La dieta mediterrània i la tradició grega

Explica la llegenda que, a la Grècia antiga, quan els éssers humans van començar a agrupar-se en ciutats …

Atenea (Ἀθήνη), la deessa de la intel·ligència, es va aparèixer als ciutadans d’Atenes i els va dir:
– Sóc Atena (Ἀθήνη), adoram i un olivar sagrat beneirà la teva ciutat.

Atenea

Després, va arribar Posidó (Ποσειδῶν), déu del mar, i els va oferir una font d’aigua i va dir:
Sóc Posidó (Ποσειδῶν) adoram i el mar serà el teu amic.

Poseidó

Els atenesos van triar el regal d’Atenea (Ἀθήνη), que els va ensenyar a conrear l’olivera i obtenir-ne oli.

De la deessa Deméter (Δημήτηρ) van aprendre els grecs el cultiu del blat i del déu Dionís (Διώνυσος) el cultiu de vinya i l’obtenció del vi.

Demeter

La dieta mediterrània és el model dietètic molt antic basat en el règim alimentari dels països d’àmbit mediterrani. El seu origen està en la dieta alimentària dels grecs i romans i en el consum de tres productes fonamentals: PA , VI i OLI D’OLIVA.

Pa

Vi

Oli d’oliva

Es basa en:

– Frugalitat i moderació
– Varietat
– Consum d’aliments frescos i rics en fibra
– Ús de l’all i la ceba com a condiments
– Ús moderat de sal

Beneficis:

– Cor sa
– Dieta anticancerígena
– Alenteix el procés d’envelliment físic i psicològic
– Ment sana

“L’ésser humà està fet per viure en un medi ambient sa i pur, gaudint del sol i de la llum, de les plantes, dels arbres i del carrer, desbordant solidaritat i alegria”

Així que ja sabeu:
1. Menjar bé

Menjar sa

2. Fer esport

Esport

3. Descansar adequadament

Descansar

4. Somriu

Somriure

5. Sigues feliç

Felicitat

 

Fer dieta a l’antiga Grècia

La paraula “dieta” prové del vocable grec δίαιτα, pels grecs aquest terme feia referència a la regulació dels hàbits de vida general.

Avui la principal clau per tenir un bon estil de vida és no fumar, fer esport, mantenir una alimentació saludable, … Però quan vam començar a relacionar la paraula “dieta” amb un règim alimentari estricte?

Dieta i fer exercici

Fa més d’uns 2.500 anys, quan vivia el gran metge grec Hipòcrates, les taxes de sobrepès no s’assemblaven en res a les actuals pandèmies d’obesitat. Al V a.C també es donava valor al nombre de calories gastades. Hipòcrates que afirmava “Que el teu aliment sigui la teva medicina, va deixar algunes pautes per a l’obesitat, ja que defenia que menjar bé i tenir bons hàbits de vida era bellesa i salut. Algunes d’elles no tenen sentit per a la medicina actual, com per exemple “donar menjar sec a l’obès amb laxitud muscular i complexió vermella” mentre que d’altres segueixen l’ús “d’aquells que volen perdre pes haurien de dur a terme uns forts exercicis abans de menjar”. Podem dir, doncs, que amb Hipòcrates la dieta es va incorporar a la medicina: la dieta hipocràtica.

Hipòcrates

En època romana en què eren freqüents els festins romans, el poeta Horaci exposava que “un cuerpo cargado de alimentos embrutece el espíritu y convierte en terrenal el aire divino que nos anima”, és a dir, a una persona que no té cura del seu cos es tornarà com tots els altres perquè ja no tindrà aquesta inspiració divina.

Festins romans

Per a Horaci, els festins en què les classes benestants menjaven fins a guanyar diversos quilos de més i que pretenien compensar aquestes festes mitjançant la substitució de l’esmorzar per un got d’aigua, podia emmaleir a l’ésser humà a causa d’aquest excés en la indigesta d’aliments. Actualment cap comitè de nutrició trauria la raó al poeta, ja que a Europa una de les causes de mort és per l’excés de pes.

Aquest fet de no esmorzar per compensar excessos va ser una tradició de fa més de 2.100 anys.

Horaci

Galè de Pèrgam (Γαληνός) que va viure durant el segle II dC, va ser un metge grec. El seu punt de vista era dominar la medicina europea al llarg de més de mil anys.

Galè

Galè, considerat el primer dietista de la història (fa 1.800 anys), exposava que “el obeso adultoconstituidodebe tener en cuenta que un adelgazamiento no será obra de un plan médicosino de un cambio total de régimen de vida”, el que ens vol dir el dietista és que una persona ja adulta amb sobrepès ha de saber que per perdre pes no solament serà una obra del metge, sinó que serà un canvi en els seus hàbits de vida.

