Arxiu de la categoria: Avaluació

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com: Com avaluem la realització del projecte i el producte final? Com intervenen els alumnes en la seva avaluació i valoració del projecte? Usem la carpeta d’aprenentatge com a recurs d’avaluació? Amb quines evidències avaluem si els aprenentatges són significatius?
Com obtenim dades individualitzades tot i que els alumnes treballin en equip?…

La veu de l’equip impulsor

Publicat el per
Respon

Després de contrastar diferents opinions del grup impulsor respecte al projecte de 1r ESO  que hem creat pel curs 2017-18 al Institut Guillem Catà de Manresa hem extret les següents opinions respecte al resultat del mateix:

  • Creiem que aquest projecte ha servit perquè els nens poguessin aprendre a treballar en grup de manera ordenada i respectant tots els membres així com les diferents opinions i velocitats alhora de treballar, que aprenguessin a recercar la informació necessària per acomplir els objectius del projecte, a autoavaluar-se ells mateixos i a la resta del grup i a ser capaços de organitzar-se i preparar una exposició oral mitjançant una presentació en català i anglès.
  • Pel que fa als conceptes i coneixements específics del projecte, els alumnes han après a treballar al laboratori, a utilitzar els estris com la placa microbiòtica, estufa i la lupa binocular i a prendre consciència dels microorganismes que podem trobar en el nostre entorn fent una observació activa. També van ser capaços de buscar una recepta que contingués els microorganismes marcats i portar-la a terme per després mostrar-la al grup classe i degustar-la entre tots. Per això es van haver de recercar la recepta, calcular les quantitats necessàries per realitzar-la (utilitzant els seus coneixements matemàtics), comprar els ingredients i organitzar-se per quedar fora de l’institut per crear i cuinar la recepta escollida. Per últim han estat capaços de traduir la seva recepta a l’anglès.
  • En general els professors encarregats del projecte han observat que els alumnes han gaudit realitzant el projecte, de fet, en les presentacions molts d’ells van mostrar el seu interès i van expressar que s’ho havien passat molt bé, sobretot al laboratori i executant la recepta. Tot i així, una de les critiques més esteses entre el professorat, és que en general els alumnes els hi costa resoldre els petits conflictes que sorgeixen entre els membres del grup i encara necessiten l’ajuda del professor/a per resoldre’ls. Una altra dificultat que hem observat durant el desenvolupament del projecte és la dificultat dels alumnes en treballar de forma autònoma, ja que necessiten massa sovint l’acompanyament i l’aprovació del professor/a durant la sessió.
  • Com a conseqüència de les dificultats observades en el alumnes (citades en el paràgraf anterior), s’ha observat que l’acompanyament del professor/a a l’aula durant les sessions és imprescindible veient el poc nivell d’autonomisme mostrat pels alumnes (se’ls ha de marcar molt la temporització horària, així com l’acompanyament en la traducció de la recepta a l’anglès i el seguiment de la carpeta d’aprenentatge).
  • De cara a millorar el projecte en futures edicions, han sorgit algunes propostes:
  • Millorar l’explicació escrita de les carpetes d’aprenentatge.
  • Donar eines perquè els alumnes puguin trobar més fàcilment paraules tècniques en anglès.
  • Donar una hora més de desenvolupament del projecte perquè els alumnes puguin realitzar la preparació de la presentació.

 

Carpeta d’aprenentatge

Publicat el per
Respon

En aquest projecte han funcionat molt bé les carpetes d’aprenentatge, un instrument d’avaluació formativa que facilita a l’alumne identificar el què ha après i com ho ha après per mitjà del recull raonat d’evidències d’aprenentatges, com en aquest projecte buscant microorganismes i analitzant-los al laboratori, i creant un producte final amb microorganismes, en aquest cas un pastis.

Les carpetes han servit per fer evident què és allò que sabien i quins són realment els aprenentatges significatius realitzats. Cada dia havien de respondre quatre preguntes, “Què he après?”, “Com ho he après?”, “Amb quins obstacles m’he trobat?” i “Com he resolt els obstacles?”, de manera individual.

Al ser aquest el segon projecte que realitzen els alumnes de 1r al centre i com que també treballen per projectes a l’assignatures de socials i català, ells estan ja familiaritzats amb les carpetes d’aprenentatge i pensen que ens aporta informació molt útil, tant pels alumnes com pels professors.

Avaluació

Publicat el per
Respon

L’avaluació del nostre projecte s’ha basat majoritàriament en la realització del dossier, on es recollien els resultats dels experiments realitzats en el laboratori, la recerca de la recepta i la seva explicació en anglès, així com les carpetes d’aprenentatge diaries. Juntament amb la coavaluació i la presentació del plat, aquestes han estat activitats avaluades de manera grupal. S’han valorat de manera individual el seguiment diari del treball, la carpeta d’aprenentatge i part de la presentació oral del projecte.

