Per equips, fan la cerca d’informació als llibres que tenim a la classe. Vam demanar un lot a la Biblioteca Pública Comarcal i també n’hem agafat de la biblioteca de l’escola.
Treballen per grups de treball i anoten allò referent a la seva pregunta en un full DIN A-3. Recordem que cada grup va triar investigar sobre una de les preguntes plantejades.
Aquesta informació la recullen en brut per poder fer, posteriorment, el tractament de la informació.
Quina metodologia emprem en els nostres projectes?…aquesta és una bona pregunta que segurament ja estarà ben resposta en els articles anteriors referenciant de manera concreta els projectes del nostre centre.
Permeteu-nos, però, compartir el pas previ a la pregunta inicial: Com hem escollit la metodologia a emprar?
Sota la direcció de l’equip de coordinació, el grup impulsor dividits en 2 grups, d’acord als 2 projectes elaborats, va trobar-se en reunions periòdiques per muntar la bastida sobre la qual edificaríem els projectes.
Definir el contingut? treball cooperatiu? aprenentatge guiat? activitats basades en problemes? context? quines activitats?…dubtes i més dubtes que van sorgint al cap de cada professor/a implicat. Primer individualment, després en petits grups i finalment en gran grup es va decidir quina metodologia aplicar en el procés d’execució de cada projecte.
La manera de fer-ho (posant en qüestió, debatent…) les idees personals fan que al final, el/la professor/a que després ho apliqui a l’aula tingui més seguretat, més convicció en utilitzar un camí correcte, en proposar les activitats a l’alumnat.
Debatre-ho abans en el claustre, en el nostre cas en el grup impulsor, ajuda, sens dubte a prendre una millor decisió al respecte. Valorar l’opinió d’altri ajuda a contextualitzar millor el contingut i l’objectiu del projecte.
Repetim… treball cooperatiu? aprenentatge guiat? contingut?…prenen una altra dimensió després d’haver-ho compartit prèviament amb els companys i companyes.
Era metodologia qu’auem utilizat entà realizar eth projècte Bastim!! ei integradora, motivadora, fomente er aprenedissatge significatiu e, sustot, eth cooperatiu.
Es escolans an trabalhat tant en petit grop, grop classe e grops internivèus depenent dera activitat a realizar. D’aguesta manèra, auem potenciat era atencion ara diuersitat.
Eth papèr des mèstres a estat de guida en tot prepausar preguntes claus a on era mainadèra d’infantila auie d’apréner a pensar e encaishar es contenguts naui damb es contenguts previs, en tot modificar eth sòn hilat de coneishements.
En un començament siguec un shinhau dificil era organizacion, arribar a acòrds de coma calie plaçar es caishes, mès a pòc a pòc cada un anèc trapant eth sòn ròl laguens deth grop.
Fin finau es parets anèren pujant e er objectiu s’artenhec.
Des del àmbit matemàtic hem dissenyat una sèrie de tasques per a que treballin l’estadística i les unitats de longitud molt grans utilitzant noves tecnologies per desenvolupar la competència digital.
Pel que fa a l’estadística, els alumnes han de cercar i ordenar informació per a donar a l’extra-terrestre referent als alumnes de primer d’ESO. Dissenyen una enquesta on hi ha preguntes relacionades amb variables quantitatives i qualitatives. L’objectiu d’aquest projecte és la construicció de taules i gràfiques per finalment interpretar-les.
Per altra banda, l’alumnat realitzarà una tasca consistent en escollir una constel·lació de totes les que hi ha a la volta celeste, per trobar l’estel principal i calcular la seva distància en quilòmetres a la Terra, fent servir els canvis de variable.
Els espais creats per compartir i impulsar el projecte ha estat tan físic com virtual. Entre el professorat s’han emprat les reunions setmanals de treball, els entorns Moodle i Drive. Respecte a l’alumnat, han treballat en una aula específica per realitzar aquest projecte i han utilitzat les eines de Google Formularis per tal de dur a terme les enquestes, el Moodle, Google Drive i el correu electrònic.
Per finalitzar el projecte, van fer una exposició oral on van compartir amb tot el grup classe el que cada grup va treballar. En aquest moment realitzaren la coavaluació i l’autoavaluació.
Aquí us deixem un enllaç d’una enquesta:
https://docs.google.com/forms/d/1GWJDmp1QXVAseiPe43rgCxGsDq2cQ0uuxCI58UvSQlo/edit
Des de l’àrea de ciències es treballa la part de l’Univers del projecte. Aprofitem l’avinentesa que en el centre tenim la gran sort de disposar d’una cúpula, que ens serveix tan per fer l’activitat inicial engrescadora com per contextualitzar les activitats que desenvolupem al llarg del projecte.
Des del currículum i les inquietuds dels alumnes, hem fet un seguit d’activitats tan individuals com en grups heterogenis on els alumnes han descobert els elements bàsics de l’Univers (planeta, estrella, satèl·lit, galàxia, cúmul de galàxies i supercúmul de galàxies), han elaborat el seu DNI galàctic (situació dins de l’Univers), han descobert les fases de la lluna mitjançant l’observació i la deducció (activitat realitzada amb galetes Oreo), han cercat informació sobre els eclipsis i s’han gravat explicant-los mitjançant una maqueta elaborada per ells mateixos i, finalment, han descobert el sistema solar i han set conscients de les magnituds del mateix a escala.
