Category Archives: Grec

Música i mitologia: la guerra de Troia

La guerra de Troia i totes les llegendes que giren al seu voltant (l’anomenat cicle troià) han tingut la seva petjada en la música de tots els temps i de tots els estils. Molts compositors de música clàssica n’han fet ressò en les seves composicions, com és el cas d’Hèctor Berlioz, Henry Purcell, Florian Gasmann, W. Amadeus Mozart, Gluck, Richard G. Strauss, entre d’altres.

Sovint trobem al·lusions mitològiques dins de les lletres de les cançons, com és el cas de Ghost (dins Rites of passage) del grup de folk-rock dels Estats Units Indigo Girls, format per Emily Saliers i Amy Ray: es fa referència a la bellesa proverbial d’Hèlena, culpable de la guerra de Troia o tal com diu la cançó culpable de a thousand ships to bring. És una cançó molt emotiva que tracta del dolor de l’amor perdut en la distància i que el compara amb la ferida que Aquil·les va rebre al taló, petita però mortal. 

                                                and I Know it feels

                                                to be weakened like Achilles

                                                with you always at my heel

La partida d’Aquil·les cap a Troia amb el seu amic Pàtrocle  formen el principi de la cançó Achilles last stand (que obre l’àlbum  Presence 1976) de la banda britànica de hard rock Led Zeppelin. També es relata el combat aferrissat entre grecs i troians. Caldria buscar la inspiració del tema en l’accident que va tenir Robert Plant, el vocalista del grup, a l’illa grega de Rodes i el va deixar dos anys en una cadira de rodes. El trencament del taló els va recordar, sens dubte, el taló d’Aquil·les.

El grup nord-americà de heavy metal Manowar, atret per la llegenda i la història de la guerra de Troia, ens explica la Ilíada d’Homer a  Achilles, Agony and Ecstasy (en vuit parts) que obre el seu disc The Triumph of Steel (1992). Si no coneixes aquesta cançó del grup més sorollós del món, el rècord consta en el llibre Guinness, visiona aquest videoclip i després comenta’l. 

[youtube]https://youtu.be/aKIBpypLiVM[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/BF7LecQBjxc[/youtube]http://www.quedeletras.com/letra-cancion-caballo-de-troya-bajar-20678/disco-tierras-de-leyenda/tierra-santa-caballo-de-troya.html” target=”_blank”>Caballo de Troya:

[youtube]https://youtu.be/nSVTkjKinz8[/youtube]

La cuina grega actual

Després de visionar el programa El camí del temps de Karakia sobre la comunitat grega a Catalunya (el teniu a Els grecs a casa nostra) i de mirar a l’enllaç proposat (web de tv3) les receptes de cuina grega, l’alumna Sara Pérez de 1r de batxillerat de grec ens ha sorprès amb l’elaboració d’una deliciosa tirópita (empanada de formatge feta).  Felicitats, Sara!

tyropita.jpg

La candelera o Prosèrpina segrestada als inferns

Demèter amb torxes busca Persèfone Avui 2 de febrer és la Candelera, una festa cristiana que, quaranta dies després de Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu. És la festa de la llum i es beneixen espelmes. Es creu que aquestes candeles tenen propietats miraculoses i ajuden a morir bé.  La Candelera presenta coincidències amb les Lupercàlies romanes o festa de la llum. També la podem relacionar amb les festes de Persèfone, en què Demèter buscava la seva filla amb torxes (Sabeu què són els Misteris Eleusins?).

Les dites populars relacionen la Candelera amb la meteorologia:

Per la Candelera, ou a la carrera; si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu,  el fred és viu; tant si plora com si riu el fred és viu…

Enguany  la Candelera no ha plorat ni ha rigut, no sé si encara queden dies de fred o aviat farà bon temps, mentrestant jo us encarrego que feu recerca i trobeu referents clàssics arreu per tal d’ampliar la presentació de Persèfone, Prosèrpina en llatí.

