La veu dels alumnes

En general els alumnes han estat contents del projecte que han desenvolupat, tot i que molts cops costa canviar dinàmiques. Canviar la metodologia suposa un canvi de mentalitat tant per part del profesorat com per part dels alumnes. Potser el que més els costa d’acceptar és el procés d’avaluació perquè no estan acostumats a les rúbriques i, sobretot, no estan acostumats a compartir l’avaluació amb els professors. Han de començar a canviar la visió que tenen del docent i a deixar de veure’l com el posseïdor absolut de la veritat; han de considerar-lo com un acompanyant en el seu procés.

A alguns alumnes, especialment als més autònoms, també els costa gestionar el treball en equip i, sobretot, el fet de no ser sempre avaluats de forma individual. Són alumnes més centrats en els resultats que ens els processos.

En definitiva, el canvi metodològic és una tasca conjunta que, si sabem gestionar-la bé, ens permet treballar amb més implicació per part de l’alumnat per tal que es converteixi en el centre de l’aprenentatge. Els reptes sempre costen però, amb el Projecte Delta, hem pogut veure treballar de forma motivadora molts alumnes que en una classe ordinària sembla que no existeixin.

Avaluació

Per primer cop en la nostra trajectòria professional, i gràcies a la formació que hem rebut en la Xarxa de Competències Bàsiques, vam introduir de manera seriosa en l’avaluació l’element de la rúbrica. Durant les sessions de formació i a partir de l’experiència d’altres centres, vam entendre la rúbrica com un mecanisme que, no només havia de ser útil al professorat, sinó també i molt important, havia de ser compartit amb l’alumnat.

D’aquesta manera vam intentar realitzar una avaluació formativa del Projecte Delta mitjançant una rúbrica consensuada, d’una banda, per tot el professorat implicat en el projecte i, de l’altra, compartida prèviament amb l’alumnat. Cal dir, però, que abans de compartir-la amb els alumnes, vam adaptar els criteris que avaluaríem a un llenguatge que fos fàcilment interpretable per part d’ells. Ens agradaria remarcar, a més, que considerem imprescindible aquest procés de compartició, tot i que resulta costós d’assolir i de vegades cal introduir canvis i modificacions (cosa que no ens ha de fer por).

Finalment, cal afegir que vam elaborar tres models de rúbriques: una que pretenia fer un seguiment del treball continu de l’alumnat (implicació, constància i capacitat d’ajuda), una altra que valorava l’expressió escrita, i una última que avaluava l’expressió oral (ja que els alumnes, a banda del treball escrit, havien de fer una breu presentació del seu producte i dels mecanismes que havien utlitzat per elaborar-lo). Les rúbriques referents a l’expressió escrita i oral, a més, serviran de base per al proper curs per tal de fer el seguiment de tots els treballs o activitats que necessitin ser avaluats, i seran compartits per tots els professors que ho desitgin. D’aquesta manera, l’alumnat podrà veure una unitat d’acció per part dels docents i valorarà tant l’expressió oral com l’escrita com a elements bàsics i valorables des de qualsevol àmbit, no només des de les matèries de llengües.

Implementació

En primer lloc, els nois i noies van realitzar una cerca al voltant de conceptes relacionats amb la formació dels deltes i la importància dels rius. Aquesta primera part introductòria va ser la més teòrica, però la transmissió dels coneixements no va ser lineal en el sentit professor-alumne, sinó que vam convertir l’aula en un lloc de recerca on cada grup va poder fer les consultes necessàries per respondre les qüestions proposades. Com a complement d’aquesta tasca, vam poder disposar d’una Sandbox (gràcies a la UPC de Barcelona), un element innovador i molt visual que va permetre que els alumnes poguessin veure i experimentar els canvis en l’orografia.

En segon lloc, els alumnes van haver d’elaborar un tríptic que inclogués la informació necessària per tal de fer el trajecte Cardona-Sant Carles de la Ràpita mitjançant transport públic i cotxe (cost, consum, parades d’interès…). D’aquesta manera els nois i noies es van trobar per primer cop amb la necessitat de buscar combinacions de transport públic o calcular el consum de combustible i el preu que costa per tal de viatjar amb cotxe. En definitiva, van haver d’aplicar coneixements a situacions versemblants de la vida quotidiana.

Per últim, es va confeccionar un herbari amb mostres de l’entorn de Cardona que van completar amb mostres fotogràfiques del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Aquest herbari es va ultimar amb informació diversa relacionada amb cadascuna de les plantes de l’herbari: identificar el nom de planta en català, castellà i anglès; buscar una curiositat o propietat de la mostra; trobar una frase feta o refrany relacionada amb la planta i descobrir un poema que la tingués com a motiu temàtic. Es tractava, en definitiva, que els alumnes elaboressin un producte final interdisciplinar com a resultat de la cerca i investigació de l’alumnat.

Metodologia

La tasca de creació de petits grups (de 4 a 5 persones) va recaure en el tutor i vam prioritzar el criteri de l’heterogeneïtat. Aquesta fase ens resulta molts cops complexa perquè no és fàcil trobar un equilibri entre els alumnes i, encara menys, que puguin gestionar els seus rols i responsabilitzar-se per igual de les tasques encomanades.

Les tasques que vam dissenyar tenien bàsicament tres finalitats: familiaritzar els nostres alumnes amb un paisatge i un entorn ben diferent al seu, aplicar els seus conexements previs a una activitat pròpia d’un context real i, en tercer lloc, fer una anàlisi comparativa de dos paiatges (Cardona i el Delta de l’Ebre).

Els alumnes van treballar part de les tasques a l’aula amb llibertat de moviments per fer cerca i consultar material.

Planificació

Ja fa uns quants cursos que gran part del professorat del nostre centre reclamem un canvi metodològic que vagi amb concordança amb les noves maneres de fer que s’estan duent a terme en alguns centres del país i que responen a noves necessitats educatives.

Com que no hem portat a terme mai a nivell de centre un canvi metodològic, vam pensar que la dinàmica del Treball de Síntesi ens serviria per tal de fer provatures en allò que comencem a conèixer com a “treball per projectes”.

Aquest curs, al nostre centre, el Treball de Síntesi s’ha desenvolupat en dues fases: dos dies al centre i tres dies al CdA del Delta de l’Ebre (Sant Carles de la Ràpita). Les activitats integrades en el Projecte Delta corresponen als dos dies previs a l’estada al CdA i les vam idear com a introducció a la presa de contacte que els alumnes tindrien amb l’entorn i el paisatge ebrencs.

 

Projecte Delta

L’Institut Sant Ramon és l’únic centre públic d’educació secundària de Cardona. Actualment té uns 140 alumnes i una plantilla d’uns 20 professors. Ja fa un temps que el professorat manifesta la necessitat d’introduir noves metodologies a l’aula i la Xarxa de Competències Bàsiques ens va donar l’oportunitat d’introduir-nos en aquest nou camí.

La major part del professorat vam coincidir a aprofitar el crèdit de síntesi que fan els alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO per començar a posar en pràctica noves metodologies. En aquest sentit, el nostre projecte “Projecte Delta” aprofita l’estada que els alumnes faran al Delta de l’Ebre a mitjans del mes de març per tal de crear un treball integrador des de les diferents disciplines prenent com a punt de referència aquest paratge natural que l’alumnat visitarà.

Pensem que el crèdit de síntesi ens ofereix la possibilitat de coordinar-nos com a professorat i trencar amb la distribució clàssica de les hores i dels espais i, d’aquesta manera, crear una mostra del que podria ser un futur funcionament del centre.