Institut de la Sénia. Com ens organitzem? Els espais per compartir i intercanviar

L’espai de treball es diversifica. Hi ha l’aula, la biblioteca del centre, la biblioteca municipal, les taules de cada casa com a espais físics. Hi ha també, però, un espai virtual indispensable. Cada grup comparteix una carpeta al núvol (Google Drive) amb el tutor i o tutora, de grup i d’aula, i tres membres de l’equip impulsor. Dins d’aquesta, dues subcarpetes mare. Una amb els documents i recursos facilitats pel professorat. L’altra amb els documents de treball de cada grup. Cal actualitzar periòdicament la feina per tal que els tutors la revisin; sempre ha d’estar disponible. El correu electrònic serveix d’eina de comunicació.

L’intercanvi entre grups està present a les sessions que es porten a terme a l’aula.  Durant l’elaboració del treball s’han fet diferents distribucions dins l’horari lectiu; inicialment es van dedicar dues hores diàries durant una setmana. El gruix del projecte es va realitzar durant tres hores diàries al llarg d’una setmana. No hi ha autoavaluació o coavaluació durant el procés, només al final.   Potser aquest serà un dels aspectes a millorar… Hi ha, això sí, la tasca orientadora i de guia dels tutors i el grup impulsor, les REDs i el contacte presencial o virtual amb el professorat. 

Institut la Sénia. Com ens organitzem? La confecció de grups i les bases d’orientació

Cada grup es reparteix els rols de coordinador, secretari, documentalista i vocal. Es registra en acta com a acord de grup (formulari 1). Es lliura un cronograma o full de control de tasques que cal respectar, amb terminis clars, i hi ha compromís entre cada grup i el seu tutor o tutora. 

La base d’orientació que marca els objectius a assolir és una rúbrica que indica a cada grup on ha d’arribar en acabar el projecte. Els diferents nivells d’assoliment els facilita la visualització de què cal fer. Costa, però entre tots anem avançant… Anem trobant respostes inicials, provisionals, a les preguntes que ens havíem començat a formular.

 

Com es va organitzar?

Un cop feta la sortida, l’alumnat de 2n d’ESO ja disposava de les dades, material i imatges necessàries per fer el seu microrreportatge.

Per fer que aquest projecte fos col·laboratiu, vam dividir l’alumnat en petits grups heterogenis dins dels diferents grups-classe, fomentant d’aquesta manera la inclusió, la igualtat i la cohesió de grup. Cada grup d’alumnes estava tutoritzat per un professor/a però, mentre ells treballaven, a l’aula hi havia dos professors o més, que anaven canviant a cada hora, per guiar-los en el seu treball i/o resoldre dubtes.

La metodologia que es va utilitzar per fer el projecte es basava en l’aprenentatge actiu i contextualitzat, ja que partien dels coneixements adquirits en la sortida al Delta i aprenien a partir d’una situació real molt propera a ells, el seu propi entorn.

Per dur a terme aquesta tasca, van haver d’utilitzar tots els recursos i material de què disposaven a la vegada que posaven en pràctica tots els coneixements que havien adquirit al llarg del curs pel que fa a l´ús de les eines digitals: edició de textos, so, vídeos online, formularis, gestió de carpetes al Drive, presentacions…

PROJECTE EL PLÀSTIC CICLE MITJÀ

Entre els continguts de medi de cicle mitjà comuns a 3r i a 4t trobem els següents:

·         Realització d’un treball d’investigació a partir del plantejament de qüestions i  problemes rellevants amb l’entorn, mitjançant el treball cooperatiu i l’ús de diferents fonts d’informació i de les tecnologies digitals.

·         Utilització de mecanismes de participació activa, la cooperació i el diàleg en la construcció de tasques comunes i en resolució de conflictes.

·         Comunicació de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges.

El projecte de Cicle Mitjà d’aquest curs ha anat encaminat a consolidar aquests continguts als dos cursos. Les activitats han estat realitzades en grups d’aprenentatge cooperatiu.

 A partir de la diagnosi de diferents problemàtiques properes a l’entorn dels alumnes vam partir de la següent premissa: el curs anterior el pati estava molt brut i vam arribar a la conclusió que majoria de residus eren plàstic. A partir d’aquest anàlisi els alumnes van veure la necessitat d’escollir aquest tema per a què EL PLÀSTIC fos l’element central del projecte.

A mesura que anàvem construint el projecte conjuntament, mestrs i alumnes, ens vam adonar que tots els àmbits hi teneien cabuda, per tant, els continguts, les activitats i els criteris d’avaluació són dels àmbits linguïstic (cerques d’informació, xerrades, presentacions, lectures…), aprendre a aprendre amb l’aprenentatge cooperatiu i el treball per equips, valors i la conscienciació per les 4 erres, digital amb l’us d’ordinadors i de tauletes, autonomia i iniciativa personal i educació física amb el reaprofitament del plàstic, matemàtic on hem treballat la capacitat, la massa i on hem pesat els residus de plàstic i fins i tot, hem netejat la platja de l’Aluet de plàstics durant l’estada de 4t. 

