29 d’octubre de 2019

Recordarem aquesta data com al primer EdCamp fet per alumnes i destinat a escoltar la veu dels i de les adolescents de totes les Terres de l’Ebre. Aquest dia l’IE Daniel Mangrané va acollir a més de cent alumnes (a banda de l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Escola), de l’Institut de Tecnificació d’Amposta, de l’Institut Despuig i Dertosa de Tortosa i de l’Institut Escola 3 d’abril de Móra.

Aquesta serà l’última entrada al bloc d’aquest projecte, i a l’equip impulsor (docent) ens agradaria presentar-vos el recull d’evidències de l’activitat:

En premsa digital, blocs, xarxes, etc.:

-Ebredigital:
https://ebredigital.cat/2019/10/29/lestret-de-magallanes-edcamp-institut-escola-daniel-mangrane/https://
www.youtube.com/watch?v=7L91HXOTquM
– Fundació Bofill:
https://edcamp.educaciodema.cat/ca/edcamp/1r-edcamp-aps-a-terres-de-lebre/_e:82/
-Serveis Educatius del Montsià:
https://serveiseducatius.xtec.cat/riberadebre/general/edcamp-per-alumnat-de-les-terres-de-lebre/

 

Xarxes socials:
https://twitter.com/IEDMangrane/status/1184214603653419009
https://twitter.com/alesav81/status/1189576583364988928
https://twitter.com/JessEMD1/status/1189210682555809799
https://twitter.com/educaciocat/status/1189198748720779266
https://twitter.com/edcampCAT/status/1189180210328944640
https://twitter.com/edcampCAT/status/1189168815382380544
https://twitter.com/edcampCAT/status/1189093259798351873
https://twitter.com/crpbaixebre/status/1189104648197738496
https://twitter.com/edcampCAT/status/1189107434306134017
https://twitter.com/mcanosan/status/1189110358675546112
https://twitter.com/edcampCAT/status/1189120804451246080

 

Tal com escrivíem en l’entrada al blog: https://blocs.xtec.cat/xcbprojecte314/2019/03/24/metodologia-de-treball/,

NOMÉS PODREM ACONSEGUIR EL NOSTRE OBJECTIU SI TOTS PLEGATS ESDEVENIM UN GRUP COORDINAT. Sempre ens hi trobarem a l’aula grups d’estudiants amb diferents inquietuds i diferents ritmes d’aprenentatge; trobar un objectiu comú i assolir-lo amb escaig (com a grup) fa que cada membre de l’equip estiga orgullós de la qualitat que la seua contribució confereix al conjunt, i aquesta experiència no s’oblida fàcilment.

#juntsmillor

#MakingMangrané

 

El mur es transforma

Durant aquesta setmana de treball continu, cooperatiu i efusiu per dur a terme un propòsit força ambiciós, l’alumnat de tercer d’eso ha viscut i ha lluitat per fer realitat una petita quimera. Quan va sorgir la idea de fer un Edcamp vam entendre dues coses que serien òbvies i ens acompanyarien durant tot el trajecte: que no seria fàcil i que podíem fer-ho.

Paral·lelament a l’organització interna, als grups de treball i a l’enginy de diferents dinàmiques, s’ha pogut apreciar una vitalitat subjacent, allò que ha permès establir molts tipus de vincles amb tota la comesa, una metodologia de treball que ajudés i proporcionés les eines necessàries per a unificar el treball i donar sentit a aquest projecte educatiu.

Partint de la idea inicial que dona sentit al nostre Edcamp, trencar barreres i tenir la potestat de poder canviar l’educació, l’alumnat ha treballat de manera significativa i activa en els seus aprenentatges, cosa que significa que ha tingut l’actitud i l’interès per aprendre i avançar.

Si els joves volen millorar el sistema educatiu han de tenir clar on són i cap a on volen anar. Així que a partir d’un mètode de treball distint, els mateixos estudiants s’han plantejat situacions per incrementar la motivació i la implicació, s’han organitzat en unitats d’equip cooperatiu i inclusiu, han resolt problemes que han anat apareixent, han hagut de mantenir el diàleg per a compartir coneixements, han hagut de fer ús dels recursos pedagògics i de les noves tecnologies… opcions diferents per a una manera diferent d’ensenyar.

