Institut la Sénia. La veu de l’alumnat

Un cop acabat el projecte, aquestes han estat algunes de les valoracions de l’alumnat i les seves propostes de millora:

  1. “Ens agrada tenir llibertat per poder pensar com organitzar una empresa pròpia” (Arnau, Quim)
  2. “Estaria bé saber des d’un principi què anàvem a fer. Quan vam dissenyar el logo no teníem clar per a què seria” (Arnau)
  3. “En alguns casos els tutors no han estat molt damunt del grup. Ens hauria agradat poder tenir més la seva orientació” (2n A)
  4. “La feina a fer fora del centre hauria d’estar més controlada per la tutora, hi ha alumnat que es refiem que les coses les farà un altre membre del grup i a nosaltres no ens fa cas” (Clara)

  1. “ Ha estat divertit planificar com fer i com vendre un producte. Han sorgit idees molt interessants” (2n A)
  2. “ Treballar en grup ens va bé perquè no en sabem molt i de grans ho necessitarem. Moltes vegades a la feina haurem de treballar en grup” (Josep)
  3. “Estaria bé tenir un tutorial per saber com cal fer la presentació. Per a la memòria ens va anar molt bé tenir un document que servís com a guió” (2n A).
  4. “Em va agradar aprendre a treballar amb el Drive, ho podem fer servir en moltes altres ocasions” (Joan).

Institut la Sénia. Com avaluem?

L’avaluació forma part del procés d’aprenentatge, ha estat formativa i l’alumnat ha estat supervisat i ha rebut feedbak durant tot el procés.

Les evidències que s’han avaluat són: la carpeta d’aprenentatge (compartida al Google Drive), el diari de camp, la memòria i el producte o productes finals, així com la campanya publicitària per a la seva difusió.

Els instruments d’avaluació han estat rúbriques (autoavaluació individual, autoavaluació de grup, autoavaluació del diari de camp, coavaluació -de l’exposició oral i producte final- i l’avaluació del professorat).

Les dades individualitzades les hem obtingut mitjançant l’observació d’aula, el seguiment del tutor o tutora i l’autoavaluació individual i de grup.

Institut la Sénia. Com expliquem la nostra proposta?

 

La proposta de producte creat per cada grup no es pot quedar en lletra tancada en una memòria o un producte final desat a una prestatgeria. Cal ser capaços de comunicar la proposta i com es pot fer difusió per comercialitzar-lo. Aquesta comunicació va lligada a l’avaluació. És per això, que cada grup  presenta oralment el seu projecte, primer davant dels seus companys i avaluant-se mútuament i, en segon lloc, davant les famílies i públic en general.

La presentació a la comunitat es fa a manera de fira al vestíbul de la casa de Cultura, coincidint amb l’exposició pública dels projectes de 3r d’ESO.

 

Consulta alguns exemples de presentacions:

POWER POINT 1  DE LES PRESENTACIONS

POWER POINT 2  DE LES PRESENTACIONS

POWER POINT 3 DE LES PRESENTACIONS

Institut la Sénia. Concretem la proposta de millora del nostre poble

 

Cada grup té clar des del principi que ha de presentar un producte que permeti analitzar a altri la seva proposta. Han de redactar obligatòriament una memòria del projecte seguint les pautes marcades a la base d’orientació, presentar el diari de camp i explicar oralment davant els companys i companyes el seu procés i resultat. A partir d’aquí, tenen llibertat per adaptar el producte final a les característiques de la proposta i als seus objectius inicials. 

El producte o productes s’han d’ajustar a la pregunta guia inicial: quin producte innovador puc crear per fomentar l’economia del meu poble? La manera de treballar ho ha garantit. Les propostes han estat diverses: productes de cosmètica natural, aigua de la font dels Rossegadors, dolços ecològics, rutes guiades pel patrimoni…

dav

Consulta els documents:

Guió de la memòria del projecte

Plantilla del diari de camp

II Institut de la Sénia. Com dissenyem la proposta? Sistematitzem la informació, autoregulem el propi treball i documentem el procés de producció

Tots els documents de treball s’inclouen a la carpeta compartida del Google Drive i han d’estar actualitzats. Un document important i indispensable és el diari de camp, on cada grup reflexa el treball diari, dubtes, problemàtiques amb què s’han trobat, etc. Permet concretar també la feina feta en cada moment i la que falta fer. És una bona eina per a l’autoregulació del grup. Les sessions a l’aula fan la mateixa funció. Diferents subcarpetes i documents ben identificats ajuden l’alumnat, les tutories i el grup impulsor a accedir a la informació i detectar-ne mancances en la sistematització.. 

És important el paper actiu del professorat: supervisant, orientant, enriquint… 

A mesura que avancem l’alumnat està preparat per iniciar la redacció de la memòria, on veritablement quedarà reflectit el procés de treball. Després de dies de treball, cada grup presenta un esborrany de la memòria per tal de ser revisada i poder millorar els punts febles.

