Contes verticals és un recull de vint contes d’humor, fantasia i aventura, que es poden llegir tant de manera horitzontal com vertical. L’autora és l’Alegria Julià i el pròleg de Màrius Serra. Lectura ideal per a nens i nenes a partir ed 8 anys.
LLEGEIX EL CONTE I DESCOBREIX EL MISSATGE AMAGAT.
ECLIPSI
DE cop es va començar a enfosquir el cel, el Roger
Veia que, tot i que aquell
DIA no hi havia cap núvol, el cel es tapava, el sol
Perdia força i les ombres
ES desfeien, s’esborraven com si fos el vespre. Va
Ser aleshores quan es
VA recordar de l’eclipsi. Va córrer a buscar unes
ulleres especials que van
FER a moltes òptiques. A través dels vidres fumats
En els betlems de Catalunya és molt típica la figura del “caganer”. Aquesta figureta, en postura escatològica, pot personalitzar-se cada any en figures de la política, de l’esport, dels espectacles…
L’origen sembla que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, i en aquell moment, la figura del caganer no era exclusiva del pessebre.
Al voltant d’aquest personatge de pessebre, l’any passat es va popularitzar el Caganer, una nadala que no té res de cançó ensucrada!
EL CAGANER
En un pessebre ha d’haver-hi
un nen Jesús i el Sant Josep
també la Verge Maria,
una vaca y una mula
y mal penjat un angelet.
Però sobretot hi ha d’haver-hi,
hi ha d’haver-hi un caganer.
Hi ha d’haver-hi escorça i molsa
i un poblet ben nevadet
i un riu de paper de plata,
pastorets i pastoretes
al voltant d’un foc rogent.
En un pessebre hi ha d’haver-hi
tres gallines i un ferrer,
un ramat de cabres sueltes
i una iaia castanyera
i un dimoni dins l’infern.
Agafeu la cartolina
retalleu un cel immens
i afegiu-li unes estrelles.
Els que no tinguin llumetes
hi podran posar gomets.
També hi ha d’haver tres reis
amb tres patges, tres camells,
que vénen des de l’Orient,
carregats, porten presents.
Què bé que ens ho passarem!
Al pessebre hi ha d’haver,
hi ha d’haver-hi un tamboret
perquè hi segui Sant Josep.
I si no hi ha tamboret,
que el pobret s’estigui dret.
No us en oblideu mai més
en un pessebre hi ha d’haver
en un pessebre hi ha d’haver-hi
hi ha d’haver-hi un caganer.
(Albert Pla, Estopa, Quimi Portet, Gerard Quintana, Estopa, Joan Miquel Oliver i Manel)
Manel, és el nom del quartet barceloní format per Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé.
Què faria un camell de l’Orient, si el rei se li adormís profundament la nit més màgica de l’any?
Doncs…repartir tots els presents que porta al gep mentre el rei cau en un son profund.
Aquesta és la història que canten els Manel a la nadala ‘Un camell d’Orient’.
Aquí la teniu:
UN CAMELL D’ORIENT
Un camell d’Orient entra a la ciutat,
Carrega a la gepa un sac ple de regals.
Pregunta al seu Rei quin camí han de seguir,
però l’home està ben adormit,
el camell vol despertar-lo amb un crit
que es perd en la nit.
“Disculpi taxista, em podria orientar?
Som a nit de Reis, com vostè ja sabrà,
un nen i una nena ens estan esperant,
portem uns paquets de molt lluny,
però el Rei ha caigut en un somni profund
i estic tan perdut!”
Grimpa el camell, grimpa, grimpa pel fanal!
Descansa al balcó del pis principal,
es topa amb pa i aigua que li han preparat,
però el Rei dorm en el carreró
i el camell no vol malgastar l’ocasió
de tastar unes neules i un torró.
I es mira al pessebre i es troba atractiu,
allà entre la molsa, travessant un riu,
però no queda temps i s’apropa al sofà,
amb les dents treu, amb cura, del sac,
una bicicleta de colors llampants,
unes nines russes i un soldat.
