Category Archives: Cultura clàssica
Felicem Natalem et ANFF vobis exoptamus!
Des de El Fil de les Clàssiques, un any més i ja en portem set, us desitgem unes bones festes i una bona entrada d’any!
Algunes alumnes de Grec 1, empeses per l’entusiasme de l’Ariadna Zarkos, ens feliciten les festes en grec modern amb l’arbre de Nadal i els regals dels alumnes del cicle de comerç i màrqueting de l’institut Premià de Mar:
Mariona ens ha fet un recull de mots d’etimologia llatina nadalenca. Juls i Ariadna Vila, alumnes de 1r de Batx. de Llatí i de Grec, ens regalen un thinglink per desitjar bones festes en diferents llengües:
Molts dels alumnes de segon de batxillerat de Grec i de Llatí, amb el professor de llatí de 4t, empesos per la força de la Judit Giménez de 2n Batx. C, amb els ornaments fets pels alumnes de comerç i màrqueting de l’edifici CF de l’IPM:
Alumnes de 4t de Llatí (opt. 1 i 3) et alii:
Juls me fecit! Cliqueu a sobre i a veure si reconeixeu aquests déus grecs de festa a l’Olimp!
Annum novum faustum felicem vobis precor! Maximas gratias vobis ago. Χρόνια πολλά!
L’amor ens fa participar al concurs Odissea 2015
- 26 de gener: l’amor en la mitologia grega i romana.
- 27 de gener: l’amor en la vida quotidiana a Grècia i Roma.
- 28 de gener: l’amor en la història i institucions grecollatines.
-
29 de gener: sortiran publicades unes altres preguntes-pista i una superpregunta de major dificultat que les preguntes ordinàries: la resposta de la superpregunta vindrà donada per les inicials de les respostes correctes d’aquestes preguntes-pista, seguint el seu ordre de publicació. Totes aquestes preguntes tindran com a eix temàtic l’amor en la literatura grecollatina. Per cada pregunta correctament contestada s’obtindran 5 punts. Si s’encerta la superpregunta s’obtindran10 punts i per cada resposta encertada de les preguntes-pista per arribar a la solució s’obtindran 2 punts més.
S’estableixen els següents premis
I. FASE catalana
- Un primer premi de 100 euros per al primer equip classificat.
- Dos segons premis de 75 euros per als dos equips següents en la classificació.
- Tres tercers premis de 50 euros per als tres equips següents en la classificació.
II FASE estatal
- Primer equip classificat: 525 euros.
- Segon equip classificat: 225 euros.
- Tercer equip classificat: 150 euros.
Podeu seguir l’actualitat del concurs a través de Facebook i de Twitter (#odisea2015).
No us deixeu vèncer per l’abandó, no perdeu la clau d’inscripció i guiats per l’amor embarqueu-vos en aquesta nova singladura. L’important és arribar a Ítaca un xic més savis. Gaudiu de la travessia!
Recordeu:
No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc)
En les respostes no s’admetran abreviatures i s’haurà de respectar l’ortografia correcta de les paraules. Exemple: Sòcrates, no Socrates; cínic, no cinic. Tampoc es podrà afegir cap altre caràcter, com cometes “”, punts ., comes, parèntesis (), etc.
Les preguntes, preguntes-pista i superpregunta han de ser sempre respostes amb UNA SOLA PARAULA, i queden automàticament invalidades les que consten de més d’una paraula en la resposta.
Només s’admetrà la resposta en llatí quan es demani expressament en aquesta llengua. En aquest cas s’ha d’escriure el nominatiu singular de la paraula, tal com es troba en el diccionari, llevat que s’indiqui expressament d’una altra manera (com en el cas dels pluralia tantum).
Les transcripcions de les paraules gregues han d’atenir-se a les normes de transcripció al castellà, gallec o català (Vid. preguntes freqüents).
Qualsevol reclamació o consulta ha de ser gestionada directament pel professor responsable del grup.
Al web hi ha una relació de preguntes i respostes relatives a la participació correcta en el concurs.
Les Nimfes van ser en la passada edició l’equip més agosarat del nostre institut. Feliciter!