Pots consultar aquí el guió de l’esborrany de la memòria

Institut la Sénia. Com dissenyem la proposta? Cerca d’informació, confecció del marc teòric i concreció del producte.

Les primeres tasques són a l’aula per al disseny de marca la Sénia.

Com a pas inicial dissenyen, per grups, una proposta de logotip que identifiqui la marca la Sénia d’aquest curs. Prèviament, professorat del cicle formatiu de Comerç i de  visual i plàstica del centre, els fa una xerrada explicativa i els lliura bastides de suport. Cada grup en fa la presentació justificativa i entre tots trien una proposta que caldrà incloure al material gràfic de cada producte. 

Es dediquen dues sessions, una assessorats des de Comerç i Màrqueting per a saber com promocionar la marca la Sénia,  i l’altra des de Visual i Plàstica per dissenyar el logotip.

 El següent pas és  presentar la proposta de producte que es vol crear i fer una breu descripció de què faran, com ho faran i com ho donaran a conèixer

Consulta el Formulari 2 on calia fer una primera descripció de la proposta de projecte de grup.

 

Institut de la Sénia. Com ens organitzem? Els espais per compartir i intercanviar

L’espai de treball es diversifica. Hi ha l’aula, la biblioteca del centre, la biblioteca municipal, les taules de cada casa com a espais físics. Hi ha també, però, un espai virtual indispensable. Cada grup comparteix una carpeta al núvol (Google Drive) amb el tutor i o tutora, de grup i d’aula, i tres membres de l’equip impulsor. Dins d’aquesta, dues subcarpetes mare. Una amb els documents i recursos facilitats pel professorat. L’altra amb els documents de treball de cada grup. Cal actualitzar periòdicament la feina per tal que els tutors la revisin; sempre ha d’estar disponible. El correu electrònic serveix d’eina de comunicació.

L’intercanvi entre grups està present a les sessions que es porten a terme a l’aula.  Durant l’elaboració del treball s’han fet diferents distribucions dins l’horari lectiu; inicialment es van dedicar dues hores diàries durant una setmana. El gruix del projecte es va realitzar durant tres hores diàries al llarg d’una setmana. No hi ha autoavaluació o coavaluació durant el procés, només al final.   Potser aquest serà un dels aspectes a millorar… Hi ha, això sí, la tasca orientadora i de guia dels tutors i el grup impulsor, les REDs i el contacte presencial o virtual amb el professorat. 

Institut la Sénia. Com ens organitzem? La confecció de grups i les bases d’orientació

Cada grup es reparteix els rols de coordinador, secretari, documentalista i vocal. Es registra en acta com a acord de grup (formulari 1). Es lliura un cronograma o full de control de tasques que cal respectar, amb terminis clars, i hi ha compromís entre cada grup i el seu tutor o tutora. 

La base d’orientació que marca els objectius a assolir és una rúbrica que indica a cada grup on ha d’arribar en acabar el projecte. Els diferents nivells d’assoliment els facilita la visualització de què cal fer. Costa, però entre tots anem avançant… Anem trobant respostes inicials, provisionals, a les preguntes que ens havíem començat a formular.

 

Institut la Sénia. Fem-nos preguntes

Cal que l’alumnat comenci fent-se preguntes:

  • Quins productes i matèries primeres de proximitat tenim al poble?
  • Quins productes de la terra fabriquen i comercialitzen a llocs de característiques similars al nostre? En quines àrees de producció ens podem centrar?
  • Què ens agradaria proposar com a producte que doni a conèixer el poble?
  • Què deu pensar la gent del poble sobre la proposta  que hem triat?

  • A quines necessitats o interessos respon la nostra proposta?
  • Com es fabrica el producte que ens agradaria comercialitzar?
  • Quin seria el pressupost si la proposta es portés a terme?
  • Quin seria el producte final i com l’hauríem de presentar?
  • Quin és el disseny del producte més encertat?
  • Com el donaríem a conèixer en l’àmbit comercial?

Institut la Sénia. Com comencem a treballar?

No ens preocupa massa que al projecte estiguin presents de manera evident les diferents matèries del currículum. Totes, d’una manera o altra, hi acabaran tenint cabuda. L’equip impulsor i la RED deixa de banda la disciplina curricular de cadascú i es converteix en orientador/tutor dels diferents grups. Toca desenvolupar competències, no treballar conceptes descontextualitzats.

Per tal de pensar i planificar un projecte caldrà considerar aspectes de les ciències, les socials, les llengües, la tecnologia, les matemàtiques, els valors… Cada tutor o tutora guiarà el seu grup per tal que d’una manera o altra estiguin representats. Insistim als alumnes que no pensin en matèries, que pensin en un producte final de manera transversal. Tenim present que és el primer curs que utilitzen la metodologia de treball per projectes al centre.