Arxiu de la categoria: Cronologia

ENS PESEM. QUI PESA MÉS?

Publicat el per
Respon

Aquesta activitat està dividida en 3 parts.

Al principi observem les dimensions del petit elefant quan neix. Hem descobert com n’és d’alt un elefant quan neix i un elefant adult.

Els proposo saber quan pesa.

Comencem per pesar cada alumne/a i ho apuntem en un registre.

Després comentem entre tots qui pesa més, un elefant petit quan neix o ells. No acaben d’entendre-ho.

 

Fem una escaleta a la pissarra des del 0 fins al 22 que són els quilos que pesa l’alumne més pesant.

Cada alumne/a ha de col·locar a l’escaleta el seu nom al costat del pes que li correspon.

Quan ja ho hem apuntat tots no acaben d’entendre que l’elefant pesi 100 o 120 quilos. Mirem en un mural de centenes on estan els números del seu pes i el 100. Llavors comprenen que l’elefant pesa més perquè té més números.

Després realitzem la segona part de l’activitat. Qui pesa més?

Treballem amb unes balances per veure quin objecte pesa més: pesem pedres, figuretes d’elefants… i observem que els elements més pesants inclinen el platet cap avall. Després realitzem el mateix experiment amb un balancí i amb els alumnes. Ens adonem que els alumnes que pesen més fan baixar la seva part del balancí cap avall mentre que l’alumne que pesa menys queda a dalt.

Al final , a la tercera part, fem una fitxa on hi ha un balancí dibuixat. Han d’enganxar la fotografia d’un bebè elefant a la part de baix i dibuixar-se ells/es a la part de dalt perquè pesen menys. Jo els ho explico però no els dic on han d’enganxar o dibuixar cada cosa. Tots ho han comprès amb facilitat.

 

 

 

UN ELEFANT ÉS TAN ALT COM UN FANAL DEL PATI.

Publicat el per
Respon

Un cop es van mesurar tots els xiquets i xiquetes de la classe, una alumna va preguntar que si els elefants petits eren tan grans, com eren de grans els pares i les mares?

Vam recordar que a la informació que havien portat de casa si que ens deia com eren de grans. Vam mirar la fotocòpia que teníem però només posava el pes, no posava res de l’alçada. Vam decidir tornar a buscar a Internet. Vam tornar a formular una altra pregunta (amb ajuda):

COM SÓN D’ALTS ELS ELEFANTS ADULTS?

Vam llegir que els elefants i les elefantes tenen una alçada mitjana de 4 metres.

No acabaven de fer-se a la idea d’aquestes mides però aquell dia estàvem de sort!!

Aprofitant que al pati de l’escola estaven realitzant unes reparacions als fanals i hi havia un petit camió-grua de l’Ajuntament, vaig anar a parlar amb l’operari i preguntar-li si ens podia ensenyar amb la grua quina era l’alçada dels elefants adults. L’operari va accedir i així vam poder veure d’una manera més clara com són d’alts els elefants. Tant com un fanal del pati!

El mur es transforma

Publicat el per
Respon

Durant aquesta setmana de treball continu, cooperatiu i efusiu per dur a terme un propòsit força ambiciós, l’alumnat de tercer d’eso ha viscut i ha lluitat per fer realitat una petita quimera. Quan va sorgir la idea de fer un Edcamp vam entendre dues coses que serien òbvies i ens acompanyarien durant tot el trajecte: que no seria fàcil i que podíem fer-ho.

Paral·lelament a l’organització interna, als grups de treball i a l’enginy de diferents dinàmiques, s’ha pogut apreciar una vitalitat subjacent, allò que ha permès establir molts tipus de vincles amb tota la comesa, una metodologia de treball que ajudés i proporcionés les eines necessàries per a unificar el treball i donar sentit a aquest projecte educatiu.

Partint de la idea inicial que dona sentit al nostre Edcamp, trencar barreres i tenir la potestat de poder canviar l’educació, l’alumnat ha treballat de manera significativa i activa en els seus aprenentatges, cosa que significa que ha tingut l’actitud i l’interès per aprendre i avançar.

Si els joves volen millorar el sistema educatiu han de tenir clar on són i cap a on volen anar. Així que a partir d’un mètode de treball distint, els mateixos estudiants s’han plantejat situacions per incrementar la motivació i la implicació, s’han organitzat en unitats d’equip cooperatiu i inclusiu, han resolt problemes que han anat apareixent, han hagut de mantenir el diàleg per a compartir coneixements, han hagut de fer ús dels recursos pedagògics i de les noves tecnologies… opcions diferents per a una manera diferent d’ensenyar.

Si aquesta revolució en l’ensenyament i aprenentatge s’aferma, podem estar segurs que ben aviat l’educació es transformarà en un nou concepte.

Begonya Solé.

 

UNA INFERMERA AMB GUANTS DE LÀTEX!!!

