EL DRAC QUE NO VOLIA LLUITAR
Kenneth Grahame/Walt Disney
Adaptació: Imma Villegas
Aquesta és la història d’un drac pacífic que no volia fer mal a ningú, i també d’un infant i un adult que van intentar entendre’l i fer-li costat.
A la Berta li agradava molt llegir, i en especial li encantaven els contes de fades. Al poble era considerada tota una eminència en qüestió de personatges fantàstics. Li apassionaven les llegendes d’éssers estranys com monstres ferotges que es menjaven tot el que trobaven al seu pas, històries que gairebé sempre acabaven amb lluites impossibles del monstre amb un valent cavaller que, de segur, havia de tenir poders sobrenaturals per tal de sortir-se’n ben parat i aconseguir matar la fera, després d’una aferrissada i sagnant lluita.
Un dia que es trobava, com sempre, asseguda sota un arbre llegint un dels seus llibres preferits, la Llegenda de Sant Jordi, va sentir uns crits horrorosos que li van fer aixecar la vista del llibre, per veure tot d’animals passant per davant seu en una cursa frenètica. Darrera d’ells, corrent tot esverat, va aparèixer el seu pare cridant:
-Un drac! Hi ha un drac enorme allà a la cova!
-Oh, que bé, pare! Aniré ara mateix a conèixe’l!
-Però què dius! -diu el pare mort de por- No hi vagis pas! És molt ferotge! Però no et preocupis, que ja hem contractat un brau cavaller perquè el mati: Sir James, matador de dracs.
La Berta, que no es vol perdre de cap de les maneres poder conèixer un drac de 
debò, se’n va cap a la cova tota decidida a fer-li una visita. En arribar, el troba cantant mentre es dutxa:
-Hola Drac!- el saluda- Com és que estàs aquí cantant enlloc d’arrasar els camps i menjar els bens? – li pregunta.
-Ni menjo bens ni arraso camps,
jo només tinc bons plans! -contesta el drac.
-Però…? -l’interroga la Berta tota desconcertada-, no treus foc pels queixals i fum pels forats del nas?
-Però què t’has pensat -diu el Drac una mica mosquejat-,
si no estic mai enfadat!!
-Ah! –exclama la Berta, que es mira el seu llibre i no entén res-, i aleshores, què fas? A què et dediques?
-Versos!
-Versos?
-Sóc un drac molt pacifista,
i també una mica artista.
A mi m’agrada cantar i ballar,
i sobretot versos recitar.
-Aleshores, tu tens un problema! –li diu la nena tot fent-se càrrec de la situació.
-Un problema? –s’estranya el Drac, i segueix tot fent rimes-
-Si jo no molesto ningú,
potser els problemes els tens tu!
-Però la gent del poble ha contractat un matador de dracs -contesta la noia-, i demà vindrà a lluitar amb tu per matar-te!
-Digues a aquest matador:
que jo tinc molt bon cor,
que a ningú no li vull mal
i no lluito per cap ral.
I si així li vas dient,
a la fi segur t’entén.
Després d’aquella estranya conversa amb el drac, la Berta se’n va a buscar el cavaller per explicar-li com és, que enlloc d’atacar la gent, canta i fa versos, i sobretot que no vol ni sentir a parlar d’haver de lluitar! Arriba davant d’una casa amb un rètol a la porta que diu: “Cavaller James, matador de dracs”. Truca a la porta i no respon ningú, però, en treure el cap, s’adona que el cavaller també s’està dutxant i cantant.
-Bon dia, sou el senyor James? -saluda educadament la Berta.
-Què dius, nena? Parla més fort que amb el soroll de l’aigua no et sento! -contesta el cavaller sense sortir de la banyera.
-El cavaller James, matador de dracs? -repeteix la Berta apujant el to de veu.
-Sóc jo mateix! -respon mentre surt de l’aigua i es tapa amb una tovallola- Sí, sóc matador de dracs, però també sóc poeta! -li explica el cavaller mentre es vesteix.
-Poeta?- Exclama la Berta- A veure com ho arreglem això…! -Pensa.
Mentre la noia intenta explicar-li la seva trobada amb el drac, tots dos junts se’n van cap a la cova, i el troben berenant.
-Hola Drac! Aquest és el senyor James, matador de dracs, i venim a parlar de la batalla!.
-Mentre faig el berenar,
no parlarem pas de barallar!
Per cert, si sou servits
disfruteu d’aquest convit. -contesta el Drac tot oferint-li del seu menjar.
-Gràcies, company! -respon el cavaller tot asseient-se al costat del drac –Jo també sóc poeta, saps?- I comencen tots dos a parlar amigablement de poesia, mentre la Berta pensa en els seus llibres i no entén res. A la fi, entre tots dos, aconsegueixen convèncer aquell drac tan reaci perquè faci una representació, i axí poder mostrar a la gent que segur aniran a veure la batalla, els seus grans dots d’artista.
