LA TITANOMÀQUIA, Déus contra Titans
Zeus i els seus germans, els déus, van decidir lluitar contra el seu pare Cronos i els seus oncles, els Titans.
Primer, però, van alliberar els monstres que el cruel Cronos havia tancat al centre de la terra: els tres Ciclops, que tenien un sol ull al front, i els tres Hecatonquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps.
Els Ciclops, en agraïment per haver-los alliberat, van fer un regal a Zeus, un altre a Posidó i també un altre a Hades.
A Zeus li regalaren el llamp i el tro, a Posidó el trident, i a Hades un casc que el feia invisible. Amb aquestes armes s’enfrontaren als Titans.
Els Hecatonquirs i els Ciclops els van ajudar. Amb la seva força immensa aixecaven pedres enormes i les tiraven contra els Titans.
Va ser una lluita ferotge i va durar deu anys! S’anomena TITANOMÀQUIA, que vol dir “lluita de Titans”. La van guanyar els déus.
François Dumont. Wikimedia
ELS DÉUS FAN UNA RIFA
Quan van haver guanyat, es reuniren els tres déus germans, Zeus,Posidó i Hades.
El poder del món no el podia exercir només un, se l’havien de repartir.
Com que al començament no es posaven d’acord van decidir fer-ho a sorts. Van fer una rifa per veure què tocava a cadascú.
A Zeus li va tocar governar el cel, a Posidó el regne del mar i a Hades el del món que hi ha sota terra.
Zeus dominava el cel amb el llamp i el tro.
Posidó provocava tempestes amb el trident que movia les onades, encara que de vegades demanava ajuda a Èol, el déu dels vents.
Louvre. Wikimedia
Hades, amb el casc que el feia invisible, era el rei del món del més enllà, un món subterrani on anaven les ànimes dels morts. El porter era el gos Cèrber, un gos terrible de tres caps, que no deixava sortir ningú.
LA GIGANTOMÀQUIA , déus contra gegants
Hi havia uns altres gegants fills de Gea, la mare terra, que no volien que Zeus i els seus germans fossin els reis del món.
Aleshores Zeus i els déus van decidir lluitar contra aquests gegants.
Wikimedia
Eren uns monstres, mig home i mig fera. Tenien el cap, els braços i el cos fins a la cintura de forma humana, però les cames eren uns dracs esgarrifosos, plens d’escates, i cadascun dels seus peus era un cap de drac. La seva força era tan gran que llançaven al cel pedres enormes i alzines enceses. Un oracle havia vaticinat que cap dels gegants podia morir a mans d’un déu immortal si no tenien l’ajuda d’ un mortal. Zeus va demanar ajuda al seu fill Hèracles, l’heroi més fort del món. Era mortal perquè la seva mare Alcmena també ho era.
La lluita va ser terrible. Els déus lluitaven contra aquells gegants tan monstruosos cadascun amb les seves armes.
Zeus amb el llamp els fulminava. Apol·lo amb l’arc i les fletxes els feria els ulls. Posidó i Atena agafaven les illes senceres i les tiraven contra ells. Però finalment Hèracles els va matar a tots amb la seva espasa.
EL MONSTRUÓS TIFÓ
Tifó va ser l’últim monstre amb qui va haver de lluitar Zeus abans de regnar a l’Olimp. Era també una barreja d’home i fera.
Hesíode, un gran escriptor de l’antiga Grècia ens el descriu així:
“De les seves espatlles neixen cent caps de serpent, de drac esfereïdor, d’on surten, talment dards, llengües negroses. En els seus caps mostruosos, sota les celles, els seus dos ulls brillen com brases, i de tots ells quan mira en surt foc”.
Aquesta vegada Zeus es va enfrontar amb el monstre ell tot sol.
Per lluitar va utilitzar les seves armes poderoses, que són el llamp que porta el foc, el tro i el llampec. Amb aquestes terribles armes va cremar tots els caps del monstre i el va deixar fulminat i abatut.
Diuen que de Tifó ve la força dels vents que bufen sobre la mar quan hi ha tempesta i fan perillar els vaixells.
Després de vèncer tots aquests monstres Zeus, pare dels déus i dels homes, va regnar per sempre a l’Olimp, on viu acompanyat dels déus immortals.
