No és un crèdit de síntesi programat d’inici a fi mitjançant un dossier pautat, tampoc no és un projecte guiat amb la part teòrica, la part pràctica, i la part més de construcció del producte, és més aviat una inquietud d’un grup de persones que es desenvolupa des de zero i intenta resoldre’s amb les capacitats, habilitats i actituds de cada alumne, guiats per docents per camins que ells creuen xafar per iniciativa pròpia – en la pròxima entrada (professors/es) intentaré explicar aquesta guia docent –
Tot el que fem a l’institut hauria de tindre com a meta aconseguir formar un ciutadà competent que siga útil a la societat. El currículum de l’ESO detalla que ha d’assolir una sèrie de competència d’àmbit: artístic, cientificotecnològic, digital, lingüístic, matemàtic, personal i social, educació física i de cultura i valors. Sense voler entrar massa al detall, podria dir que des del meu àmbit (professor de tecnologia, física i química) la competència digital ha sigut la més utilitzada. Al mateix temps, també les altres competències han aparegut en un moment en el desenvolupament de la setmana però fins ara, en aquest projecte, han defugit de la competència cientificotecnològica i matemàtica. Sembla que són les grans oblidades, i no només en aquest projecte, sinó també en els projectes de 1r i 2n de l’ESO. Tot i que l’equip directiu és molt sensible a la promoció d’aquestes competències, no acaben d’ancorar-se com a part de la cultura general, i és que la influència dels mitjans de comunicació i de qualsevol entorn extern a l’institut és extensa i és fàcil adonar-se’n que la gran majoria de qüestions relatives a aquesta cultura són d’àmbits humanístics o lingüístics. Així la inèrcia ens porta a defugir crear projectes que impliquen cultura científica – podeu llegir més sobre aquest tema en el següent enllaç: http://comarquesnord.cat/2019/02/17/la-cultura-cientifica/ –
Metodològicament el que hem viscut aquesta setmana es pot resumir molt bé amb un símil que descriu Daniel Pennac: “Cada alumne toca un instrument, i tu no pots contrariar-ho. La qüestió delicada és saber bé quins músics tens i trobar-ne l’harmonia. Una bona classe no és un regiment que marxa al pas, és una orquestra que treballa la mateixa simfonia. I si t’ha tocat el triangle que només fa cling cling, o la guimbarda que només fa bloing bloing, el secret és que ho facen en el bon moment, tan bé com siga possible, que esdevinguen un triangle excel·lent, una guimbarda irreprotxable, i que estiguen orgullosos de la qualitat que la seua contribució confereix al conjunt”.
NOMÉS PODREM ACONSEGUIR EL NOSTRE OBJECTIU EL 24 D’ABRIL SI TOTS PLEGATS ESDEVENIM UN GRUP COORDINAT.
Si necessiteu conéixer com ens hem coordinat fins ara, podeu clicar el següent enllaç:
https://drive.google.com/drive/folders/1oqqZrFe1_0VEOH7yfDcwywMmm3jYYpoc?usp=sharing