La ponderació dels ítems avaluats són:

– Continguts: realització del dossier, incloses les carpetes d’aprenentatge (40%)

– Graella Seguiment del treball diari (20%)

– Exposició oral i presentació (20%)

– Presentació del plat (10%)

– Rúbrica de la Graella de Coavaluació (10 %)

TdS 3r “La mineria a Súria”: La rúbrica del projecte

Publicat el per
Respon

(escrit per la Maria Aragay i la Maria Rovira)

Per l’avaluació del reportatge sobre la Mineria a Súria, que l’alumnat ha de realitzar en el Treball de Síntesi de 3r d’ESO, es va elaborar una rúbrica amb tot el professorat implicat en el projecte per tal d’establir els criteris de l’avaluació formativa.

La rúbrica consta d’una taula de doble entrada on en un dels eixos s’especifiquen els  criteris d’avaluació de les tasques que realitza l’alumnat: llenguatge audiovisual, expressió escrita, expressió oral, ús de l’anglès, crèdits d’inici i final, introducció, apartats 1 i 2, apartat lliure, i exposició oral. I en l’altre eix, s’indiquen els criteris d’avaluació dels resultats, dividits en quatre categories de qualitat (expert, avançat, aprenent i novell). Cada criteri d’avaluació es pondera per tal de poder quantificar els resultats.

Per l’elaboració de la rúbrica es va utilitzar la plantilla del CoRubrics de Google Drive. Tot i que inicialment, l’equip docent va dissenyar una rúbrica molt extensa, aquesta es va reduir per tal que fos més senzilla d’utilitzar.

La rúbrica una vegada revisada i aprobada es va mostrar a l’alumnat de 3r d’ESO pel seu coneixement.

La rúbrica ajuda a l’alumnat a autoregular-se, ja que li permet saber en quin moment es troba dins del procés d’elaboració del projecte, i li especifica què ha de fer per millorar. Així mateix a conèixer els objectius d’aprenentatge i els criteris d’avaluació.

Com s’ha avaluat?

Publicat el per
Respon

S’han fet servir diferents instruments d’avaluació:

  • Quan el grup d’experts feia la seva exposició, la resta del grup valorava (crítica constructiva): si havien comprès el contingut de l’explicació, quines eren les idees principals i els criteris d’exposició oral de cada membre del grup (entonació, to de veu, gesticulació).
  • Al final de cada sessió s’autoavaluaven com havia anat la sessió i la continuïtat de la propera sessió (tant de contingut com conductual, individual i col·lectiu). S’anotava en una petita graella que tenia cadascú.
  • Rúbrica final on avaluaven el grup com a conjunt, el producte final i l’aportació de cada membre individualment.

Proposta de millora:

En properes situacions hem de compartir més explícitament els criteris d’avaluació amb l’alumnat, especificant el pes de cadascun d’ells i deixar-ho per escrit que ells ho puguin anar consultant. (Hem vist alguns exemples d’altres escoles per aquí la xarxa).

Capgirem l’avaluació

Publicat el per
Respon

Un projecte suposa capgirar i donar un altre enfoc a les “tradicionals” formes d’aprenentatge. Vàrem tenir clar des de l’inici que un dels objectius en l’avaluació era implicar els alumnes, ells havien de formar part activa en aquest procés tant en l’avaluació reguladora com en l’avaluació final.

Una de les primeres eines d’avaluació que va posar en pràctica l’alumnat va ésser l’avaluació diària de l’actitud i implicació en el projecte, realitzada dins  de cada comissió mitjançant graelles de coavaluació. Ha destacat la resposta en positiu de l’alumnat, prenent aquest sistema com una forma per conscienciar-se dia a dia la seva actitud, i com un estímul motivacional positiu propi i per altres membres de l’equip.

I enmig d’aquest camí, un bon dia vàrem arribar el professorat a classe i vam pronunciar el concepte “carpeta d’aprenentatge”. Va ésser el moment potser més difícil d’entendre per part de l’alumnat, acostumats a incloure tot dins un dossier; va ésser més complicat fer entendre que no els hi diríem què incloure, simplement havien de decidir què havia estat significatiu. Vam plantejar avaluar la carpeta d’aprenentatge mitjançant una rúbrica i a través d’heteroavaluació realitzada pel professorat. Es va facilitar la rúbrica a l’alumnat a l’inici del crèdit perquè esdevingués una eina fer a la configuració d’aquest recull d’evidències. En aquest cas, el fet que la nota sigui conjunta va comportar el debat entre membres de cada comissió i sobretot a la reflexió dels materials a incloure; esdevenint així no tan sols una eina d’avaluació final sinó també de regulació i foment del treball cooperatiu.

