En vàries ocasions he escrit sobre la importància de fer escriure als alumnes molt i sovint, i sobre la necessitat de planificar les activitats d’escriptura posant l’accent en el procés de composició. Avui us vull parlar de la necessitat de fer escriure textos expositius als alumnes.

Els textos expositius són els que tenen més presència a les àrees no lingüístiques, per exemple a naturals o socials: definicions, resums, explicacions… Quan demanem als nens i nenes que escriguin sobre un tema, més enllà que sàpiguen que han d’escriure una introducció,  un desenvolupament i una conclusió (superestructura), també han de saber de quina manera es relacionen les idees en el text, és a dir, quina és la tesi de l’escrit (macroestructura).

Per això fa falta que, tant a l’hora de llegir  com escriure textos expositius,  ajudem als alumnes a esbrinar si el text planteja estructures comparatives, de problema o solució, de causa i conseqüència, de seqüenciació dels fets, etc (superestructura).

Una proposta de seqüència d’escriptura d’un gènere expositiu podria ser la següent,

Per aprendre a escriure aquests gèneres textuals s’ha de fer en el context on es demanen, és a dir, a les àrees de referència. No es tracta pas de fer més llengua a les àrees, sinó d’ensenyar a escriure els textos que li són propis. Així, per exemple, si demanem escriure un resum d’un tema de medi o d’un  projecte, ho hem de poder fer en aquell precís moment, i no esperar a l’hora de llengua.

Per aprofundir podeu fer un cop d’ull al document El domini textual.