Reprenem com cada dimecres el relat de Neus Jordi LA NISSAGA DELS DÉUS:
ELS FILLS DELS TITANS
CRONOS i REA
El Tità Cronos era el déu del temps, el temps que passa: els anys, els mesos, els dies, les hores… Es va casar amb la titànida Rea, la seva germana. Això era un costum molt antic entre els déus i els reis.
Van tenir cinc fills, tres deesses i dos déus. Les noies es deien Hèstia, Demèter i Hera i els nois Hades i Posidó.
Un oracle havia dit que un fill seu, anomenat Zeus, el destronaria tal com ell havia fet amb el seu pare.
Aleshores tant bon punt naixien els seus fills, se’ls empassava gola avall per por que el destronessin.
P.P. Rubens
Però, quan va néixer Zeus, se’n va anar lluny, a l’illa de Creta, a Grècia, per allunyar-lo del seu pare i que no se’l mengés com als altres fills.
Després de néixer el va amagar en una cova situada a les muntanyes de l’illa.
Mentrestant va enganyar Cronos. Li va donar una pedra embolicada amb uns bolquers i li va fer creure que era el nadó Zeus. I encara que sembli mentida, Cronos es va empassar la pedra sense adonar-se de res!
EL PETIT ZEUS
La infantesa de Zeus a Creta va ser molt feliç.
Vivia a la muntanya de l’Ida, plena de boscos. Les nimfes el cuidaven i els Curetes, uns guardians, vigilaven que no li passés res.
Nicolas Poussin
Quan Zeus plorava feien soroll picant molt fort amb els seus escuts i llances perquè el seu pare no el sentís plorar i descobrís que l’havien enganyat! S’alimentava de llet i mel. La mel la feien les abelles i la llet era d’una cabra anomenada AMALTEA que li feia de dida.
Zeus s’estimava la cabra AMALTEA. Però un dia, jugant jugant, li va trencar una banya. Aleshores Zeus, va fer que en sortissin flors, fruits i tota mena de regals.
Aquesta banya s’anomena “EL CORN DE L’ABUNDÀNCIA” perquè d’ella surten moltes coses bones.
Passat un temps, quan Zeus es va fer gran, va transformar la cabra Amaltea en una constel·lació anomenada CAPRICORNI, que ara podem veure en les nits estelades.
D’aquesta manera la va fer immortal.
ZEUS I ELS SEUS GERMANS
Zeus es va transformar en un jove fort i valent. Aleshores va voler alliberar els seus germans, aquells que de petits, Cronos, el seu pare, s’havia empassat gola avall.
Va pensar que sol no podria fer-ho i aleshores va demanar ajuda a Metis, una deessa molt prudent.
_Com puc alliberar els meus germans?- li va preguntar.
I la prudent Metis li va respondre
_ Res de baralles. Jo prepararé una beguda màgica a Cronos. Tant bon punt se la begui vomitarà tot el que es va empassar.
I així va succeir, van donar a Cronos aquella beguda i va vomitar tot el que s’havia menjat. Primer de tot la pedra, que era l’última cosa que s’havia empassat, i després van sortir els cinc germans, en el mateix ordre que se’ls havia empassat però al revés.
Posidó va ser el primer en sortir perquè havia sigut l’últim, després Hades, Hera, Demèter i finalment Hèstia, la primera que havia nascut.
Quina gràcia! M’ha vingut al cap la comparació que va fer fa uns dies Artur Mas de Saturn devorant els seu fills i el tripartit. Si no la vàreu sentir, la podeu llegir a el Mundo: http://www.elmundo.es/elmundo/2009/07/26/barcelona/1248620842.html
Moltes gràcies, Gabi, per fer-nos ho saber. Aquests dies he estat bastant desconnectada!
Gràcies Gabi, molt divertit el comentari.M’he llegit l’article i m’alegro que els polítics tinguin en compte els clàssics!
Hola Margalida!!
