Metodologia en el projecte “El cavall de la Fira”.

Inicialment, en aquest projecte s’ha treballat sobretot en gran grup. En cada sessió es refrescaven les preguntes que es van fer en la pluja d’idees per anar contextualitzant els aprenentatges. Bona part de les sessions inicials es van dedicar a analitzar i sistematitzar les informacions procedents de les famílies.

Més endavant, es van realitzar fitxes individualment, però amb la possibilitat de treballar-ho amb parelles. En la sortida per visitar escultures de Cardona, es va fer un joc, en petits grups escollits a l’atzar, per trobar punts de vista. També es va elaborar, a nivell de gran grup, un mural-resum dels conceptes clau treballats on, per parelles, havien d’anar situant les imatges i textos donats.

El producte final, que serà una presentació oral amb el suport d’una presentació digital, es prepararà en petits grups o parelles, escollits aleatòriament.

Per què ens enfadem?

Aquest matí a l’escola de l’Estany, hem començat tot un projecte d’educació emocional sobre Per què ens enfadem? Tenim dos objectius per treballar aquesta activitat:

  • Millorar el clima d’aula
  • Prendre consciència de les pròpies emocions

Avui per tenir un de partida ens hem trobat l’escola de potes enlaire. Les mestres coneixedores del desastre ens hem fixat molt bé de les primeres reaccions de les nenes i nens: moltes s’han enfadat, altres espantat. En Pablo ha dit de seguida. Això sí que és un acte vandàlic!

En una aula hi hagut nens que s’han muntat un pel·lícula de terror. Alguns callats recollien les seves pertinences i les taules i cadires.

Altres també han respost amb indiferència.

Llavors ens hem assentat en assemblea al vestíbul i hem xerrat de les emocions, del que hem sentit. S’ha parlat d’un munt de sensacions tant desagradables com agradables, de com les sentíem i quan les sentíem. Hem pogut posar nom a les emocions i n’hem fet un recull. Després hem llegit el conte “El Monstre de colors” i n’hem extret les emocions bàsiques. A partir d’això, hem proposat de posar colors a les emocions.

Finalment hem acabat la sessió mirant i escoltant un vídeo sobre com podem aconseguir un bon equilibri de les nostres emocions! Ho seguirem treballant!

Som-hi

L’implementació del projecte ha estat molt reccionar-hi ja que la tutora ha anat reconduint el projecte a partir de les diferents preguntes que als alumnes els anaven sorgint.

La tria del nom de la classe, i per tant del personatge central del curs d’aquesta classe, ja va ser aprofitat per la mestra sabent que Juan Mata havia estat professor d’ella a la universitat i per tant aquí hi podria treure’n suc.

Primer, la gran motivació dels nens era rebre resposta dels nens. Però després, veient la gran predisposició de Francesco Tonucci i la seva resposta tant ràpida i extensa els va motivar molt i el projecte ha anat creixent i anant cap a altres objectius més ambiciosos com ara visitar a Francesco Tonucci o Juan Mata i fins i tot convidar-lo a Sant Joan.

El procés d’implementació ens ha fet adonar de que, per dur a terme un projecte, els mestres implicats han de tenir molt clar que han de ser flexibles, tenir la visió oberta i plantejar uns objectius del projecte competencials, globals i interdisciplinar. Si no tens una visió globalitzada del dia a dia a l’aula i del treball amb els nens costarà molt tirar-ho endavant perquè costa molt de focalitzar i prioritzar elements.

Malgrat això, en el nostre cas, la tutora ho ha enfocat a les mil meravelles i tant els alumnes com ella han gaudit molt del projecte.

Aprenem a partir d’allò que realment volem saber sobre FRATO

Parlant de la metodologia utilitzada en la gran majoria de les sessions es tracta d’una metodologia oberta, on el mestre primer situa el moment, encamina els interessos dels alumnes que moltes vegades són tant entusiastes que perden una mica la direccionalitat d’allò que volen conèixer.

A nivell organitzatiu majoritàriament s’ha treballat en grups cooperatius i d’experts de tal manera que cada grup s’encarregava d’una part del projecte. Hi havia grups que s’encarregaven de muntar el viatge per conèixer Juan Mata (col.laborador de Tonucci de Granada) i altres organitzaven un viatge per anar a Itàlia a conèixer a Francesco Tonucci. També hi havia un grup d’experts que organitzava la possible visita de Tonucci al nostre municipi (Sant joan de Vilatorrada).

També s’han organitzat xerrades amb pares/mares i coneguts de l’escola relacionats amb el projecte (agència de viatges, revisor de tren…)

Si haguéssim de fer una síntesi de la metodologia i agrupacions més habitual serien els grups col.laboratius i la recerca, tractament de la informació per part del grup d’experts i desrpés posada en comú amb tot el grup per compartir el coneixement.