No se separa mai del llamp, el tro i el llampec. Se’l coneix perquè sempre en porta un grapat a la mà. És el seu símbol.
(CONTINUARÀ…)
Per molts anys, Neus, en el dia de teva onomàstica! Gràcies per aquest bell regal mitològic!
Estic llegint el teu bloc i el teu comentari des del port de Sa Ràpita,en aquesta meravellosa illa on estem passant uns dies de vacances.Les teves il·lustracions fan els meus relats més entenedors i més atractius. Gràcies per la teva felicitació. Molts records.
Me n’alegro molt, Neus, que t’hagi agradat! Dimecres vinent continuarà!
Bona estada a s’illa i bon periple per un mar ple de mites!
Χαιρετε Λιδα!
He trobat molt interesant això de que, els Ciclops van regalar el llamp a Zeus, el trident a Poseidó i el casc que fa invisible a Hades. Presisament l’altre dia va sortir el tema a classe de que Hades va deixar aquest casc a Perseo, perquè pogués matar a Medusa. Ara ja sabrem l’origen d’aquest casc, merci!
Adeeu! 😀
Hola lida!
M’ha semblat molt interessant aquesta part de la Nissaga, no coneixia cap dels relats. Són genials, ni tan sols sabia que havien fet una rifa per dividir-se els poders del món, pensava que així ho havia decidit Zeus.
Continuo aprenent nous conceptes, com el de Gigantomàquia. De totes maneres, què se’n fa dels Cíclops i els Hecatonquirs, que ajuden a Zeus i als seus germans en la titanomàquia?
Sé que a l’Odissea hi ha una illa on hi viuen Ciclops, però, aquí no hi ha cap especificació.
Una pregunta molt interessant. Hi ha tres tipus de ciclops. Ho investigues, Sílvia?
Χαιρε!
Estic aprenent moltíssimes coses que desconeixia a partir d’aquests articles! Llàstima que no els llegís abans, m’haguéssin pogut inspirar en moltes coses…!
Diuen: hoy no te acostarás sin saber una cosa más, doncs jo avui he après que Hades tenia un casc que el feia invisible, això no ho sabia jo!
Vaig a seguir llegint els altres articles!
Χαιρε
Moltes gràcies Neus, un altre cop, per fer aquests mites complexos una mica més fàcils. No sabia massa sobre aquest
tema de les baralles dels deus. Ho he trobat molt interessant perquè la majoria de les coses eres desconegudes per mi.
El més interesant és que tots els mites donen una explicació pels fenòmens naturals que passen a la Terra i en aquella època no podien explicar, com el Tifó.
Salve! com va dir la Lida, hi havia una mica de masclisme a la mitologia, ja que els poders importants els tenien els déus Hades, Zeus i Posidó mentres que Hera, Hestia i Demeter tenien uns poders secundaris. Tot i així desconeixia com aconseguien els poders ( el Cíclops els donen per haverlos lliberat de Cronos).
Que interessant aquest apunt sobre els titans! En una película vaig veure aquesta guerra entre titans i déus. El cíclop és un ser mitològic molt extrany, és com una mena de gegant amb un sol ull.
Salve!
Els Ciclops, en agraïment per haver-los alliberat, van fer un regal a Zeus, un altre a Posidó i també un altre a Hades. A Zeus li regalaren el llamp i el tro, a Posidó el trident, i a Hades un casc que el feia invisible. Amb aquestes armes s’enfrontaren als Titans. I així es com se’ls pot reconeixer avui en dia, amb els regals dels Ciclops.
Tifó ve la força dels vents que bufen sobre la mar quan hi ha tempesta i fan perillar els vaixells, la paraula “tifó” no sabia que venia d’un déu, es molt interessant anar-te assabentant.
Salve!
Vaig llegint per ordre totes les histories de Nissaga de déus, però hi ha un tros que no em quadra. A Nissaga de déus I http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2009/07/22/la-nissaga-dels-deus-i/ posa que Gea, volia venjar-se de Úranos per haver empresonat als seus fills al centre de la terra, però com no sabia com fer-ho, va esperar. Quan van néixer altres fills d’ells, els titans, els va dir que haurien de alliberar als seus germans d’on estiguessin ficats i Cronos, fent cas als consells de la seva mare, va aconseguir destronar el seu pare i es va posar en el seu lloc.
