Foto Valèria
Aquest suculent sopar a l’estil d’Apici fa poc, precisament la nit de Sant Jaume, ens el varen obsequiar uns amics a la llum de les veles en un perfumat jardí illenc. En veure, però, les porcelletes rostides de carn tendra i de corna cruixent més d’un que conec ja no va tenir esma de provar-les ni de veure-les tallar a trossos amb un plat. A Mallorca és la porcella rostida una exquisida menja tradicional d’àpats de festa o de convit de noces, com ho era ja pels romans per a qui el porc, la porcella i els pocellins gaudien de gran acceptació en la taula de l’antiga Roma i en els ritus religiosos. Recordeu que del porc ja ho aprofitaven tot! Segons Plaute els porci sacri eren porcs sencers que se sacrificaven als déus Lars, sobretot quan naixia un fill o quan s’acabaven de casar o quan es guaria un malat mental.
Si us animeu a fer més receptes de porcelleta aquí en teniu una pila d’Apici; tampoc us perdeu l’article “Porcellus” de la Charo Marco a De re coquinaria. La de la fotografia és l’oberta en canal, regada amb un bon vi i rostida al forn.
Prosit!
Sí que és veritat que fan una mica de llàstima, els animalons, però com en deuen estar de bons! Trobo que està molt bé, apropar-nos també a les cultures antigues a través dels aspectes més quotidians i materials.
“Digue’m què i com menges i et diré qui ets..” No sé si aquesta frase l’ha dita ja abans algú, però si no, la subscric!
Fantàstica, Teresa! Jo sempre dic “Som el que mengem!” i em ve al cap aquella frase d’Heròdot (encara NO PUC ESCRIURE EN GREC!): “Totes les malalties de l’home neixen dels menjars que l’alimenten”.
En llatí, vaig fer Hot Potatoes d’expressions de menjar que sempre va bé repassar.
Prosit!
ave lida:)
Jo aixo no m’ho mejaria em fa cosa.
wau aixoo esta molt aixo també el mengen al meu pais,es uns dels plats mes tipics a colombia i permi tambe jejejeje ualeeee
http://hortushesperidum.blogspot.com/2011/01/testamento-del-cerdito.html
http://derecoquinaria-sagunt.blogspot.com/2011/01/sus-scrofa-domesticus.html