 

El que es menjava a Grècia envers el que menja el món

Podem veure gràficament com ha evolucionat els costums alimentaris dels últims 50 anys. El gràfic indica el consum segons sigui de cereals, fruita i verdura, carn i peix o sucre i greixos, entre d’altres.

Captura de pantalla 2014-12-08 a la(s) 18.39.28

Observem que Espanya i Grècia són els països més semblants en els costums alimentaris, ja que tots dos comparteixen la dieta mediterrània, formada per tres aliments bàsics, l’oli d’oliva com a greix essencial, el vi i el consum de cereals i pa, esdevenint el blat el producte bàsic per l’elaboració. Una característica que també podem destacar és que comparteixen el consum de verdures, llegums, fruites i peix en excés.

Captura de pantalla 2014-12-08 a la(s) 18.39.51Encara que no ho digui en el gràfic, no solament Espanya comparteix la mateixa dieta, sinó que els països com Portugal, el sud de França, Itàlia i Malta també es basen en la dieta Mediterrània. Aquests països gràcies al consum dels aliments bàsics de la dieta, tenen una taxa de mortalitat molt més baixa que als països del nord d’Europa i d’Estats Units, ja que està formada per productes saludables i rics en proteïnes i vitamines.

Veiem que en l’actualitat ha pujat el consum de carn i làctics arreu del món, mentre que s’ha reduït el de cereals, fruita i verdura, fet que provoca més malalties de la salut. Caldrà posar en pràctica les idees dels filòsofs grecs i no consumir tanta carn vermella!

Idees gregues sobre el fet de menjar i de beure

 

El que Hipòcrates, pare de la medicina, ens ensenya és que la recerca d’un bon aliment ha estat sempre la lluita per a la supervivència de l’ésser viu perquè per poder sobreviure correctament, el nostre cos necessita PH per tenir una vida saludable. També ens diu que l’aliment és la nostra medicina, ja que un bon aliment és la cura de moltes malalties.

Per a Hipòcrates la malaltia no era un càstig infligit pels déus, sinó la conseqüència de factors ambientals, la dieta i els hàbits de la vida. Les persones que són naturalment molt grasses tendeixen a morir abans que aquells que són molt primes:

οἱ παχέες σφόδρα κατὰ φύσιν, ταχυθάνατοι γίνονται μᾶλλον τῶν ἰσχνῶν (Aforismes. Part II, epígraf 44)

Menjar bé era bellesa i salut pel nostre metge de l’antiga Grècia, ell aconsellava que els aliments fossin la nostra medicina i per aconseguir-ho només cal menjar bons aliments.

Aquesta reflexió d’Hipòcrates ens fa pensar que per tenir una vida sana i per sobreviure molts anys més, hem de mantenir una dieta adequada i variada amb aliments que sobretot continguin gran quantitat de vitamines, ja que aquestes són imprescindibles per al funcionament correcte del cervell, per donar-nos forces per anar cap endavant, …

Justament els aliments que componen una bona dieta alimentària provenen  de l’antiga Grècia i formen la tríada mediterrània: el blat, l’oli d’oliva i el vi.

Tot aliment que és bo en si mateix és la nostra medicina, ja que com bé diu Hipòcrates l’elecció del teu aliment serà la cura de la teva malaltia, és a dir, el medicament que tries i creguis que és el correcte serà el que t’ajudarà a sobreviure.

Hipòcrates

“Beure vi a l’antiga Grècia”

El vi gairebé sempre era barrejat amb aigua, ja que beure vi sense barrejar era considerat un costum dels bàrbars. Zaleuc, un  legislador dels locris epizefiris, diu que a Lòcrida condemnaven a mort tot aquell que bevia el vi sense aigua, excepte si ho manava un metge.

En alguna de les escenes de la mitologia grega poden veure la importància que tenien els grecs pel vi, com per exemple quan Dionís es transforma en un penjoll de raïms per a seduir Erígona.

fall_sunshine-large charles courtney columpio

“Gronxador” de Charles Courtney Curran (1861-1942)

Aquests costums d’aigualir el vi, va començar a realitzar-se a l’antiga Grècia. Només s’emprava pur als rituals o a les celebracions religioses.

Aquesta barreja era molt variable, però sempre havia d’haver-hi més aigua que vi. Es podia barrejar amb aigua freda o calenta; la freda era la que s’utilitzava més, alguna vegada s’afegia mel o alguna espècie, la calenta era molt menys comú utilitzar-la.

