Fotograma de La legión del águila, 2011
A l’examen de llatí d’avui ha sortit aquest fragment de La guerra de les Gàl·lies 5, 14 de Cèsar que tracta d’alguns costums dels habitants de Britànnia entre els quals generalitza el fet que s’embadurnin la cara amb glast i esdevenen amb aquesta aparença blavosa més esfereïdors. Si heu vist la pel·lícula La legió de l’àguila , no us haurà sobtat gens.
Ex Britannis omnibus sunt humanissimi illi qui Cantium incolunt neque multum a Gallica consuetudine differunt. Interiores frumenta non serunt, sed lacte et carne uiuunt pellibusque uestiti sunt. Omnes Britanni uitro se inficiunt, quod caeruleum efficit colorem, atque hoc aspectu horridiores sunt in pugna.
La legión del águila – Tráiler. Símbolo romano por cine365
Si voleu aprofundir sobre els romans a Britànnia us recomano aquests documentals que trobareu en aquesta galeria ad hoc:
TRADUCCIÓ:
De tots els britans, el que habiten el Canci són els més civilitzats, i no es diferencien massa els seus costums als de la Gàl·lia. Els que viuen a l’interior no sembren blat, però viuen de carn i llet i les robes són de pell. Tots els britans es recobreixen de glast, que dona com a resultat un color blavós, i aquest aspecte espantós a la batalla.
Laura, força bé! Tens alguna falta d’ortografia (dóna=verb) Compte amb uestiti sunt què és?), hoc aspectu (quin cas és?), horridiores (comparatiu). Intenta polir la teva traducció amb aquestes puntualitzacions.
La veritat és que sí que tenen un aspecte horrible! Jajaj, aviam què tal la traducció:
“De tots els britans els més civilitzats són aquells que habiten Canci i, certament, no divergeixen gaire dels costums de la Gàl·lia. A les terres interiors no sembren blat, s’alimenten, però, de llet i carn i són vestits amb pells/cuir. Tots els britans s’impregnen amb glast, el qual produeix un color blavós i els dóna el més horrible dels aspectes quan estan a la batalla.”
Aquí deixo la correcció de la traducció 🙂
“De tots els britans, els més civilitzats són aquells que habiten el Canci i no divergeixen gaire de la manera de viure dels gals. Els que viuen terra endins no conreen blat, sinó que s’alimenten de llet i carn, i es vesteixen amb pells/cuir. Tots els britans s’impregnen amb glast, el qual produeix un color blavós, i amb aquest aspecte són més horribles a la batalla.”
Aquí deixo la traducció corregida:
De tots els britans els més civilitzats són aquells que habiten al Canci i no es diferencien gaire per la manera de viure dels gals. Els que habiten terra endins no sembren blat, sinó que viuen de llet i carn i es vesteixen amb pells.
Tots els britans s’ embadurnen amb glast, el qual dóna com a resultat un color blavós fosc, i amb aquest aspecte són més horribles en la batalla.
Pingback: “La legió de l’àguila” de Kevin Macdonald | La cinta de Νίκη
Salve!
Aqui deixo la traducció:
De tots els Britans els més civilitzats són aquells que viuen a Canci i els habits dels quals no són gaire diferents dels gals. Els de l’interior no sembren blat, sino que viuen de la llet i la carn i les pells són per fer roba. Tots els britans es posen glast perquè els fa un color blau fosc i amb aquest aspecte són més aterradors a la batalla.
Crítica i opinió personal
El lamentable de tot l’assumpte és que no es justifica tant sofriment i mort, la causa per més fantasiosa que pugui ser per a Àguila, en realitat es converteix en una excusa que no se sosté en el desenllaç.
No em puc queixar de la qualitat en els escenaris naturals que utilitza el director Kevin Macdonald per mostrar-nos un món en conflicte per la constant amenaça romana. Igual que les escenes d’acció de les quals s’escolten els permanents cops d’espases a l’aguait, que a falta d’ús d’efectes visuals, permet un major acostament als rostres dels actors, donant-li un aire d’autenticitat. L’error està en el protagonista Channing Tatum, que no aconsegueix transmetre la veritable necessitat per emprendre el seu viatge èpic, és com si s’esforcés massa perquè li vam crear el seu patiment que acaba sent una enrabiada, és molt millor el seu treball en les escenes d’acció on no requereix constants canvis d’emocions.