L’endemà, tot el poble s’ha reunit a l’esplanada davant de la cova, i espera la gran batalla impacient. Dins de la cova, la Berta ultima amb el drac els darrers detalls de l’espectacle.
-Sir James té una llança que punxa -l’adverteix -com si fos una forquilla però més gran, l’hauràs d’esquivar fins que faci veure que te la clava i tu l’aguantes amb l’aixella i fas veure que et mors.
-Ui no! -exclama el drac fent que no amb el cap-,
les llances fan mal,
i jo acabaré fatal!
-A més, per fer-ho més real -insisteix la Berta amb paciència-, caldrà que treguis foc pels queixals i fum pels forats del nas, com en els contes.
-Fum?… foc?,
no ho puc pas fer això!
-Llavors tu no ets un drac ni ets res, només ets un desastre de poeta que no serveix per res! –diu la Berta tota enfadada.
-Què, Com? Què m’has dit? –diu el drac començant-se a enfadar.
-T’he dit desastre de poeta! –repeteix la Berta mentre es gira de cop en veure un fum negre envoltant la cara del drac- Desastre de poeta! -va repetint mentre comprova que el seu amic es va enfadant per moments i el fum espès ja omple tota la cova.
-Ai, quin espant!
Som-hi, endavant! -diu el cavaller en veure el fum-
Drac, surt del teu cau,
i que comenci el sarau! -crida el cavaller mostrant tota la seva planta, engalanat amb una brillant armadura de dalt a baix, dalt del seu cavall i enlairant una llança en una mà i una espasa a l’altre.
-Oh, que valent que és el cavaller James! -crida tot el poble en veure’l així vestit, i en sentir-se aclamat en James saluda a la concurrència tot cofoi.
Llavors el Drac treu el cap per la porta de la cova envoltat d’una espessa fumarada. La gent, en veure aquella bèstia tan grossa, es queda muda de cop i volta, morta de por.
-Drac, no intentis fugir,
i prepara’t a morir! -li diu el cavaller mentre l’assenyala amb la llança.
En veure aquell estri punxegut davant dels seus ulls, el Drac gira cua i se’n torna cap a dins de la seva cova.
-No fugis covard
i posa’t a lluitar! -crida el cavaller perseguint-lo.
-Lluitarà amb el drac dins de la seva pròpia cova! -es diu la gent.
-Que bé que ho estem fent, oi? -diu el drac dins la cova, mentre li ofereix una tassa de te al cavaller-.
Vols una tassa de te,
brau cavaller?
Oh Drac, que graciós,
a mi em sembla deliciós! -li respon en James tot educat, mentre es treu el casc amb una mà i agafa la tassa amb l’altra.
-Nooooo!- diu la Berta- Així no! Mira! -i li mostra un dels seus llibres on es veu un dibuix d’un drac rugint i treient foc i fum per la boca i el nas. Però el drac i el cavaller es prenen tranquil.lament una tassa de te, mentre a fora se senten els crits de la gent impacient.
-Vinga, sortiu a fora! -diu la Berta en sentir-ho, mentre li ofereix el casc i la llança, que havia deixat a terra per prendre’s el te. El cavaller puja dalt del cavall i surt a fora perseguit pel drac.
-És hora de morir, bèstia! -crida el cavaller-
Entoma aquesta! -i li passa la llança per sota l’aixella.
-Oh, trista sort,
ja sóc mort! -crida el drac deixant-se caure suaument com si es desmaiés.
La gent aplaudeix i crida com boja, en veure el drac estès a terra.
-Ja està! S’ha acabat!
-Visca el cavaller James!
-Ha vençut al drac! Visca el cavaller!
-Senyors, el drac ha caigut:
ja no pot fer mal a ningú! -diu en James mentre posa el peu a sobre el pobre drac.
-Visca! Visca!- va cridant la gent, tot picant de mans i fent voleiar barrets.
De cop i volta el Drac s’aixeca i saluda com al final d’una funció. La gent es posa a cridar esparverada i el Drac els diu:
-De mi no heu de tenir por,
que sóc molt bon minyò.
Sóc un drac pacífic,
i no gens terrorífic,
només canto cançons,
i ballo pels racons.
La gent, que se l’escolta sense acabar-s’ho de creure, es mira La Berta i en james com demanat explicacions. Aquests es miren tot fent un gest d’aprovació i complicitat, mentre intenten de totes totes convènce’ls que és un drac totalment inofensiu. Després de discutir-ho una mica, ja que la gent del poble d’entrada no ho veien gens clar, finalment van accedir amb el compromís de què la Berta el vigilaria d’aprop, i si feia res de dolent avisaria el cavaller de seguida. Així fou com el Drac es va quedar a viure a la cova, i la Berta l’anava a visitar tot sovint, i de vegades l’acompanyaven altres nens i nenes del poble que també volien jugar amb el drac. Feia força bondat, però quan es posava a recitar versos… donaven ganes de matar-lo!
