“Hem publicat l’experiència del vostre centre El Fil de les Clàssiques.
Us felicitem la tasca que feu amb l’alumnat del vostre centre i que dóna exemple a la resta de centres educatius.
Si us plau, feu extensiva la felicitació a la Margalida Capellà.”
Felicitació que jo faig ben extensiva a tots vosaltres, filadors i filadores, aràcnids i aràcnides… MOLTÍSSIMES GRÀCIES per fer-me cas, sense vosaltres res hagués estat possible!
Al setembre continuarem. Descanseu, preneu forces i gaudiu de l’estiu!
El curs s’acaba i, com cada any, Pompeia en serà la guinda. Afortunadament enguany no només ho podrem fer amb tots els apunts que tenim ja publicats a El Fil de les Clàssiques i a Aracne fila i fila sinó també amb el docudrama de la BBC,L’últim dia de Pompeia, que ens ajudarà a inspirar-nos per enllestir la tasca del Fil Moodle: Epístula a un habitant de Pompeia.
És increïble! Nosaltres, quan vàrem visitar en la nostra sortida a Girona el 2010 el CASC (Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya) vàrem veure el tap de suro i ja ens va semblar increïble que es conservés!
Aquests dies és notícia ja que el Museu d’Arqueologia de Catalunya a Empúries juntament amb l’Institut Català del Suro ha presentat l’estudi que demostra que el suro del coll d’una àmfora romana de fa dos mil anys, trobat en el fons marí entre les restes d’un vaixell enfonsat a prop del Port de la Selva entre els anys 10 aC i 10 dC, encara conserva la seva durabilitat i resistència. El tap de suro romà ha mantingut els seus components principals, els mateixos que donen al suro les seves propietats de tapar de forma perfecta, amb les propietats que el fan elàstic i compressible fins a adaptar-se al coll d’una ampolla.
En conclusió, els romans ja van demostrar la idoneïtat de la utilització dels taps de suro per a conservar el líquid que transportaven en les àmfores vinàries, i dos mil·lennis després segueix essent el material per excel·lència a l’hora de preservar vins i caves i alhora contribueix a mitigar el canvi climàtic.
Podeu veure la notícia al Telenotícies Comarques del 23 de maig de 2012:
És per Ulisses el savi, que el cor a mi se m’esderna,
pobre! que lluny dels seus pateix afanys en una illa
a banda i a banda banyada, on és el llombrígol del pèlag,
una illa tota d’arbredes, i hi té l’estatge una dea,
filla d’aquell Atlant maliciós, que de tota
mar coneix les fondàries…
Homer, Odissea I 50 (trad. Carles Riba)
En l’Any de la Paraula Viva per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, ens adherim a la crida de Víctor Pàmies aPARAULA’m amb pèlag. Vaig descobrir aquest mot en català quan vaig llegir per primera volta l’Odissea d’Homer en la versió de Carles Riba; però aleshores no sabia que el mot provenia del llatí pelagus ‘alta mar, mar obert; aigües fondes’, alhora del grec πέλαγος. Ni m’havia aturat a pensar que el trobem a arxipèlag, palaia “peix semblant al llenguado”, penagal “mena de peix” i pelàgic “d’alta mar”. Tampoc sabia que pèlag “mar” pot ser sobretot a la comarca de l’Anoia, sinònim de toll, més concretament, en el sentit de “gorg”, un punt d’un riu en què el llit és més profund i l’aigua s’hi estanca. El trobem en topònims com el barranc dels Pèlags del Montsant, l’espai protegit dit els Pèlags de Vilobí del Penedès i el Pèlag de les Bruixes de la riera de Sant Quintí de Mediona.
Espero no haver despertat en vosaltres un pèlag de dubtes i, en canvi, el desig d’apadrinar avui a la catosfera un pèlag de mots!
