Un cop hem acabat de fer les activitats d’aprenentatge i d’avaluació hem realitzat un àlbum on s’han recollit tots els documents escrits (fitxes i documentació de les experiències).
El projecte es va iniciar amb la tria de la temàtica al setembre de 2018 i l’hem acabat al juny de 2019.
Ha estat un projecte extens on les xiquetes i els xiquets han participat, han après i s’ho han passat bé.
Hem agraït la participació de les famílies sempre que els l’hem demanada.
Ja hem acabat el projecte i ara hem de veure què hem après durant aquests mesos que hem treballat el projecte dels elefants.
Abans que res hem fet una conversa en gran grup per veure com responen a les preguntes dels diferents blocs de contingut que hem anat treballant a través de les observacions, les experiències, les manipulacions, les fitxes… De la conversa sobre el què hem aprés, n’ha sortit un document “Què hem après?” on es recullen alguns fragments de les converses que s’han generat entre els i les alumnes i frases soltes.
Després d’aquesta conversa els i les alumnes han fet una rúbrica d’autoavaluació on han de respondre a preguntes senzilles a partir de l’observació de fotos i pintar la resposta correcta.
Un altre dia, amb l’ajuda d’Imma hem fet una activitat per veure què hem aprés dels elefants amb l’aplicació Kahoot. Hem treballat per parelles amb els I’pads i ens ho hem passat molt bé, ja que aquesta aplicació és com un joc de preguntes i respostes.
Al treballar per projectes tal com ho vaig aprendre i tenint en compte les característiques de la meva escola i dels meus alumnes, així com les meves pròpies, veig la necessitat d’introduir canvis en aquest sentit.
El meu grup d’alumnes està compost per 26 xiquets i xiquetes amb diferents característiques personals, diferents capacitats, diferents ritmes d’aprenentatge, de desenvolupament, etc… a això li hem d’afegir que la societat en que vivim està en continu canvi cap a ritmes més accelerats, nivells d’exigència més elevats, implicació de les famílies més baixa, etc.
Tot això m’ha fet replantejar la meva pràctica i preguntar-me realment:
Què prioritzo a l’hora d’ensenyar?
El treball per projectes té una filosofia molt engrescadora ja que parteix de la base dels interessos dels alumnes, dels seus coneixements previs per anar-los augmentant, de la idea de la mestra com a guia…però a l’hora de la veritat és molt complicat poder posar a la pràctica aquest tipus de ensenyar i aprendre per diferents motius: pocs reforços, poca atenció a la diversitat, molt alumnes i molt diferents entre ells… per això un cop més em pregunto: què prioritzo a l’hora d’ensenyar?
I la pregunta em porta a una resposta del tot personal: prioritzo que els meus alumnes creixin feliços d’acord amb les seves capacitats, que siguin capaços de desenvolupar-se i integrar-se a la societat d’una manera fàcil, que tinguin eines i recursos per anar endavant… i ho prioritzo en detriment d’acumular aprenentatges, de vegades poc útils.
Prioritzo que els meus alumnes siguin persones hàbils socialment, amb idees estructurades, amb una gestió de les emocions estable i amb ganes d’aprendre pel sol fet d’aprendre.
Sé que aquesta tasca no és fàcil però cada dia aporto el meu granet de sorra al creixement global d’aquestes petites persones a través de l’acompanyament, d’introduir canvis en la meva pràctica i de fer-los i fer-me moltes preguntes.
Des de fa molts anys en la nostra escola vam decidir apostar per emprar la metodologia dels Projectes a Educació Infantil ja que les propostes que ens arribaven des de les editorials ens semblaven poc ajustades a la realitat i a l’entorn dels nostres alumnes i a les necessitats que teníem segons el grup-classe.
Vam emprendre la tasca de treballar per projectes i ens vam formar per poder-la dur endavant.
Hem anat observant al llarg dels anys que aquesta metodologia, com totes les altres, té les seves parts positives i negatives.
