Category Archives: Llatí 4t ESO

Dia Europeu de les Llengües amb Cèsar

Avui 26 de setembre és el Dia Europeu de les llengües. Enguany també el celebrarem. No sols amb el Google Maps que tenim obert El llatí ens agermana sinó també amb aquest altre del mot Cèsar. Caesar era un títol distintiu que rebien els emperadors romans a partir d’August, derivat del sobrenom de la família Júlia: Gaius Iulius Caesar. Ara bé, etimològicament vol dir “infant nascut per incisió de l’úter”, d’aquí es diu sovint que prové el mot català cesàrea o extracció quirúrgica del fetus ja sigui perquè un parent seu va néixer per cesària o bé perquè es relaciona amb la llei Cesària, segons la qual s’ordenava practicar aquesta operació a dones moribundes o en un avançat estat de gestació.

En les diferents llengües del món s’ha utilitzat el nom de Cèsar.

Fixeu-vos-hi bé i responeu en comentari les qüestions següents:

El mot Cèsar que prové de Juli Cèsar és igual en moltes llengües, podríeu explicar el perquè.

Ara que aquests dies a classe i al bloc estudiem l’indoeuropeu i les diferents famílies de llengües indoeuropees, podríeu classificar i anotar en comentari les diferents entrades al mapa segons els diferents grups lingüístics.

Quines són les llengües d’Europa i com es diu Cèsar en aquestes llengües europees?

Segur que heu trobat algunes mancances en el mapa. Quines llengües falten? Les hi podríeu afegir atès que segurament no us serà difícil de fer-ne l’entrada?

Què us sembla tot plegat?

Cada setmana, un mite ovidià!

60 Replies

Comencem avui un bell i vell costum de portar llegit a classe un mite ovidià a partir de l’adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, Narracions de mites clàssics, ed. Teide 2007 (no us confongueu i si l’heu de comprar porteu la versió en català.) Qui el portarà ben preparat i ens l’explicarà a classe? En parlarem, el posarem en comú, intercaviarem la seva pervivència i en deixarem constància per escrit. A partir d’aquí, seguint com a punt de referència les Propostes de treball que hi ha al final del llibre de lectura, en triareu un i agafareu idees per fer-ne un muntatge audiovisual, una recreació literària o el que sigui. Es valorarà també l’originalitat i la creativitat que hi poseu. Els amics de El vaixell d’Odisseu de l’escola Vedruna fins i tot n’han fet una desfilada!

Posem fil a l’agulla amb Licàon. Alguns encara no teniu el llibre i per no endarrerir-nos en la programació de curs, us en faig cinc cèntims aquí:

Licàon

Un dia, Júpiter, el déu dels déus, va deixar l’Olimp i va baixar a la terra, disfressat d’home. Un horabaixa, a punt de fer-se de nit, va arribar a la casa inhospitalària del tirà de l’Arcàdia, de nom Licàon. Va entrar al seu casal, tot presentant-se com a déu. El malvat Licàon no s’ho va creure, tot i que la gent ja havia començat a pregar, i es va riure de les pietoses ofrenes ofertes. Aquella nit, havia planejat de matar l’hoste, mentre hagués dormit desprevingut, per demostrar que era mortal; però no en va tenir prou amb aquest pla. Abans li va servir un festí a taula amb carn humana d’un ostatge. El gran Tonant se n’adonà i, horroritzat, va esfondrar sobre el seu amo impiu la casa. Licàon, aterrit, va fugir al camp; va començar a udolar i de la seva boca ja no li va sortir paraula, tot i que debades intentava parlar. El seu instint criminal el va menar a atacar els ramats i a delir-se per la sang. La seva roba es va transformar en pèl, els seus braços en potes; esdevingué un llop. Conservà, però, de la seva anterior faiçó els mateixos pèls grisencs, la mateixa expressió violenta, els mateixos ulls brillants; era tan ferotge com abans. OVIDI, Metamorfosis (adaptació M. Capellà)

Preguntes de la Guia de lectura:

1. En l’edat de ferro es cometien crims de tota mena. Els valors positius (veritat, modèstia, lleialtat,…), van donar lloc a l’engany, el frau, la traïció, la desconfiança, la impietat… Davant aquesta creixent degeneració del gènere humà, què decideix fer Júpiter? Quan ho decideix?

