Escola Salvador Espriu de Roda de Berà

QUI SOM… som les impulsores del Salvador espriu!

Bon dia a tothom!

Nosaltres som les mestres engrescades a treballar per projectes de l’escola Salvador Espriu: la Sandra, l’Esther, la Gemma, la Laura i l’Azahara.

El nostre centre està situat a la població de Roda de Berà i som un centre de gairebé dues línies complertes a tots els cursos.

Ja fa una parell d’anys que el nostre claustre parla sobre canviar la manera de treballar cap a un enfoc molt més competencial… però els canvis espanten i anem a poc a poc.

De moment aquest curs som cinc mestres les que estem formant-nos al la Xarxa de competències bàsiques per poder engegar el treball per projectes. Som poques però valentes!

Hem decidit fer el projecte amb  l’alumnat de tercer B, ja que la tutora d’aquest grup forma part del nostre equip impulsor.

La nostra experiència en treball per projectes és molt limitada, per això estem aprenent molt i anem agafant seguretat de mica en mica.

Aquest mateix divendres engeguem amb la tria de la temàtica del projecte per part de l’alumnat amb una activitat competencial a través de la tria d’imatges… ja us anirem explicant com ens va!

Un carnaval de cinema (planificació)

En aquest article us parlarem de la planificació del segon projecte dels tres què hem decidit documentar. Ens servirà de model per desenvolupar els projectes de 2n d’ESO pel curs 2019-20

Durant tot el curs, el nostre alumnat de 1r d’ESO té a l’horari tres sessions setmanals sota el títol “PRO ART”. Amb un plantejament multidisciplinari (música, educació física i visual i plàstica), quatre professionals (docència col·legiada) aborden el currículum per competències mitjançant projectes que es caracteritzen pel treball en equip, la construcció i presentació de productes finals i la constatació del procés personal i col·lectiu d’aprenentatge.

Ens agrada el cinema i el carnaval… fem un carnaval de cine?

Amb aquesta pregunta guia comença el projecte.

Interpretarem, per grups classe,  un número musical d’una pel·lícula (enregistrar cançons, decidir i assajar les coreografies del ball, dissenyar i confeccionar el vestuari, l’escenografia i el maquillatge)

Cal despertar la curiositat i posar els cervells de l’alumnat en mode exploració.

Aquests són els vímets per teixir el cistell dels interessos dels alumnes:

  • Els hi compartim que som un centre aficionat al carnaval, sempre ha estat una celebració important amb molta participació d’alumnat i professorat.
  • Compartim els records que tenen de la celebració del carnaval en les seves escoles.
  • Ens expliquem que vivim en municipis amb tradició carnavalera i rues pel carrer.
  • Busquem resposta a les preguntes:
    – Quines són les tres coses més importants del carnaval?
    – Carnavals famosos (de més a prop a més lluny, cerca d’imatges).
    – Per què celebrem el carnaval?
    – Sempre és en les mateixes dates?
  • Referim l’activitat de cinema que faran a 2n d’ESO.

La contextualització és un magnífic recurs per despertar i vincular els interessos de l’alumnat, però també ho és la participació en la presa de decisions. Cada grup de 1r d’ESO tria la seva pel·lícula i la cançó. Sempre posem alguna condició per les tries i en aquesta ocasió la pel·lícula ha de ser d’abans que ells/es naixessin. Després vindrà el treball de la coreografia, l’escenografia i el maquillatge.

Sempre tenim especial cura en anticipar el que farem, el que aprendrem i el que s’avaluarà.
Aquesta és la llista seqüenciada del procés inicial, amb indicació de la diversitat de recursos tecnològics que ens faciliten la interacció i presència de la veu de tot l’alumnat:

  1. Idees prèvies amb un núvol de Mentimeter
  2. Què farem i què aprendrem. Descripció de la tasca a Moodle.
  3. Què avaluar
    1. Treball en equip (treball individual, participació i col·laboració) amb CoRubrics (coavaluació, autoavaluació).
    2. Validació individual de coneixements amb la presentació de les memòries que s’avaluen amb CoRubrics (coavalauació, autoavaluació, heteroavaluació)
    3. Metacognició amb l’anàlisi del producte final recollit en la filmació de l’actuació  (tots)

En pròxims articles abordarem la concreció metodològica, la implementació, el producte final, l’avaluació i la veu de l’alumnat.

