Marcial (si no sabeu qui és Marcial a hores d’ara, busqueu-lo amb el CERCA del bloc!) es dirigeix al seu amic i patró Luci Juli Marcial i, seguint el tòpic literari de la felicitat, presenta en vers i en forma sintètica el seu ideari de vida feliç “Les coses que fan més feliç la vida…”. Apa, no et vénen ganes de conèixer-les; doncs ja podeu acabar de traduir els  versos restants:

Vitam quae faciant beatiorem,

Iucundissime Martialis, haec sunt:

Res non parta labore, sed relicta;

Non ingratus ager, focus perennis;

Lis numquam, toga rara, mens quieta; 5

Vires ingenuae, salubre corpus;

Prudens simplicitas, pares amici;

Convictus facilis, sine arte mensa;

Nox non ebria, sed soluta curis;

Non tristis torus, et tamen pudicus; 10

Somnus, qui faciat breves tenebras:

Quod sis, esse velis nihilque malis;

Summum nec metuas diem nec optes.

X, 47

N.B.: Una traducció, entre tots i totes triarem la millor (ha de ser pròpia); una recreació del poema seguint el tòpic literari i la llarga tradició literària, si t’hi fixes, Marcial fa servir la parataxi i les oracions nominals, si tu fas el mateix aconseguiràs exposar poèticament què és per a tu la felicitat; o una cançó, per què no?. Si no ets ni traductor ni poeta, potser ets filòsof i pots argumentar quin ideari filosòfic segueix Marcial en aquests versos. Una cosa o altra trobaràs, sigues feliç, però!