Esculapi a Empúries. Aida Caba 2n llatí
L’Esculapi amb els braços restaurats ja té un clon al Museu d’Arqueologia de Barcelona. Des que l’Esculapi vertader va prendre el camí de retorn cap a Empúries, el MAC es va quedar orfe. Què serà del MAC de Barcelona? On farem la gimcana mitològica? Si volem salvar-lo, cal fer pinya: S.O.S. Museu d’Aqueologia 2.
A veure qui ens aconsegueix una fotografia pròpia d’aquest clon d’Esculapi que ha costat un dineral?
P.D.: Ja la tenim!
Foto Margalida Capellà
Demà a la tarda ens trobarem a l’estació de tren a les cinc per assitir a dues conferències de batxillerat a l’Aula Magna de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585), organitzades per la Secció Catalana de la Societat d’Estudis Clàssics i molt útils com a preparació per als exàmens de l’institut i de les PAU:
18’30 L’urbanisme romà: Tàrraco i Emèrita Augusta, a càrrec de la Dra. Isabel de Rodà de Llanza, catedràtica d’Arqueologia de la UAB i directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). (Al nostre Google maps hi trobareu informació i enllaços.)
19’45 Déus i herois a la Literatura grega, a càrrec de la Dra. Montserrat Reig Calpe, Professora Titular de Filologia Grega (UB).
Ja em comentareu aquí si us han agradat, què us han semblat, si eren adients al vostre nivell i interessos, etc
També aprofitarem la nostra sortida per localitzar referents clàssics i per repassar els termes d’etimologia i llatinismes relacionats amb la Universitat, ben aviat la vostra alma mater. Al paranimf ens reunirem i les conferències seran a l’ Aula Magna, no oblidarem de trobar l’escut i ens fixarem amb el lema en llatí; per tant, badeu molt bé els ulls, obriu molt bé les orelles i poseu la cremallera a la boca.
Qui l’encertarà avui?
Porto domum mecum, semper migrare parata,
mutatoque solo non sum miserabilis exul,
sed mihi concilium de caelo nascitur ipso.
Qui ho reconeix? Quins referents clàssics hi trobeu? En quina frase llatina hi veieu el vers 625 de l’Eneida de Virgili: Iuppiter omnipotens, audacibus annue coeptis? i quina s’inspira en les Bucòliques IV 5 de Virgili: magnus ab integro saeclorum ordo?
També apareixen en el bitllet d’un dòlar americà:
Per cert, sabíeu que el símbol del dòlar $, entre altres, pot tenir relació amb els romans: podria provenir del símbol HS (H= dos i S= semis “mig”) amb què els romans indicaven el valor d’un sesterci que, en època republicana, equivalia a dos asos i mig. Els americans en van superposar les dues lletres i el resultat fou $.
També es relaciona el símbol $ amb la mitologia grega i concretament amb les columnes d’Hèrcules:
Amb una lupa, podreu observar encara un altre referent clàssic en el bitllet d’un dòlar!
Ja ho vàrem comentar que els nord-americans tenen moltes coses dels romans!
En les esponsalles, els promesos s’intercanviaven regals i un anell, generalment de ferro. Aquest anell el portaven al dit anular de la mà esquerra, perquè creien en la vena amoris:
“Sabem que els antics grecs portaven un anell al dit de la mà esquerra que és a prop del dit xic. Diuen que els romans generalment també portaven els anells al mateix lloc. Apió, en la seva Història d’Egipte, diu que la causa d’aquesta pràctica és que, obrint i disseccionant cossos humans, com era costum a Egipte, cosa que els grecs anomenen anatomia, va ser descobert un nervi molt prim que va des del dit al qual hem fet referència fins a arribar al cor de l’home; per això no sembla estúpid que aquest dit primordial fos guarnit amb aquesta dignitat, ja que semblava que aquest dit era essencial perquè està directament connectat amb el cor, l’òrgan principal.”
Gel·li, Nits àtiques X 23
Amb quina formalitat actual es correspon l’intercanvi d’anells els enamorats? Per què el dit anular es diu així? Quin dit és aquest? Què en saps de la vena amoris? On porten l’anell de prometatge o de casats a la resta d’Espanya i del món? Per què la penyora d’amor és des de temps immemorials un anell?
Quins referents clàssics observeu en aquesta targeta antiga de Sant Valentí? Qui s’atreveix a fer-ne una en llatí?
Els romans de Pompeia ens han deixat en les parets una pila de declaracions d’amor. Això de fer graffitti o d’escriure el nom de l’estimat o de l’estimada a les portes del lavabo i als troncs dels arbres ve de lluny!
