El segle XVII Carl Von Linné va classificar els éssers vius coneguts, amb dos noms en llatí per tal d’evitar les confusions. El programa el medi ambient de televisió de Catalunya ens ho recorda a Ja són 300 anys de noms científics.
El Fil de les Clàssiques
per no perdre el fil a cultura clàssica, llatí i grec a l'Ins. de Premià de Mar
El reportatge està bé…però esquè em fan una gràcia les perruques que es portaven en aquella època xD
Cuan vaig estar a Versalles vaig riure tan:)
dW!
Margalida!
Aquí tenim, una altra prova. El llatí no és un llengua morta, continua sent important a la nostra vida!
M’ha semblat molt interessant, que els científics utilitzin aquest mètode antic, però a la vegada molt precís; ja que amb una sola paraula saben de quina planta estan parlant.
Att.
Luciana!
Hola Margalida!!
He mirat el video i m’ha fet enrecordar al meu cunyat, que va estudiar Forestals i sempre que jo dic el nom popular de les plantes hem diu com es diuen de veritat i sempre són noms que provenen del llatí i que per tant em sonen molt extranys. Ar puc entendre el perquè d’aquest orígen.
Gràcies!!
***Per cert, tinc fet el treball però demà al matí els de 4rt ens anem d’excursió, per tant no te’l podré donar fins a la tarda, ho sento. Si vols deixa’m el teu correu i ja te l’envio a tu.
Camila.
Hola Margalida.. que consti que m’he passat.. sóc l’únic que ho ha fet.. jiji.. tard.. però.. jijiji..
Que vagi be.. petons
Quina llàstima, ara ja no és obligatori posar un nom llatí a les plantes! http://www.sciencepresse.qc.ca/actualite/2012/01/04/plantes-ne-parleront-plus-latin
El latín ni para la botánica. El País
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/01/25/actualidad/1327509733_218265.html
Pingback: La boca dels estomes | L'univers clàssic dels nostres mots