Publicat el per
Respon

Sorpresa a la classe de P4!!! Ahir pel matí, una mare de la classe va venir a mostrar-nos de quina manera utilitza els guants de làtex a la seva feina. És infermera i ens va explicar com és d’important l’ús dels guants per higiene i per evitar contagis. Va ser una activitat molt motivadora per als nens i nenes i com a conseqüència en van fer un aprenentatge molt significatiu.

​

 

                 
             
             
            

 

PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE

Publicat el per
Respon

Enguany la planificació del projecte va ser més senzilla, simplement pel fet que continuàvem amb el projecte de la FER de l’any anterior. Però per seguir amb la planificació que el nostre alumnat coneix vam decidir continuar amb l’elecció del tema que treballaríem al llarg del projecte, però amb un únic canvi; enlloc d’escollir el tema escollirem el producte!. El treball en tot moment ha de ser una vincle entre el projecte, la cooperativa i el producte a realitzar.

El procés comença amb el treball en petits grups per escollir el producte i després exposar-lo davant la resta de companys i poder emprar els arguments a favor sufucients com per convèncer els companys per a que escullin el seu producte.

Un cop realitzades les exposicions dels diferents grups es realitza la votació individual del producte que duran a terme.

Com haurà anat?

 

 

Professors/es

Publicat el per
Respon

La guia docent és el mecanisme clau en aquest tipus de projectes, però trobo que ha de passar inadvertida a l’alumnat perquè ells adopten com a propi allò que estan creant – tots estarem d’acord que ens fa més il·lusió i ens impliquem més en tasques que sorgeixen de la nostra pròpia voluntat de voler fer-les, i no en tasques exigies que vénen condicionades per tercers de forma pauta -. Aconseguir que el projecte estiga en moviment pel camí que el docent creu adient i reconduir-lo quan ix de la calçada i, a banda, fer-ho de forma que passes inadvertit requereix habilitats que de moment jo com a docent no tinc.

Reunions, cronogrames, recursos… Han sigut una constant en el nostre equip per saber en cada moment com anem i on volem arribar, però tota la feina que hi ha darrere no té cap sentit si l’exigim i els la presentem quasi resolta. Estaríem parlant-ne llavors d’un altre tipus de projecte diferent del qual volem aconseguir en el Daniel Mangrané – des del meu punt de vista, clar! -.

En un projecte que naix de la inquietud d’un grup d’alumnes i que es desenvolupa des de zero i s’intenta resoldre amb les capacitats, habilitats i actituds de cada alumne, els docents hem de preparar el camí, per després deixar que siguen ells qui de forma autònoma trien trepitjar-lo d’una manera ordenada i col·laborativa.

QUASI RES!

Metodologia de treball

Publicat el per
Respon

No és un crèdit de síntesi programat d’inici a fi mitjançant un dossier pautat, tampoc no és un projecte guiat amb la part teòrica, la part pràctica, i la part més de construcció del producte, és més aviat una inquietud d’un grup de persones que es desenvolupa des de zero i intenta resoldre’s amb les capacitats, habilitats i actituds de cada alumne, guiats per docents per camins que ells creuen xafar per iniciativa pròpia – en la pròxima entrada (professors/es) intentaré explicar aquesta guia docent –

Tot el que fem a l’institut hauria de tindre com a meta aconseguir formar un ciutadà competent que siga útil a la societat. El currículum de l’ESO detalla que ha d’assolir una sèrie de competència d’àmbit: artístic, cientificotecnològic, digital, lingüístic, matemàtic, personal i social, educació física i de cultura i valors. Sense voler entrar massa al detall, podria dir que des del meu àmbit (professor de tecnologia, física i química) la competència digital ha sigut la més utilitzada. Al mateix temps, també les altres competències han aparegut en un moment en el desenvolupament de la setmana però fins ara, en aquest projecte, han defugit de la competència cientificotecnològica i matemàtica. Sembla que són les grans oblidades, i no només en aquest projecte, sinó també en els projectes de 1r i 2n de l’ESO. Tot i que l’equip directiu és molt sensible a la promoció d’aquestes competències, no acaben d’ancorar-se com a part de la cultura general, i és que la influència dels mitjans de comunicació i de qualsevol entorn extern a l’institut és extensa i és fàcil adonar-se’n que la gran majoria de qüestions relatives a aquesta cultura són d’àmbits humanístics o lingüístics. Així la inèrcia ens porta a defugir crear projectes que impliquen cultura científica – podeu llegir més sobre aquest tema en el següent enllaç: http://comarquesnord.cat/2019/02/17/la-cultura-cientifica/ –

Metodològicament el que hem viscut aquesta setmana es pot resumir molt bé amb un símil que descriu Daniel Pennac: “Cada alumne toca un instrument, i tu no pots contrariar-ho. La qüestió delicada és saber bé quins músics tens i trobar-ne l’harmonia. Una bona classe no és un regiment que marxa al pas, és una orquestra que treballa la mateixa simfonia. I si t’ha tocat el triangle que només fa cling cling, o la guimbarda que només fa bloing bloing, el secret és que ho facen en el bon moment, tan bé com siga possible, que esdevinguen un triangle excel·lent, una guimbarda irreprotxable, i que estiguen orgullosos de la qualitat que la seua contribució confereix al conjunt”.