El primer que va fer va ser alliberar els seus germans. Per tant, si posa que Cronos va alliberar als seus germans, perquè a Nissaga de déus III posa que: Zeus i els seus germans, els déus, van decidir lluitar contra el seu pare Cronos i els seus oncles, els Titans. Primer, però, van alliberar els monstres que el cruel Cronos havia tancat al centre de la terra: els Ciclops, i els Hecatonquirs. Que el cruel Cronos havia tancat al centre de la terra? Però no els va alliberar? Els va tornar a tancar? Per què? No sé si m’he explicat bé…
Això es molt embolicat.
Respecte a tot l’altre, la titanomàquia, la lluita contra titans i deus ja la coneixia perquè abans, hi havia un joc de preguntes relacionat amb això i vulguis o no, se’t queda bastant. No tenia ni idea dels orígens dels signes que representen als déus ni de com van elegir el que dominaven. Sempre he sabut que Zeus està representat amb el llamp i que domina el cel, Posidó amb el trident i domina el mar, Hades amb la cornucòpia (banya que va trencar Zeus de la seva cabra Amaltea) i domina el món dels morts amb Cèrber, gos de tres caps.
No sabia que els seus signes eren regals dels Ciclops ni que va elegir el món que dominarien per mitjà d’una rifa.
No havia escoltat parlar mai del monstre Tifó, però mentre anava llegint, em venia al cap la imatge del monstre d’Hèrcules (la pel•lícula infantil), mai ho havia relacionat, Ara ja sé que aquesta pel•lícula està basada en això, però en una versió que poden veure els més petits.
Fas bé de plantejar dubtes, Elisa! A veure si algú els resol. Aquest tema el tractarem aquesta setmana a classe a partir d’una traducció d’Apol·lodor! Aleshores pregunta!
Elisa, a la pel·lícula Hèrcules diria que el monstre és l’hidra de Lerna! Estudiarem Hèracles aviat! Ja ho preguntaràs si sola no has aconseguit posar el fil a l’agulla.
Els cíclops agraits li van donar el llamp i el tro a Zeus i van lluitar contra els titans i van guanyar. Els tres déus: Zeus, Posidó i Hades es van repartir el món ja que havien guanyat.
Zeus es va quedar amb el cel, Posidó amb el mar i Hades amb el submón, on van a parar els morts.
Però, els gegants fills de Gea no volien que Zeus, Posidó i Hades fosis els amos i senyor del món.
Aleshores, Zeus els va fulminar a tots i es va proclamar senyor de L’olimp.
Ara entenc perquè Zeus té el llamp i el tro, Posidó el trident i Hades el casc. Cuan els tres germans van ser déus els fills de Gea no els hi va acabar d’agradar i per això van decidir lluitar.
XAIPE!
En aquest fragment de la Nissaga de déus s’explica com Zeus va arribar a ser el déu de l’Olimp. Però abans d’això Zeus i els seus germans Posidó i Hades van lluitar contra els seus oncles, els titans i van guanyar.
Després d’aquesta lluita van fer un sorteig, a Zeus li va tocar governar el cel, a Posidó el regne del mar i a Hades el del món que hi ha sota terra.
M’agrada que Zeus i els seug germans alliberin als seus altres germans i que després de guanyar contra els titans, s’hagin repartit el poder. També crec que fan molt bé això de treballar en equip per poder matar amb els gegants i que finalment Zeus es proclami senyor de l’Olimp
Quantes lluites hi ha en aquesta tercera entrega! Crec que Zeus va fer molt bé de lluitar en equip contra la titanomàquia i els gegants, ja que si no ho hagués fet, hagués perdut. També és molt interessant les aventures i lluites que ha de superar Zeus perquè sigui proclamat com a déu de déus i els conceptes que reben els déus que lluiten contra la titanomàquia i els gegants.
Fins i tot va haber-hi fortes guerres entre deus i titans. Jo creia que a Hades li van donar una llança i no un casc per gobernar-hi al infern. Però no sabia res sobre tifó.
Pingback: La nissaga dels déus IV | El Fil de les Clàssiques