El vent no fa soroll
però tu el sents
quan toca les coses.
Així, el poema.
Anna Gual
Poema inclòs dins del llibre El tubercle
En les descripcions literàries, o en els poemes, sovint hi apareixen sons, sorolls, veus i música representats de forma retòrica. Aquest escenari sonor complementa i agrega vida a l’escena. És el que s’anomena paisatge sonor.
Identificar les imatges sonores dels textos (complements acústics i silencis), és un exercici interessant que ajuda a compendre el text i a enriquir i experimentar la recitació o lectura en veu alta.
Us proposo que jugueu a identificar els sons, sorolls, música, silencis etc, que que hi ha representats, de forma implícita o explícita, en els poemes que llegiu als infants.
Demaneu als nens i nenes que ho representin incloent les formes sonores com a elements ambientals i de fons en la recitació. Tota una experiència creativa per transformar la recitació en un espai poètic i teatral. La seqüència ha d’incloure un temps per llegir, interioritzar i entendre el poema, per després poder incloure els diferents els sons i sorolls ambientals. Una experiència idònia per fer en grup i plantejada com a repte de treball, amb el propòsit final d’oferir un espectacle dels sentits.
A continuació us proposo alguns poemes que, per les seves característiques permeten escenificar i ambientar amb elements sonors:
PAISATGES SONORS by Montserrat on Scribd