La florida de l’ametller: Fil·lis i Demofont

edward_burne-jones.jpg

“Phyllis and Demophoon” d’Edward Coley Burne-Jones (1870)

 In memoriam Manel Pla

                                          (Adaptació de diferents mites grecs a cura de Margalida Capellà)

Temps era temps, una princesa tràcia de nom Fil·lis es va ben enamorar. Un bon dia va arribar a les costes del seu país un nàufrag que tornava de la guerra de Troia. Aquest va resultar ser un jove príncep, fill del rei Teseu d’Atenes. De seguida es van prometre i el pare de la princesa els va regalar el dret a succeir-lo en el tron. Demofont, però, sentia enyor de la seva terra i desitjava retornar a Atenes. Després d’insistir molt, se’n va anar amb la promesa de tornar-hi. Fil·lis li va anar a dir adéu en un lloc, anomenat després dels ‘Nou camins’, i li va donar un petit cofre, dient-li que contenia un objecte sagrat de la mare Rea, i que no l’obrís fins que no hagués perdut l’esperança de tornar al seu costat.

El príncep se’n va anar i ben aviat es va oblidar de tornar. Fil·lis l’esperà i l’esperà. Passà el temps i arribà el dia convingut. El príncep no havia arribat encara i Fil·lis baixà fins a nou vegades al port a esperar el seu promès. En veure que ja no vindria, li va entrar una enorme pena i es va morir d’amor. La van enterrar i sobre la seva tomba hi va créixer un arbre de tronc clivellat, un ametller; però era un ametller sec, sense cap fulla. El príncep al cap de temps va tornar i es va entristir moltíssim en saber que la seva estimada era morta. Es va posar a plorar i tot plorant va abraçar l’arbre que creixia damunt la tomba. Fil·lis, convertida en ametller, s’alegrà de veure el seu promès i li féu saber que encara l’estimava cobrint l’arbre d’unes flors molt boniques que feien un perfum molt especial i agradable. L’ametller aviat es va tornar verd i va fer molts ametllons, com a fruit del seu amor.

Tots els anys, l’ametller perdia les fulles per celebrar la mort de la princesa i, amb els darrers freds hivernals, es cobria miraculosament de petites flors blanques i rosades  i, al cap d’un mes, apareixien les fulles verdes en recordança de l’encontre amb el príncep, i després fructificaven els ametllons en ametlles.

L’ametller, encara ara, és l’arbre que primer floreix i, abans que l’hivern acabi, ens anuncia la primavera. És l’arbre dels enamorats i les seves flors són tot un símbol d’amor, de mort i de resurrecció.

(Vegeu Els ametllers)

La moneda a Grècia:què té l’euro de l’antiga dracma atenesa?

athenea.pngmoneda-commemorativa-2004.jpgtrirrem.jpg1_euro_greece.jpg2_euro_greece.jpg

Després d’haver llegit les pàgines 125 i 126 del llibre Grec 1 de l’editorial Teide (2005), observa aquestes monedes gregues d’euro. Comenta-les i no t’oblidis de dir amb quina moneda en curs d’un euro grec s’assembla l’antiga dracma atenesa (segle VI aC). Quins símbols conté? Quina simbologia antiga han triat a les altres? És adient?…

Troy, de Wolfgang Petersen (EUA, 2004)

Troy (2004)   Hem treballat la guerra de Troia, hem llegit el llibre La còlera d’Aquil·les (ed. Teide, 2006) i, finalment, hem visionat la pel·lícula Troy. Ens ha estat de gran ajut la guia didàctica de Fernando Lillo, Troya (Áurea, 2004).

Ara us proposo de fer les activitats de Ramon Breu i després deixeu-me un comentari: Us ha agradat la pel·lícula? Per què? La recomanaríeu? etc.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/RisxaECRzc0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Els grecs a casa nostra

Us recomano que visioneu aquest programa de Karakia de TVC que trobareu penjat al portal Edu3.cat sobre la comunitat grega a Catalunya. L’alumna Sara Pérez ens en va parlar molt bé a classe; a més, a segon de batxillerat tenim la Joana Temistanjioglus d’ascendència grega. Em comentareu si us ha agradat i què us ha cridat més l’atenció.


Si us ve de gust, al web de TV3 en teniu les receptes.