Category Archives: Grec

Persevera, per severa, per se vera

Qui ens repeteix aquest joc de paraules en llatí  i ens explica el seu significat?

PERSEVERA, PER SEVERA, PER SE VERA

Amb aquest títol, Persevera, per severa, per se vera, avui 26 de febrer a les 19 hores, el Sr. Joan Badia Pujol, director general d’Innovació Educativa del Departament d’Educació, inaugurarà a la seu del Col·legi de Llicenciats de Catalunya (Rambla de Catalunya 8, Barcelona) una exposició itinerant de Guillem Gràcia amb la col·laboració d’un equip de professors de l’IES L’Arboç (Baix Penedès) sobre Ulisses i el valor de l’esforç i l’afany de superació personal. Aquesta exposició es podrà visitar del 2 al 14 de març al Seminari Conciliar de Barcelona (C/Diputació, 231) de dilluns a divendres, de 9 a 21 hores i els dissabtes de 9 a 13 hores (per tant, durant les III Jornades de Clàssiques!). No us la perdeu!

N.B.: Creieu que es pot establir un paral·lelisme entre les aventures d’Ulisses i la vida d’un estudiant a l’institut? Mireu el dossier de l’exposició.

Boxa, hípica i atletisme a l’antiga Grècia

La boxa:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/79U9OxZm8iY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

L’hípica:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zkfi4eubis8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

L’atletisme:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/FIXkD0mxubk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

No us perdeu els articles ja publicats en El fil de les clàssiques sobre el temes dels jocs esportius: Living History dels antics Jocs Olímpics; L’esport a Grècia i a Roma; Els últims jocs olímpics així com el treball de classe de Cristian Dedeu.

Del període de màxima esplendor dels jocs olímpics a l’antiga Grècia cal destacar proves com les diferents modalitats de cursa, les lluites, el pugilat, la cursa amb armes o hoplitodromia, les proves hípiques (curses de quadrigues, cursa de cavalls adults, cursa de bigues…)., el pentatló (llançament de disc, salt de llargada, llançament de javelina, cursa i lluita). Quines d’aquestes modalitats encara perviuen en els jocs actuals?

A Olímpia també s’hi celebraven recitals de poesia, música, cant, teatre, lectura, narració de viatges… Quin paral·lelisme actual hi trobeu?

Els jocs panhel·lènics van ser al món grec tot un esdeveniment religiós, esportiu i social: el símbol més clar d’una consciència col·lectiva basada en l’ús d’una mateixa llengua, en la creença en unes mateixes divinitats i en la comunió dels interessos comercials. Què són avui els jocs olímpics?

Visca la llengua materna!

Avui és, des del 1999, el Dia Internacional de la Llengua Materna. La UNESCO va triar aquesta data en record dels estudiants morts el 1952 en defensa de la llengua dels bengalís per promoure la diversitat lingüística. Important, com sabeu que és per a mi, la multiculturalitat lingüística i l’aprenentatge de les llengües, des d’aquí ho vull celebrar amb aquests versos de Salvador Espriu, que també es podrien aplicar a l’estudi del grec i del llatí, arrels de la nostra cultura i base fonamental de la nostra llengua.

 

No t’oblidis de l’arbre

de l’alta quietud.

Si les arrels asseques,

també t’agostes tu.

 

No deixis pas de veure

el camp on has nascut.

A terres més llunyanes

mai no seràs ningú.

 

No defugis la llengua

dels teus pares, perdut

en falsos brills de somnis:

esdevindries mut.

Salvador Espriu, Per sort de tots nosaltres 1984

800px-placa_salvador_espriu_a_la_universitat_de_barcelona.jpg

 

S’entén per llengua materna la primera llengua que s’ha après i amb la qual  una persona s’identifica voluntàriament, sempre i quan es pugui expressar completament.

Segons l’informe Delors sobre L’Educació per al segle XXI (UNESCO,1996), cal capacitar les noves generacions amb l’aprenentatge d’idiomes perquè pugueu aprofitar les possibilitats que ofereix l’actual societat de la informació. Què opineu del plurilingüisme? Sabeu quantes llengües es parlen més o menys al món i quin percentatge d’aquestes està en perill d’extinció? Quina és la llengua més parlada al món? Sabeu quantes llengües es parlen a l’estat espanyol? i a Grècia? i en el vostre país…? Quantes llengües parlen els alumnes i professors del nostre institut? Què opineu de la frase del lingüista gal·lès David Crystal:

“El món és un mosaic de visions i cada visió és explicada per una llengua. Cada vegada que desapareix una llengua, desapareix una visió del món”.

Jo he escrit en la meva llengua materna, comenteu-me, si us plau, en la vostra. Si necessito traducció per ignorància meva ja us la demanaré. Visca la llengua materna i la diversitat plurilingüe i pluricultural!

El clon d’Esculapi

Esculapi a Empúries. Aida Caba 2n llatí

L’Esculapi amb els braços restaurats ja té un clon al Museu d’Arqueologia de Barcelona. Des que l’Esculapi vertader va prendre el camí de retorn cap a Empúries, el MAC es va quedar orfe. Què serà del MAC de Barcelona? On farem la gimcana mitològica? Si volem salvar-lo, cal fer pinya:  S.O.S. Museu d’Aqueologia 2.