Un camell d’Orient surt de la ciutat!
La gepa lleugera buida de regals!
El Rei es desperta i pregunta on estan.
“Pot estar tranquil Majestat”,
contesta la bèstia avançant per l’asfalt,
“ja l’avisaré en arribar”.
I el sol va sortint i el rei segueix roncant!
I el sol va sortint i el rei segueix roncant!
Per a qui vulgui mantenir i reviure la tradició de dir el poema de Nadal, l’editorial Ara Llibres ha publicat 50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira.
Es tracta d’ un recull de versos nadalencs escollits per Jaume Subirana i amb pròleg de Salvador Cardús.
La tradició de llegir i recitar el poema de Nadal encara segueix viu a moltes llars.
Us adjunto un recull de poemes d’autors catalans, i us animo a llegir-los i recitar-los amb els vostre alumnes.
• Conèixer el poema: el primer que has de fer és llegir el poema tantes vegades com faci falta, fins a entendre’l bé. És important saber quins sentiments volia transmetre l’autor o autora.
• Aprendre el poema: cal saber el poema de memòria.
• A l’hora de recitar el poema, tranquil.litat!: vocalització i modulació adequada, i gesticulació correcta. Volum i timbre de la veu adequats.
• Matisos: posa-hi passió i sentiment, cal aconseguir de transmetre amb paraules allò que l’autor/a volia expressar. Per tant, si estàs recitant un poema trist, has d’aconseguir que l’audiència entengui aquesta tristesa; en canvi, si el poema és alegre, has d’aconseguir que l’auditori capti aquesta alegria.
• Pauses i silencis: fes un silenci abans de recitar un vers especialment important, mira els ulls de les persones que t’escolten …
• Rimes i ritmes: bona part de la gràcies de recitar un poema està en les rimes. Cal aprendre-les i pronunciar-les bé. Segons les rimes, caldrà que augmentar o disminuir el ritme de la lectura.
• Investiga: llegeix poesia, coneix els autors/es, escolta com ho fan altres persones …
Les biblioteques volen homenatjar Joana Raspall (Barcelona, 1913) amb l’organització d’un Novembre Poètic dedicat a la poetessa.
La iniciativa ha estat impulsada des del Grup de Treball de Biblioteques Infantils del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya i ja compta amb l’adhesió de 32 biblioteques públiques i 17 escoles i/o biblioteques escolars.
Amb motiu d’aquesta iniciativa, la Subdirecció General de Biblioteques ha comunicat que enviarà a totes les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya un exemplar de Poemania, un llibre que recull diverses propostes per promoure la lectura de poesia entres els infants i els joves, acció que compta amb la col·laboració de la Fundació Bromera.
Amb aquest homenatge, a més de reconèixer a Joana Raspall la seva tasca com a escriptora de poesia per a infants, les biblioteques també volen reivindicar la poesia, en tant és una gran oblidada en la dinamització de la lectura entre els nens i nenes.
A més de poesia, Joana Raspall ha escrit teatre, contes infantils i juvenils i és coautora del Diccionari pràctic de sinònims catalans, del Diccionari de locucions i frases fetes i del Diccionari d’homònims i parònims. Es va diplomar a l’Escola Superior de Bibliotecàries el 1938.
L’escolaha de proporcionar espais i moments que apropin la poesia als infants:poesia popular i poesia literària, poesia oral i poesia escrita, poesia escoltada i poesia dita per ells, poesia cantada, poesia visual …
El treball de la poesia s’ha de centrar en dos eixos,
·el ritme i la rima, que es treballen en les cançons, jocs lingüístics, embarbussaments, dites …
·la metàfora, que es treballa en endevinalles, cançons, jocs lingüístics …
Com fer present la poesia a les aules?
·Fent audicions i diccions de textos poètics
·Presentar i treballar autors
·Memoritzar poemes
·Elaborar poemes
Us adjunto la proposta Sac de poemes d’Isabel Mingo i Anna Ruiz, editada per Bullent, del País Valencià.
