Amb l’inici del trimestre tornen els deures. Un tema que ha estat debatut àmpliament.

“Els deures a casa sobrecarreguen en excés la jornada dels escolars”. Darrerament he llegit moltes opinions com aquesta que parlen de la idoneïtat o no dels deures escolars i de la quantitat adient, si és el cas. Fins i tot, en països com Estats Units o França hi ha el debat sobre si s’han o no de prohibir els deures a casa.
Sembla que, majoritàriament, els centres catalans tenim l’hàbit de posar deures, i hi ha opinions que diuen que massa. Suposo que deu haver-hi de tot.

De fet, tècnicament, els deures només són realment útils si tenen un objectiu clar i són adaptats a les necessitats de cada alumne.
Sigui com sigui, el més important és que els mestres i professors ens plantegem quin objectiu o finalitat hi ha darrera cada tasca que encomanem als nostres alumnes, i així, intentar evitar encàrrecs absurds, avorrits o buits de contingut i que no aporten res. Si els deures no responen a cap objectiu és millor no posar-los. I si se’n posen, sempre és millor que siguin pocs, significatius, assumibles, variats, que es puguin resoldre amb èxit, i que tinguin un objectiu clar.

A caire d’exemple,

sobre els deures.doc by Montserrat

Per saber més, feu un cop d’ull al bloc Amb els peus a terra de l’Enric Querat on trobareu reflexions interessantíssimes. O a l’article de Richard Gerver publicat a El Mundo fa cosa d’un mes.