Les cançons de bressol són un recurs molt potent per apropar la musicalitat dels versos als infants. Versos que ajuden a trobar el son, a adormir-se.
Amb aquest llibre, Víctor Sunyol ens ofereix un repertori de vint poemes per els més menuts de la colla i cinc per a adults per llegir i recitar just abans d’anar a dormir.
Aquí teniu un petit tast per aquesta nit…
Cançons de Bressol by Montserrat on Scribd
De vegades els poetes escriuen poemes que són endevinalles. Així, poemes i endevinalles, sovint caminen junts. Aquesta estreta relació amb la poesia es concreta amb un seguit de característiques:
Les endevinalles són un gènere retòric vinculat amb la literatura popular i jugar a resoldre-les esdevé una activitat metalingüística inconscient.
Us proposo alguns poemes de la Lola Casas que són endevinalles. proveu de recitar i endevinar.
De Vegades Els Poetes Escri… by on Scribd
Amb aquest magnífic poema de Pere Quart us de desitjo un bon any 2019.
Si voleu, podeu acompanyar la lectura del poema amb la versió musicada que en fan la Lídia Pujol i la Rosa Pou.
Espero poder continuar estar en contacte virtual amb tots vosaltres a través d’aquest blog.
Tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart
Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.
I un poc de pau.
Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.
I un xic de niu.
Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.
I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.
Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.
I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.
I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.
Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.
I un xic de gos.
I un poc de gas.
Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.
Un poc de lloc.
I un poc de joc
-tres reis, dos nous.
I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.
Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.
Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.
I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.
I d’art. I d’or.
Un poc de peix.
I un poc de greix.
I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.
Un xic de flam
i un poc de gel.
Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.
I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.
I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.
I un poc de mar
i un xic de port.
I un poc de llor.
Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.
Un poc de lluc
i un xic de suc.
I un poc de porc.
I un xic de parc.
Un poc de gust
i un xic de rang.
I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.
Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.
I a més, què vull?
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món.
I un poc de sort.
I un poc de mort.
I un poc de Vós.
Ei, si pot ser.
Publicat originalment a Circumstàncies (1968)
Us convido a descobrir l”univers de Miquel Martí i Pol. Un recorregut a l’abast dels més petits. Una manera d’apropar l’obra d’aquest gran poeta als nens i nenes. Una app per a pissarres digitals i tauletes que trobareu en obert i gratuïtament al web de la Fundació Miquel Martí i Pol.
És una aplicació que pretén apropar els infants a la poesia per mitjà de l’obra de Miquel Martí i Pol. L’aplicació està pensada per apropar els infants a la literatura amb l’ús d’il·lustracions atractives i dinàmiques i de jocs que estimulen l’experimentació poètica, la creativitat i la lectura.
Il.lustració de Marta Ponce
Reedició de les idees que trobaràs al bloc per llegir, recitar, escriure, conversar… al voltant de la temàtica nadalenca.
Llibres, contes i altres coses…
Poemes
Nadales:
En vàries ocasions he escrit sobre la importància de fer escriure als alumnes molt i sovint, i sobre la necessitat de planificar les activitats d’escriptura posant l’accent en el procés de composició. Avui us vull parlar de la necessitat de fer escriure textos expositius als alumnes.
Els textos expositius són els que tenen més presència a les àrees no lingüístiques, per exemple a naturals o socials: definicions, resums, explicacions… Quan demanem als nens i nenes que escriguin sobre un tema, més enllà que sàpiguen que han d’escriure una introducció, un desenvolupament i una conclusió (superestructura), també han de saber de quina manera es relacionen les idees en el text, és a dir, quina és la tesi de l’escrit (macroestructura).
Per això fa falta que, tant a l’hora de llegir com escriure textos expositius, ajudem als alumnes a esbrinar si el text planteja estructures comparatives, de problema o solució, de causa i conseqüència, de seqüenciació dels fets, etc (superestructura).
Una proposta de seqüència d’escriptura d’un gènere expositiu podria ser la següent,
Per aprendre a escriure aquests gèneres textuals s’ha de fer en el context on es demanen, és a dir, a les àrees de referència. No es tracta pas de fer més llengua a les àrees, sinó d’ensenyar a escriure els textos que li són propis. Així, per exemple, si demanem escriure un resum d’un tema de medi o d’un projecte, ho hem de poder fer en aquell precís moment, i no esperar a l’hora de llengua.
Per aprofundir podeu fer un cop d’ull al document El domini textual.
Ja fa uns mesos, ell passat dia 7 d’abril, vaig tenir el goig d’assistir a la trobada d’autors i col·laboradors de l’editorial Gregal.