A veure qui ens aconsegueix una fotografia pròpia d’aquest clon d’Esculapi que ha costat un dineral?

P.D.:  Ja la tenim!

Foto Margalida Capellà

Foto Margalida Capellà

 

Mythodea de Vangelis

En quin escenari té lloc la gravació de Vangelis Mythodea, un encàrrec de la NASA per a 2001: Mars Odyssey. De quin ordre arquitectònic és? A on hem d’anar per veure’l? Què més en sabem?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/G_U4k_lc3pE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Carros de foc dins Mythodea:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/rKn9pB8YzKI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Per cert, què deu voler dir Mythodea? Què en sabeu de Carros de foc i amb quin esperit grec el podríem relacionar?

El rectangle auri

El rectangle auri el trobem en els elements del Partenó, en les escultures de Fídias, però també en les parts d’un insecte, en els pètals d’una rosa, entre les separacions d’on neixen les branquetes de les plantes, en l’altura d’una persona respecte de l’alçada del melic, en les targetes de banda magnètica utilitzades, per exemple, en els caixers automàtics o cabines de telèfon.

Qui no ha sentit a parlar del rectangle auri, raó àuria o divina proporció?

Fins i tot el Pato Donald ens ho explica:

Els poetes tampoc no s’han pogut resistir als seus encants:

A ti, maravillosa disciplina,
media, extrema razón de la hermosura
que claramente acata la clausura
viva en la malla de tu ley divina.
A ti, cárcel feliz de la retina,
áurea sección, celeste cuadratura,
misteriosa fontana de mesura
que el Universo armónico origina.
A ti, mar de los sueños angulares,
flor de las cinco formas regulares
dodecaedro azul, arco sonoro.
Luces por alas un compás ardiente.
Tu canto es una esfera transparente.
A ti, divina proporción de oro.
Rafael Alberti, “La divina proporción”

La bellesa i el nombre phi (per cert, d’on li ve el nom?)

Us pensàveu que la bellesa era subjectiva, eh!

P.D.:
“Òpera en texans” Pelléas et Mélisandre (especialment a partir del minut 21:40):

Conferències de clàssiques a la UB

universitat.jpg 

Demà a la tarda ens trobarem a l’estació de tren a les cinc per assitir a dues conferències de batxillerat a l’Aula Magna de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585), organitzades per la Secció Catalana de la Societat d’Estudis Clàssics i molt útils com a preparació per als exàmens de l’institut i de les PAU:

18’30 L’urbanisme romà: Tàrraco i Emèrita Augusta, a càrrec de la Dra. Isabel de Rodà de Llanza, catedràtica d’Arqueologia de la UAB i directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). (Al nostre Google maps hi trobareu informació i enllaços.)

19’45 Déus i herois a la Literatura grega, a càrrec de la Dra. Montserrat Reig Calpe, Professora Titular de Filologia Grega (UB).

Ja em comentareu aquí si us han agradat, què us han semblat, si eren adients al vostre nivell i interessos, etc

ub.jpg També aprofitarem la nostra sortida per localitzar referents clàssics i per repassar els   termes d’etimologia i llatinismes relacionats amb la Universitat, ben aviat la vostra alma mater. Al  paranimf ens reunirem i les conferències seran a l’ Aula Magna, no oblidarem de trobar l’escut i ens fixarem amb el lema en llatí; per tant, badeu molt bé els ulls, obriu molt bé les orelles i poseu la cremallera a la boca.

L’Odissea de A.Konchalovsky

konchalovsky.jpg

TÍTOL ORIGINAL: The Odyssey.
NACIONALITAT: USA.
DURACIÓ: 180 Minutos.
ANY: 1997.
DIRECTOR: Andrei Konchalovsky.
GUIÓ: Andrei Konchalovsky i Christopher Solomine.
INTÈRPRETS: Armand Assante (Ulisses), Christopher Lee (Tirèsias), Geraldine Chaplin (Euriclea) i Isabella Rossellini (Atena), Greta Scacchi (Penèlope), Irene Papas (Anticlea), Vanesa L. Williams (Calipso).
PRODUCTOR: Dyson Lovell, Francis Ford Coppola, Fred Fuchs, Robert Halmi Sr., Chris Thompson i  Nicholas Meyer.
MÚSICA: Eduard Artemyev.
FOTOGRAFIA: Sergei Kozlov.
Guanyadora de dos premis Emmy: millor director i millors efectes epecials.

Trobareu més informació a la Guía didáctica de la Odisea de Fernando Lillo, Áurea clásicos 2004, a l‘Odissea en TIC i a aquí.

Què n’opineu? Us ha agradat? Quin és el seu argument? Diferències i semblances respecte a Les aventures d’Ulisses?

 Quin personatge us ha agradat més? Quin episodi? Què no us ha agradat? Què opineu de l’ambientació de la pel·lícula? Del paper dels déus? De la vigència de l’argument? bla, bla, bla

 Si encara no he visionat l’article sobre el Ciclop Polifem en el cinema, ho podeu fer ara. Coneixeu altres pel·lícules que s’inspirin en l’Odissea?