Com a part positiva ressaltaria que es tenen molt en compte els interessos reals dels i les alumnes i es potencia la seva capacitat natural d’aprenentatge individual i en grup. També es fomenta l’aprenentatge cooperatiu i es tenen en compte les característiques personals dels xiquets i les xiquetes.
Com a part negativa, sempre des del punt de vista de la nostra escola, ens hem adonat que la manca de recursos personals i les ràtios elevades no afavoreixin l’ús d’aquest tipus de metodologia. El gran número d’alumnes de les aules fa que de vegades no es pugui atendre com ens agradaria a totes les demandes o si ho fem, això provoca que els projectes s’allarguin al llarg de tot el curs, fent que de tant en tant es perdi el fil i l’interès. A més estem parlant de xiquets i xiquetes molt petits i això fa que les tasques hagin d’estar bastant dirigides i supervisades ja que encara no estan del tot avesats a organitzar-se.
En resum, podria dir que el treball per Projectes al llarg dels anys també ens ha fet replantejar la nostra pràctica docent diària i ens ha portat a qüestionar-nos moltes coses sobre aquesta metodologia.
Ens agrada l’idea de partir dels interessos dels alumnes i hem decidit a partir d’ara que enlloc de projectes llargs i genèrics, ens centrarem en “Preguntes interessants”. Aquest nou enfocament fa que la resposta a les incògnites dels i les alumnes sigui més ràpida, més espontània i tingui més sentit.
Amb l’ajuda del mestre Manel hem decidit tornar el nostre amic Elmer al seu aspecte original, ple de quadrats de tots els colors!
Hem retallat quadrats de cartolina de diferents colors. Els hem retallat sense guia i ha estat una mica complicat però al final ens n’hem sortit. Després els hem anat enganxant a l’Elmer pintat de gris i a poc a poc l’hem pogut reconèixer de nou.
Ens ha quedat molt guapo!!
Li vaig demanar al monitor de llenguatge plàstic de l’escola, en Manel, que si podia fer un dibuix d’un elefant acabat de néixer a escala 1:1. Ell el va dibuixar seguint els dibuixos del conte de L’Elmer.
Ens el va portar a la classe i vam poder veure que els xiquets i xiquetes de la classe eren tant alts o més, que un petit elefantet recent nascut.
Vam decidir que com s’assemblava a l’Elmer el pintaríem de colors però al final vam pensar que el pintaríem de “color d’elefant”, com els del conte. El “color d’elefant “ és el gris però no teníem pintura grisa. Llavors en Manel ens va dir que ell podia fer màgia amb les pintures, que barrejant-les podia aconseguir qualsevol color, fins i tot el “color elefant”. Va fer un sondeig preguntant als i les alumnes si sabien com el podia fer i van anar dient diferents hipòtesis. Al final, una xiqueta ho va encertar i va dir que ella ho havia provat a casa.
En Manel va posar fil a l’agulla i en un moment vam tenir la pintura preparada per pintar el nostre elefant particular.
El vam pintar entre tots i totes amb l’ajuda d’esponges. Va quedar molt bé!!
Aquesta activitat està dividida en 3 parts.
Al principi observem les dimensions del petit elefant quan neix. Hem descobert com n’és d’alt un elefant quan neix i un elefant adult.
Els proposo saber quan pesa.
Comencem per pesar cada alumne/a i ho apuntem en un registre.
Després comentem entre tots qui pesa més, un elefant petit quan neix o ells. No acaben d’entendre-ho.
Fem una escaleta a la pissarra des del 0 fins al 22 que són els quilos que pesa l’alumne més pesant.
Cada alumne/a ha de col·locar a l’escaleta el seu nom al costat del pes que li correspon.
Quan ja ho hem apuntat tots no acaben d’entendre que l’elefant pesi 100 o 120 quilos. Mirem en un mural de centenes on estan els números del seu pes i el 100. Llavors comprenen que l’elefant pesa més perquè té més números.
Després realitzem la segona part de l’activitat. Qui pesa més?