L’institut Premià de Mar juntament amb l’institut Albéniz de Badalona, l’escola Vedruna-Gràcia de Barcelona, en Josefet de l’institut Can Mas de Ripollet i l’Albert Anglès, un apassionat del món romà que ha excavat a Vindolanda, hem participat activament en la VIII Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica que té lloc l’últim cap de setmana d’abril a Badalona, amb uns tallers familiars portats pels nostres alumnes i exalumnes de llatí i de grec. Hi hem posat tota la il·lusió del món i hem après moltíssimes coses, segurament més de les que hem ensenyat al nombrós públic que ens ha visitat, perquè tal com deia, segons la funció, el discipulus minor o la discipula minor del ludus rethoricus : “Alea iacta est! Això és tot per la nostra part. Només ens queda demanar-vos que, abans de jutjar massa severament les nostres errades i mancances, penseu que nosaltres mateixos som alumnes i probablement encara no en sabem prou…”
Si us ho vàreu perdre, aquí teniu un tastet de la participació aràcnida en aquesta manifestació de pràctica compartida a través del bloc Aracne fila i fila amb els tripulants i extripulants de El vaixell d’Odisseu per tal d’adquirir la competència social i ciutadana, estrènyer els lligams d’amistat virtual i apassionar-se pel món romà. Hem aconseguit, malgrat el fort vent i la pluja del dissabte i el sol abrasador del diumenge, fer realitat la nostra Magna Celebratio per cinquè any consecutiu! Moltíssimes gràcies a tothom!
Els alumnes de grec i de llatí, un any més per Sant Jordi, han programat una pila d’activitatsi tindrem una molt bona participació no només a les pistes de sorra del CF amb un taller de jocs romans, al claustre del Serra amb un taller d’estampació de samarretes de lemes grecollatins i amb el concurs d’etimologies grecoromanes a la biblioteca del CF sinó també, com altres anys, en el certamen literari del nostre institut que hi participem amb les seves composicions a partir del tema Monstres, el somni de la raó proposat com a activitat compartida entre centres a Aracne fila i fila per la Teresa Devesa de l’institut Albéniz de Badalona. Els alumnes de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter amb la seva professora Rocío Poyato ens han regalat una magnífica entrada amb Animals fantàstics versus animals mitològics i els de l’institut Anton Maria Busquets de Sant Hilari Sacalm amb la Dolors Clota un reguitzell de composicions interessants i un format epistolar espectacular que podreu llegir en aquest Google site a l’espera que la Teresa publiqui els de l’Isaac Albéniz amb tots els treballs dels diferents centres. Ara, però, us vull avançar els finalistes del nostre institut que trobareu aquí.
Haurem d’esperar el veredicte del certamen literari de Sant Jordi que no serà gens fàcil i que tindrà lloc el dia de la diada de Sant Jordi cap a la una del migdia a la sala d’actes del Serra de Marina per saber qui se’n portarà el guardó al millor treball en prosa, en vers o en il·lustració. Mentrestant moltes gràcies per la vostra participació, gaudiu tant d’aquest Google site amb els diferents textos (prosa i poesia) com de les diferents il·lustracions monstruoses. No us oblideu de passar per la planta baixa de l’edifici Cristòfol Ferrer i contempleu in situ l’exposició que han fet els alumnes de llatí i de grec amb els diferents monstres, encapçalats per la magnífica Equidna que ens ha regalat el pare de la Sara, en David Bernad.
1r Premi Poesia: Oracle de Sara Bernad Fornier(1r Batx. C) 1r Premi Prosa: El meu laberint, de Laia Muñoz Osorio(1r Batx. C) 1r Premi Il·lustració: Medusa & Hidra de Lerna de Xènia Padrós Rodríguez (4t ESO)
Arnau de Vilanova (c.1240-1311), reputat metge de reis i papes, professor a la facultat de medicina de Montpeller i autor de diverses obres mèdiques i espirituals, va escriure Tractatus de amore heroico, el primer tractat en llatí de què és de constància dedicat a l’amor heroic, com a resposta a un antic company d’estudis que li escriu des de Sardenya.
Del Tractat sobre l’amor heroic, l’editorial Barcino n’ofereix la primera edició en qualseval llengua: l’acurada i bella traducció catalana de Sebastià Giraltacarada al text llatí amb una molt bona introducció de Michael McVaugh. La literatura i també la medicina des dels temps antics s’han interessat per l’amor obsessiu: ja els metges grecs Erasístrat i Galè consideraren l’amor-passió una malaltia. L’amor hereos o amor heroicus (deformació del grec eros “amor-passió” que porta a confondre’s amb heros “heroi” o amb el mot llatí senyor herus) és la denominació científica que remet a la malaltia d’amor, a la passió amorosa, de la qual parlaven els poetes medievals, i en l’amor cortès l’enamorat se sotmet al jou de la persona estimada com un vassall al seu senyor. Per tant, segons Arnau de Vilanova, l’amor heroicus s’ha d’entendre “en el sentit de senyorial, no pas perquè tan sols afecti els senyors, sinó perquè senyoreja sotmetent l’ànima i exercint el seu poder sobre el cos de l’home”.
