Ho recordeu? Quina forma verbal llatina és? Què vol dir? Creieu que és un títol escaient per a aquesta pel·lícula de Christopher Nolan del 2000?
El llatí sempre és un reclam i per molts anys!
Ho recordeu? Quina forma verbal llatina és? Què vol dir? Creieu que és un títol escaient per a aquesta pel·lícula de Christopher Nolan del 2000?
El llatí sempre és un reclam i per molts anys!
Si no saps què és el CASC ni què fa, visiona primer aquest vídeo del Telenotícies Comarques de TV3 d’ahir (5 d’agost de 2009):
Ara que ja saps què el CASC i què fa, si en vols saber més (per exemple, com es diu el seu vaixell insígnia? ) hauries de visitar el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya amb seu a Girona.
Ja saps el nom mitològic del seu vaixell? Aquil·les bé ho sabria!
Jo no sé si és el mar blavós, el fons marí, la posidònia amenaçada o la meravellosa Cala de Sant Vicens a Mallorca, on es va trobar fa uns anys el vaixell grec cosit, que m’han vingut ganes de preparar una visita de cara el proper curs a les instal·lacions del CASC a Girona i contribuir a conscienciar que cal preservar el patrimoni arqueològic submarí. El mar ens l’ha preservat des de l’època dels romans i els seus vaixells enfonsats, tot i les tècniques de navegació romana, ens poden fer sabedors de les seves vides i manera de viure-les.
No sé si aquest periple meu al CASC és un somni, però espero que no acabi en naufragi!
Campanya de Salvaguarda Subaquàtica de la Comunitat Europea
LA TITANOMÀQUIA, Déus contra Titans
Zeus i els seus germans, els déus, van decidir lluitar contra el seu pare Cronos i els seus oncles, els Titans.
Primer, però, van alliberar els monstres que el cruel Cronos havia tancat al centre de la terra: els tres Ciclops, que tenien un sol ull al front, i els tres Hecatonquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps.
Els Ciclops, en agraïment per haver-los alliberat, van fer un regal a Zeus, un altre a Posidó i també un altre a Hades.
A Zeus li regalaren el llamp i el tro, a Posidó el trident, i a Hades un casc que el feia invisible. Amb aquestes armes s’enfrontaren als Titans.
Els Hecatonquirs i els Ciclops els van ajudar. Amb la seva força immensa aixecaven pedres enormes i les tiraven contra els Titans.
Va ser una lluita ferotge i va durar deu anys! S’anomena TITANOMÀQUIA, que vol dir “lluita de Titans”. La van guanyar els déus.
ELS DÉUS FAN UNA RIFA
Quan van haver guanyat, es reuniren els tres déus germans, Zeus,Posidó i Hades.
El poder del món no el podia exercir només un, se l’havien de repartir.
Com que al començament no es posaven d’acord van decidir fer-ho a sorts. Van fer una rifa per veure què tocava a cadascú.
A Zeus li va tocar governar el cel, a Posidó el regne del mar i a Hades el del món que hi ha sota terra.
Zeus dominava el cel amb el llamp i el tro.
Posidó provocava tempestes amb el trident que movia les onades, encara que de vegades demanava ajuda a Èol, el déu dels vents.
Hades, amb el casc que el feia invisible, era el rei del món del més enllà, un món subterrani on anaven les ànimes dels morts. El porter era el gos Cèrber, un gos terrible de tres caps, que no deixava sortir ningú.
LA GIGANTOMÀQUIA , déus contra gegants
Hi havia uns altres gegants fills de Gea, la mare terra, que no volien que Zeus i els seus germans fossin els reis del món.
Aleshores Zeus i els déus van decidir lluitar contra aquests gegants.
Eren uns monstres, mig home i mig fera. Tenien el cap, els braços i el cos fins a la cintura de forma humana, però les cames eren uns dracs esgarrifosos, plens d’escates, i cadascun dels seus peus era un cap de drac. La seva força era tan gran que llançaven al cel pedres enormes i alzines enceses. Un oracle havia vaticinat que cap dels gegants podia morir a mans d’un déu immortal si no tenien l’ajuda d’ un mortal. Zeus va demanar ajuda al seu fill Hèracles, l’heroi més fort del món. Era mortal perquè la seva mare Alcmena també ho era.
La lluita va ser terrible. Els déus lluitaven contra aquells gegants tan monstruosos cadascun amb les seves armes.
Zeus amb el llamp els fulminava. Apol·lo amb l’arc i les fletxes els feria els ulls. Posidó i Atena agafaven les illes senceres i les tiraven contra ells. Però finalment Hèracles els va matar a tots amb la seva espasa.
EL MONSTRUÓS TIFÓ
Tifó va ser l’últim monstre amb qui va haver de lluitar Zeus abans de regnar a l’Olimp. Era també una barreja d’home i fera.
Hesíode, un gran escriptor de l’antiga Grècia ens el descriu així:
“De les seves espatlles neixen cent caps de serpent, de drac esfereïdor, d’on surten, talment dards, llengües negroses. En els seus caps mostruosos, sota les celles, els seus dos ulls brillen com brases, i de tots ells quan mira en surt foc”.
Aquesta vegada Zeus es va enfrontar amb el monstre ell tot sol.
Per lluitar va utilitzar les seves armes poderoses, que són el llamp que porta el foc, el tro i el llampec. Amb aquestes terribles armes va cremar tots els caps del monstre i el va deixar fulminat i abatut.
Diuen que de Tifó ve la força dels vents que bufen sobre la mar quan hi ha tempesta i fan perillar els vaixells.
Després de vèncer tots aquests monstres Zeus, pare dels déus i dels homes, va regnar per sempre a l’Olimp, on viu acompanyat dels déus immortals.
No se separa mai del llamp, el tro i el llampec. Se’l coneix perquè sempre en porta un grapat a la mà. És el seu símbol.
(CONTINUARÀ…)