PODEM TROBAR UN PEIX PALLASSO AL RIU CARDENER?

Després de la sortida a l’Aquàrium, els nens i nenes de primer de l’Escola Puigberenguer, van tornar molt motivats i es van plantejar moltes preguntes. Com era complicat poder donar resposta a tantes inquietuds, vam centrar-nos en una d’elles: Podem trobar un peix pallasso al riu Cardener?

Els nens i nenes de la classe es van aventurar a fer les seves hipòtesis i a contestar la pregunta però havíem de confirmar-les. Vam buscar informació i vam compartir-la. A mesura que avançava el projecte, les seves respostes també anaven variant i argumentaven el perquè. Quan vam descobrir que no, ens vam plantejar si és possible que un peix d’aigua salada pugui viure en aigües dolces o un d’aigua dolça pugui viure en aigües salades. En petit grup vam debatre aquests supòsits i posteriorment vam fer una posada en comú. Vam pensar com comprovar-ho i vam realitzar un experiment, i així de forma molt directa, podien comprovar els efectes de l’osmosi en l’organisme dels peixos. Vam fer un registre de l’experiment, seguint el mètode científic.

Mentre investigàvem vam descobrir molta informació i curiositats sobre el peix pallasso: on viu i situar-ho en un mapa, com són aquestes aigües, la seva relació amb les anèmones, què menja, tipus de peix pallasso i diferències entre ells, colors del peix pallasso,  com es reprodueix…

Ens va agradar molt fer aquest projecte!!!! A continuació deixem unes fotografies sobre alguns moments de la seva realització:

Metodologia del PR de 4t

Metodologia inicial del PR de 4t:

En aquest projecte, els alumnes es troben durant 3 sessions a la setmana, és a dir 3 hores setmanals que són 30 hores al llarg del trimestre. Els grups que es formen són de 4 persones, exclusivament de 5 per no excloure a ningú.

Pel que respecta als rols, veiem que els alumnes s’autogestionen i s’autoregulen, de manera que no cal assignar-los-hi rols ni obligar-los a fer tasques. Cada grup sap quins membres són els més competents i menys competents en les activitats planificades, pel que ràpidament saben qui es dedicarà a què per tal d’obtenir un producte final.

Cal recordar que en aquest projecte hi ha 4 tasques les quals són clau per obtenir un bon producte final, la guia turística del país que visitaran a final de curs. Les instruccions de les tasques les tenen compartides al núvol, mitjançant Google Drive. D’aquesta manera, els alumnes poden treballar simultàniament sense molestar-se els uns als altres. Cada tasca eś un document al núvol i cada grup té una data límit. Mentre els dos professors estem a l’aula, estem a completa disposició de l’alumnat exercint un rol secundari, pel qual els alumnes són els propis protagonistes i nosaltres hi som de suport per resoldre qualsevol dubte o inquietud.

METRÒPOLIS – METODOLOGIA

Els grups treballen cooperativament i cada un d’ells escull una de les 5 ciutats que van votar  en assemblea a principi de curs (un total de 15 ciutats de tot el món)

Se’ls va presentar totes les ciutats en fotografies ( https://bit.ly/2BXuEkz )

Les ciutats proposades són una de cada continent i apareixen en el llibre “Metròpolis”. Aquestes ciutats cada trimestre canvien, així cada grup veu un total de 3 ciutats al llarg del curs.

Identifiquem cada ciutat amb la seva torre més emblemàtica i molts grups l’escullen per fer la seva creació artística. En l’apartat lingüístic, els alumnes les descriuen prèviament havent-les visitat amb ajuda de les eines de google.

Els alumnes disposen de les rúbriques amb les quals se’ls valorarà la recerca d’informació que fan, així com del producte final.

Tots els documents són col·laboratius i les professores a cada sessió fan observacions i aportacions per ajudar en la recerca.

(Editorial Coco Books. S’utilitza la tècnica gràfica de dibuixar amb tisores).

METRÒPOLIS – IMPLEMENTACIÓ

En el treball més artístic i visual, s’inicia la informació amb una recerca sobre la història i arquitectura moderna  de la ciutat escollida, que els mateixos alumnes busquen a la xarxa.

Primer en fan una observació i anàlisi oral per grup, comparant les característiques de volums i edificis arquitectònics amb la seva ciutat, més propera i coneguda. I després, seleccionen un parell d’edificis característics de la ciutat que estan coneixent. Doncs aquest serà el punt de partida del seu projecte creatiu, el qual es finalitzarà amb un producte final de tipus interpretació plàstica i visual, a través de tècniques graficoplàstiques, que haurà de ser exposat al passadís del centre.