A Tractat sobre l’amor heroic, Arnau exposa les causes d’aquest amor, explica els sofriments dels enamorats d’acord amb les teories mèdiques de l’època (extenuació i aprimament del cos, color grogós, insomni, manca de gana, tristesa en l’absència de la persona estimada o alegria en la seva proximitat) i proposa alguns remeis per curar aquesta afecció, que es considerava potencialment mortal: mostrar els defectes de l’ésser estimat o distreure’n el pensament amb activitats agradables, com ara dormir, conversar amb amics, passejar per la natura, sentir música, tenir relacions sexuals amb “joves especialment plaents” i sobretot viatjar, com més lluny millor. Considera l’amor heroic un símptoma més que no una malaltia i l’atribueix a un judici erroni de la facultat estimativa, situada en el cervell, i que té la funció de jutjar el que arriba a la percepció, i en el cas de l’enamorat heroic l’indueix a l’engany de creure que l’objecte del seu amor està per damunt de tots els altres. Aquest error de judici el provoca la calor excessiva generada per l’anticipació del plaer extraordinari que l’enamorat obsessiu concep respecte de l’objecte del seu amor, probablement a causa de la voluptuositat.
Més de set segles ens separen d’aquesta obreta d’Arnau de Vilanova, però a qui no li ha fet patir l’amor, i més si aquest no és correspost? i quina víctima de l’amor no n’ha patit els símptomes? Avui sabem que en són les responsables les hormones i les neurones, però quina mala passada sovint ens juguen, veritat!, i no em podem fer res! Qui no s’ha sentit feble, ha fet mala cara, ha patit insomni i desgana, tristesa i ansietat en l’absència de la persona estimada i alegria quan la sent propera? I tant que l’amor és cec! La persona enamorada idealitza el seu estimat fins al punt que el seu propi cervell l’enganya i sols veu la part que vol veure, amor és desig i el desig porta a la concupiscència i qui no aconsegueix el que vol emmalalteix, potser cos i ment, tractats conjuntament en temps antics, avui en dia són tractats per separat, i els metges envien els malats d’amor al psicòleg i, fins i tot, al psiquiatre. Voleu dir que els remeis contra l’amor obsessiu per molt medievals que siguin encara no són ben vigents: mostrar els defectes de l’ésser estimat, distreure’s amb activitats agradables com dormir, passejar, anar amb amics, encetar altres relacions amoroses i també sexuals i viatjar el més lluny possible?…
Aquest Sant Jordi tingueu en compte aquest tractat, un dels 150 títols recomanats i que ja ha inspirat a Albert Carreres fotografies d’allò més eròtiques! Amb aquest bell llibret, resum de la ciència de l’època, també us adonareu que més de set segles després no hem avançat gaire en el coneixement de la patologia amorosa, tot i que continuem sent-ne víctimes fins al punt d’emmalaltir d’amor! Si no us ho creieu, mireu amb atenció el vostre voltant i trobareu l’explicació a molts fets inexplicables de persones que trenquen amb tot, s’aprimen, que estan apàtiques, sense esma, amb tractament psicològic i fins i tot psiquiàtric i que es curarien aconseguint l’objecte del seu desig! Coneixeu la història del fill de Seleuc, Antíoc, i l’amor obsessiu que sentí per la seva madrastre Estronice? Sort que el metge Erasístrat diagnosticà a temps el trastorn i Seleuc li cedí la seva dona per preservar la salut del seu fill. Ai, l’amor!
Si encara no saps per a què serveix estudiar llatí, no et perdis el programa d’ahir de rtve, conduït per Pepa Fernández, dins l’espai setmanal dels dissabtes No es un día cualquieraLatinismos y latinajos. Havíem arribat a posar moltes raons per estudiar-ne aquí amb més de cent comentaris, però crec que escoltant la tertúlia radiofònica de Pepa Fernández amb Álex Grijelmo, Antonio Fraguas “Forges” i l’expert en Quintilià Emilio del Río, encara en podem dir moltes més i no ens quedarem curts. Escolteu-los i aneu deixant la vostra opinió en comentari. Entre tots i amb les nostres experiències personals referents a la utilitat del llatí, intentarem donar la resposta a aquells i aquelles que encara ho preguten; no crec, tanmateix, que ningú ens convenci del contrari.