Planificació

La manera de funcionar del nostre equip impulsor ha estat la següent:

  • La coordinadora i el coordinador assistien a les trobades de la XCB12, on rebien tota una colla d’informació sobre diferents aspectes per treballar per projectes (metodologia que les diferents XCB de Catalunya havien decidit com a òptima per a treballar per competències): Com programar i com avaluar per competències, el treball cooperatiu, etc. També se’ls donava informació sobre com elaborar el Pla de Treball per a implantar aquesta metodologia, sobre la informació que hi havia a l’Odissea, etc. I parlaven amb membres d’altres centres de la Xarxa per a intercanviar informació sobre com treballaven els projectes en cada un (aprenentatge entre iguals).
  • Tot seguit, després d’analitzar la informació rebuda, els coordinadors convocaven a l’EI a les sessions de treball, on els transmetien la informació i coneixements rebuts i s’establia un debat pedagògic molt interessant sobre les temàtiques plantejades. Finalment es treballava la implantació del projecte utilitzant el pla de treball.
  • Paral·lelament, la coordinadora i el coordinador van crear un curs de Moodle on han penjat tota la informació rebuda a les jornades de coordinació, els enllaços amb informació relacionada, activitats i feina a fer entre sessió i sessió de treball, les actes de cada sessió amb les conclusions i compromisos a què s’havia arribat, l’ordre del dia de cada sessió, etc. Cada membre de l’EI ha desenvolupat algunes tasques i ha pogut participar en els diferents fòrums que s’han creat en el Moodle i hi ha quedat recollits.

Partint de la base que formar part de l’EI és una tasca totalment voluntària i veient que no tots i totes les membres estaven igualment implicats en el procés, es va plantejar que si algú no en volia formar part ho podia deixar sense cap mena de problema. Després d’això van deixar el grup 4 mestres i l’EI va quedar format per 8 mestres.

Va ser a partir de la sisena sessió de treball (15 de febrer), quan ja havíem adquirit alguns coneixements (no sabem si prou) sobre la metodologia de treball per competències i per projectes, que es va començar a treballar en quin projecte volíem fer, quan, on, quins i quines mestres hi treballarien directa i indirectament, etc. Sempre tenint en compte la tipologia d’alumnes que tenim a l’escola, valorant en quins grups aniria millor aquesta metodologia, quins horaris, etc.

A la següent sessió es va decidir que la temàtica del projecte aniria sobre Gaudí, ja que la nostra escola està ubicada al Barri Gaudí de Reus. Que, durant el tercer trimestre, es faria un mòdul opcional del Graduat en Educació Secundària (GES); que els alumnes serien seleccionats pels mestres i es va definir l’horari i quins i quines mestres treballarien a l’aula i fora d’aquesta.

Després de madurar-ho més, vam decidir el producte final del projecte, faríem un petit documental per a fer difusió de la nostra escola on explicaríem els ensenyaments que s’imparteixen amb experiències personals de diferents alumnes, qui era la Marta Mata, com és el Barri Gaudí on estem ubicats, etc.

Ja ho començàvem a tenir tot lligat quan problemes sobrevinguts van impedir la implantació del projecte i deixar-lo pel proper curs. Tot i així, no vam aturar el procés que havíem engegat. El coordinador ha seguit anant a les jornades de la XCB i l’EI ha seguit trobant-se i treballant durant tot el curs.

Va ser quan es va parlar del Treball Cooperatiu que vam decidir que els i les mestres que poguéssim faríem alguna activitat a l’aula que impliqués aquesta metodologia. En total han sorgit quatre activitats que impliquen el treball cooperatiu i per competències:

  • Escape Room’ per a treballar els continguts del mòdul de Català I del GES. És l’activitat que us presentarem a continuació en aquest bloc.
  • Debat: ‘Què en penses tu…’ per a treballar el text argumentatiu al mòdul de Català III del GES.
  • Presentació sobre com afecten els hàbits socials i personals a la nostra salut, del mòdul Educació per a la salut del GES.
  • Presentació sobre un conflicte a nivell internacional al mòdul de Ciutadania del GES.

L’experiència ha estat positiva i engrescadora, ja que, en general, aquesta manera de treballar ha estat prou ben valorada tant pels mestres com pels alumnes. Tot i que hi ha moltes coses a millorar per a properes activitats d’aquesta mena.

QUI SOM

PRESENTACIÓ INSTITUT TORREFORTA

Hola a tothom!!!

Salutacions des de l’Institut Torreforta (Tarragona). El nostre Grup Impulsor està format per uns 20 professors i professores de diferents àmbits.