Maçanet de la Selva
Una matinal excel·lent on vàrem poder visitar l’editorial,
Llibres a mig fer. A punt de ser enquadernats. Editorial Gregal.
i escoltar les sàvies paraules d’Isabel Clara Simó. Comparteixo amb vosaltres algunes de les reflexions que ens va fer:
“No llegiu massa, però llegiu bé!”
“Un bon llibre és el que et fa pensar i el que et fa sentir. Si només et fa pensar, potser és un tractat filosòfic; si només et fa sentir, potser es tracta d’un “culebrón”. Si el llibre t’ha fet sentir i pensar, llavors és un bon llibre”.
“És molt important que cadascú trobi el seu perfil lector. És una de les cerques més importants de la vida lectora de les persones”.
“No us deixeu comprar per les modes”.
“Escriure és molt difícil. Cal tècnica i art”.
“El més difícil per a un escriptor és trobar la pròpia veu”.
Mirar i observar les imatges i il.lustracions dels llibres és un magnífic recurs per desvetllar la imaginació. Luis Garcia Montero diu “el més important per a qualsevol artista és aprendre a mirar”.
Avui us convido a mirar aquesta seqüència d’il.lustracions que posen de manifest el poder que té la lectura en fer-nos viure allò que llegim.
Tot depèn de com es miri.
Font: http://elcantardecaliope.blogspot.com/p/constelacion-literaria.html
Una constel·lació literària es fonamenta en la idea de representar, de forma gràfica traçant línies entre una obra i altra, la relació que, segons el lector, s’estableix entre les lectures.
L’elaboració d’aquesta xarxa literària pot respondre a diferents temes o aspectes, per exemple, centrar-se en,
Es tracta que l’alumne defineixi un itinerari lector amb llibres que hagi llegit o llibres que té interès de llegir per anar completant la seva constel·lació. En aquesta selecció s’hi poden combinar les lectures amb altres propostes com cinema,música, obres de teatre, espectacles… A mida que avança el curs els nens i nenes van ampliant la seva constel.lació. És una iniciativa que permet llegir i eixamplar les expectatives lectores dels aprenents i on el mestre acompanya i orienta.
La constel·lació literària és una fórmula de motivació a la lectura i permet ampliar les lectures i per a parlar sobre el que s’ha llegit, per això esdevé una bona proposta per el temps de lectura diària.Per a nens i nenes de primària es poden plantejar constel·lacions temàtiques o de personatges: els amics, la família, aventures, animals, els herois i heroïnes…
Tot i que és una proposta més pensada per a lectors avançats i per a ESO, es pot adaptar la idea per a nens i nenes de CS seguint una seqüència del tipus següent,
Per iniciar-se en aquest tipus de treball es pot partir d’una proposta conjunta de classe, en la que es plantegin, per exemple, dues o tres constel·lacions de manera que els alumnes en triïn una o altra. Això donarà lloc a dos o tres grups d’aula amb els quals caldrà treballar i mediar.
Us recomano l’article de Guadalupe Jover on en parla abastament Constelaciones literarias
Il.lustració de Xuan loc Xuan
La competència literària es desenvolupa a partir de les satisfaccions, els estímuls, les emocions, etc, que provoca la lectura de textos iteraris. No es tracta d’una competència que es fomenti seguint unes normes, sinó que es desenvolupa a partir de la lectura lliure i autònoma.
Per a potenciar-la són necessaris moments de conversa per parlar dels llibres i del llenguatge dels textos dels llibres que es llegeixen, de manera que això permeti l’intercanvi entre els diferents perfils de lectors
Segons la forma com els nens i nenes es relacionen amb els textos i els llegeixen es pot establir sis tipus de lectors (Pike 2003; citat a Silva-Díaz, 2005: 102):
És important que aquests diferents perfils de lectors interaccionin, i així afavorir la interpretació compartida dels textos. En aquest sentit, m’agrada el quadre que proposa Mendoza on es fa visible com,
Font: tesi doctoral Lectures literaries de Vanesa Amat
Per incidir en la competència literària cal que a totes les edats, els infants i joves tinguin a l’abast la possibilitat de sisposar d’un bon fons bibliogràfic (a la biblioteca personal, a la d’aula, a la de l’escola).
Feu una mirada als documents La lectura en un centre educatiu, i El temps de lectura a primària. Ambdós donen orientacions clares i precises sobre com abordar la lectura literària a primària.
També us convido a fer un cop d’ull a les Agendes de lectura (5è i 6è), editorial Teide, que juntament amb la Margarida Falgàs i la Rosa Marzo vàrem elaborar amb la finalitat de potenciar el valor literari de la lectura a primària.
Mestra, assessora LIC del Departament d'Educació. M'agrada llegir, escriure i bloguejar. Si t'agrada el bloc, comparteix!