2. Júpiter baixa de l’Olimp, tot agafant forma humana. Quin nom rep la capacitat que tenen els déus de transformar-se en humans? Saps com es diu en grec ésser humà? A on va? Qui era Licàon?

3. Licàon no sols pretenia matar Júpiter de nit per comprovar si era un déu sinó que va gosar servir-li a taula carn humana. Quin doble càstig li imposa Júpiter per haver infringit les normes de l’hospitalitat? Quines traces de la seva antiga ferocitat conserva?

4. El mite de Licàon ha gaudit d’una llarga pervivència en el llenguatge, la literatura, el cinema, la música… Entre tots i totes a veure si aconseguim conèixer-la.

5. Us recomano dos apunts d’Aracne, fets per alumnes del Cristòfol Ferrer: una recreació literària del mite i un muntatge audiovisual. Què us ha semblat?

6. Qui vol saber-ne més i fa recerca? Aquest apunt del company de Canàries Ricardo L. Rodríguez Jiménez us pot ser de gran utilitat.

Sinecura i altres mots d’origen llatí a Rodamots

347 Replies

Si voleu ampliar el vostre vocabulari i rebre cada dia un mot al vostre correu, doneu-vos d’alta a Rodamots, una iniciativa de la Xarxa de Mots, amb la idea i la coordinació de Jordi Palou (l’enhorabona!). És a la xarxa des del 1999 i té milers de subscriptors, molts dels meus alumnes o exalumnes (ja l’havia recomanat a classe i a aquí). A més els mots d’aquesta setmana són d’origen llatí, un bon moment per començar:

“Després de fer rodar uns quants mots derivats de topònims dels cinc continents, aquesta setmana tornem als orígens: i els nostres són ben llatins, ens agradi o no. Els mots que veurem aquests dies són formats a partir d’expressions llatines, tot i que no sempre en siguem conscients.”

A veure, qui ens enllaça en comentari el mot de demà i els de tota la setmana, i tots els que durant el curs tinguin origen llatí. Si us despisteu, els trobareu tots a Llatinòrum.

Per cert , sabeu què és un sinecura i quins són els seus dos ètims llatins? Si sine és una preposició, què en podeu dir de cura? Quins altres mots derivats en coneixeu? En podríeu fer una frase?…”

Sísif, d’Agustí Bartra

13 Replies

Fa poc he redescobert a Música de poetes “Sísif”, d’Agustí Bartra, cantat per Miquel Pujadó. És un poema preciós i amb el referent clàssic de Sísif, condemnat a empènyer eternament una roca enorme fins a dalt de tot d’un pendent; però, quan ja era al cim, tornava a caure, impel·lida pel seu propi pes, i altra vegada Sísif havia de començar a empènyer de nou (vid. presentació d’Angel Martínez). Avui, Diada Nacional de Catalunya, el vull dedicar a tots els filadors i filadores que, somiatruites o nefelibates com jo, també us sentiu sovint com Sísif, i malgrat les dificultats tireu endavant i empenyeu el roc de la vida i del dia a dia. Espero que us agradi i que aprengueu finalment la lliçó:

Oh, Sísif pot ser feliç
amb la roca o l’embalum,
si gronxa pena o somrís
a les trenes de la llum!

Quan la força li infla el tors.
la roca es torna destí:
no pot unir cim i esforç.
Des d’abaix crida el camí.

El vent clama els seus edictes
Pugen, amb un ritme lent,
Sísif, la roca i el vent
i la lluna dels invictes.