Andrea, Xènia i Irina, diploma APLEC als equips més agosarats
A qui empenyerà l’amor enguany? Tripulació IPM: 1. Les Gorgones (Xènia Serra, Xènia Sànchez i Maryam) 2n 2. Els ungits per Atena (Judith, Marta i Arnau) 2n 3. Apol·lo i Dafne (Maria i Imad) 2n 4. Les espartanes (Ana, Rebeca i Clara) 2n 5. Les Hespèrides (Iria, Omaima i Joan) 1r 6. El Trio calavera (Abril, Mariona i Belén) 1r 7. Xixibumdims (Juls i Ariadna) 1r 8. Les filles de Mínies (Noèlia, Ariadna i Lucila) 4t ESO 9. Les nimfes (Mireia i Roser) 2n 10.Les Neikeas (Clàudia, Alina i Sara) 2n 11. Espartan Prince (Sergio i Dani) 2n 12. Els Horacis (Camila, Álex i Génesis) 2n 13. Elsmitoclonautas (Raül, Marc i Carlos) 1r
La màgia del set! Feliciter!
Gairebé, amb els set blocs presentats ahir, ens passa per alt aquest setè aniversari de El Fil de les Clàssiques, si no fos per aquest encoratjador poema de l’aràcnida Pepita.
ANIVERSARI DEL FIL DE LES CLÀSSIQUES
Set anys del Fil de les Clàssiques.
Set anys de descobrir noves portes,
noves finestres per obrir,
per endinsar-se en la cultura
antiga de grecs i romans,
pilars de la nostra cultura.
Dies i dies d’il.lusions, de somnis,
anys cosits al vent, per plantar
en unes ànimes joves la llavor del saber,
Moltes felicitats. I gràcies
per deixar-me formar part d’aquest bloc
amb petites engrunes dels meus poemes.
Pepita Castellví, Cor poètic
Moltes gràcies, Pepita, i moltes gràcies a tots els filadors i filadores, aràcnides, que ho heu fet possible. Set anys són set anys! Set meravelles, set savis, set cuiners, set contra Tebes, set reis romans, set turons, set pecats capitals…Tota una màgia per als grecs i romans! Tota una màgia per a nosaltres! Per molts anys a tots i a totes. Avant!
Locantur domus, villae et insulae, convenito …
Els arquitectes de primer de batxillerat (Abril, Chaymae, Belén, Ariadna R., Ariadna V, Júlia…) han dissenyat diferents tipus d’habitatges (domus, insula et villa) o almenys aquest era l’encàrrec en una tasca del Fil Moodle. Al Maresme tenim moltes cases indianes, i en certa manera recorden les romanes. Amb la crisi hi ha molt d’habitatge de lloguer i molts cartells que ho indiquen, per això ara els heu d’ajudar a fer uns rètols per tal que l’agència promocioni els seus habitatges, no és una venda sinó un lloguer. Tanmateix, l’agent immobiliari no sap en quina secció els ha de posar, com bé sabeu, avui en dia també tenen diferents preus una casa a quatre vents, un pis o una masia. Els ajudeu primer a classificar aquests thinglinks. Han aconseguit fer almenys un tipus de cada habitatge? Quins han fet? Les habitacions estan ben etiquetades? És correcte el nom en llatí?… Pel que fa a l’anunci publicitari, certs anuncis de lloguer de Pompeia us poden donar amb un cop de mà ( CIL, IV 138). No us oblideu de posar amb qui s’han de posar en contacte.
I. Abril me fecit
II. Chaymae me fecit
III. Ariadna Ruiz me fecit
IV. Andrea me fecit
V.Belén me fecit
VI. Ariadna Vila me fecit Iulia me fecit
Un paraigua ple de constel·lacions
Plou i no para de ploure. Mercè Otero Vidal, professora jubilada de llatí de l’institut Santa Eulàlia d’Hospitalet de Llobregat, referent feminista, col·laboradora aràcnida i traductora, entre d’altres, de la nostra Medea de Sèneca, m’ha enviat una fotografia del seu paraigua amb les constel·lacions en llatí (“Aquests dies vaig amb el paraigües tota l’estona i vaig veient les constel·lacions en llatí!”) i jo no he tingut altra idea (espero que no m’ho tingui en compte!) que compartir-lo aquí amb aquest thinglink fet ad hoc per tal que també vosaltres el pugueu gaudir, tot enllaçant part de la feina del Treball de Recerca de les germanes Balart en El cel dels mites i de la presentació de Calaméo Latine de El Fil de les Clàssiques Zodiacae Constellationes.
Sabeu per què el robot es diu Philae?