-La Primavera ha arribat,
i jo no m’he adonat!
-Quina paciència! -deia la Berta amb resignació.
FI
PROPOSTA DIDÀCTICA-14:
- Conte: El drac que no volia lluitar
- Tipus: Conte de fades
- Edat: Menuts (fins a 6 anys)
- Recursos utilitzats: titella gran d’escuma, titelles de fils, imatges
- Activitats: (Experiència realitzada amb infants de 3 a 6 anys)
- Conte: El drac que no volia lluitar (Kenneth Graham, adaptació Imma Villegas) /Conversa: lluitar o ser pacífic
- Descoberta d’un mateix i de l’Entorn,
- llenguatge Verbal i Musical
- Audició/Cançó: Sons reals, El drac Rac (El Pot Petit), Som els cavallers (Popular)
- Llenguatge verbal i Musical,
- Descoberta d’Un Mateix i de l’Entorn
- Recerca: Els personatges fantàstics dels contes
- Descoberta d’un Mateix i de l’Entorn,
- Llenguatge Verbal
- Activitat-Taller de Poesia: Fem rodoliins, poesies, i auca
- Llenguatge verbal i Plàstic
- Conte: El drac que no volia lluitar (Kenneth Graham, adaptació Imma Villegas) /Conversa: lluitar o ser pacífic
a)Objectius:
- Escoltar un conte
- Escoltar les intervenciones dels companys
- Expressar els props sentiments i experiències
- Conèixer els Personatges Fantàstics dels Contes
- Aprendre a fer rodolins i poemes
- Desenvolupar la creativitat
- Enriquir el vocabulari
- Descriure’s a un mateix amb paraules que rimin amb el nom
b)Desenvolupament de l’activitat:
1.Conte/Conversa: El Drac que no polia lluitar
Asseguts en semicercle explico el conte amb l’ajuda de les imatges, els titelles de fils, i sobretot del titella gran d’escuma, que representa un drac. Poso música per crear un clima d’atenció i concentració, que pot ser Superman de Williams. Procuro, al llarg de la història, fer participar els nens i nenes tant com sigui possible. Quan apareix el drac canta la seva cançó mentre es dutxa, i també al final. En acabat, aprenem tots la cançó del drac. Després comentem el què ens ha agradat i el què no, per què, què en pensem, què faríem si ens trobéssim un drac, com ens l’imaginem, què els sembla que el drac canti i sigui poeta, si els agradaria més que fos ferotge i que el cavaller el matés, etc.
2.Audició /Cançó: El Drac Rac
Durant el conte anime sentint tota mena de sons reals que haurem d’identificar, i podríem també imitar: les ovelles, l’aigua de la cascada on es dutxa el drac, leș bombolles de la banyera del cavaller, la gent que s’aplega a l’esplanada, el galop del cavall, els critic de la gent quan veu al cavaller, el cafè quan és servit de la cafetera a la tassa, els rugits del drac enfadat, els cops d’espasa del cavaller al drac, els aplaudiments del públic.
El drac i el cavaller canten cançons que podríem aprender i cantar amb ells.
CANÇÓ DEL DRAC RAC
EL POT PETIT
ELL ÉS MOLT DIFERENT,
NO ES CRUSPEIX A LA GENT,
NO TREU FOC PELS QUEIXALS,
NO VOL MENJAR ANIMALS.
BUSCANT UN LLOC EN EL MÓN
ON NO LI TINGUIN POR
TROBARÀ NOUS AMICS
I AMB ELLS SERÀ FELIÇ.
ÉS EL DRAC RAC, RAC, RAC!
ÉS UN DRAC VALENT, RAC, RAC!
QUE AJUDA A LA GENT, RAC, RAC!
ELL NO ÉS PAS DOLENT! SÓC EN RAC!
ELS CAVALLERS
Popular/ Toni Giménez
SOM, SOM, SOM ELS CAVALLERS,
I EL QUE NO DIGUI RES
NO TÉ DRET A CARMANYOLA,
I EL QUE NO DIGUI RES
NO TÉ DRET A ALÇAR EL PORRÓ.
ATENCIÓ, CAVALLERS!
LA MÀ DRETA ENTRA EN ACCIÓ!
SOM, SOM, SOM…
LA MÀ ESQUERRA…
EL PEU DRET…
EL PEU ESQUERRA…
EL CAP…
TOT EL COS…
3.La recerca: Els Personatges fantàstics
El Drac és un Personage Fantàstic, els personatges fantàstics no els trobarem pel carrer, sinó només que estan en els contes i llegendes. Deixo que anomenin els que coneixen, i recordem de quin conte o llegenda són.
