rocío i els alumnes de l’institut Puig-Reig, del bloc Quod sumus), per tal que el seu treball vagi creixent amb l’ajut de tots i totes. Curiosament el 2009 també Aracne fila i fila rebia aquest distintiu de Chiron.

Chiron també ha premiat els aràcnids i aràcnides de El vaixell d’Odisseu (per molts anys, mariners!), amb qui fa poc hem tingut el goig de compartir a la VII Magna Celebratio la tercera trobada compartida dels col·laboradors d’Aracne fila i fila, juntament amb els alumnes de Teresa Devesa de l’Isaac Albéniz de Badalona. Si voleu veure el nostre capità i la nostra magistra, no us perdeu aquest reportatge de El Fil de les Clàssiques. Quants motius tenim per retrobar-nos altre cop el diumenge 5 de juny a Badalona per assistir a la representació de Lisístrata. Certament, ens ponen totes, Rei Midas!

En l’edició d’enguany, Chiron també ha guardonat El cuaderno de Lara, bloc de Lara Escobar, alumna de segon de batxillerat de l’IES Santiago Apóstol (Almendralejo). L’enhorabona més sincera, Lara!

CHIRON, en la seva cinquena edició de “Centaures d’or” ha triat aquests blocs d’estudiants de temàtica clàssica  i els ha atorgat el seu distintiu més preuat perquè considera que són producte de l’esforç i de l’amor a les clàssiques, i perquè constitueixen un exemple perquè altres alumnes segueixin el mateix camí.

Per molts anys alumnes 2.0! Quin goig i quin honor ser portada a Chiron! Per molts anys Chiron! Per molts anys Clàssiques! Per molts anys llatí i grec!

Moltíssimes gràcies, discipuli et discipulae! Aràcnids i aràcnides! Deka! Quin fermall d’or, I. Cristòfol Ferrer!

Els britans s’embadurnaven amb glast


Fotograma de La legión del águila, 2011

A l’examen de llatí d’avui ha sortit aquest fragment de La guerra de les Gàl·lies 5, 14 de Cèsar que tracta d’alguns costums dels habitants de Britànnia entre els quals generalitza el fet que s’embadurnin la cara amb glast i esdevenen amb aquesta aparença blavosa més esfereïdors. Si heu vist la pel·lícula La legió de l’àguila , no us haurà sobtat gens.

Ex Britannis omnibus sunt humanissimi illi qui Cantium incolunt neque multum a Gallica consuetudine differunt. Interiores frumenta non serunt, sed lacte et carne uiuunt pellibusque uestiti sunt. Omnes Britanni uitro se inficiunt, quod caeruleum efficit colorem, atque hoc aspectu horridiores sunt in pugna.


La legión del águila – Tráiler. Símbolo romano por cine365

Si voleu aprofundir sobre els romans a Britànnia us recomano aquests documentals que trobareu en aquesta galeria ad hoc:

Ludi Romani et Schola, un projecte col·laboratiu en xarxa a la VII Magna Celebratio

Si el passat cap de setmana us vàreu perdre la VII Magna Celebratio a Badalona, no us perdeu aquest reportatge de la participació aràcnida amb els tripulants de El vaixell d’Odisseu en els Ludi Romani i la flamant Schola, una autèntica trobada de pràctica compartida a la xarxa, materialitzada en una festa ciutadana de reconstrucció històrica.

Cuina romana a la Boqueria, per tercer any!

Els alumnes de llatí de l’institut Cristòfol Ferrer just abans de les vacances de Setmana Santa vàrem anar per tercer any a l’aula gastronòmica de la Boqueria i un cop més vàrem  aconseguir cuinar un deliciós menú romà amb la cuinera, professora i assessora de cuina infantil, autora del llibre de receptes per cuinar en família Cuinem junts (RBA), il·lustradora amb fruites i verdures de Papallones dins Una mà de contes… Eulàlia Fargas i amb l’entranyable Àngela. Val més una imatge que mil paraules. Jutgeu vosaltres mateixos. Nosaltres hi tornarem el curs vinent. Plurimam salutem!

Els fills, les millors joies!

Cornèlia, mare dels Gracs. Noël Hallé, 1779 (Musée Fabre)

La millor joia per a Cornèlia, filla d’Escipió l’Africà i muller de Semproni Grac, eren els seus fills. En tingué dotze però sols sobrevisqueren a més de Semprònia, els anomenats germans Grac, Tiberi Semproni i Caius Semproni, nascuts el 162 i 154 aC respectivament, que varen promoure a Roma una reforma agrària, però foren assassinats per sicaris dels grans terratinents. Cornèlia, que suportava amb fermesa i amb grandesa d’ànim les seves desgràcies, era encara viva quan li aixecaran el màxim honor civil per a una dona una estàtua, inspirada en la figura de Demèter, amb la inscripció Cornelia mater Gracchorum.

Cornèlia i els seus fills, de Pierre Cavelier

Cornèlia va passar la vida als camps anomenats Missens i li agradava de relacionar-se amb la gent. Sempre tenia la casa plena de convidats i sempre parlava de les gestes del seu pare, del seu marit i dels seus fills.

Doncs, ara si traduïu aquest text sabreu, si no ho sabíeu, d’on ve aquesta expressió tan encertada que dóna títol a aquest apunt!

Olim matrona Campana ad Corneliam, Gracchorum matrem, venerat, ut pulcherrima sua ornamenta illi ostenderet. Aurea enim erant. Cornelia illam inspexit, pretium notavit, mirum etiam artificium laudavit. Hoc tamen fecerat, ut hospitam sermone retineret, dum e schola liberi reverterent. Hi tandem pervenerunt. Tum Cornelia illos ad se vocavit, matronae ostendit et dixit: “Haec sunt ornamenta mea!

Valeri Màxim IV 4 adaptat

A la pel·lícula de Luigi Magni 1971 Escipió, conegut també com l’Africà en què Publi Corneli Escipió l’Africà i el seu germà Luci Corneli Escipió l’Asiàtic són acusats davant del Senat romà per Cató el Censor de malversació de fons públics,concretament d’haver-se quedat cinc-cents talents d’un tribut cobrat al rei de Síria. Tothom li va donant l’esquena, fins i tot la seva dona Emília, preocupada pel seu estatus social, li demana el divorci.


Fragment nens Escipió l'africà por Classiques_Motion

Fa quatre anys que participem a la Magna Celebratio!

Avui comença a Badalona i fins diumenge la setena edició de la Magna Celebratio, un festival romà organitzat pel Museu de Badalona que combina les visites als diferents espais arqueològics de Baetulo (les termes i el decumanus recentment inaugurats) i d’altres normalment no visitables (el mosaic de la Torre Vella, el monument honorífic vinculat al teatre, el soterrani de la plaça de la Constitució i les restes del teatre), la possibilitat de degustar un menú romà als restaurants de la ciutat, la recreació d’oficis i escenes portats a terme per grups de reconstrucció històrica i la divulgació de la vida quotidiana per especialistes en món romà així com una pila d’activitats i tallers familiars per apropar el món romà a la ciutadania. (vid. passades edicions pistor, textrina, sutor, gemmarius…).

Des de El Fil de les Clàssiques fa quatre anys que hi participem: els dos primers amb reportatges i els dos últims a més amb el projecte col·laboratiu d’Aracne fila i fila. El curs passat amb els alumnes de clàssiques de l’institut Albéniz de Badalona als Ludi Romani i enguany també amb l’Schola se’ns han afegit els companys de l’escola Vedruna-Gràcia de Barcelona. Ja ho sabeu, no us perdeu aquest cap de setmana la Magna Celebratio!