Posar tot el projecte del plàstic amb tants agents implicats i empreses properes al nostre entorn és complicat. Per això us remetem al nostre facebook perquè ho pugueu observar millor. Fins i tot soritm a la revista d’una empresa de plàstics de la ciutat.

FORES RECICLATGE A L'ESCOLA FERRERIES

Ahir vam dir adéu al contenidor de FORES RECICLATGE. L'alumnat de Cicle Mitjà hem après que cal reciclar per després poder recuperar. Gestionar els nostres residus és la clau per cuidar el nostre planeta. Aquesta visita d'experts s'emmarca dins el projecte " EL PLÀSTIC".

Publicada por Escola Ferreries en Jueves, 6 de diciembre de 2018

 

 

COM HO FEM?

És el primer any que s’afegeix un canvi a la metodologia del projecte a l’escola, ja que, a més a més de treballar-lo des de cada aula i de cada àmbit durant el curs escolar, també es planifica una setmana de tancada on tothom treballa el projecte. Aquesta setmana, tal com indica el seu nom, se centra en el tancament del projecte i en compartir amb tota l’escola els coneixements adquirits a través de diferents dinàmiques: experiments de laboratori, xerrades d’experts externs al centre i d’alumnes experts, exposicions amb explicació a companys i adults, visita de familiars, activitats individuals, cooperatives, manipulatives i cloenda amb la sortida de final de curs al Delta de l’Ebre amb una participació molt important per part de l’alumnat.

 

La nostra recepta per a aprendre

Treballem amb una metodologia productiva i contextualitzada per a arribar a un aprenentatge competencial, deixant de banda la merament reproductiva.

Els grups els formem els mestres, tenint en compte la perspectiva de gènere seran formats per dos nens i dues nenes de ambdues classes del nivell de 4t.

Per a introduïr la recerca fem servir l’eina Google Classroom, una plataforma educativa del xtec G Suite on pengem les activitats a realitzar i els enllaços on els alumnes han d’accedir per a fer la tasca.

Visitem la biblioteca municipal per consultar llibres i amb la qual hem fet un projecte que incloïa conèixer la codificació del seu catàleg, activitat que ens ha anat molt bé per saber com buscar els llibres per al projecte i gaudir del servei de préstec.

Les assemblees diàries o el final de la sessió seran els espais per compartir el procés, dubtes o intercanviar idees que també plasmarem a la carpeta d’aprenentatge.

Fomentem a l’aula activitats que promouen un paper més actiu i d’experiència directa dels alumnes i també vivencial.

Aquí us deixem dues fotos on veiem els alumnes treballant per descobriment amb la Beebot i practicant l’algoritme (donar una sèrie d’ordres) per parelles.

 

8. Projecte La policia a P3 activitat per fomentar l’autonomia

Un dels objectius del treball per projectes és fomentar l’autonomia i la presa de decisions. Per això hem fet dues activitats per treballar aquest aspecte.

Una d’elles consistia en que havien d’escollir el tipus de semàfor que preferien fer com a treball de plàstica: el de peatons o el de cotxes. I ells mateixos s’havien d’apuntar a dues llistes que hi havien a la classe. Després d’haver-ho explicat el mestre, es van anar passant el llapis i cadascú es va apuntar al que va voler.

Una altra activitat que ha servit per treballar aquest aspecte ha estat el circuit que hi ha al terra. Després d’haver jugat fent diferents rols amb l’acompanyament del mestre, ara ells en una graella que tenien penjada al seu abast, havien d’apuntar el rol que feien en l’objectiu de no repetir i organitzar el joc.

7. Projecte La policia a P3 l’escut de la classe

A partir de veure com eren els escuts de la policia local , autonòmica, la guàrdia civil….. es demana als xiquets/es  que dibuixen l’escut de la classe. El mestre dona idees de quina pot ser la simbologia de la classe dels cavalls. Individualment cada xiquet fa el seu dibuix i el pinta. Després es pengen tots els dibuixos a la pissara i cadascú vota el que més li agrada. Dels vint-i-quatre dibuixos, un va ser més votat i per tant el guanyador. Aquest escut es va reduir i plastificar per a posar-se’l ells quan fan de policies de la classe o del pati.

Les nostres tasques

El disseny de les activitats es basen en la taxonomia cognitiva de Benjamin Bloom que permet reconèixer el vincle estret que hi ha entre l’aprenentatge dels alumnes i el nivell d’habilitat cognitiva que precisen els alumnes per resoldre les activitats. Comencem en activitats de recordar i comprendre, acabant en activitats d’aplicar, analitzar, avaluar i finalment crear.

Aprendre dels errors per a poder autoregular-se.

La interacció entre els alumnes és molt important, el parlar per aprendre, el treball cooperatiu però també el treball individual per desenvolupar també les potencialitats individuals dels alumnes.