Foto Valèria
Aquest suculent sopar a l’estil d’Apici fa poc, precisament la nit de Sant Jaume, ens el varen obsequiar uns amics a la llum de les veles en un perfumat jardí illenc. En veure, però, les porcelletes rostides de carn tendra i de corna cruixent més d’un que conec ja no va tenir esma de provar-les ni de veure-les tallar a trossos amb un plat. A Mallorca és la porcella rostida una exquisida menja tradicional d’àpats de festa o de convit de noces, com ho era ja pels romans per a qui el porc, la porcella i els pocellins gaudien de gran acceptació en la taula de l’antiga Roma i en els ritus religiosos. Recordeu que del porc ja ho aprofitaven tot! Segons Plaute els porci sacri eren porcs sencers que se sacrificaven als déus Lars, sobretot quan naixia un fill o quan s’acabaven de casar o quan es guaria un malat mental.
Si us animeu a fer més receptes de porcelleta aquí en teniu una pila d’Apici; tampoc us perdeu l’article “Porcellus” de la Charo Marco a De re coquinaria. La de la fotografia és l’oberta en canal, regada amb un bon vi i rostida al forn.
Prosit!

Foto Margalida Capellà

Foto Margalida Capellà
Aquests darrers dies, la marca de cotxes Audi (d’etimologia llatina, ja sabeu oi!) ha endegat una campanya publicitària que té com a reclam l’obra el Discòbol de Miró i la proporció àuria que ja vàrem tractar en un altre apunt de El Fil de les Clàssiques:[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/files/2009/07/discobolo_audi.swf" width="460" height="700" wmode="transparent" /]Per què la bellesa pot ser objectiva? Per què el Discòbol de Miró és un bon reclam publicitari i, a més ara, en temps de crisi?
Des del 9 de juliol fins al 13 de setembre de 2009 (de 9’30-19h, diumenges i festius 10-14’30 i dilluns tancat) podreu visitar al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona (c/ Sta Madrona, 39) l’exposició Rostres de Roma, retrats romans del Museo Arqueológico Nacional. Jo abans d’anar-me’n de vacances ja m’hi vaig passar i ara he trobat aquest vídeo del MAC que vull compartir amb tots vosaltres per animar-vos a visitar-la, paga la pena i és una oportunitat única. Aprofiteu-la!
La mostra consta, en tres parts, de trenta peces, quinze retrats de les dinasties Júlia-Clàudia, Flàvia, Antonina i Severa, i quinze de privats, entre els quals hi ha sarcòfags i esteles funeràries:
1a L’origen del retrat fisionòmic, tot i que subjecte a l’idealisme del món clàssic: efígies d’Alexandre Magne, Èsquines, …
2ª Història Augusta amb els primers exemples de propaganda política: retrats d’emperadors i membres de diferents dinasties imperials.
3ª Cives Romani amb diferents exemples de retrats privats.
No us perdeu les fotografies de la companya Ana Ovando del pas de l’exposició per València, com ja ens havia anunciat Sebastià Giralt.
Reprenem com cada dimecres el relat de Neus Jordi LA NISSAGA DELS DÉUS:
ELS FILLS DELS TITANS
CRONOS i REA
El Tità Cronos era el déu del temps, el temps que passa: els anys, els mesos, els dies, les hores… Es va casar amb la titànida Rea, la seva germana. Això era un costum molt antic entre els déus i els reis.
Van tenir cinc fills, tres deesses i dos déus. Les noies es deien Hèstia, Demèter i Hera i els nois Hades i Posidó.
Un oracle havia dit que un fill seu, anomenat Zeus, el destronaria tal com ell havia fet amb el seu pare.
Aleshores tant bon punt naixien els seus fills, se’ls empassava gola avall per por que el destronessin.
Però, quan va néixer Zeus, se’n va anar lluny, a l’illa de Creta, a Grècia, per allunyar-lo del seu pare i que no se’l mengés com als altres fills.
Després de néixer el va amagar en una cova situada a les muntanyes de l’illa.
Mentrestant va enganyar Cronos. Li va donar una pedra embolicada amb uns bolquers i li va fer creure que era el nadó Zeus. I encara que sembli mentida, Cronos es va empassar la pedra sense adonar-se de res!
EL PETIT ZEUS
La infantesa de Zeus a Creta va ser molt feliç.
Vivia a la muntanya de l’Ida, plena de boscos. Les nimfes el cuidaven i els Curetes, uns guardians, vigilaven que no li passés res.