- Bruixa
- La Vella Quaresma
- Bruixot
- En Mer del monstre de Banyoles
- Dimoni o Diable
- El Dimoni dels Pastorets
- Pacte amb el Diable
- Drac o monstre
- El drac de Șanț Jordi
- El drac de Banyoles
- El drac que no voila lluitar
- Fada o Nimfa
- Les Nimfes de les Estacions
- Les Dones d’aigua
- L’àvia Remei
- Follets
- La Castanyera i els follets
- Els follets sabaters
- Els Minions I altres follets de sant Joan
- Gegant
- El gegant del Pi
- Monstre
- El monstre del lac Ness
- Teseu i el Minotaure
- El Serpent de Malleu
- Nan
- En Patufet i els cargols
- Sirena
- Na Ruin Mantells
4-Activitat-Taller de Poesia
NECESSITEM:
- Llapis i paper
- Colors i retoladors
- Tisores i pega
- Fotos o imatges
- i… una mica d’IMAGINACIÓ!
1er. Per començar: Fem Rodolins
Busquem dues paraules que acabin igual, i fem una frase on hi surtin una a la primera part de la frase i l’altra a la segona. Així aconseguirem rodolins, que podem acompanyar amb un dibuix. Per fer-ho més fàcil podem inspirar-nos en contes o cançons.
Cargol i sol:
El cargol
vol anar a veure el sol.
pi i camí:
El gegant del Pi
ara balla pel camí.
Patufet i dret:
En Patufet
va amb el cap dret.
pelut i volgut:
Dimoni pelut,
que a l’infern no t’han volgut.
2on. Si ho volem una mica més difícil: Fem un Poema
Proposo fer un poema entre tots amb els rodolins que cadascú s’inventi a partir del seu nom. Per fer-ho caldrà buscar paraules que acabin igual que el nostre nom, es a dir que rimin, i després escollir-ne una i fer una frase, o sigue un rodolí. Fem exemples entre tots amb el meu nom o amb el de la classe: “La Immaculada, està enfadada”, “Els Dofins van amb patins”. Dono a cadascú un full blanc on hi hauran d’escriure el rodolí inventat a partir del seu nom, i dibuixar-se en la circumstància que descriu el rodolí. Per exemple: “La Carlota juga a pilota”, la Carlota es dibuixa a ella mateixa jugant a pilota. Cal tenir en compte que la rima ha de ser pel què fa al so, no necessàriament a l’escriptura. Per exemple: En Xavier ho fa tot bé. Jo vaig passant per les taules per tal d’ajudar-los individualment tant com sigui possible. Un cop tinc tots els rodolins dels alumnes, faig una composició en un full gran o a la pissarra col·locant tots els rodolins l’un darrera l’altre en un costat del full, i els dibuixos a l’altre. Com encapçalament utilitzaré el rodolí que hem fet entre tots amb el nom de la classe i el dibuix de la mascota, també puc posar-hi el meu rodolí al final si em sembla convenient.
Els de la Colla,
ens fem pessigolles.
En Pepet,
es treu el Barret.
La Rosa Maria,
té molta alegría.
En Xavier,
tot ho fa bé.
La Teresa,
sempre resa.
La Marta,
juga a cartes.
En Felip,
no s’ha decidit.
L’Adelaida,
vol ser cantaire.
La Inés,
on és?
L’Imma,
a tots estima.
3er. Si ho volem una mica més divertit: Fem una auca
Ara proposo fer una auca, és a dir, una historieta o conte amb imatges i rodolins. Per això primer hem de pensar la història, que pot ser un conte o alguna cosa que ens hagi passat, després fem un rodolí per a cada part, i finalment cal buscar una image que hi vagi bé o dibuixar-ho.
1. La Immaculada
era molt espavilada.
2. Li agradava molt cantar,
i contes explicar.
3. Per no estar sola,
es va fer mestra d’escola.
4. Troba un bon company,
i cau en el parany.
5. I en un tres i no res,
ja en tenen tres.
6. Han pujat a les altures,
per tenir més aventures.
7. Com si fos un joc,
ja ha obert un bloc.
8. I remenant per internet,
el YouTube ha descobert!
c)Material:
- Per al conte i cançó
- Titella d’escuma gran que representa un drac
- Titelles de fils
- Imatges del conte
- Sorolls gravats
- Cançó del Drac Rac (El Pot Petit)
- Per a la recerca:
- Joc dels personatges dels contes
- Per al taller de poesia:
- Llapis i papers
- Colors i retoladors
- Tisores i pega
- Fotos o imatges
- i… una mica d’IMAGINACIÓ!