Agustí Bartra

Obra completa Vol II. 1972- 1982. Edicions 62 Barcelona. 1983 Pàg. 464

Pinzellades de la I Vinalia Rustica

8 Replies

Aquest cap de setmana al Parc Arqueològic Cella Vinaria Cat s’ha celebrat la primera Vinalia Rustica coincidint amb el principi de la verema. Les Vinalia eren festes dels antics romans dedicades a la vinya i en honor a Júpiter i Venus. Se celebraven dues vegades l’any, el 19 d’agost els Vinalia Rustica, i el 23 d’abril, els Vinalia Urbana.

Als Vinalia Rustica es rogava al déu del raïm que començava a madurar i coincidia amb el dia que s’iniciava la verema. La festa de la verema la iniciava el Flamen Dialis, quan davant l’altar exprimia amb les seves mans un gotim de raïm.

Flamen dialis, foto d'Òscar Pallarès

De totes les activitats que s’han portat a terme aquest cap de setmana, ja vàrem referenciar la conferència de Montserrat Tudela sobre Papirs i vi, i tot seguit teniu quatre pinzellades d’una festa que malgrat la calor i la proximitat a la platja, va estrenar-se positivament i esperem la seva consolidació, com altres festes de recreació històrica (Tarraco Viva, Magna Celebratio…). Si enguany no hi heu anat. mireu un tastet del que us heu perdut!

L’enhorabona a l’equip de gestió del Parc Arqueològic Cella Vinaria i a tothom que ha fet possible aquesta celebració! Bona verema!

Papirs i vins a la I Vinalia Rustica al Parc arqueològic Cella Vinaria

5 Replies

L’inici de la verema 2010 se celebra a la comarca d’Alella amb la I Vinalia Rustica aquest cap de setmana al Cella Vinaria. Els romans celebraven l’èxit de la verema amb les vinalia rustica, unes festes dedicades a la vinya i el vi en honor a Júpiter el 19 i 20 d’agost.

Entre les activitats programades per celebrar l’inici de la verema d’enguany al Parc Arqueològic Cella Vinaria CAT (recordeu que vàrem ser presents a la inauguració i vàrem venir a visitar-lo amb el centenar de llatinistes francesos), hic et nunc em referiré a la conferència inaugural a càrrec de la directora de la revista Auriga i de l’equip de l’inventari papirològic de Catalunya, Montserrat Tudela i Penya, que ha dissertat loquaçment sobre papirs i vins.

Els papirs foren un important suport d’escriptura abans del pergamí, el paper, l’ordinador, l’e-book. Tanmateix també servien per fer vestits, estores, cordes… La majoria dels papirs conservats s’han trobat a Egipte, el clima sec els ha preservat, i estan escrits en grec i en copte, però també en àrab i alguns en llatí.

Montserrat Tudela ha explicat d’una manera brillant i amb suport gràfic com es fabricaven i com s’utilitzaven com a suport d’escriptura, quins indicis permeten datar-los, com s’han de conservar, com es poden diferenciar, quins temes tracten, quina informació contenen, …

Butlles pontifícies en papir, Vic

A continuació, ha parlat del vi amb ulls de papiròleg i amb formació hel·lènica. Tot i que la xerrada s’ha fet en un jaciment arqueològic romà, els papirs eren sobretot grecs, de diferents èpoques, i donaven informació sobre l’elaboració del vi, recipients, comercialització, transport, taxació, pagaments, comptes agrícoles…

Qui pensa en vi avui té al cap la taula, és a dir, l’alimentació, però també ha parlat del vi com a medicina (val a recordar que a més de les Vinalia, les Saturnalia… els romans celebraven en honor del vi les Meditrinalia i que ja als poemes homèrics el vi funcionava com un antisèptic, un sedant digestiu… Per a Hipòcrates a més era dieurètic. El vi també tenia una funció en els rituals i es preserva encara en l’actualitat amb el Cristianisme com a sang de la divinitat.

