Com aprenem amb els projectes

  • Costa però aprenem.
  • Costa buscar informació i costa pensar.
  • Descobrim i investiguem.
  • És molta estona de treball però estem pensant.
  • Quan comencem un tema no l’entenem però quan acabem el projecte hem après moltes coses i les podem explicar.
  • Algunes coses costen però al final aprenc coses.
  • Vaig aprenent poc a poc fins que sé molt.
  • Al principi pensava una cosa i després he aprés que hi havia altres coses. M’ha fet canviar d’opinió
  • Me costa pensar però aprenc.
  • Si aprenc algo al primer trimestre , això em pot ajudar al segon
  • No sabem les coses però amb el temps anem aprenent.

I COM SABEM QUE HEM APRÉS?

Un dels objectius que ens hem plantejat dins dels projectes és iniciar un treball sistemàtic de l’avaluació formativa. Aquest fet implica  programar un temps dedicat a l’avaluació dins de la unitat, ja que l’embranzida del projecte fa  difícil la sistematització d’aquesta.

Com ho hem fet? Ens hem anat marcant petites fites. Abans de començar a treballar hem explicat el tema que treballaríem. Després, hem fet una avaluació inicial, que ens ha servit de punt de partida per plantejar l’índex de treball i  veure les idees que  té l’alumnat del tema que tractarem . Durant l’elaboració del projecte, el mestre pot avaluar el procés d’aprenentatge de cada nen i nena seguint les seves aportacions a les converses de classe, tenint en compte que són nens i nenes de CI. També hem introduït  rúbriques d’autoavaluació del grup i individuals.

Les  valoracions les hem aplicat a activitats i situacions puntuals que eren més significatives dins del desenvolupament del projecte: plantejament de bones preguntes; converses dins del grup classe per iniciar conceptes i elaborar-los; incorporació  del nou vocabulari i les idees noves; actitud davant el treball i l’aprenentatge; la recerca d’informació a mitjans visuals i documents escrits; seguiment del treball en grup cooperatiu per la maqueta final i  l’exposició final d’experts. Segons l’aspecte que hem avaluat hem aprofitat que hi podia haver més d’una mestra dins de l’aula.

JA SOM EXPERTS!

 

Com a l’escola l’intercanvi d’exposicions de projectes   entre els cicles  és freqüent, quan els alumnes han realitzat la maqueta de l’aparell digestiu han proposat que volien explicar als seus companys el que han aprés  en aquest projecte.

A partir d’aquesta idea vam organitzar el cicle en grups de tres. En grup cicle vam establir com ens havíem de preparar el treball i cada membre de l’equip es va preparar una part de la digestió. Cada equip tenia la supervisió d’una de les tres mestres que vam destinar a fer aquesta activitat.  Un cop  preparada l’exposició  vam fer un horari per anar fent les diferents explicacions.

El desenvolupament del projecte també ens va portar a relacionar el nostre tema amb l’activitat de cuina extraescolar. Vam rebre la visita de la nutricionista que l’imparteix i ens va parlar de la necessita de menjar bé per cuidar el nostre cos. Ens va portar  la piràmide d’aliments i ens va ajudar a  fer un menú equilibrat entre tots . Com estàvem molt engrescats amb el menú el vam presentar al bar que fa el dinar del menjador escolar i ens va dir que l’inclouria al mes de maig. També el vam recomanar al programa de ràdio en el que participa l’escola cada divendres.

 

El projecte es supera a si mateix

En la implementació del projecte ha estat molt important el treball en equip dels docents ja que el treball per projectes és flexible i es va adaptant durant la seva implementació. La programació es va començar amb uns objectius de l’àrea de medi natural relacionats amb l’aparell digestiu i, a mesura que es va anar desenvolupant el projecte, es va veure la necessitat d’ampliar-los  a les àrees de matemàtiques (temps de digestió, mesures per la maqueta), llengua (notes a casa per demanar informació, llistes de material, informació, programa de ràdio) i a totes les competències transversals (recerca d’informació, fotografia, tractament de textos, treball individual i en grup cooperatiu, consciència del que sabien i del que havien après a través de l’avaluació formativa).

