ELS XIQUETS I XIQUETES DE P5 VOLEN “DIR LA SEVA”. TENEN VEU PRÒPIA!.

Les premisses que dóna l’adult són d’intentar valorar aspectes positius tant d’ells com dels companys del grup i de reflexionar com estem ara i com estàvem abans de començar el projecte. La majoria són pou objectius, sincers i realistes.

La creativitat, l’autonomia i la iniciativa personal són aptituds que els alumnes es valoren en especial. Aleshores,  quan demanen de fer alguna activitat lliure sobre gats, la gran majoria volen fer dibuixos o modelatges de gats. És per això que he aprofitat per deixar-los molt moments lliures per tal que puguin expressar-se creativament i de manera autònoma. Cal dir, que alguns més hàbils en aquestes destreses, han aprofitat per fer de mestres a companys que els hi ho han demanat.

ENS AVALUEM. COM HO HEM FET? SABEM MÉS COSES ARA SOBRE ELS GATS? COM ENS HO HEM PASSAT?QUÈ PODEM MILLORAR?

Durant tot el procés, anem repassant allò que ja sabem i anem ampliant el mapa conceptual.  L’avaluació formativa l’anem fent a mesura que avancem en continguts i a mesura i responem les preguntes. Com? Entre tots, en conversa a la rotllana i també amb el treball escrit individual (les fitxes que aniran a l’àlbum final de projecte).

Reflexionen  i verbalitzen el que ells pensen i creuen que ja saben (a la rotllana). Sempre amb visió constructiva per part de l’adult i de reforçar al màxim el que saben i la part positiva dels seus progressos per petits que siguin. El modelatge ens serveix per facilitar la interiorització d’aprenentatges. Per escrit (a la llibreta d’avaluació de la mestra) vaig registrant totes les evidències dels aprenentatges.

Situacions d’autoavaluació mitjançant  unes graelles amb emoticonos (gens, poques coses, bastants coses, moltes coses) i també malament, mig-mig, bé i molt bé. Segons l’ítem a valorar. Veure fotos amb exemples.

 

COM COMUNIQUEN EL PRODUCTE FINAL?

Les eines per comunicar el resultat final del projecte són el dossier en format àlbum amb el moments més significatius de tot el procés, amb els treball individual i de grup que hem anat fent, amb el què sabem, el què volem saber, amb text, dibuixos, imatges i fotos, amb la bibliografia, webgrafia utilitzades, amb una portada representativa del tema.

Amb les famílies la comunicació és constant i diària de per si. Aleshores, amb el projecte també aprofitem aquest “dia a dia”.

També hem fet un portallapis i un joc de cartes. Han col·laborat les famílies en les idees i en  l’elaboració.

           

VIVINT SITUACIONS QUE ENS COHESIONEN.

D’altres activitats han estat per taules (fent una iniciació al treball cooperatiu, aprofitant els valors de cadascú, les habilitats, allò que se li dóna millor a un que a l’altre. Per això ha calgut fer molt moments de conversa a la rotllana i convidant-los a la reflexió i a que mirin amb bons ulls la feina dels altres. Valorar-se a ells mateixos de manera real i també a la resta de companys/es.

També han pogut fer altres activitats escollint-se ells. Algunes activitats són: biblioteca, creativitat (modelar amb plastilina), dibuixar gats, …

IMPLEMENTEM EL PROJECTE: ACTIVITATS SIGNIFICATIVES AMB CAIRE INCLUSIU.

Davant l’heterogeneïtat del grup, el plantejar algunes activitats per parelles, m’ha servit per cohesionar i també per a incentivar l’altruisme i la capacitat de fer de mestres entre iguals. No totes les parelles han funcionat igual. La manera d’agrupar ha estat per criteris de producció escrita, la qual cosa ha anat bé per ha cohesionar parelles de procedència cultural diferent. Ja ho havíem practicat en altres ocasions.

Cal dir que aquestes activitats han estat possibles quan a l’aula érem dues mestres (tutora i mestra de reforç).

COM ENS ORGANITZEM ELS MESTRES?

En el nostre cicle d’infantil estem implicades cada tutora, la mestra de reforç i psicomotricitat, la mestra especialista de música.

Jo com a tutora faig la major part de les activitats, coordinant-me amb la mestra de reforç i les altres tutores per tal d’unificar la metodologia a seguir, la planificació, …

A mesura que ens van sortint dubtes, aprofitem a l’hora de cicle per trobar solucions, per demanar ajuda i per contrastar opinions. De vegades, també cal fer sobre la marxa ja que és complicat esperar dies.

Hem anat consensuant propostes de millora com: evitar massa fitxes de treball individual, implementar les activitats i treball en petit grup, en gran grup, en parella i internivells.

FAMÍLIA, ENS PODEU AJUDAR?

Utilitzant la modalitat de producció de “dictat a l’adult”.

Els hi comento que ara hem de fer una nota per a les famílies. Em diuen alguns que volen fer-ho a l’agenda, d’altres comenten que no sabran fer-ho sols. Aleshores els hi proposo de fer-ho a la pissarra. Surt un alumne voluntari. Entre  tots anem pensant.

Ho fa un alumne que voluntàriament ha sortit a la pissarra. Anem dient entre tot que posem; primer oral després escriu. Recordem quines són les parts d’una nota.

Cadascú prepara la seua agenda i busca la pàgina on ha d’escriure (copiar) la nota. També col·locarem correctament el “cartronet-semàfor” (verd: que significa que hi ha alguna nota per llegir

ENS PLANTEGEM PREGUNTES

Sobre els gats: sabem coses?quines?

 Quines coses no sabem però ens agradaria saber?

Aprofito que hi ha un grup d’alumnes molt interessat en fer llistes llargues de paraules. Han escrit en fulls afegits amb celo gran quantitat de paraules. Els hi proposo de fer el mateix, però llistat amb allò que sabem i llistat amb aquelles coses que volem saber.

Ho fem amb dos colors diferents i en rotllana, al terra. Faig de secretària per anar més ràpid. En blau allò que sabem, en roig allò que volem saber.

Què sabem?

Conversen i comparteixen  les seves  vivències sobre gats.

 Què volem saber?

  • ELS HI AGRADA BANYAR-SE . PER QUÈ?
  • QUÈ MENGEN ELS GATS?
  • PODEN CÓRRER?
  • PODEN ESCALAR?
  • PER QUÈ ELS GATS TENEN GARRES?
  • LOS GATS PODEN SALTAR?
  • COM NEIXEN ELS GATS?
  • BEUEN LLET SEMPRE?
  • PODEN SALTAR CADIRES?
  • PODEN ESCALAR CASES?
  • PODEN ESGARRAPAR?
  • COM SÓN ELS GATS PER DINS?