Com va l’estiu? Està molt bé aquest relat sobre Zeus, encara que la primera imatge dona una mica d’angunia.
Tens tota la raó, Vero; però encara és més esgarrifosa la de Goya!
Veuràs les vistes de Barcelona des de la teva Universitat? Espero que sí! Bon estiu!
Si!! Al final m’he matriculat a la facultat de psicologia de la ub, al recinte de mundets, al costa de la vall d’hebrón. Bon estiu!
L’esforç, tot i titànic,Vero, ha tingut la seva recompensa. Me n’alegro molt. Bona sort!
Χαιρετε Λιδα!
És increible el que va arribar a fer Cronos per no ser destronat per un fill seu. Encara que després sortisin vius, és molt fort que un pare fagi això. Sort de Rea que va saber protegir al seu darrer fill, Zeus.
L’article esta molt bé, jo coneixia la historia, però ara m’ha quedat molt més clara, ja que esta molt ben explicada.
Adeu!! 😀
Hola lida!
Ja hem comentat a la classe aquesta imatge de Cronos menjant-se els seus propis fills. És sorprenent i esgarrifós, però a la mitologia, penso que els llinatges familiars tampoc es tenen molt presents, ja que tant Cronos com Zeus es van casar tots dos amb una de les seves germanes.
Χαιρετε!
La veritat és que amb la Nissaga dels déus estic descobrint certs detalls nous que encara no sabia, com la relació que tenen Zeus i Amaltea, l’anècdota del Corn de l’abundància i que després ell li otorgui la immortalitat convertint-la en la constel·lació Capricorn.
D’aquesta segona part, vull comentar que el quadre de Rubens ha cridat la meva atenció, perquè és molt més real que l’altre tant conegut de Goya: “Cronos devorant els seus fills”. No vull dir que aquest darrer no ho sigui, de real, però, és més fosc, més màgic i, en el de Rubens hi ha un cert dramatisme paralitzant ja que es veu la cara del nadó.
Salve!
Amb sembla molt cruel que feia Cronos amb els seus fiils. Però gracies a Rea, Zeus va poder nèixer i fer la seva vida com un altre nadó.
M’hagues agradat saber mes coses del germans de Zeus devorats. I això m’ha fet veure que nomès per una tonteria Cronos ha menjat els seus fills.
Vale!
Χαιρε!
Aquesta història sempre m’ha fet posar la pell de gallina!
Buf, veure com el pare engoleix els seus fills, tot per no ser destronat, em sembla una acció horrible!
Recordo que la primera vegada que em vàren explicar aquest mite m’alegrava molt per Zeus, i patia perquè també se’l acabés menjant! Jajaja!
Són molt interessants aquests articles!
Χαιρε
Quina història! Sort que al final acaba tot bé per a tots, menys per Cronos, però jo d’aquesta història extrec una petita conclusió del diàleg entre Zeus i Metis: els conflictes no sempre es poden resoldre amb violencia i no sepmre és la millor opció, millor solucionar els problemes amb astucia.
Desconeixia l’infantesa de Zeus i la història de la cabra Amaltea. Em sembla tan cruel que Cronos es menges als seus fills!!!
Bona feina! Aquests mites són molt interessants!
es un culebron que mai acaba.
I que Zeus no es molt fidel a la seva dona.
Salve! M’ha sorprès el quadre ja l’havia vist en una altre versió però no sabia que representava a Cronos devorant-se un dels seus fills. En l’últim fragment no m’en recordava de que Cronos ja s’havia menjat als germans de Zeus i que amb una pocima de Metis vomitaba als seus fills.
Els déus grecs són una mica repugnants! Cronos s’empassa els seus fills i es cas amb la seva gremana Rea. A més li havia tallat els testicles al seu pare. Zeus és el déu del cél, Hetsaia de la flama, Hades dels morts, Demèter de la fecunditat, Hera de la llar, i Posidó del mar. Zeus mai li és fidel a la seva gremana, que és la seva dona.