Com bé sabeu ahir per primera vegada es va aconseguir després de tota una odissea que un robot controlat aterrés en un cometa! Aquesta glòria la va tenir Philae, el mòdul de descens robòtic de l’Agència Espacial Europea que acompanyava la seva nau espacial Rosetta, i que ha estat dissenyat per aterrar en el cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko. Els seus instruments han d’obtenir, si hi ha sort, les primeres imatges de la superfície d’un cometa i realitzar anàlisis in situ per a determinar-ne la composició (vid. Rosetta blog).
A què us sona el seu nom tot i que els periodistes el pronunciïn agut? Sabeu per què la sonda es diu Philae? Si pareu atenció al nom de la nau potser arribareu a l’indret on es va trobar la pedra que va permetre el desxiframent dels jeroglífics? Com es diu en grec? Què significa?…
Us recomano Ambition dirigida per Tomek Bagiński i interpretada per Aidan Gillen i Aisling Franciosi. De ben segur, hi trobareu referents clàssics!
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=H08tGjXNHO4#t=296[/youtube]
Per què creieu que fan una pel·lícula de ciència ficció per referir-se a un fet científic? On trobem els orígens de barrejar mitologia i ciència?
Portaven barba els romans?
Any rere any, es repeteixen a classe les mateixes preguntes i, tot i que en els museus sovint hem vist escultures romanes de rostres barbats i d’altres afaitats, els recordem més aviat, gràcies al cinema, sense barba. Portaven barba, però, els romans?
Aquesta imatge pertany a l’emperador filohel·lènic Adrià. Sabeu per què portava barba? Adrià es deixava barba, segons el costum grec, perquè tenia un problema facial.
Els antics romans, de fet, es deixaven créixer la barba i els cabells fins a finals del segle III aC en què es va posar de moda afaitar-se la barba i tallar-se els cabells curts o rapats al zero. Calia tenir els serveis d’un barber (tonsor) i el 296 aC Ticinius Mena introdueix a Roma el costum de les barberies.
El que sí és cert que de seguida que tenien el primer pèl blanc, cap als quaranta anys, s’afaitaven tot el rostre per dissimilar els senyals que consideraven de vellesa.
Els joves consagraven la primera barba espessa a una divinitat, tota una festa familiar. Afaitada aquesta es deixaven una barbeta que cuidaven acuradament. Els cabells els podien portar llargs, arrissats, amb un petit serrellet o amb el cap rasurat.
A l’època de l’emperador Adrià, es va tornar a posar de moda el costum de no afaitar-se, moda que durà fins a l’època de Constantí que imposà de nou el costum d’afaitar-se, costum que durà fins al final de l’Imperi romà. Ara bé, les persones que portaven dol i els acusats en un judici per commoure la compassió del jurat es deixaven la barba; els filòsofs seguint un costum grec, també portaven la barba espessa i llarga.

Luci Ver
Fuit decorus corpore, vultu geniatus, barba prope barbarice demissa, procerus et fronte in supercilia adductiore venerabilis. Història Augusta, Verus 10, 6-7
Portava barba Juli Cèsar?
Fuisse traditur excelsa statura, colore candido, teretibus membris, ore paulo pleniore, nigris vegetisque oculis, valitudine prospera, nisi quod tempore extremo repente animo linqui atque etiam per somnum exterreri solebat. Comitiali quoque morbo bis inter res agendas correptus est. Circa corporis curam morosior, ut non solum tonderetur diligenter ac raderetur, sed velleretur etiam, ut quidam exprobraverunt, calvitii vero deformitatem iniquissime ferret, saepe obtrectatorum iocis obnoxiam expertus. Ideoque et deficientem capillum revocare a vertice adsueverat et ex omnibus decretis sibi a senatu populoque honoribus non aliud aut recepit aut usurpavit libentius quam ius laureae coronae perpetuo gestandae.
SUETONI, De Vita Caesarum, Divus Iulius 1, 45, 1-2
És possible datar una escultura romana a partir del pentinat i la barba? Si teniu l’oportunitat de visitar un museu, poseu-ho en pràctica!
Reditus ad scholam
Mares, no feu de Leto!
Vet aquí una escultura de William Henry Rinehart de la dea Leto (en llatí, Latona) i els seus fills. Sabríeu dir qui és i amb quines històries d’amor de mare la relacioneu?

Leto i els seus fills, Apol·lo i Diana de William Henry Rinehart (1874) Metropolitan Museum of Art, NY
Per molts anys a totes les mares i d’una manera molt especial a la meva. Estimeu molt els vostres fills (moltes gràcies, filleta); però no feu de Leto!
N.B.: Mater matercula, Els fills, les millors joies; De qui fou mare Aurèlia Cotta?…