Sabeu que és un metretes? A què equival? Doncs, és una mesura de capacitat de líquids i equival a 39’4 litres. Potser quan parlem de la capacitat de les àmfores els arqueòlegs i estudiosos l’haurien de fer servir tal com està testimoniat en els papirs.

Tampoc hi han faltat l’emoció que la caracteritza sempre quan fa el que li agrada i quan parla de la nostra cultura i de la nostra identitat, les seves revindicacions actuals en paral·lelisme amb les antigues (tributs, impostos…), i la petja didàctica que té com a professora de grec, tot i que fa anys que no imparteix classes a secundària. M’he emocionat com ha explicat en relació als papirs el mot paraliterari i ho ha fet amb una comparació molt bella, intel·ligent i gràfica amb un text escolar del Zoo d’en Pitus de Sebastià Sorribas.

Ha portat un rotlle de papir, comprat en la recreació històrica Tarraco Viva, i ha passat perquè els assistents a l’acte poguessin tocar-lo, desenrotllar-lo, etc Bé l’únic que ha faltat han estat unes àmfores de vi, però això més aviat no era cosa d’ella, i amb la crisi, ja se sap!

M’agradaria tant que un dia la poguéssiu sentir! A veure si quan els seus compromisos polítics i de país li deixin un moment, pugui venir a explicar en persona què són per a ella els papirs. Esperem que el passat sigui generós i un dia o altre ens reveli algun papir de la part occidental de l’imperi romà i així tindríem més informació de la indústria vinícola a casa nostra com de les indústries paral·leles (terriseria, transport,…) en temps dels romans i sobretot de les emocions i vivències perquè els papirs són el millor retrat.

No voldria acabar aquestes ratlles sense la frase que resumeix, diria jo, la xerrada i que ha expressat amb emoció i amb brillantor als ulls, tot i la foscor de la sala, la Montserrat Tudela:

ELS PAPIRS IGUAL QUE ELS VINS FORMEN PART DE LA NOSTRA IDENTITAT.

Centenari del naixement del poeta Màrius Torres: “Venus” i el llatí

10 Replies

Logo original de la Carme Rosanas

Avui fa cent anys naixia el poeta ilerdenc Màrius Torres. El Fil de les Clàssiques, també vol unir-se a l’homenatge que, entre altres, li ret la catosfera, -tal com vàrem fer amb Carles Riba o Salvador Espriu-, amb el poema “Venus”. Màrius Torres el va dedicar al seu amic Jaume Elias des de la Ciutat del Vaticà en el decurs d’un viatge de fi de carrera -va estudiar medicina- des del 26 de febrer al 22 de març de 1933 per Pisa, Florència, Roma, Milà, Ginebra i París:

L’orquestra de joves del Vallès així el va interpretar en el concert homenatge Màrius Torres de l’institut homònim de Lleida el 30 d’abril de 2010, sota la música i la direcció de Pedro Pardo i amb la soprano Anna Borrego:

El poema Venus de Màrius Torres té una forma estròfica circular i sembla premonitori de la seva malaguanyada mort als trenta dos anys. Què us suggereix a vosaltres aquest poema? Què n’opineu?…

Màrius Torres quan va emmalaltir de tuberculosi pulmonar va ingressar en el sanatori de Puig d’Olena a Sant Quirze Safaja (on precisament dissabte li van fer un emotiu homenatge) i allí va conrear la poesia i, entre altres, va estudiar també llatí. Sols trobem, però, en la seva obra un poema amb el títol en llatí: Arbor Mortis i un subtítol Nisi signo serena entre parèntesi després del títol en català del poema Rellotge de sol.

