Gràcies a l’amabilitat del professor i sotscoordinador de les PAU de llatí 2008 a Catalunya, Jordi Saura, teniu la relació de les pàgines web que us permetran buscar la informació que us cal per aprofundir en l’estudi de la Hispània romana.
Sebastià Giralt ens ofereix una valuosa informació i uns enllaços molt interessants per poder completar el tema de la Hispània romana (Tàrraco, Empúries romana, Ilerda, Emèrita Augusta, els aqüeductes: el de les Ferreres i el de Segòvia). He trobat a Els dies de Dèdal un mapa por poder localitzar els antics indrets romans a Hispània.
Són molt interessants els exercicis interactius que proposa Marià Betriu a Euphorvia.
Tampoc hem d’oblidar la informació (que ja us havia avançat a Camí de la selectivitat) de Sebastià Giralt a Labyrinthus i com a activitat d’aprenentatge i avaluació el Q.V. Hispània romana de Victòria Bescós.
També és molt interessant el vídeo Roma a Catalunya 19′:
Així com La Catalunya romana 13′:
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=G9jiL4gL2ro[/youtube]
La petja romana:
Si voleu recordar Tàrraco, mireu aquest vídeo:
Canalhistoria ens ofereix aquest vídeo per conèixer Emèrita Augusta:
eii!
falten bastantes coses, oi?
com: el teatre de Sagunt, la muralla d’astorga i Lugo, els temples d’èvora, les dues vies, termes de Badalona, etc.
Buf!
estudieu molt, fins demà!
SAGUNT
La ciutat de Sagunt té més de 2.000 anys, cosa que fa que en ella s’hi trobin molts monuments històrics.
El castell
És un monument molt important que va ser declarada Monument Nacional al 1931.
És dividida en set places o recintes diferents: La plaça de Almenara, la plaça de Armes, la plaça de la “Conejera”, la plaça de la “Ciudadela”, la Plaça del dos de maig, la Plaça de San Fernando i Estudiants.
Desde la part més alta del castell, es pot observar la ciutat i el mar Mediterrani.
A l’interior de les muralles del castell, en el Antiquarium Epigràfic, es poden observar una selecció d’una de les coleccions més importants de la Península Ibèrica, que contenen informació sobre els aspectes més significatius de la societat Saguntina.
El teatre romà
Va ser construit al segle I.
Va ser declarat Monument Nacional a Espanya l’any 1896.
Es va edificar aprofitant la concavitat de la montanya i ofereix unes condicions acústiques excepcionals per la celebració d’obres teatrals i musicals.
Recentment, es van portar a terme unes obres de rehabilitació que ha donat una imatge d’unitat en el cos escènic, com també en la gradería, reunint les condicions adequades per les obres teatrals i culturals.
Fins demà!!
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » Monuments de la Hispània romana
Hola! tinc una pregunta estic fent un treball i nosé perquè es van conservar les restes romanes ni tampoc quins factors van ajudar a que es conservesin fins ara….
Adeu i gràcies
El video sobre Emèrita Augusta està força bé.
Emèrita Augusta és una ciutat diferent a les altres que hem treballat, ja que es va construir per donar terres als soldats romans que havien lluitat per aconseguir el nord de la península, els que havien lluitat contra els àsturs i els càntabres. La ciutat va ser fundada els 24 aC per August.
Les altres ciutats romanes de la península que hem estudat, la majoria, prenen el nom dels antics poblats que hi havia en aquella zona, però Emèrita Augusta, és un nom totalment raomà.
Una altre diferència que hi ha entre les ciutats com Tarraco, Barcino i Emporiae és que no està al costat del mar, però en aquest cas, està al costat del riu Guadiana. Amb aquest riu ja tenien l’augua que necessitaven.
Emèrita Augusta, tot i no tenir mar, és un punt de comunicació molt important, ja que és el centre de diferents vies. Per allà passa la via de la plata i també arriba la via Augusta.
La ciutat, entre els segles III i IV fa una reforma, i passa a ser capital del Bisbat, i té poder religiòs.
La estructura de la ciutat és semblant a la de Tarraco, ja que té una forma allargada i la muralla és força irregular. Però dins la muralla els carrers són rectilinis.
A aquesta ciutat hi ha dos forums, ja que un era el de la ciutat, municipal, i l’altre era de provincial, ja que Emerita Augusta era capital de provincia.
Salvete omnes
Les diferencies i semblances que té Emerita Augusta d’altres Civitas romanes són les següents:
Mèrida conté un traç més o menys rectangular, com altres ciutats romanes. Tot i això, el traç de la muralla és irregular, a causa de estament geològic on es troba. Si el comparem amb altres ciutats , com Bètulo o Bàrcino que la seva muralla era bàsicament rectangular.