Comencem il·lusionats aquest camí que hem encetat i amb moltes ganes de millorar la nostra tasca docent. Ja fa uns quants cursos que vèiem la necessitat de canviar la metodologia per tal d’obtenir millors resultats i motivar el nostre alumnat en el seu aprenentatge. Vam veure la possibilitat que formar part de la Xarxa de Competències Bàsiques ens podia ajudar a organitzar-nos per tal d’aconseguir els nostres objectius.

El Grup Impulsor ens hem reunit en tres sessions de treball de reflexió de la pràctica educativa per tal de poder preparar el treball per projectes en una formació entre iguals. Tot i la nostra “inexpertesa”, és la primera vegada que treballarem per projectes, estem molt motivats per tal de tirar endavant aquesta nova etapa.

SEGUIM EN LÍNIA!!!

 

Estació meteorològica (planificació)

En aquest article us parlarem de la planificació del primer projecte dels tres què hem decidit documentar. Ens servirà de model per desenvolupar els projectes de 2n d’ESO pel curs 2019-20.

Durant tot el curs, el nostre alumnat de 1r d’ESO té a l’horari tres sessions setmanals sota el títol “natural.MENT!”. Amb un plantejament multidisciplinari (ciències de la naturalesa i matemàtiques), dos professionals (docència col·legiada) aborden el currículum per competències mitjançant projectes que es caracteritzen pel treball en equip, la construcció i presentació de productes finals i la constatació del procés personal i col·lectiu d’aprenentatge.

Com es pot endevinar el temps que farà? Màgia o ciència?

Amb aquesta pregunta guia comença el projecte.
Construir, per equips, els diversos aparells d’una estació meteorològica per vincular les magnituds mesurades amb els coneixements meteorològics bàsics.

Cal despertar la curiositat i posar els cervells de l’alumnat en mode exploració. Aconseguir-ho crea l’espai d’incorporació dels seus interessos.

Els hi descobrim que “som un país especialment interessat en els fenòmens meteorològics. I és possible que tinguem aquesta fal·lera pels núvols, les boires i les tempestes perquè som descendents directes dels primers científics que van liderar la professionalització i el desenvolupament de la meteorologia moderna europea”.

Aquests són els vímets per teixir el cistell dels interessos dels alumnes:

La contextualització és un magnífic recurs per vincular els interessos de l’alumnat. La meteorologia local afecta de manera similar dintre d’una mateixa població o petita àrea, per tant les dades recollides pels alumnes seran molt similars a les recollides pel centre, vistes als mitjans de comunicació (televisió, radio… etc) o bé recollides pel servei meteorològic de Catalunya.

Sempre tenim especial cura en anticipar el que farem, el que aprendrem i el que s’avaluarà.

Aquesta és la llista seqüenciada del procés inicial, amb indicació de la diversitat de recursos tecnològics que ens facilitaran la interacció i presència de la veu de tot l’alumnat:

  1. Idees prèvies amb un Edpuzzle del vídeo: els meteoròlegs de TV3
  2. Què farem i què aprendrem. Descripció de la tasca a Classroom.
  3. Què avaluar
    1. Treball en equip amb CoRubrics (alumnat)
    2. Producte final i presentació amb llista de comprovació (equip de professorat)
    3. Validació individual de coneixements amb thatquiz
    4. Metacognició amb diari de treball (tots)

En pròxims articles abordarem la concreció metodològica, la implementació, el producte final, l’avaluació i la veu de l’alumnat.

COM ENS PLANIFIQUEM?

Al nostre centre la planificació va començar sent una tasca exclusiva dels i les mestres, però des de fa un temps els nostres alumnes comencen a formar part de la planificació.

La seva participació i veu ha augmentat a mesura que van coneixent el projecte i comencen a pensar jocs per treballar els continguts que veiem a classe a partir de jocs amb activitat física.

Hem de dir que des de que l’alumnat es sent més important a dintre del projecte, estan molt més motivats.

L’Escola Els Quatre Vents ens presentem.

Hola a tothom. Nosaltres som l’escola Els Quatre Vents de Sant Jaume dels Domenys. Som un centre d’educació infantil i primària de gairebé dues línies completes.

Nosaltres estem començant a endinsar-nos en el món dels projectes, gràcies al “projecte” d’innovació que estem duent a terme i que serà el que farem servir en de referència per treballar a la xarxa de competències. Aquest projecte és LES MATEMÀTIQUES EN MOVIMENT.