Salve!
Ja sabia la història de Cronos i Rea.
Cronos era molt cruel, tant com per menjar-se els seus propis fills.
Coneixia mínimament l’infantessa de Zeus, l’anècdota de la cabra la desconeixia, m’ha semblat molt curiós, que estigui tot relacionat fins i tot amb les constel·lacions!
No havia sentit mai el nom de la deesa Metis, poc a poc vaig sabent més coses de la mitologia!
Salve!
Havia escoltat alguna vegada lo de la pedra embolicada amb uns bolquers però el que no sabia era el perquè de la constel•lació Capricorn, tampoc m’ho havia plantejat cap cop, però es interessant saber-ho.
Em sembla una actitud molt egoista per part de Cronos empassar-se als seus fills, però a vegades, el poder corromp.
Respecte a la deessa Metis, ja havia escoltat el seu nom en alguns llibres, com per exemple en ‘L’ase d’or’ però, tampoc estic del tot segura.
Elisa, t’has plantejat que ara ja no és ara! El temps té un poder engolidor. No ho veus normal que el déu del temps s’empassi els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, la vida!
Tempus fugit, el temps s’esvaeix com aigua entre les mans.
Cronos era horrible, es menjava als seus fills perquè no el destronesin… A més, ell en l’altre història veiem com tanca als seus fills perquè molts d’ells són monstres i Rea s’enfada.
Zeus va nèixer sol, va voler treure als seus germans de la gola del seu pare, Cronos, però va demanar ajuda a Metis i aquest li va dir que li donaria una beguda tant potent que faria vomitar als seus germans. Van sortir tots els germans d’ell: Hèstia, Demèter i Hera i els nois Hades i Posidó.
Xaipe!
Aquest mite ja l’había escoltat però no había escoltat lo de la constel•lació Capricorn, no sabía el perquè hi había aquesta constel•lació.
També m’ha semblat molt interesant el dialeg que va tenir Zeus amb Metis, crec que té rao Metis perquè no tot es té que solucionar amb baralles, sinó que hi han altres métodes de solucionar els problemes.
XAIPE!
Aquesta és la continuació del començament de tot, Cronos i Rea van tenir molts fills, entre ells els m´s coneguts Zeus i Hera, que també es van casar entre ells.
Cronos es menjava als seus fills perquè no el destronessis, exepte Zeus que lo van donar una pedra en el seu lloc i va anar a viure a l’illa de Creta.
Allà va crèixer sent un jove fort i va pensar com alliberar als seus 5 germans, finalment ho va aconseguir i Posidó, Hades, Hera, Demèter i Hèstia van ser alliberats juntament amb la pedra que Cronos també es va menjar
No m’agrada que Cronos es menji els seus propis fills. Sort que Zeus va sobreviure, i penso que Rea és molt llesta al amagar el seu fill per a que Cronos no sel menji i aixi enganyar-lo.
Penso que Zeus ha fet molt bé en voler treure els seus germans de dins del seu pare, encara que no els conegui.
Molt interessant la segona entrega de Nissaga de Déus!!, la veritat es que jo no coneixia aquest mite. Crec que Cronos va ser molt dolent empassant-se els seus propis fills. També crec que Rea i Zeus van ser molt valents, Rea ho va ser per endur-se Zeus a Creta i protegir-lo de les intencions del seu pare i enganyant a aquest i Zeus per la voluntat de voler salvar als seus germans de les maldats del seu pare. També em sembla molt interessant la història de la cabra Amaltea, que de gran Zeus convertirà en la constel·lació de Capricorni.
Un relat ben interesant sobre l’origen de zeus. La unica cosa que dona una mica de por es la imatge en la que Cronos es menja als seus fills.
Pingback: Els planetes | El cel dels mites
Pingback: Els personatges de la Hipsípila d’Eurípides | Literatura grega a escena
Pingback: La nissaga dels déus I | El Fil de les Clàssiques