Hem conegut la Grècia d’avui, hem fet un viatge virtual a Grècia, un recorregut poètic per les terres gregues i ara un passeig arqueològic en vídeo amb el Google maps de Grècia:
Vid. Grècia en un mapa més gran
Hem conegut la Grècia d’avui, hem fet un viatge virtual a Grècia, un recorregut poètic per les terres gregues i ara un passeig arqueològic en vídeo amb el Google maps de Grècia:
Vid. Grècia en un mapa més gran
Ahir us vaig fer un regal per les bones notes de l’últim examen de grec, tot començant tema nou (unitat IV de Grec I “El poble grec i el seu marc geogràfic”): fer un viatge virtual per tot Grècia des de l’aire. Vàreu descobrir que els colors del nostre bloc són els colors de Grècia: blanc, blau intens i verd! El timbre va tocar i no vàrem poder acabar de veure Grecia desde el aire de National Geographic, 2002. Tot navegant per Internet, he trobat els següents vídeos que poden anar bé als alumnes que esteu malalts a casa i que no vàreu poder fruir de la nostra escapada virtual (que aviat us recupereu!) i la resta podreu així acabar de veure el documental.
Què n’opineu de tot plegat? Què us ha cridat l’atenció? Com podríeu definir el paisatge grec? Com era en l’antiguitat? (Us pot ajudar també la lectura de la pàg. 70 de Grec I ed. Teide, així com els exercicis del Moodle Fil de Grec 1).
Avui he rebut un regal meravellós d’Atenes, un tros del seu mar de blau intens i una dedicatòria que m’ha evocat el llunyà record dels meus anys universitaris. L’amic i director de l’institut Cervantes d’Atenes, Εουζέμπι Αγιένσα (que fa poc vàrem conèixer a Catalans a Grècia), m’ha enviat aquesta joia: Πανάρχαια ευφωνία Λογοτεχνικά κείμενα για το Εμπόριον (Vetusta Eufonia. Textos literaris sobre Empúries), publicat el 2008 per l’Institut Cervantes d’Atenes en col·laboració de l’Ambaixada d’Espanya a Grècia i la Diputació de Girona. A més de ser un llaç entranyable entre Grècia i casa nostra, Vetusta eufonia té la peculiaritat de ser un curós recull en vers (amb la joia inèdita “Perdurança” de Víctor Català) i alguns selectes fragments en prosa de textos literaris moderns publicats en català, castellà i francès sobre Empúries i la seva traducció al grec modern per Eusebi Ayensa (la seva primera traducció que jo sàpiga al grec i no del grec com ens té acostumats) amb la col·laboració del poeta i arquitecte grec Fedón Jatsiandoníou (Φαίδων Χατζηαντωνίου). S’han inclòs unes belles il·lustracions de Lluís Roura de l’edició Empúries-Olímpia, compartida amb Josep Valls en un primer intent d’agermanar Empúries amb la pàtria originària dels Jocs Olímpics. Vetusta eufonia es va presentar el novembre de 2008 en els actes de celebració del centenari de la descoberta d’Empúries dins les Jornades Emporitanes a Atenes i el 9 de gener de 2009 al Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala.
Sacsejant aquest bell calidoscopi estètic de textos literaris moderns sobre Empúries, he seleccionat per a tots vosaltres unes tessel·les d’aquest antic i immarcible mosaic, ja que el llibre malauradament no es pot vendre. A veure si sou afortunats pels déus, com jo ho he estat avui, i la brisa us en porta un exemplar com fa més de dos mil anys va arrossegar les naus focees, curulles de saviesa hel·lènica, fins a les costes emporitanes i ara la bella traducció de l’Eusebi torna a la terra dels déus la Catalunya grega feta mots hel·lènics:
Empúries-Olímpia, vetusta eufonia
de noms que ressonen sempre en clau de sol:
el del món hel·lènic que d’art ens nodria
i el que d’ell rebia encuny i bressol.
(Montserrat Vayreda, Empúries-Olímpia 1992)
Εμπόριον- Ολυμπία, πανάρχια ευφωνία
ονομάτων που αδιάκοπα αντηχούνε στο κλειδί του σολ:
εκείνο του κόσμου του ελληνικού, που μας έτρεφε
με την τέχνη,
κι εκείνο που από τούτον είχε και κοπἠ και λίκνο.
(μετάφραση: Εουζέμπι Αγιένσα, Φαίδων Χατζηαντωνίου)
De mica a mica, anem coneixent la geografia de Grècia a classe de Cultura Clàssica i de Grec. Avui us presento un mapa col·laboratiu, obert a la participació de tothom: Mapa poètic de Grècia. Es tracta d’anar posant poemes o fragments de diferents autors i èpoques, fins i tot de creació pròpia, sobre indrets de l’antiga Grècia. Qui s’hi anima?