Treballem amb unes balances per veure quin objecte pesa més: pesem pedres, figuretes d’elefants… i observem que els elements més pesants inclinen el platet cap avall. Després realitzem el mateix experiment amb un balancí i amb els alumnes. Ens adonem que els alumnes que pesen més fan baixar la seva part del balancí cap avall mentre que l’alumne que pesa menys queda a dalt.
Al final , a la tercera part, fem una fitxa on hi ha un balancí dibuixat. Han d’enganxar la fotografia d’un bebè elefant a la part de baix i dibuixar-se ells/es a la part de dalt perquè pesen menys. Jo els ho explico però no els dic on han d’enganxar o dibuixar cada cosa. Tots ho han comprès amb facilitat.
Un cop es van mesurar tots els xiquets i xiquetes de la classe, una alumna va preguntar que si els elefants petits eren tan grans, com eren de grans els pares i les mares?
Vam recordar que a la informació que havien portat de casa si que ens deia com eren de grans. Vam mirar la fotocòpia que teníem però només posava el pes, no posava res de l’alçada. Vam decidir tornar a buscar a Internet. Vam tornar a formular una altra pregunta (amb ajuda):
COM SÓN D’ALTS ELS ELEFANTS ADULTS?
Vam llegir que els elefants i les elefantes tenen una alçada mitjana de 4 metres.
No acabaven de fer-se a la idea d’aquestes mides però aquell dia estàvem de sort!!
Aprofitant que al pati de l’escola estaven realitzant unes reparacions als fanals i hi havia un petit camió-grua de l’Ajuntament, vaig anar a parlar amb l’operari i preguntar-li si ens podia ensenyar amb la grua quina era l’alçada dels elefants adults. L’operari va accedir i així vam poder veure d’una manera més clara com són d’alts els elefants. Tant com un fanal del pati!
Els i les alumnes de la classe vam descobrir que els elefants neixen de la panxa de la mare. El que més els hi va cridar l’atenció va ser la mida del petit elefant en néixer. Van dir que era molt gran.
Buscant a la informació que havien portat de casa vam veure que l’elefant és l’animal terrestre més gran. Encuriosits en el tema de la mida vam buscar com era de gran un elefant quan naixia.
En els llibres i articles que van portar vam trobar les mides dels elefants adults però no dels elefants acabats de néixer, així que vam buscar la informació a Internet. Entre tots vam formular la pregunta per poder-la posar al buscador.
COM ÉS DE GRAN UN ELEFANT QUAN NEIX?
Vam llegir que els elefants quan neixen mesuren entre un metre i un metre i vint centímetres d’alçada.
No acabaven de comprendre què era un “metre” i en vam marcar un al bastiment de la porta. Després ens vam mesurar tots i totes per veure quant mesuràvem nosaltres.
Un cop ens vam mesurar tots/es, vam descobrir que l’elefant quan neix és tan alt com ells/es que ara tenen entre 4 o 5 anys.
La nostra mestra de suport Rosa Maria ens ha fet un regal. Ens ha comprat un conte per a la classe!!
És un conte d’un elefant una mica especial, és un elefant que no és gris ni marró…és de tots els colors!! L’Elmer!!!
Ens el llegeix a la classe i a partir d’aquest conte hem pogut treballar diferents àrees:
Valors: treball dels valors del respecte, de la solidaritat, de l’amistat…
Descoberta de l’entorn: les disfresses, la festa de Carnaval.
Llenguatge verbal: diferents activitats de lectoescriptura (paraules amb E, iniciació a la lectura, paraules llargues i curtes, cops de veu… ) Entre les dos vam decidir que aquestes activitats les realitzaríem en una de les sessions setmanals de SEP.
Activitats de llenguatge matemàtic com retallar quadrats, iguals i diferents…
Llenguatge plàstic: treball dels colors, com es fa el color gris, pintura amb esponges, enganxar, retallar…
Aquest conte dóna per molt… Moltes gràcies!!!
