El segle XVII Carl Von Linné va classificar els éssers vius coneguts, amb dos noms en llatí per tal d’evitar les confusions. El programa el medi ambient de televisió de Catalunya ens ho recorda a Ja són 300 anys de noms científics.
Gaudiu amb aquesta presentació del mite d’Orfeu amb imatges d’obres pictòriques i escultòriques universals i amb la música d’Orfeu i Eurídice de Gluck (1714-1787):
Els nens romans aprenien llatí amb exercicis com aquest:
Aue, aue, aueo esse aues.
En saps dir la traducció? Saps quin mot d’aquest embarbussament ha esdevingut un llatinisme? En quin llatinisme, prescrit per les PAU, el trobem?
A finals de gener, amb els alumnes de segon de batxillerat vam assistir a la jornada de portes obertes de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tips de veure cada dia un llatinisme a la pissarra, la Fumi i l’Alba Mor van trobar aquest d’Horaci, i la Marta Molina el va fotografiar. En sabeu la traducció?
Dimecres a la tarda, fora d’horari lectiu, vaig anar al cinema amb els alumnes de primer de batxillerat, els de llatí i de grec, a veure Astèrix als jocs olímpics, una pel·lícula acabada d’estrenar amb actors reals i amb un pressupost de 78 milions d’euros, basada en el dotzè àlbum de Goscinny i Uderzo. Té un ritme per a mi un pèl vertiginós, però ens ho vam passar bé, vam riure molt i a mi em va fer molta il·lusió tornar anar voluntàriament al cinema amb els alumnes. Al tren, vàrem intercanviar opinions sobre la pel·lícula i potser algú n’acabarà fent el seu treball de recerca a segon de batxillerat. Ara m’agradaria que féssiu els vostres comentaris perquè siguin útils als que encara no l’han vista i visionin el tràiler.
Visioneu aquest fragment de La vida de Brian (1979 dirigida per Terry Jones) amb Monty Pynthon. Si escolteu i mireu bé, sabreu com es diu en llatí: “Romans, marxeu a casa!” i que els errors de traducció es paguen cars (ja us ho dic: cal aprendre a traduir bé!).
Gaudiu amb el menú romà del nostre convivium i delecteu-vos amb la música Olim lacus colueram, Carmina Burana nº 12 de Carl Orff. Prosit!
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/SKkndjodAas" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Si encara us ve de gust, apreneu com es fa un bon esmorzar (ientaculum) en llatí: ova fricta.
[kml_flashembed movie="http://tw.youtube.com/v/vCTkJOdF4w4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Gràcies a l’amabilitat del professor i sotscoordinador de les PAU de llatí 2008 a Catalunya, Jordi Saura, teniu la relació de les pàgines web que us permetran buscar la informació que us cal per aprofundir en l’estudi de la Hispània romana.
Sebastià Giralt ens ofereix una valuosa informació i uns enllaços molt interessants per poder completar el tema de la Hispània romana (Tàrraco, Empúries romana, Ilerda, Emèrita Augusta, els aqüeductes: el de les Ferreres i el de Segòvia). He trobat a Els dies de Dèdal un mapa por poder localitzar els antics indrets romans a Hispània.
Són molt interessants els exercicis interactius que proposa Marià Betriu a Euphorvia.
Tampoc hem d’oblidar la informació (que ja us havia avançat a Camí de la selectivitat) de Sebastià Giralt a Labyrinthus i com a activitat d’aprenentatge i avaluació el Q.V. Hispània romana de Victòria Bescós.
També és molt interessant el vídeo Roma a Catalunya 19′:
Així com La Catalunya romana 13′:
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=G9jiL4gL2ro[/youtube]
La petja romana:
Si voleu recordar Tàrraco, mireu aquest vídeo:
Canalhistoria ens ofereix aquest vídeo per conèixer Emèrita Augusta:
Avui 2 de febrer és la Candelera, una festa cristiana que, quaranta dies després de Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu. És la festa de la llum i es beneixen espelmes. Es creu que aquestes candeles tenen propietats miraculoses i ajuden a morir bé. La Candelera presenta coincidències amb les Lupercàlies romanes o festa de la llum. També la podem relacionar amb les festes de Persèfone, en què Demèter buscava la seva filla amb torxes (Sabeu què són els Misteris Eleusins?).
Les dites populars relacionen la Candelera amb la meteorologia:
Per la Candelera, ou a la carrera; si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu, el fred és viu; tant si plora com si riu el fred és viu…
Enguany la Candelera no ha plorat ni ha rigut, no sé si encara queden dies de fred o aviat farà bon temps, mentrestant jo us encarrego que feu recerca i trobeu referents clàssics arreu per tal d’ampliar la presentació de Persèfone, Prosèrpina en llatí.
Us dedico aquest vídeo amb la música del genial Jacques Brel (1962) en què recorda la seva infantesa i els seus desamors adolescents. A veure si esbrineu els mots de la tornada i em sabeu dir què són.