Segur que amb aquest tastet de referents clàssics (vid. també el poema L’esfinx a Aracne fila i fila) en el centenari del naixement de Màrius Torres, us he despertat les ganes de conèixer més l’obra d’aquest poeta oblidat; però no tenim excusa per conèixer-lo millor ja que Pagès editors va treure per Sant Jordi Poesies de Màrius Torres, editat per Margarida Prats, que ara ha tornat a editar.

Pompeia amb Google Maps Street View

4 Replies

Un 24 d’agost, com avui, però de l’any 79, Pompeia fou sepultada per les cendres i la lava de l’erupció del Vesuvi.

Hi ha amors i passions que és de difícil amagar i aquesta és precisament la que em porta any rere any a parlar de Pompeia a classe i a recordar-la al bloc. Enguany no serà diferent.

Si bé no heu pogut visitar encara Pompeia, ja sigui perquè la butxaca o la feina us ho han impedit, ara hi podrem viatjar amb Google Maps Street View. M’hi acompanyeu tot recordant l’aniversari de l’erupció del Vesuvi?

Quins indrets heu reconegut? Què us ha semblat?

Google maps col·laboratiu d’establiments clàssics arreu

36 Replies

Estem de vacances. Ja es nota, veritat! Ara més que mai sortim, viatgem i tenim l’oportunitat de fer fotografies a establiments amb referent clàssic, ja sigui grec o llatí, també s’hi valen els referents culturals, és a dir noms mitològics, literaris o de fets històrics que recordin la cultura i la civilizació de Grècia i Roma. Aquest mapa és obert a la col·laboració de qualsevol persona d’arreu del món per tant heu de ser, com sempre, respectuosos amb la feina dels altres i si la fotografia no és vostra, heu de posar el nom i l’enllaç si cal. Us recordo que a Aracne fila i fila l’Anna Salas ens va demanar a De vacances amb referents qualsevol tipus de referent que trobéssim per tal que a finals d’estiu tinguéssim el nostre àlbum de vacances, també ens donava les normes per col·leccionar-los. En aquest Google maps, sols hi posarem els establiments de nom clàssic. Bones vacances i molt bon estiu amb bons referents clàssis!

Les noces de Mercuri i l’enveja d’Aglaure

7 Replies

Càmara nupcial d'Herse, 1570. Nova York, Metropolitan Museum of Art

Avui s’ha inaugurat al Museu del Prado a Madrid per primera vegada una exposició monogràfica de tapissos. No us ho creureu, però són mitològics i relaten les noces de Mercuri amb Herse. Recordeu què va provocar l’amor de Mercuri per Herse en la seva germana Aglaure? És ben cert, no hi ha amor sense enveja, ni enveja sense càstig. Recordeu què esdevingué a l’envejosa Aglaure? Si no ho recordeu acabeu de llegir la narració que ho explica a Narracions de mites clàssics:

“Confiat de la seva bellesa, Mercuri va a casa de Cècrops. A la zona més reservada, les seves tres filles hi tenen les cambres, decorades amb ivori i amb petxines incrustades: Pàndrosos ocupava la de la dreta; Aglaure, la de l’esquerra, i Herse, la del mig. Aglaure va ser la primera a veure el déu i a preguntar-li qui era i què volia. Mercuri no s’inventa cap pretext: li diu que és el déu missatger, fill de Júpiter, i que s’ha enamorat de la seva germana Herse. Després, li demana que l’ajudi a fer possible el seu amor. Aglaure el mira amb els mateixos ulls amb què poc abans havia vist el secret ocult de la rossa Minerva, i li exigeix una gran quantitat d’or pel seu servei”. Narracions de mites clàssics, pàg. 133

Si aquest estiu aneu a Madrid, no us oblideu de visitar l’exposició Els amors de Mercuri de Willem de Pannemaker al Museo del Prado. No teniu excusa i ho podreu fer virtualment aquí i també hi trobareu més informació sobre els tapissos, un tema molt interessant per a un bon treball de recerca!