Ja ben entrada la tardor, en el moment en que el paisatge es pinta de tons ocres, just després de l’esclat de l’estiu i abans de l’arribada de l’hivern, es celebra la festa de la Castanyada. Però igual com passa en altres moments i celebracions de l’any, prenen força festes forànies que conviuen amb les pròpies. És el cas de La Castanyada i Haloween.
Ets de tradicions autòctones o de costums importats? perquè captiva Halloween? estem manipulats per fils comercials?
Per no caure en l’absurd de fer celebrar festes a l’escola sense saber perquè, us proposo un petit exercici de lectura, anàlisi i opinió.
Per complementar-ho, us animo a llegir amb els alumnes l’article de la revista Cavall fort “Per Tots Sants parlem de … castanyes, castanyada i esquelets!”
Estimada Montse
La paraula forànea en un món cada vegada més gobalitzat em fa sortir urticària a la pell. Sóc dels que a casa meva em van ensenyar a triar les coses bones i dolentes de cada cultura. Tancarme en les tradicions identitàries és una cosa que ni em plantejo ja que crec que hem d’obrir sempre al màxim els horitzons.
No sóc de grans discursos i segurament mai et sabré plasmar per escrit tot el que voldría dir-te respecte a això…o sigui que resumiré per punts com he actuat sempre a casa dels meus pares i com els ho estic fent viure als meus fills:
– Els meus fills celebren la castanyada al col·legi i també anem a buscar cada any les castanyes a Amer, per menjar-les a casa (Tot i que menjar-les només li agrada al 50% de la família).
– Els meus fills també em demanen que els buidi una carbassa i els hi faci aquella cara de por que tant morbo els dona (Sí, la veritat és que és bastant més atractiu per un nen una festa de monstres que la imatge de una castanyera torrant castanyes a la vora del foc…no m’ho negaràs…). I no, no comporta res més que això. No entrem per a res en el món comercial. A casa meva només hi han regals per aniversaris i per nadal.
– A casa fem el tió
-A casa els avis andalusos fan el pare Noel. Sincerament, prefereixo un paio volant amb rens i acompanyat d’ajudants follets que tres senyors amb corona que van a regalar cosetes al fill de Déu, com a bon anti-monàrquic que sóc i ateu. Tot i així, els meus fills coneixen i els hem explicat la tradició dels reis. Els vam dir que els regals els portàven qui ells decidissin i així ho han fet cada any, escrivint a qui volien la carta.
A casa, les tradicions es coneixen totes les que podem explicar i més, ja siguin d’aquí o “forànees”. Crec que, al igual que les llengües, quantes més en coneixem i practiquem més oberts al món serem. Per tant, tancar-nos en una bombolla identitària no ens fa cap bé. Oju! estic parlant de casa meva…que com sempre dic, cadascú és ben lliure de fer, creure i festejar com més bé cregui que ho fa.
Espero no t’hagi molestat el comentari i haver-me explicat tant bé com he volgut.
Salutacions
Benvolgut Jordi,
Gràcies pel comentari. La participació en els blogs és el que dóna vitalitat.
Si has llegit l’article veuràs que en cap moment em posiciono per una o altra tradició. Aquest no és el meu objectiu en aquesta entrada. Altrament, el que sí que m’interessa és treballar a l’aula la reflexió al voltant de les tradicions i les seves pràctiques, per no caure en l’absurd de celebrar festes sense saber-ne el significat o l’origen, a banda de si es tenen o no creences religioses, o de les pràctiques personals o familiars de participació en aquestes tradicions.
Crec que és important ajudar els nens i nenes a desvetllar l’habilitat d’argumentar posicionaments personals, i és això el que convido a fer a partir de l’analisi de les dues tradicions, una local i l’altra forània.
Si fas un cop d’ull a la proposta que hi ha adjunta veuràs que el que es planteja és que l’alumne analitzi les semblances i diferències d’ambdues festes, i argumenti la seva posició al voltant de la pràctica de les tradicions, després d’haver llegit el text que explica breument aspectes d’una i altra festa.
El text que proposo que llegeixin els alumnes comença de la següent manera: “Tant la Castanyada com Halloween són festes o ritus per recordar els morts. Es celebren ja ben entrada la tardor, entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre, i totes dues festes tenen un origen antic. Segons la tradició popular, aquestes dates són el moment de l’any en què es relacionen el món dels vius i el dels morts.” A partir d’aquí es deixa la porta oberta al debat.
Gràcies per la teva argumentació. Aquest és justament el meu objectiu amb els alumnes, ajudar-los a argumentar les seves opinions al voltant d’un tema, igual com ho has fet tu.
Gràcies
Montserrat
Pingback: CONTES PER MORIR-SE DE POR | PARAULES