 

Aquesta premissa de producte exposat al centre,com si formessin part de la producció d’una exposició col·lectiva,  obliga a l’alumnat a decidir quin format tindrà el seu producte. Es donen pautes de proporcionalitat i escala, i tot fent càlculs s’aconsegueix triar i  saber quin material és més adequat, quant de material és necessari i de quina manera es manipula i transforma aquest material per ser exposat.

 

Segons el trimestre el treball del projecte ha esta viu, apareixent noves idees de producció en el procés creatiu entorn el concepte metròpolis. Aquestes aportacions han estat altres resultat del llenguatge visual com el treball de la tipografies tant en format volum com bidimensional.

 

En el treball lingüístic, els alumnes recerquen informació de la ciutat en llengua anglesa. Es proposen uns aspectes,  però es deixa llibertat als alumnes per incorporar tot allò que sigui del seu interès. El format del producte final també és escollit entre un llistat d’aplicacions d’edició de vídeos, mapes conceptuals, disseny de pòsters,… S’haurà de presentar a la resta del grup l’última sessió del trimestre.

Els alumnes treballen amb documents compartits i les professores revisen i suggereixen millores en cada sessió. A més, cada grup anota els seus acords, problemes sorgits,….en un diari de classe.

Els alumnes disposen, en funció del trimestre, entre 15 i 22 sessions i s’han de planificar les sessions per tal d’obtenir el resultat en el temps que es disposa.

Com ens planifiquem al PR de 4t

El projecte «PR de 4t» està dirigit a l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Mig-Món, de Súria.

Els objectius d’aquest projecte són diversos:

  • conèixer el país/ciutat que es visitarà al viatge de final de curs

  • aprendre a treballar cooperativament i mostrar una actitud d’autonomia a l’hora de gestionar el treball i de responsabilitat en el treball en grup

  • aprendre a dissenyar activitats extracurriculars pels companys de curs relacionades amb la destinació del viatge

  • aprendre a utilitzar diferents eines TIC tant per la cerca, el tractament i anàlisi de la informació com la presentació del resultat final

  • aprendre a cercar i triar informació de diferents fonts per a diferents propòsits (crear una audioguia, un manual de supervivència, preparar un «first aid kit», fer una presentació de la ciutat, etc.)

  • adquirir autonomia personal per saber resoldre situacions problemàtiques

  • utilitzar la llengua catalana o anglesa per a les diferents activitats

Els alumnes es distribuiran en grups de quatre persones. Els grups treballen en diferents tasques per tal d’obtenir un producte final, el qual és la guia turística.

Aquest projecte no és de nova creació, sinó que s’ha realitzat a l’institut des de fa uns quants cursos. No obstant això, ens hem proposat de fer una renovació i de fer un canvi d’aires a tota la matèria en general. L’equip de treball de la Xarxa de Competències Bàsiques, però, ens hem proposat de renovar-lo i ampliar-lo, de manera que s’hi incloguin tasques que corresponguin a més àrees del coneixement. Fins ara, els continguts que es treballaven al projecte eren de l’àmbit social i de llengua estrangera. En l’actual revisió, l’enfoc del projecte és més competencial i inclou continguts de l’àmbit digital i d’història de l’art per fer-lo més interdisciplinari.

L’alumnat, a mida que vagi realitzant les tasques, haurà d’anar elaborant una guia turística on explicaran la ciutat de destí on inclouran la informació que han obtingut durant la recerca i realització de les tasques de manera classificada i mitjançant l’ús d’apps i de les noves tecnologies.

LA MEVA MANRESA 2 – METODOLOGIA

Dinàmica de treball: El treball per projectes es realitza en grups de 4 o 5 alumnes agrupats per interessos semblants. Dins de cada grup hi ha tres rols assignats, secretari, vocal i encarregat de material.

Les dinàmiques han estat plantejades per a realitzar activitats de resolució cooperativa, però sempre amb un guiatge per part del professorat que troben al Classroom i amb la intenció que els alumnes puguin descobrir coses noves de la ciutat on viuen.

Espai de treball: Els alumnes treballen a la seva aula de referència.

Avaluació: Un cop finalitzada la recerca i el treball cooperatiu, els alumnes presenten les tasques en format presentació, ja sigui una exposició oral, format vídeo o com en el cas del segon apartat, en format exposició al passadís del 1r.
La valoració del projecte es realitza mitjançant rúbriques d’avaluació, tant per part del professorat com per part dels alumnes amb rúbriques d’autoavaluació.