Observem algun d’aquests graffitti amb missatges amorosos amb aquest taller de Fernando Lillo que també té textos interessants per traduir per al dia dels enamorats . Posarem en nominatiu la persona que estima i en acusatiu l’estimat o estimada que no és correspost com es voldria; per exemple: Catullus Lesbiam amat et non curatur. Compte amb les grafies!
Qui s’atreveix a traduir aquest graffitti pompeià?
Quisquis amat valeat;
pereat, qui nescit amare.
Bis tanto pereat
quisquis amare necat.
i aquets llatinismes, tots ells encara ben vigents?:
N.B.: Ja sabeu que a Catalunya el dia tradicional dels enamorats se celebra per Sant Jordi! Celebreu Sant Valentí? Si és així: Felicem diem Sancti Valentini omnes habeatis!
Ahir us comentava que havia situat les restes romanes de Can Farrerons, no obertes al públic, al Google maps de Chiron (no us ho perdeu, ni tampoc els enllaços a les termes romanes ni la planta octagonal dels balnea). Avui l’arqueòleg Ramon Coll ens les ha obert i ens ha explicat la història arqueològica de la vil·la romana. Què us ha semblat? Mentre l’escoltàveu, què us han xiuxiuejat les pedres? us ha impressionat la descoberta dels cadàvers?, bla, bla, bla
Sabeu què és això que hi ha inscrit en un dels murs?
Què té la Coty a les mans?
N.B.: Si aneu aquí trobareu en segon lloc el vídeo sobre la fundició de metalls en època romana; i l’article sobre dolium.
Un altre dimecres, simposiarques, i toca endevinalla. Segur que l’encerteu aviat!
Tres mihi sunt dentes, unus quos continet ordo;
unus praeterea dens est et solus in imo;
meque tenet numen, ventus timet, aequora curant.
In taberna quando sumus forma part dels Carmina Burana, una col·lecció del segle XII de poesia goliardesca on es canta a l’amor, al vi i a la Fortuna. Mentre feu l’audició amb música del segle XIII, mireu el llatí i a veure si en podeu traduir alguns versos.
In taberna quando sumus,
non curamus quid sit humus,
sed ad ludum properamus,
cui semper insudamus.
Quid agatur in taberna,
ubi nummus est pincerna,
hoc est opus ut quaeratur;
si quid loquar, audiatur.
Quidam ludunt, quidam bibunt,
quidam indiscrete vivunt.
sed in ludo qui morantur,
ex his quidam denudantur,
quidam ibi vestiuntur,
quidam saccis induuntur;
ibi nullus timet mortem,
sed pro Baccho mittunt sortem.
Primo pro nummata vini:
ex hac bibunt libertini;
semel bibunt pro captivis,
post haec bibunt ter pro vivis,
quater pro Christianis cunctis,
quinquies pro fidelibus defunctis,
sexies pro sororibus vanis,
septies pro militibus silvanis.
octies pro fratribus perversis,
nonies pro monachis dispersis,
decies pro navigantibus,
undecies pro discordantibus,
duodecies pro paenitentibus,
tredecies pro iter agentibus.
Tam pro papa quam pro rege
bibunt omnes sine lege.
Bibit hera, bibit herus,
bibit miles, bibit clerus,
bibit ille, bibit illa,
bibit servus cum ancilla,
bibit velox, bibit piger,
bibit albus, bibit niger,
bibit constans, bibit vagus,
bibit rudis, bibit magus,
Bibit pauper et aegrotus,
bibit exul et ignotus,
bibit puer, bibit canus,
bibit praesul et decanus,
bibit soror, bibit frater,
bibit anus, bibit mater,
bibit ista, bibit ille,
bibunt centum, bibunt mille.
Parum sescentae nummatae
durant cum immoderate
bibunt omnes sine meta,
quamvis bibant mente laeta;
sic nos rodunt omnes gentes,
et sic erimus egentes.
qui nos rodunt confundantur
et cum iustis non scribantur.
Extremoduro acaba d’utilitzar el llatí, amb un afany cosmopolita, en la portada del seu disc Ley innata, però el cantant canadenc Neil Young fa trenta anys ja el va emprar en la contraportada del seu disc Re-ac-tor 1981 com si fos un emblema totèmic.
A veure qui aconsegueix traduir la frase latina de la contraportada de Re-ac-tor:
‘Deus, dona mihi serenitatem accipere res quae non possum mutare,
fortitudinem mutare res quae possum,
atque sapientiam differentiam cognoscere’.
N.B.: Deus és l’inusual vocatiu en el llatí decadent de deus, -i.