Al final de la setmana la ruta havia d’ésser presentada a un altre grup classe. La forma de qualificar l’exposició oral ha estat mitjançant una rúbrica, introduint criteris per a l’avaluació conjunta del grup i un criteri per a l’avaluació individual del portaveu de cada comissió. Obtenint així una nota obtinguda per coavaluació per part de cadascuna de les comissions.

Per acabar, el sistema de coavaluació de la ruta ens va semblar el més escaient per fer la valoració final.  Tot i això, pel tipus d’activitat i alumnat avaluador,  volíem que es tractés d’una eina més dinàmica i ràpida; així es va optar per una Diana per valorar la ruta de cada grup classe.

Diana de coavaluació

S’han tingut en compte els instruments d’avaluació de la següent manera:

  • Autoavaluació i coavaluació dels alumnes de 3r. ESO- 20%
  • Exposició oral- 20%
  • Carpeta d’aprenentatge- 40%
  • Diana de coavaluació- 20%

AVALUACIÓ DEL PROJECTE 2n ESO : PAL DE PLUJA I CALIDOSCOPI

Publicat el per
Respon

Per l’avaluació del projectes’hancompartitambelsalumneselscriterisd’avaluació que són:

  • 20 % Seguiment de les sessions i del treballdiari.
  • 40 % Continguts i producte final ( 20% de cada instrument )
  • 20 % Powerpoint i presentació oral.
  • 10 % Coavaluació.
  • 10 % Carpeta d’aprenentatge.

Cominstrumentsd’avaluacióhemutilitzat:

  • Rúbrica del powerpoint i presentació oral.
  • Rúbrica de coavaluaciótantdelsprocessoscomdelsresultats.
  • Carpeta d’aprenentatge individual de cada dia.
  • Graella del seguimentdiari del treball i actitud.

La construcció de les joguinesamb material reciclatseguint el procéstecnològic( donant una gran importànciaalsacabatsfinals ) juntamentamb el powerpoint i la coavaluació han estat les tasques avaluades de manera grupal.

S’han valorat de manera individual el seguiment diari del treball, la carpeta d’aprenentatge i la presentació oral del projecte.

 

 

PROJECTE LA METEOROLOGIA 1r ESO: Avaluació

Publicat el per
Respon

Avaluem les següents competències:

  • La competència de l’autonomia: treball tant individual com d’equip durant la fase d’exploració i de realització, el diari de sessions, l’autoavaluació i coavaluació dins del grup, i la coavaluació de l’exposició oral.
  • La competència digital: valorem la utilització de les eines TIC durant tot el projecte.
  • Valorem també la que hem anomenat competència globalitzada, que és la suma de les competències específiques de cada àmbit (científico-tecnològic, social, matemàtic i lingüístic). Realitzem un qüestionari de la fase d’exploració fet de manera cooperativa en grups on guanyen punts pel seu equip, participant en grups homogenis. Avaluem també el producte final, una memòria tècnica i l’exposició oral.

Com a instruments d’avaluació utilitzem rúbriques d’avaluació del treball individual dins del grup cooperatiu, rúbrica d’avaluació del projecte final, i rúbrica de l’exposició oral. També valorem la graella del dossier escrit i la graella de coavaluació i autoavaluació que responen els alumnes.

 

Anella verda avaluació

Publicat el per
Respon

AVALUACIÓ

Avaluació del projecte:

 

Per avaluar el conjunt del projecte i el seu producte final es té en compte el treball en equip, el treball individual de les diferents fases, també es valora que els aprenentatges hagin sigut significatius i es fa participar els alumnes de la seva avaluació i la dels companys, i valoració global del projecte.

 

Es tenen en compte els següents criteris:

 

  • Fase d’exploració (40%): Treball individual (15%), Elaboració del dossier dels continguts treballats (15%), Qüestionari corresponent als continguts (10%).
  • Fase de realització (60%): Treball en grup (20%), Projecte final (20%), Exposició oral (10%), Autoavaluació i co-avaluació (10%).
  • S’utilitzen rúbriques i fulls de càlcul per calcular la nota final. Aquesta nota final es té en compte en el butlletí, i també s’inclou un 20% a cadascuna de les matèries que hi són representades: Matemàtiques, Socials, Experimentals i Anglès.

 

Competències bàsiques que es treballen:

  1. Competències transversals:

        – Personal i social

        – Digital:

Avaluació

Publicat el per
Respon

Uns dies abans de la sortida per anar a fer surar les illes, es varen fer presentacions a l’aula on cada grup va exposar els reptes en grup i com els havien resolt. Durant les presentacions els companys tenen fulls de co-avaluació on avaluen els grups segons diversos criteris. Els fulls dels reptes són part de la carpeta d’aprenentatge per poder ser avaluats.

Les dades individualitzades són fruit de l’acompanyament i observació constant del professorat durant tot el temps que dura la preparació i resolució del projecte, per poder observar els nens per individual i també com es vinculen amb els altres companys del grup.