Si aquesta revolució en l’ensenyament i aprenentatge s’aferma, podem estar segurs que ben aviat l’educació es transformarà en un nou concepte.

Begonya Solé.

 

Professors/es

La guia docent és el mecanisme clau en aquest tipus de projectes, però trobo que ha de passar inadvertida a l’alumnat perquè ells adopten com a propi allò que estan creant – tots estarem d’acord que ens fa més il·lusió i ens impliquem més en tasques que sorgeixen de la nostra pròpia voluntat de voler fer-les, i no en tasques exigies que vénen condicionades per tercers de forma pauta -. Aconseguir que el projecte estiga en moviment pel camí que el docent creu adient i reconduir-lo quan ix de la calçada i, a banda, fer-ho de forma que passes inadvertit requereix habilitats que de moment jo com a docent no tinc.

Reunions, cronogrames, recursos… Han sigut una constant en el nostre equip per saber en cada moment com anem i on volem arribar, però tota la feina que hi ha darrere no té cap sentit si l’exigim i els la presentem quasi resolta. Estaríem parlant-ne llavors d’un altre tipus de projecte diferent del qual volem aconseguir en el Daniel Mangrané – des del meu punt de vista, clar! -.

En un projecte que naix de la inquietud d’un grup d’alumnes i que es desenvolupa des de zero i s’intenta resoldre amb les capacitats, habilitats i actituds de cada alumne, els docents hem de preparar el camí, per després deixar que siguen ells qui de forma autònoma trien trepitjar-lo d’una manera ordenada i col·laborativa.

QUASI RES!

Metodologia de treball

No és un crèdit de síntesi programat d’inici a fi mitjançant un dossier pautat, tampoc no és un projecte guiat amb la part teòrica, la part pràctica, i la part més de construcció del producte, és més aviat una inquietud d’un grup de persones que es desenvolupa des de zero i intenta resoldre’s amb les capacitats, habilitats i actituds de cada alumne, guiats per docents per camins que ells creuen xafar per iniciativa pròpia – en la pròxima entrada (professors/es) intentaré explicar aquesta guia docent –

Tot el que fem a l’institut hauria de tindre com a meta aconseguir formar un ciutadà competent que siga útil a la societat. El currículum de l’ESO detalla que ha d’assolir una sèrie de competència d’àmbit: artístic, cientificotecnològic, digital, lingüístic, matemàtic, personal i social, educació física i de cultura i valors. Sense voler entrar massa al detall, podria dir que des del meu àmbit (professor de tecnologia, física i química) la competència digital ha sigut la més utilitzada. Al mateix temps, també les altres competències han aparegut en un moment en el desenvolupament de la setmana però fins ara, en aquest projecte, han defugit de la competència cientificotecnològica i matemàtica. Sembla que són les grans oblidades, i no només en aquest projecte, sinó també en els projectes de 1r i 2n de l’ESO. Tot i que l’equip directiu és molt sensible a la promoció d’aquestes competències, no acaben d’ancorar-se com a part de la cultura general, i és que la influència dels mitjans de comunicació i de qualsevol entorn extern a l’institut és extensa i és fàcil adonar-se’n que la gran majoria de qüestions relatives a aquesta cultura són d’àmbits humanístics o lingüístics. Així la inèrcia ens porta a defugir crear projectes que impliquen cultura científica – podeu llegir més sobre aquest tema en el següent enllaç: http://comarquesnord.cat/2019/02/17/la-cultura-cientifica/

Metodològicament el que hem viscut aquesta setmana es pot resumir molt bé amb un símil que descriu Daniel Pennac“Cada alumne toca un instrument, i tu no pots contrariar-ho. La qüestió delicada és saber bé quins músics tens i trobar-ne l’harmonia. Una bona classe no és un regiment que marxa al pas, és una orquestra que treballa la mateixa simfonia. I si t’ha tocat el triangle que només fa cling cling, o la guimbarda que només fa bloing bloing, el secret és que ho facen en el bon moment, tan bé com siga possible, que esdevinguen un triangle excel·lent, una guimbarda irreprotxable, i que estiguen orgullosos de la qualitat que la seua contribució confereix al conjunt”.