És una manera diferent de treballar les matemàtiques. Diem que és diferent perquè les treballem a partir de jocs i de l’activitat física. És a dir, relacionem els continguts de l’àmbit matemàtic amb el moviment. El joc és la manera més fàcil d’aproximar-se als nens i les nenes.

Com ens planifiquem?

El tutor de 6è, com cada any, proposa realitzar un projecte a l’aula. Entre tot l’alumnat decideixen proposar temes i fer votacions. El tema més votat va ser youtubers però molts alumnes van manifestar que cursos anteriors s’havia treballat un tema semblant.

El tutor, a partir d’aquesta situació els hi proposa que cada alumne, o grups d’alumnes, realitzi el seu propi projecte sobre allò que més els interessi.

A partir d’això sorgeixen vàries qüestions referents amb com ha de ser l’exposició, el suport on realitzar-ho i la informació rellevant que ha d’incloure.

Nosaltres som l’Institut Joan Amigó i Callau

L’Institut Joan Amigó i Callau som el centre educatiu de secundària i CFGM de L’Espluga de Francolí a La Conca de Barberà.

Actualment hi ha dues línies d’ESO i una línia de CFGM, som un claustre d’uns 25 professors i professores. Gairebé tot el claustre participem a la XCB12 ja que estem molt interessats en la formació sobre noves metodologies, projectes i competències bàsiques.

El projecte que hem iniciat és “ Descobrim La Conca!”, amb els alumnes de 2n d’ESO. En aquests moments ens trobem a la fase inicial de desenvolupament ja que estem concretant els objectius d’aprenentatge i creant un brainstorming d’activitats.

En general, tots coneixem què és el treball per projectes però no tenim molta experiència d’implantació a l’aula, ens sorgeixen moltes inquietuds que anem debatint a les diferents sessions que duem a terme. Ningú va dir que seria fàcil!

Si voleu més informació, podeu visitar la nostra web: https://agora.xtec.cat/iesjoanamigo/

All-focus

El Mediterrània ens presentem

La iniciativa de treball per projectes va començar per l’entusiasme i engrescament de l’equip docent de l’Institut Mediterrània del Vendrell, al Baix Penedès, que impartia alguna assignatura a 1r d’ESO el curs 2017-2018. Arran d’aquesta iniciativa dirigida pels professors de l’equip impulsor, aquest curs escolar 2018-2019, hem continuat amb el treball per projectes i a hores d’ara hem estès aquesta metodologia globalitzadora també a 2n ESO, ja que aquest alumnes ja van emprendre-la el curs passat. Per als propers cursos s’espera que es realitzi a 3r i 4t de l’ESO fins a completar tota l’etapa d’escolarització obligatòria.

El treball per projectes consisteix en l’esforç que fa l’alumne per obtenir un resultat determinat. Per arribar al projecte fina, hi ha d’haver una cooperació grupal de l’alumnat i del professorat. Per una banda, els alumnes s’organitzen en taules de quatre o cinc de tal manera que puguin interactuar mútuament. Pel que fa al professorat, s’organitza per coordinar totes les tasques per mitjà d’un document compartit anomenat “registre de sessions”, en què se’ns explica què hem d’implementar en cada sessió i com s’ha de fer. Per mitjà de l’aplicació Google Drive, tant els alumnes com el professorat comparteixen documents i tasques a realitzar. Tot això pot implicar que apareguin dubtes, reptes, pel que fa a l’aprenentatge.

Al centre treballem amb Chromebook, uns dispositius que faciliten la coordinació grupal, ja que tot queda enregistrat al núvol. Tant el professorat com l’alumnat en disposa.

S’espera que amb aquesta metodologia globalitzadora l’alumnat aprengui per ell mateix per mitjà de les eines disponibles, sàpiga coordinar-se, adquireixi autonomia i sigui el propi protagonista del seu aprenentatge. En general, haurem d’aprendre tothom, tant els alumnes com els professors i enriquir el nostre bagatge cultural. S’hauria de desenvolupar l’empatia, l’ajuda mútua, l’interès per compartir coneixements, etc.

Per aquesta raó poden aparèixer diversos dubtes. Per exemple, com sabem que els alumnes progressen individualment o com hem d’avaluar. Per altra banda, sempre queda el dubte que si treballen per projectes no oblidem quelcom important del currículum.

Per últim, ens apareixen diversos reptes i desafiaments com és la coordinació eficient o el canvi de metodologia a l’aula en què els alumnes s’han d’esforçar perquè col·laboren a l’hora de treballar.