NOMÉS PODREM ACONSEGUIR EL NOSTRE OBJECTIU EL 24 D’ABRIL SI TOTS PLEGATS ESDEVENIM UN GRUP COORDINAT.

Si necessiteu conéixer com ens hem coordinat fins ara, podeu clicar el següent enllaç:
https://drive.google.com/drive/folders/1oqqZrFe1_0VEOH7yfDcwywMmm3jYYpoc?usp=sharing

Alumnes

Publicat el per
Respon

Per als qui ja fa temps que us dediqueu al món de l’educació i per als nouvinguts com jo, em permetreu etiquetar als alumnes en tres perfils diferents perquè puga explicar-vos la seua evolució en aquesta setmana (tot i que podríem parlar-ne de subgrups dins d’un mateix perfil).

Les que arrosseguen sempre del carro. Les alumnes que normalment són el motor de l’aula ordinària hi han continuat amb el seu rol en aquest projecte. Cadascú des de la seua posició més còmoda: treballant molt en l’anonimat, dirigint i coordinant a tothom, etc. Però és evident que aquest és l’alumnat que han marcat la velocitat i la meta del projecte, i escric les perquè en el nivel de 3r del Daniel Mangrané aquest perfil és únicament femení.

Els que viatgen còmodament damunt del carro. Són la gran majoria, representen més del 60% almenys en les matèries que jo intento que assolisquen (tecnologia, física i química). A grans trets, el 30% d’aquests/es alumnes han baixat progressivament al llarg de la setmana del carro (el qual els proporcionava un viatge tranquil durant tot el curs) i s’han ficat a treballar conjuntament amb les alumnes que ja estaven baix. L’altre 30% no ha dificultat el moviment del projecte i fins i tot ha treballat en algun moment puntual des de dalt sense tocar els peus enterra.

Els que fiquen tota mena d’entrebancs perquè el carro puga avançar. Són molt pocs, però tenen tan assumit el seu rol que els hi costa veure i admetre la situació d’immobilitat que provoquen en la circulació diària. Ara bé, quan els hi fan veure les mateixes companyes (i no els professors/es) que no poden avançar si no deixen de llançar pedres, de ficar bastons a les rodes del carro o d’asseure al mig de la calçada, quan aquesta demanda bé d’iguals entre iguals tots hi han intentat aferrar-se al carro per almenys no molestar i impedir que avance.

Desenvolupar un projecte des de zero – sense tutorial a youtube per poder consultar-hi – en qualsevol àmbit de la nostra societat implica un esforç extra, ja que a banda de les capacitats necessàries per a resoldre els problemes específics de cada matèria apareix la incertesa del navegant que creua per primer cop una via marítima desconeguda i no té referències prèvies dels vents favorables ni mapes per poder guiar-se. Aquesta setmana, si més no, tots o quasi tots els alumnes han assumit a diferents nivells la responsabilitat i empoderament que suposa fer arribar la nau amb tota la seua tripulació a bon port.

Desenvolupament de la setmana de projectes

Publicat el per
Respon

Divendres 22 de març. A les 14.40 h abandonava l’institut l’últim alumne després d’haver estat tot el matí barallant-se amb un aplicatiu per a la creació de tríptics. Necessitava acabar-lo!

Ja tenim l’edcamp pràcticament muntat. Ha sigut una setmana de fer, desfer, reunir-nos, tornar a reunir-nos, organitzar-se, treball frenètic (per la gran majoria d’alumnes), diversió, serietat i mà esquerra per reconduir alguna situació fora de lloc. Per a poder explicar-vos que he viscut durant aquests cinc dies amb més tranquil·litat ho dividiré en tres entrades que espero escriure al més prompte possible: alumnes, metodologia de treball i professors.                

Cronograma. 21 de març.

Cronograma. 18 de març.

DIPLODOCUS: EL MÉS LLARG

Publicat el per
Respon

Després de conèixer a diferents dinosaures i les seves característiques hem vist que n’hi ha de molt diferents: uns més llargs, uns més petits, altres més pesats… Hem fet classificacions segons el que mengen, el seu tamany, com es mouen, on viuen…

El Diplodocus és un dels nostres preferits juntament amb el T-Rex, així que investigant hem vist que el Diplodocus és el més llarg que va existir. Mesurava 35 metres de llargada de cap a cua.

El descobriment ens ha fet molta il·lusió i hem sortit al pati amb una cintra mètrica per comprovar com era de llarg i ens hem anat posant estirats al terra un rere l’altre fins arribar als 35 metres. Hem necessitat 32 nens! Quina passada!