NOMÉS PODREM ACONSEGUIR EL NOSTRE OBJECTIU EL 24 D’ABRIL SI TOTS PLEGATS ESDEVENIM UN GRUP COORDINAT.

Si necessiteu conéixer com ens hem coordinat fins ara, podeu clicar el següent enllaç:
https://drive.google.com/drive/folders/1oqqZrFe1_0VEOH7yfDcwywMmm3jYYpoc?usp=sharing

Alumnes

Per als qui ja fa temps que us dediqueu al món de l’educació i per als nouvinguts com jo, em permetreu etiquetar als alumnes en tres perfils diferents perquè puga explicar-vos la seua evolució en aquesta setmana (tot i que podríem parlar-ne de subgrups dins d’un mateix perfil).

Les que arrosseguen sempre del carro. Les alumnes que normalment són el motor de l’aula ordinària hi han continuat amb el seu rol en aquest projecte. Cadascú des de la seua posició més còmoda: treballant molt en l’anonimat, dirigint i coordinant a tothom, etc. Però és evident que aquest és l’alumnat que han marcat la velocitat i la meta del projecte, i escric les perquè en el nivel de 3r del Daniel Mangrané aquest perfil és únicament femení.

Els que viatgen còmodament damunt del carro. Són la gran majoria, representen més del 60% almenys en les matèries que jo intento que assolisquen (tecnologia, física i química). A grans trets, el 30% d’aquests/es alumnes han baixat progressivament al llarg de la setmana del carro (el qual els proporcionava un viatge tranquil durant tot el curs) i s’han ficat a treballar conjuntament amb les alumnes que ja estaven baix. L’altre 30% no ha dificultat el moviment del projecte i fins i tot ha treballat en algun moment puntual des de dalt sense tocar els peus enterra.

Els que fiquen tota mena d’entrebancs perquè el carro puga avançar. Són molt pocs, però tenen tan assumit el seu rol que els hi costa veure i admetre la situació d’immobilitat que provoquen en la circulació diària. Ara bé, quan els hi fan veure les mateixes companyes (i no els professors/es) que no poden avançar si no deixen de llançar pedres, de ficar bastons a les rodes del carro o d’asseure al mig de la calçada, quan aquesta demanda bé d’iguals entre iguals tots hi han intentat aferrar-se al carro per almenys no molestar i impedir que avance.

Desenvolupar un projecte des de zero – sense tutorial a youtube per poder consultar-hi – en qualsevol àmbit de la nostra societat implica un esforç extra, ja que a banda de les capacitats necessàries per a resoldre els problemes específics de cada matèria apareix la incertesa del navegant que creua per primer cop una via marítima desconeguda i no té referències prèvies dels vents favorables ni mapes per poder guiar-se. Aquesta setmana, si més no, tots o quasi tots els alumnes han assumit a diferents nivells la responsabilitat i empoderament que suposa fer arribar la nau amb tota la seua tripulació a bon port.

Desenvolupament de la setmana de projectes

Divendres 22 de març. A les 14.40 h abandonava l’institut l’últim alumne després d’haver estat tot el matí barallant-se amb un aplicatiu per a la creació de tríptics. Necessitava acabar-lo!

Ja tenim l’edcamp pràcticament muntat. Ha sigut una setmana de fer, desfer, reunir-nos, tornar a reunir-nos, organitzar-se, treball frenètic (per la gran majoria d’alumnes), diversió, serietat i mà esquerra per reconduir alguna situació fora de lloc. Per a poder explicar-vos que he viscut durant aquests cinc dies amb més tranquil·litat ho dividiré en tres entrades que espero escriure al més prompte possible: alumnes, metodologia de treball i professors.                

Cronograma. 21 de març.

Cronograma. 18 de març.

Setmana de projectes

L’institut Escola Daniel Mangrané dedica una setmana completa durant el curs a implementar el treball per projectes, a banda de 4 dies previs solts durant els mesos anteriors que serveixen de preàmbul preparatiu per a la setmana gran, en tots els nivells de l’educació primària i secundària. El nostre equip d’alumnes ja té clar quin serà el producte de l’APS. Realitzaran el 1r EdCamp d’alumnes per als alumnes fet mai a les Terres de l’Ebre.

