Avui un referent d’aula.
Referent d’Aula_El Poema by Montserrat on Scribd
Els poemes per a infants també són poesia en majúscula. I és que malgrat la senzillesa aparent del llenguatge, amaguen una gran complexitat, la de fer fàcil la seva lectura sense perdre la música interna i treballant les imatges i el simbolisme. O, potser no n’hi ha de poesia infantil? i tot és poesia…
Un bon poema ha de permetre poder parlar del poema. Amb els jocs que us proposo podreu fer-ho. Espero que us agradin.
#joemquedoacasa #poesiaenconfinament
Juguem a Recitar Amb El Joc Dels Quatre Sabaters by Montserrat on Scribd
Si observeu bé els poemes veureu les lletres juguen a combinar-se al finals dels versos. A vegades ho fan les vocals, a vegades també les consonants. Es tracta del joc sonor que dona rima als poemes.
Descobreix com n’és d’important la rima per fer una bona recitació. Et proposo que recitis els poemes i que aquesta vegada escoltis com acaben els versos:
I per fer-ho més entretingut aquí et deixo tres trencaclosques poètics per retallar, confegir, recitar i observar la rima.
Engresca a la família i organitzeu un petit recital poètic.
#joemquedoacasa #poesiaenconfinament
Trencaclosques poètics by Montserrat on Scribd
Creieu que els poemes descriuen tot el que ofereix la vista, o potser desprenen les aromes i olors que percebem, o les remors que capta l’oïda, o les sensacions en tocar les coses amb la pell..? Darrera de molts dels poemes podem percebre els cinc sentits.
Avui us proposo un exercici poètic que pretén que reciteu intentant transmetre les sensacions i emocions que el poeta descriu, i que ho feu a través dels sentits que percebeu en el poema. Prepareu els dos poemes i llegiu-los i reciteu-los des dels sentits.
#joemquedoacasa #poesiaenconfinament
Poesia Dels Sentits by Montserrat on Scribd
“En essència, parlar de literatura és compartir una forma de contemplació. És una manera de donar forma als pensaments i a les emocions que els llibre ens han provocat, així com dels significats que construïm de forma conjunta a partir del text.”
(Chambers, 2007)
Una conversa literària no és el mateix que una conversa espontània. Amb la conversa literària es pretén,
Per dinamitzar una conversa literària cal que l’adult prengui el paper de mediador i,
Us comparteixo un poema per llegir i parlar. També ho podeu provar des de casa.
Converses Literàries_Poema Els Monstres de Miquel Àngel Llauger by Montserrat on Scribd
El vent no fa soroll
però tu el sents
quan toca les coses.
Així, el poema.
Anna Gual
Poema inclòs dins del llibre El tubercle
En les descripcions literàries, o en els poemes, sovint hi apareixen sons, sorolls, veus i música representats de forma retòrica. Aquest escenari sonor complementa i agrega vida a l’escena. És el que s’anomena paisatge sonor.
Identificar les imatges sonores dels textos (complements acústics i silencis), és un exercici interessant que ajuda a compendre el text i a enriquir i experimentar la recitació o lectura en veu alta.
Us proposo que jugueu a identificar els sons, sorolls, música, silencis etc, que que hi ha representats, de forma implícita o explícita, en els poemes que llegiu als infants.
Demaneu als nens i nenes que ho representin incloent les formes sonores com a elements ambientals i de fons en la recitació. Tota una experiència creativa per transformar la recitació en un espai poètic i teatral. La seqüència ha d’incloure un temps per llegir, interioritzar i entendre el poema, per després poder incloure els diferents els sons i sorolls ambientals. Una experiència idònia per fer en grup i plantejada com a repte de treball, amb el propòsit final d’oferir un espectacle dels sentits.
A continuació us proposo alguns poemes que, per les seves característiques permeten escenificar i ambientar amb elements sonors:
PAISATGES SONORS by Montserrat on Scribd
Comencem la setmana amb poesia amb un poema de Marc Granell.
Dilluns està cansat que tothom es queixi i parli malament d’ell. Vol canviar el seu lloc amb algun altre dia de la setmana…
La protesta de dilluns
Dilluns està ja molt fart
que la gent, només desperta,
l’insulte com si fos l’únic
culpable que hi ha a la terra
de tots els mals que al món passen
perquè s’acaba la festa.
Indignat, escriu i firma
una carta de protesta
que envia a qui correspon.
I qui correspon contesta
dient-li que la setmana
està ja del tot completa
i que el dilluns va nàixer
per sempre dilluns es queda.
Bona setmana!
Les moixaines i els jocs de falda són gèneres orals que, de manera molt personalitzada recitem i cantem a l’infant. Conjuguen la funció poètica, lúdica i instructiva, i permeten establir un contacte afectiu molt intens. Són algunes de les primeres experiències poètiques i musicals dels infants. Els adults són actors tant en la interpretació de la cantarella com a conduir el moviment. És una manera excel·lent de viure situacions de complicitat amb els infants. Gairebé sempre impliquen algun tipus d’interactivitat i acció. Els textos estan impregnats d’imatges poètiques, de simulacions, de metàfores o de reiteracions que afavoreixen la participació de l’infant, que no només rep, sinó que també actua.
Es caracteritzen perquè es desenvolupen en un espai de temps molt concret i són curtes, de manera que els infants les capten senceres, hi participen de l’inici fins al final i estan en tot moment a l’expectativa del que vindrà.
Per tot això, les moixaines i els jocs de falda són recursos imprescindibles per als infants de 0 – 3 anys, i també molt benvinguts per a nens i nenes de 3-6 anys.
Hi ha nombrosa bibliografia on podeu trobar les moixanes de sempre, i també algunes de noves. Aquí teniu alguns recursos:
I sempre queda el recurs creatiu d’inventar-vos les pròpies moixaines i jocs de falda.
La paraula advent prové del llatí i significa “arribada”, i té el seu significat en la preparació espiritual per a la celebració de Nadal.
El primer calendari d’advent data del 1851. Actualment s’han popularitzat i es fan en formats diversos.
Ja fa temps que utilitzo el que avui us comparteixo. Una manera de llegir i recitar poesia a casa i a l’escola.
Els llibres de poemes també són per mirar, tocar, construir. I aquest amaga un munt de sorpreses.
El llibre Al carrer del mar l’ha escrit en Joan Barrets i l’ha il.lustrat la Mar Borrajo i és de Piscina un petit oceà i de Genovesa narratives teatrals.
Al carrer del mar s’expliquen set-centes trenta històries a l’any;dues per dia. sempre les mateixes 730 històries, però mai són iguals.
A mi ja em venen ganes de mirar-lo i llegir-lo!