Nicolas Poussin
Quan Zeus plorava feien soroll picant molt fort amb els seus escuts i llances perquè el seu pare no el sentís plorar i descobrís que l’havien enganyat! S’alimentava de llet i mel. La mel la feien les abelles i la llet era d’una cabra anomenada AMALTEA que li feia de dida.
Zeus s’estimava la cabra AMALTEA. Però un dia, jugant jugant, li va trencar una banya. Aleshores Zeus, va fer que en sortissin flors, fruits i tota mena de regals.
Aquesta banya s’anomena “EL CORN DE L’ABUNDÀNCIA” perquè d’ella surten moltes coses bones.
Passat un temps, quan Zeus es va fer gran, va transformar la cabra Amaltea en una constel·lació anomenada CAPRICORNI, que ara podem veure en les nits estelades.
D’aquesta manera la va fer immortal.
ZEUS I ELS SEUS GERMANS
Zeus es va transformar en un jove fort i valent. Aleshores va voler alliberar els seus germans, aquells que de petits, Cronos, el seu pare, s’havia empassat gola avall.
Va pensar que sol no podria fer-ho i aleshores va demanar ajuda a Metis, una deessa molt prudent.
_Com puc alliberar els meus germans?- li va preguntar.
I la prudent Metis li va respondre
_ Res de baralles. Jo prepararé una beguda màgica a Cronos. Tant bon punt se la begui vomitarà tot el que es va empassar.
I així va succeir, van donar a Cronos aquella beguda i va vomitar tot el que s’havia menjat. Primer de tot la pedra, que era l’última cosa que s’havia empassat, i després van sortir els cinc germans, en el mateix ordre que se’ls havia empassat però al revés.
Posidó va ser el primer en sortir perquè havia sigut l’últim, després Hades, Hera, Demèter i finalment Hèstia, la primera que havia nascut.
Avui en plena alarma roja (amb un sol de justícia i a més de quaranta graus) he visitat la zona arqueològica de Pol·lèntia (al nord de Mallorca), tot acceptant la invitació de la Jornada de portes obertes que em va fer arribar la revista Auriga amb motiu de la Campanya 2009 que ha demostrat que Pol·lèntia és una ciutat romana molt ben traçada urbanísticament i un punt estratègic cabdal a la Mediterrània per controlar la pirateria. Ha estat un plaer visitar el jaciment amb les explicacions dels arqueòlegs Margalida Orfila i Miguel Àngel Cau, de les universitats de Granada i Barcelona respectivament, que treballen en aquesta campanya d’estiu juntament amb alumnes d’història de diferents indrets. Per acabar el refresc mallorquí ens ha tret la soleiada.
Quan pugui ja compartiré les belles imatges que he enregistrat, segur que us agradaran. Ara per ara en deixo constància en aquest diari d’estiu amb aquestes fotografies de les principals novetats d’aquesta campanya i l’any vinent, si puc, hi tornaré per conèixer de primera mà les novetats arqueològiques del jaciment:
. Margalida Orfila de la Universitat de Granada dins la trinxera que es va fer als anys 30 per fer un tren explicant els dos sòls romans i la ceràmica talaiòtica:

Foto Margalida Capellà
. S’han excavat més de 350 tombes i carrers a la zona del fòrum:

Foto Margalida Capellà

Foto Margalida Capellà
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=lR_1ET9j8ds[/youtube]
Neus Jordi, professora de clàssiques jubilada, m’ha fet arribar uns relats de mitologia per a un públic infantil, però crec que poden ser unes lectures estiuenques molt interessants per a tothom per motivar-nos a llegir les obres literàries gregues fonts i a seguir-ne la pervivència …
Comencem, doncs, amb el primer lliurament de LA NISSAGA DELS DÉUS:
Com va començar tot segons la mitologia grega
ELS PRIMERS , GEA I ÚRANOS
Abans que existís l’univers amb els planetes, les galàxies i tots els éssers vivents hi havia el Caos.
El Caos era desordre, confusió i barreja. No existia la terra, ni el cel, ni déus, ni animals, ni homes, ni plantes. Res de res.
No sabem com, segurament per una causa extraordinària, es va ordenar l’univers, el Cosmos. Els primers éssers que el van habitar van ser els déus.La deessa Gea va ser la primera, la gran mare Terra. Era immensa perquè havia de tenir molts fills i alimentar-los, per això tenia un gran pit. Primer d’ella van sortir les altes muntanyes i també el mar, els rius, les valls…, però estava sola. Faltava algú que la pogués acompanyar.
Per això la terra va engendrar Úranos, el cel ple d’estels, que es va posar a sobre d’ella i la va cobrir per complet.
Eros, el déu de l’amor, va fer que la terra i el cel s’ajuntessin. Sense aquest déu res del que va succeir després hauria passat.
ELS MONSTRES
Gea i Úranos van tenir molts fills perquè calia poblar la terra.
Els primers fills que van tenir eren uns éssers monstruosos, els primers gegants.
En aquest temps tan llunyà, la terra estava habitada pels fills de Gea i Úranos, tots gegants o monstres. De vegades tenien forma humana i altres vegades eren una barreja d’home i fera.
Els HECATONQUIRS eren gegants de cent braços i cinquanta caps.Tenien una gran força, només n’hi havia tres.
Uns altres gegants, germans d’aquests, eren els CICLOPS, que tenien un sol ull al mig del front. Eren molt violents i també només n’eren tres.
Quan Úranos va veure que els seus fills eren monstres, horroritzat, els tancà al centre de la terra, un lloc llunyà i terrible on no hi havia llum.
Gea es va enfadar moltíssim amb Úranos perquè no volia que els seus fills estiguessin tancats i castigats, encara que fossin monstres.
Gea va pensar que algun dia es venjaria d’Úranos. De moment no sabia com fer-ho; havia d’esperar una bona ocasió.
Passat un temps i malgrat tot Gea i Úranos encara van tenir uns altres fills, els TITANS.
ELS TITANS
ELS TITANS tenien forma humana, però eren molt més grans que els homes.
Eren una dotzena. Sis nois i sis noies, les titànides. No eren tan lletjos i monstruosos com els gegants, però eren enormes i poderosos.
El més jove de tots, va ser CRONOS.
La mare Gea va creure aleshores que havia arribat l’ocasió de venjar-se d’Úranos i per això va reunir tots els titans i els va dir:
_“Fills meus, m’heu d’ajudar a alliberar els vostres germans. Són monstres però també són fills meus i germans vostres. El vostre pare ha fet una cosa indigna i no pot seguir en el tron.
CRONOS, que era el més valent, va ser l’únic que va parlar: _No t’amoïnis, mare, jo t’ajudaré – li va dir.
I així doncs, Cronos, fent cas als consells de la seva mare, va aconseguir destronar el seu pare i es va posar en el seu lloc.
A partir d’aquell moment, Cronos va regnar tot sol en el món dels déus.
El primer que va fer va ser alliberar els seus germans, els Ciclops d’un sol ull i els hecatonquirs. Així va complir el desig de Gea, la seva mare.
Cronos va ser un déu molt poderós. Era el déu del temps, el temps que passa: els anys ,els mesos, els dies, les hores… Per això el seu símbol era un rellotge de sorra.