Aprofito per a compartir el recull de poemes per la pau que ja vaig publicar al bloc fa un parell de cursos al bloc.
Que passeu una feliç diada.
Aprofito per a compartir el recull de poemes per la pau que ja vaig publicar al bloc fa un parell de cursos al bloc.
Que passeu una feliç diada.
Ara que estem al final del primer trimestre és hora d’avaluar.
Algunes reflexions:
Al meu entendre, avaluar és més que examinar i qualificar.
Avaluar és una eina de caràcter formatiu que forma part del procés d’aprenentatge, i que reuneix, recull i analitza dades significatives per tal de poder millorar o optimitzar els rendiments escolars, tan pel que fa a coneixements com a actituds.
El problema és que a vegades, aquest enfocament que segurament compartirem tots, queda en segon terme, a favor de d’avaluacions només de caire quantitatiu. Sabeu qui va començar a aplicar l’avaluació quantitativa? doncs varen ser els jesuïtes, al s XVI, a partir d’un sistema de test per promoure o suspendre els alumnes. I a vegades penso que no hem evolucionat gaire des de llavors!
Crec que l’avaluació hauria de considerar la quantitat i qualitat del coneixement, les habilitats i les actituds, amb el propòsit d’aconseguir canvis i millores en el procés d’ensenyament i aprenentatge, de comprovar si s’han complert els objectius, de recopilar dades, constatar el procés de l’alumne i del grup i ajudar a adaptar les estratègies pedagògiques a les característiques de l’alumnat.
I finalment, penso que els estudiants hi haurien de tenir un paper actiu, per tant, l’autoavaluació hauria de ser una pràctica habitual, ja que esdevé una manera d’exercitar la seva capacitat reflexiva i afavorir l’autonomia. També és interessant la posada en pràctica de la coavaluació, és a dir, l’avaluació que es porta a terme dins el propi grup.
En aquesta línia m’agrada molt la proposta d’Irene de Puig, Iñaki Andrés, Félix de Castro, Josep LL Moya i Angèlica Sàtiro, en el seu llibre Reavaluar (Eumo editorial), feu-hi un cop d’ull!
Res més, fins la propera!
Aquest és el títol d’un llibre de Robert Fulghum que va tenir un notable èxit als anys 90. La part més coneguda és aquest senzill “protocol” de gran contingut didàctic.
Tot El Que Realment Necessi… by Montserrat on Scribd
També us convido a llegir l’article Una simple mestra d’infantil