En totes les activitats s’han fet servir diferents eines tan informàtiques com manuals, per tal de potenciar al màxim el treball en equip i les diferents habilitats dels alumnes.
És el segon any que posem en pràctica aquest projecte, i com sempre tenim la impressió que hi ha coses que es poden millorar. Tanmateix, l’experiència ens ha demostrat que els alumnes aprenen i gaudeixen amb les activitats.
Durant el desenvolupament de les activitats, ens han anat sorgint molt dubtes!
Estem guiant massa? Les preguntes són les adequades? Entenen el que els estem proposant?
A l’hora de fer les activitats ja que són nens de P3, creiem que sovint fem massa modelatge, fins quin punt hem d’intervenir tant ?
Són dubtes que ens van acompanyant al llarg de les activitats.
És un tema molt molt abstracte i que els hi requereix un esforç, vocabulari al que no estan acostumats… però també ens hem adonat que quan hem muntat el racó de l’hospital o de la botiga, al poder jugar i manipular objectes reals han estat molt més conscients del que feien i les converses eren molt més riques i eren capaços d’entendre el que volia dir aquell ofici.
Per tant és molt important poder fer aquest treball sempre a partir de l’ interacció amb el món real.
El projecte “Coneixem Lleida” és interdisciplinar, per tant, intervenen totes les àrees del currículum. Segons l’activitat o l’àrea es treballa d’una manera o una altra. Durant la realització del projecte s’ha treballat de diferents maneres: en grups cooperatius, parelles, gran grup i a nivell individual.
L’equip docent que forma part de la xarxa de competències ha anat explicant als alumnes els objectius que es volen aconseguir i sessió a sessió ha anat donant les pautes per arribar-hi.
Durant la realització del projecte hem treballat en diferents espais del centre: aules ordinàries, biblioteca, patí, sala d’ordinadors, l’aula de música i al gimnàs. Fins i tot, hem relacionat les sortides del curs i hem fet xerrades per tal d’assolir els continguts treballats.
El projecte es va iniciar al desembre de 2017, al final del primer trimestre i s’hauria d’haver lliurat per Sant Jordi, tot i que els dos cursos de cicle mitjà per motius de logística el lliurarem a finals de juny.
En principi, a cada classe s’han format 6 grups de 4 persones i cada alumne té una funció assignada: secretaria, coordinació, material i sostenibilitat. Es procura que a cada grup hi hagi nens i nenes amb diferents capacitats i habilitats. En les reunions setmanals del professorat es realitza un seguiment del funcionament de cada grup i de com es pot incidir en la millora de la gestió que alguns grups fan de la feina.
Al darrer trimestre es deixa l’elecció dels components del grup a criteri de l’alumnat. En alguns casos, les tutores han fet una feina prèvia de sensibilització en referència a la responsabilitat a l’hora d’agrupar-se, tenint en compte que hi ha alguns nens i nenes amb més vulnerabilitat a l’hora de ser escollits. Sembla ser que en dos dels quatre cursos de primer hi ha algun grup que no acaba de funcionar, tot i que, en general, els resultats de la tria han estat satisfactoris.
Crèiem que aquest aspecte en el treball per projectes és força decisiu, ja que l’alumnat fa un doble aprenentatge: per una banda han d’aprendre a treballar amb companys/es amb diferents capacitats i actituds i, per l’altra, aquesta maduresa de convivència i responsabilitat l’han de demostrar quan ells sols elaboren els grups.
Un cop finalitzada l’activitat 1 (activitat inicial), el següent pas és classificar tots els sons escoltats.
Els criteris per tal d’avaluar aquesta segona activitat són els següents:
Per començar ens repartim en grups de treball cooperatiu i llegirem les etiquetes (prèviament impreses) amb els noms dels sons escoltats. Seguidament donarem un marge d’un 10 minuts per a què els alumnes decideixin com volen agrupar els sons i justifiquin el perquè d’aquesta classificació.
Un cop establertes les classificacions del sons fetes per cada grup, les compartirem amb la resta de grup classe, i ens posarem d’acord per establir una classificació definitiva entre tots. Finalment decidirem quines categories volem treballar a l’aula. les escollides són:
Una de les activitats més engrescadores i especials dins l’Univers Biotec ha estat l’enlairament d’un globus sonda a l’estratosfera que duu diversos sensors prèviament determinats que emeten dades que poden ser recollides i treballades per l’alumnat.
Un dels objectius de les activitats STEM es poder traspassar els límits propis de l’institut i connectar amb entitats i especialistes del món científic i tecnològic, com la Universitat, centres d’investigació, mitjançant projectes que tenen recorregut real en el món científic, tot mirant d’adaptar-los a les aules de secundària.
En aquest cas, el projecte comptava amb l’assessorament i implicació d’en Kike Herrero, físic astrònom amb amplia experiència en aquest tipus d’experiments, i la col·laboració de l’ETSEA de Lleida i l’ICE de Lleida.
Durant l’etapa de planificació i disseny de la sonda, es va decidir quines variables estudiar, el recorregut, l’alçada de vol i com fer el seguiment a temps real.
La construcció de l’estructura i la programació i calibratge dels sensors va esdevenir el cor del projecte que va culminar en l’enlairament del globus sonda.
A mesura que el globus sonda ascendeix fins l’estratosfera, es va realitzar seguiment a temps real d’algunes de les variables, com la temperatura.
Amb la recuperació de la sonda, s’obtenen un seguit de dades que permeten realitzar un anàlisi a l’aula. Però de moment, encara busquem la sonda….