Donat que el projecte va anar ampliant-se responent a les qüestions que sorgien del treball a l’aula, es va veure la necessitat de documentar el projecte amb fotos, documents escrits i posades en comú per tal de recuperar el fil i donar-li  coherència i cohesió al treball que s’estava fent; doncs, de l’estudi descriptiu dels òrgans es va arribar al disseny d’una dieta equilibrada.

Amb alumnes de CI, tot aquest procés s’ha de fer a poc a poc, d’una manera  força dirigida. El professor fa de guia  i mitjançant preguntes els va orientant per tal de fer-los avançar i fent que ells mateixos es plantegin bones preguntes,  relacionin conceptes i apliquin els coneixements que vagin adquirint.

La valoració que en fem l’equip de mestres d’aquest projecte es que s’han superat les expectatives inicial i que el treball amb els alumnes l’ha enriquit. No obstant, hem observat que l’aplicació del treball cooperatiu amb alumnes d’aquesta edat ha de ser molt pautada i amb uns objectius molt concrets. A més a més, l’avaluació s’ha de contemplar com una activitat més, dedicant-li un temps i amb una intencionalitat clara.

El bol és una bola?

Per tal de trobar resposta a la pregunta que s’havien plantejat, primer de tot es va fer una pluja de idees que ens va aportar les idees prèvies que tenien els alumnes, que, al ser de Cicle Inicial, els coneixements que tenien eren aïllats i  responien poc al funcionament real de l’aparell digestiu. En aquest moment es va veure la necessitat de buscar informació: visionat de vídeos, buscar informació als llibres…i a base de d’anar compartint, comentant… el que havíem anat descobrint,  vam arribar al conclusió que havíem d’anar analitzant cadascuna de les parts de l’aparell digestiu. En aquests primers moments, el treball va ser col·lectiu i molt dirigit per part dels mestres. A partir d’aquesta recerca conjunta, es va plantejar  fer experiments per tal de donar resposta a les preguntes i problemes  que sorgien i a les hipòtesi que es plantejaven. Aquest treball; en gran grup,  va portar a que els nens s’anessin construint  la idea d’ésser viu i les diferents funcions d’aquest. Així mateix, va anar elaborant  la idea del cos humà com un tot.

Tot aquest procés d’aprenentatge va anar creant xarxes de coneixements que ens van portar a la  creació  d’una maqueta de l’aparell digestiu amb l’objectiu de poder plasmar tot el que havien aprés. En aquest punt, ja vam veure la possibilitat d’un treball  en grups cooperatius intercicles.

Com els alumnes no hi havien treballat mai, ens vam marcar uns objectius per tal d’ensenyar-los el seu funcionament, incidint en la dinàmica de càrrecs, però de forma molt dirigida.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Què ha passat amb els macarrons?

Aquest projecte s’inicia, com molts del que habitualment realitzem a l’escola, amb una elecció per part dels alumnes del tema sobre el que volen investigar.

En aquesta ocasió, el tema majoritàriament escollit pels alumnes, va ser  el cos humà. Al ser un tema tan ampli, vam intentar centrant-nos plantejant una pregunta: què entra i què surt del nostre cos? Després d’una gran varietat de respostes, les vam classificat i relacionat. En aquell moment es va plantejar la necessitat d’escollir només un dels aspectes dels que havien proposat i que més curiositat els havia despertat: com es converteixen els macarrons en caca i pipi?

Escola Marcel·lí Domingo de Tivissa

Aquest és el segon any que formem part de la xarxa i com el curs passat, tot el claustre participa  del grup impulsor.

L’experiència del curs passat va ser molt positiva. Ens va permetre tenir un espai de reflexió  de tot el claustre  a partir dels documents que ens aportava la xarxa. Això ens va portar  a parlar amb un llenguatge comú i revisar el que fèiem i enriquir-ho.

Aquest curs, la valoració de  les evidències del treball fet, tant pels  alumnat com pels  mestres, ens anima a voler continuar i aprofundir  dins del marc pedagògic que aporta la xarxa.

En els projectes que desenvoluparem farem incidència en les bones preguntes, l’aprenentatge cooperatiu i l’avaluació.