Acaba de sortir al mercat un llapis que corregeix les faltes d’ortografia,  el lernstift, que significa llapis en alemany.

L’aparell en qüestió disposa d’una petita placa hardware que  gestiona un mòdul wifi, i un mòdul vibrador mitjançant un sistema Linux embedid. El llapis està programat de manera que reconeix els moviments de cada lletra. Si detecta algun error ortogràfic vibra una vegada,  i dues si es tracta d’una falta gramatical. També disposa d’una funció relacionada amb la caligrafia, de manera que vibra quan el traç de les lletres no és correcte.

Mandy Wolsky i Daniel Kaesmacher són els autors d’aquest invent. Ella és mestra i ell escriptor. La idea els va sorgir mentre ajudaven el seu fill a fer els deures.

El més interessant d’aquest producte és que obliga a la persona a reflexionar  sobre el que ha escrit, ja que l’aparell vibra quan es produeix una falta, però no la marca ni la corregeix. De manera que el que fa  és captar l’atenció de qui escriu i potenciar l’autocorrecció i la reflexió sobre el propi escrit.

Tot i que a primer cop d’ull em va semblar un estri que enfebliria  el nivell ortogràfic, cada vegada més penso que, el lernstift, pot aportar quelcom en la darrera etapa del procés de composició escrita, és a dir, en el moment de la correcció del text.

Sovint es dedica temps i estratègies diverses a la planificació i execució de l’escrit, i en canvi, menys atenció en el moment de la correcció  textual, tot i que aquesta és una etapa essencial en el procés de composició.

Un dels propòsits de la  correcció del text és incidir  en els progressos de l’escriptura. Creieu que aquest llapis pot ajudar a l’alumne a ser concient dels seus progressos? què en penseu?