Aquesta contenia dos fòrum. Un era destinat a ser el de provincia i l’altre el de la pròpia ciutat. Aquests dos fòrum solament estaven a Tàrraco i Mèrida. Això es donava perquè era la seu de les ciutats de provincia.
Hi havien ciutats que conservaven el nom que havien tingut durant el seu estament primitiu. En aquest cas, Mèrida va ser una ciutat fundada pel propi August, de la qual el seu nom no tenia res a veure amb un antic emplaçament primitiu. Per tant, podem dir que aquesta ciutat va ser ex novo .
Com la ciutat de Tàrraco entre altres, l’emplaçament es situava en indrets on hi havia un riu pròxim. En aquest cas, Mèrida estava banyada pel riu Guadiana. Altres ciutats com Bàrcino , tenia el llobregat-Besós i Tàrraco l’Ebre. (Tàrraco i Mèrida tenia el seu propi Aqüeducte )
Ilerda era una ciutat de la qual no es té quasi informació fidedigna . És per aquest motiu que no està inclosa en les diferencies i semblances amb la ciutat extremenya .
Tot i que les ciutats del nord de l’Hispània van estar fundades en el segle I-II a.C. La ciutat de Mèrida va estar fundada al 23 a.C.
Cal destacar que, com qualsevol ciutat romana , tenia el seu teatre, Amfiteatre. Com vam poder veure a Empúries , el circ, també a les afores de la ciutat.
Vale
Ah Teresa, m’he fixat que la noia del vídeo diu : Les insulae . Aquesta paraula no es pot posar un article en plural, perquè la paraula ja ho és. ( Nominatiu, plural, femení : 1º declinació ).
M’agrada veure que, a partir d’aquest vídeo de Mèrida tan il·lustratiu que ens ha presentat la Margalida, heu fet comentaris amb referències comparatives entre els emplaçaments romans que s’estudien per selectivitat. Tot i això, us he de fer algunes precisions:
-Tal com diu el vídeo, la ciutat va ser fundada el 25 aC. Jordi i Marina, aquí hi ha hagut un ball de dates!
-La Via Augusta, Marina, no passa per Emèrita Augusta.
-A Tàrraco, Jordi, arribava l’aigua del riu Gaià, no l’Ebre, que desmboca més avall.
-A Empúries no hi havia circ, Jordi, en tot cas un petit amfiteatre “extra muros”.
–
Jordi, has encertat la paraula que m’ha desagradat, insulae, però l’article femení plural està ben usat. L’errada és una altra.
Galícia romana http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Roman_Galicia
Salve!
Us parlaré de la ciutat d’Ilerda:
La ciutat d’Ilerda (denominada així pels ibers ilergets) estava situada sobre un petit turó que dominava el riu Sicoris (Segre). Va ser fundada per August entre finals del segle II a.C i I a.C. Tenia una planta escarpada i 23 hectàrees.
Va ser un municipi (municipium) de l’època d’August. La seva funció era garantir i dominar el pas del riu a través del pont i assegurar les vies de penetració cap a l’interior.
Aquesta ciutat destaca per les gestes històriques, com l’enfrontament de Mandoni i Indíbil contra Gneu Escipió (segle III a.C); la guerra sertoriana (segle I a.C), en la qual la ciutat es posa al costat de Sertori en front de Pompeu i finalment, la guerra civil entre Cèsar i Pompeu (s. I a.C), on els pompeians van barrar-li el pas a Cèsar, cosa que provocà l’enfrontament a la Campanya de Lleida, del Segre o de les Garrigues.
S’han identificat restes de muralles, termes, una necròpolis i algunes domus en diversos indrets de la ciutat.
Salve!
Jo també us parlaré d’Ilerda:
La ciutat d’Ilerda fou fundada entre finals del segle II a.C i I a.C, s’anomena ilerda pels natius que vivien allà, els anomenats ilergets. Aquests, eren aliats d’Anníbal, però després van fer un pacte amb Escipió.
La ciutat va ser fundada per August, que li va donar el títol de Municipium. Tenia 22 hectàrees i una planta escarpada. A més, estava situada a sobre d’un turó que dominava el riu Sicoris (Segre).
Pel que fa a les gestes històriques, hi va haver l’enfrontament de Mandoni i Indíbil contra Gneu Escipió (segle III a.C); la guerra sertoriana (segle I a.C), en la qual la ciutat es posa al costat de Sertori en front de Pompeu i finalment, la guerra civil entre Cèsar i Pompeu (s. I a.C), on els pompeians van barrar-li el pas a Cèsar, cosa que provocà l’enfrontament a la Campanya de Lleida, del Segre o de les Garrigues.
Es conserven restes de muralles, termes, una necròpolis i algunes domus en diversos indrets de la ciutat.