Un edcamp és un espai de trobada, on tu ets el protagonista, a diferència de les conferències tradicionals tothom pot participar-hi. No hi ha un programa definit per l’organització, ja que són els participants els qui construeixen conjuntament el programa a partir dels temes que són del seu interés. Es tracta de compartir coneixements i aprendre entre iguals, i és a través de la conversa i l’intercanvi com es desenvolupa, i a més serà gratuït.

     Projectes primària i secundària (del 18 al 22 de març)


 

Primera sessió.

Els alumnes de 3r del Daniel Mangrané ja han treballat per projectes en 1r i 2n de l’ESO, coneixen i es desenvolupen amb destresa i habilitat amb aquesta metodologia, però…Què els pareixerà la idea que aquest any el projecte finalitza amb la prestació d’un servei a la comunitat?

El primer pas serà intentar explicar què és l’APS i tot i que la teoria la tenim molt clara << l’aprenentatge servei és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo >> sabrem transmetre els i les profes aquesta informació? I sabrem fer-ho de la forma que ells s’il·lusionen amb aquest projecte?

A vegades, idees molt bones en paper són molt difícils de construir amb vivències significatives per als alumnes i no sempre arriben a bon port. Fa uns dies que pareix que estiguen tot el dia cansats i no sabem amb quin estat d’ànim afrontaran aquesta experiència.

11.10 h del matí.: bona part de les xiques i alguns xics han reflexionat sobre quines sensacions els transmet l’APS i després de parlar-ne i definir els pensaments en diverses paraules les han plasmat en la construcció d’un bonic mural.

La resta de xics, els quals normalment arrosseguen els peus pels passadissos quan caminen, els que sembla que estiguen tot el dia cansats, han defugit qualsevol responsabilitat i implicació amb allò què estem fent.

Convé no exasperar-se i pensar com incloure’ls en el projecte per a la pròxima sessió!

Per on comencem?

Diuen que l’experiència és un grau, i sí, et dóna uns coneixements i unes habilitats que vas assolint tal com passen els anys, però a mi sempre m’ha agradat la frescor d’iniciar un projecte totalment nou des de zero i lluitar-lo fins al final. En el grup de companys/es de profes comptem amb l’experiència d’altres cursos en l’aplicació de l’aprenentatge servei de M Carmen, Imma, Ferran i Alberto, i amb les ganes d’arribar des de zero fins al final de Neus, Mònica, Núria, Begonya i jo mateixa.

Així doncs, uns mesos abans de presentat l’aprenentatge servei, als dos grups de 3r de l’ESO, ens reunim els dimarts per parlar, proposar, discutir i concloure totes les nostre idees en un cronograma  on representem les tasques necessàries per a realitzar aquest projecte, ordenades temporalment en funció dels recursos disponibles. Aquest cronograma només ens servirà de guia, ja que els protagonistes d’aquest projecte són els i les alumnes, i seran ells i elles les encarregades de decidir el camí a seguir.

Clicant aquest enllaç accedeixes a la carpeta compartida on trobaràs la informació necessària per a desenvolupar l’APS al teu institut.

https://drive.google.com/drive/folders/1oqqZrFe1_0VEOH7yfDcwywMmm3jYYpoc?usp=sharing

Un tarannà diferent!

Aquest any he tingut la sort d’aterrar al Daniel Mangrané (Tortosa), després d’haver estat en l’institut de Torredembarra (Tarragona) i de Centelles (Vic) i crec que passaré un curs, si més no, molt entretingut. Ja el primer dia, a setembre, vam fer dinàmiques amb altres companys/es i ens vam agrupar per equips. Aquests equips de profes hauríem d’assumir el rol de coordinadors/es del projecte de 3r de l’ESO per a guiar als alumnes en la tasca de prestar un servei a la comunitat, un aprenentatge servei (APS).

Ja des del primer moment hi vaig intuir que aquest centre tenia un tarannà diferent dels altres dos als quals havia tingut el plaer de formar-ne part, i no només pel fet que puguem trobar un mobiliari als passadissos d’allò més acollidor, sinó també perquè la implicació de l’equip directiu, professors/es, mares, pares, tutors/es i alumnes és una realitat (pot ser també afavorida pel fet que només hi ha dues línies a cada nivell), que fa que tots plegats formem part d’una família que et fa sentir ple d’il·lusió per vindre cada dia a gaudir i aprendre uns dels altres.