Vid. Mapa poètic de Grècia en un mapa més gran
Hic et nunc no parlo del que faig o deixo de fer a nivell personal, però aquesta vegada no m’hi puc estar. He passat el cap de setmana amb els clàssics de Sagunt (tot i que també m’hagués agradat anar al V Fòrum Auriga!), tot participant com a ponent en la VII Jornada de Clàssiques, compartint taula i moments inoblidables amb De schola loquamur, visitant la Domus Baebia i fent un taller sobre el temps Tempore capto (com m’agradaria de portar-vos-hi i d’assistir al teatre en llatí…!). Quina sana enveja m’han despertat els professors i les professores de la jornada de Sagunt, senzills, amables, amatents i amants de la seva feina i de la petjada clàssica, ningú no es queixa, malgrat les dificultats, tots fan pinya i hi posen el coll, ningú no agafa tot el protagonisme ni el vol, agraïts amb qui els passa la torxa i sabedors que també l’han de passar… Són oberts i col·laboratius, hospitalaris, com Chiron i els seus membres (que a Sagunt n’hi havia molts!), i d’aquí segurament el seu èxit. Un MODEL a imitar arreu i un bon model en què emmirallar-nos.
Per què us dic tot això, discipuli discipulaeque? Doncs perquè vosaltres, tot i no saber-ho, també em vàreu acompanyar aquest cap de setmana a Sagunt i vàreu ser els autèntics protagonistes de la meva xerrada d’hora i mitja sobre la meva experiència didàctica a l’aula sobre etimologia. Moltes gràcies! Sense vosaltres no ho hagués aconseguit de cap de les maneres! Pareu bé l’orella perquè encara podeu sentir el seu agraïment final. També els participants de la setena jornada, vinguts de tots els racons d’Hispània i fins i tots de terres bàrbares per als romans, com els companys que vingueren de Canàries, van dedicar una sentida i improvisada ovació quan varen acabar d’escoltar el rap de l’Uri just al principi de la conferència, i els ulls espurnejaven d’alegria quan van veure algun muntatge com el del Toni i la Rebeca a Radices Europae. Un públic agraït, receptor i sincer com vosaltres, capaç de demostrar interès i transparència (no van dubtar ni un segon en disimular que no sabien què volia dir el nom de l’exposició de col·lecionistes de bossetes de sucre Glucosbalaitonfília i en els seus centenars de rostres es veia la seva sincera perplexitat). De què parlava? Doncs, d’una ínfima part, tot i que molt important, de la nostra feina diària a l’aula: Etimologia i competència lèxica. Jo també vaig agafar idees i vaig renovar el meu entusiasme, tot i el cansament, deu hores de formació en un dia i els nervis de la ponència! Tot plegat una experiència inoblidable! Moltes gràcies a tots i a totes de nou i al grup de cultura clàssica del CEFIRE de Sagunt amb el séu déu Hermes (Juanvi) per haver-me convidat i acollit tan bé!
Aquest apunt hauria d’anar a Aracne fila i fila, el bloc dels estudiants obert a col·laboracions de temàtica clàssica; però allí encara no es pot escriure en grec (i no sé quan podrem!). M’agradaria que escrivíssiu en grec el mot que ha inspirat a Pepita Castellví aquest poema que anava precedit d’aquesta explicació: “He llegit, Margalida, la paraula Alétheia , m’agradat i aquí tens el resultat”.
PARAULA
Alétheia,
paraula grega,
paraula dolça
com ocell blanc.
Alétheia,
mot escrit a l’horitzó,
als espais, a la nit,
a les pedres.
Signes de l’alfabet.
Jeroglífics
sobre foli en blanc.
Llegiré a l’univers de les paraules
i ho explicaré al vent.
Alétheia, Aletheia!
Alétheia és: VERITAT.
Pepita Castellví
Per cert, quin antropònim femení dóna? Com es diu alétheia en llatí? Quines frases gregues coneixeu sobre aquest mot que no sols ha inspirat la Pepita sinó tot un reguitzell de pensadors, escriptors i artistes?

El grec perviu en moltes llengües. A partir del dibuix de la Georgina amb el nom grec a l’inrevés i de llur pervivència lèxica en diferents llengües europees, fàcilment deduireu el mot grec triat:
| CATALÀ | ecosistema | ecologia | economia | metec | parròquia | diòcesi |
| CASTELLÀ | ecosistema | ecología | economia | meteco | parroquia | diócesis |
| GALLEC | ecosistema | ecoloxía | economía | meteco | parroquia | diócese |
| BASC | ekosistema | ekologia | ekonomia | parrokia | diozesi | |
| PORTUGUÈS | ecossistema | ecologia | economia | metecos | diocese | |
| FRANCÈS | écosystème | écologie | économie | métèque | paroisse | diocèse |
| ITALIÀ | ecosistema | ecologia | economia | meteco | parrocchia | diocesi |
| ANGLÈS | ecosystem | ecology | economy | metic | parroquial | diocese |
| ALEMANY | Ökosystem | Ökologie | Ökonomie | Metöke | Parroquia | Diözese |
Sabríeu definir etimològicament els mots catalans d’aquesta taula multilingüe? A veure si us animeu i feu el mateix amb altres paraules i ens ho presenteu en un apunt en el bloc del vostre Moodle o a Aracne fila i fila.