Beure vi a l’antiga Grècia

Si bé Hipòcrates va dir que “Beure molt de vi cura la fam” (en grec, λιμὸν θώρηξις λύει Aforismes. Part II, epígraf 21), més aviat aconsellava un consum moderat de vi ja que “Tot excés és contrari a la natura” (en grec καὶ πᾶν τὸ πολὺ τῇ φύσει πολέμιον Aforismes. Part II, epígraf 51).

El pensament d’Hipòcrates que l’aliment sigui la teva medicina inspira encara programes de ràdio, llibres… per tal de divulgar la dieta sana per no emmalaltir.

Les dietes dels atletes

Sovint en la premsa diària es parla de la dieta òptima dels esportistes per tal d’augmentar el seu rendiment. No hi ha jocs olímpics sense els patrocinadors en alimentació. A manca de begudes energètiques, els antics atletes se sotmetien a unes dietes especials.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=ht1j4_qV6js[/youtube]

Iccos de Tàrent, un atleta del segle V a. C, va ser el primer a ser sotmès a un règim alimentari particular, tot això ho confirma el gran filòsof Plató, ja que diu que tenia un règim molt disciplinat.

Càrmides, vencedor a la cursa de l’estadi el 688 aC, feia una dieta de figues seques.

Atletes de l’antiga Grècia

Atletes de l’antiga Grècia


Diògenes Laerci confirma que el mestre de gimnàstica anomenat Pitàgoras, va ser el primer en prescriure als atletes a menjar carn, ja que abans solament s’alimentaven amb figues seques, formatge i pa, i això no els hi donava la força suficient per a ser un bon atleta. Llavors, Pitàgoras va decidir fer una selecció de les carns segons la seva similitud; es menja carn de cabra per fer grans salts, també de bou per ser fort i resistent com un bou, …

Les necessitats dels esportistes, de fet, eren les mateixes que avui en dia; per tant, necessitaven molta proteïna per augmentar la massa muscular i hidrats de carboni per disposar de molta energia. Els atletes grecs eren de família acabalada; per tant es podien alimentar bé i obtenir llegums i carn per a la seva dieta atlètica.

Ateneu de Nàucratis parla del famós lluitador Miló de Crotona en la seva obra Deipnosofistai o El banquet dels erudits: “Miló de Crotona menjava 20 mines de carn, altres tantes de pa i bevia tres congis de vi”

En mesures actuals, vindrien a ser vuit quilos de carn i gairebé deu litres de vi. De fet, el vi és una gran font d’hidrats de carboni i el mateix metge Hipòcrates recomanava als atletes el seu consum i fins i tot “emborratxar-se un parell de vegades” per tal de millorar les punxades als músculs adolorits a causa d’un exercici violent.

Es veu que els incansables corredors indis tarahumara de Mèxic beuen litres de cervesa de blat de moro abans de començar les seves curses de més de cent quilòmetres.

Miló de Crotona també podria haver inventat l’entrenament de força progressiu. Per tal de guanyar força, cada dia carregava un vedell i caminava un estadi, però l’animal va acabar malament, segons conta Ateneu: “A Olímpia va alçar sobre les espatlles un bou de quatre anys, va fer un estadi i després el va tallar i se’l va menjar en un dia”.

 

                   Foto: Miló de Crotona, de Pierre Puget

Dròmeu d’Estimfàlia, vencedor en una cursa de resistència en dos jocs consecutius 484 i 480 aC, la seva dieta era a base de consumir grans quantitats de carn.

 

Creta i la seva gastronomia

Illa de Creta

Algunes de les antiguitats en la cuina de Creta:

Gerra d’argila

 

Cratera

 

Fruiter

 

Destrals

 

Tasses

 

Tavernes  tradicionals de Creta

ACTUALITAT DE LA GASTRONOMIA DE CRETA:

Dakos (ντάκος): pa torrat amb tomàquet i oli d’oliva.

Dakos

Saganaki (σαγανάκι): és un plat de la cuina grega fet de formatge fregit.

Saganaki

Amanida grega: tomàquet, formatge feta, cebes,…

Amanida actual

Bolets farcits

Bolets farcits

Les pites (τυρóπιτα)

τυρóπιτα

 

Tzatziki (τζατζίκι): iogurt, cebes i cogombre.

Tzatziki

 Peixos i mariscos:

Orada, peix espasa, moll, pop, i calamars.

Carns:

Vedella, porc, conill stifado. Pollastre, anyell i porcs en forma de Kebabs o en souvlaki.

Acompanyaments: Amanides, arròs, verdures,…

Postres:

Diversos formatges de llet d’ovella. Amanida de fruites, petits pastissos amb molt de sucre amb base de mel, flam d’ous i canella.

Kalitsounia (καλιτσούνια)

Beguda:

Vi (οἶνος) i café (φραπέ)