Per què el tema de l’amor ens interessa tant? L’hem trobat fins i tot a la pel·lícula Àgora d’Alejandro Amenábar en què la saviesa d’Hipàtia desperta l’amor en els seus deixebles. Dimecres vàrem veure que els jardins del Laberint d’Horta estan dissenyats en clau amorosa. Allí vàrem parlar de diferents tipus d’amor: l’origen de l’amor (relleus d’Úranos i Eros, i de Demèter i Zeus dins el jardí dels boixos), els amors divins (rapte d’Europa i d’Amfitrite), l’amor personificat en Eros amb fletxes, amagat dins el laberint de xiprer, el refús amorós personificat per la nimfa Eco a la sortida del laberint tot contrastant amb la sublimació de l’amor (templets de Dànae i Ariadna, més els relleus dels esposos Deucalió i Pirra, i de l’estimada Iris que puja al cel) i l’amor panoràmic i melangiós de la plenitud de la nimfa Egèria. L’amor romàntic que destil·la del paisatge de l’anomenat Jardí Romàntic per passejar-hi amb la parella o trobar-hi l’amor. Amor i bellesa, bellesa i amor!
Què en sabeu de l’amor platònic? Quin és el seu origen? Creieu que avui en dia l’amor platònic encara és vigent?
Per què creieu que l’amor platònic perviu tant en la música, per exemple, Los tucanes de Tijuana:
També us deixo aquí un fragment de la pel·lícula musical Hedwig and the Angry Inch:
Sobretot us animo a llegir la teoria platònica de l’amor que trobareu al Banquet (Συμπόσιον) i al Fedre de Plató i potser després sabreu què hem de fer amb l’amor. Segur que Plató ens ensenyarà a saber viure l’amor i il·luminarà els nostres problemes amb la seva complexitat.
Fa molts anys, un bon dia vaig descobrir el Parc del Laberint d’Horta i des d’aleshores ha esdevingut per a mi un lloc emblemàtic de la ciutat de Barcelona que m’agrada de visitar i de donar-lo a conèixer, de portar-hi els meus alumnes, els meus convidats i amics.
[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/~mcapella/Player/comic_vanessa.swf" width="450" height="250" wmode="transparent" /]
A casa, conservava aquest còmic que una alumna de les primeres promocions de tercer d’ESO, la Vanessa de Vilassar de Dalt em va regalar en agraïment a la visita al Parc. En vaig fer després la gimcana, vaig tenir la sort que me la publiquessin a la revista Auriga, després corria per la xarxa i ara té un lloc a El Fil de les Clàssiques.
A finals de mes, el Parc del Laberint d’Horta és el lloc físic que hem triat per trobar-nos amb els alumnes de clàssiques de primer de batxillerat de la Teresa Devesa, de l’IES Albéniz de Badalona. Fa temps que col·laborem plegats a Aracne fila i fila, i allí i aquí ens trobem virtualment, ara ha arribat el moment de trobar-nos físicament i el lloc, no podia ser altre que el Parc del Laberint. És tardor i el parc s’haurà vestit amb els colors propis de l’estació. He visitat al parc en cada estació de l’any, amb sol i amb pluja, amb fred i amb calor, a mig matí, a ple migdia i a l’horabaixa. No sé quin és el moment que més m’agrada, tots són diferents però en cada un he descobert una tonalitat, una flaire… que m’ha encisat. Espero que la nostra trobada ens captivi a tots plegats i que us animi a tornar-hi i a descobrir-lo a la parella, a l’amic o al veí i ens motivi per continuar treballant plegats a la xarxa.
Sabeu quin nom rep la tècnica de reconstrucció arqueològica d’un edifici en ruïnes i quina és la seva etimologia?
Una pista: és la tècnica que els arqueòlegs van utilitzar per reconstruir, entre d’altres, la stoà d’Àtal a l’àgora d’Atenes.
Què en sabeu de l’àgora atenesa? i de la stoà d’Àtal?
[youtube]https://youtu.be/Qazrxq8cdVo[/youtube]
Què us sembla la seva reconstrucció? i què dieu de les imatges en 360º o aquestes en 3D de Google Earth?