EL PRÍNCEP, LA BRUIXA
I UNA COLLA DE MARINERS BEN EIXERITS
Imma Villegas
Hi ha havia una vegada un príncep que vivia en un castell a prop del mar. Se sentia molt sol en el castell, i s’avorria molt. Només tenia un amic: el dofí. Li agradava acostar-se a la platja a jugar amb ell quan feia bon temps, nedaven junts i feien tombarelles a l’aigua. Però a l’hivern no es podia banyar perquè feia fred, i s’havia de conformar en tirar-li pedretes des del penya-segat. Un dia li va dir:
-Amic meu, això és molt avorrit, em sembla que me’n aniré a buscar aventures a una altra banda. Segur que al mar, on tu vius, hi deu haver un munt de coses interessants per descobrir. Ja sé què faré, aniré al port i m’enrolaré en un vaixell com a mariner! Tú pots seguir-nos tot nedant, si vols.
El dofí hi va estar d’acord, tot fent que sí amb el cap.
Així, un bon dia el príncep es va preparar la motxilla, i se’n va anar al port per veure si trobava algun vaixell que el volguessin com a mariner. Va trobar una colla de mariners molt eixerits que van decidir acceptar-lo a l’equip, però com que no tenia experiència com a mariner, li feien fer de grumet. Eren molt divertits, i solien cantar mentre eren de viatge:
-Mariners com que bufa el vent
cantem tots una cançoneta,
mariners com que bufa el vent
cantem tots un petit moment.
-I la veu del petit grumet
pujarà fins dalt de la cofa,
i la veu del petit grumet
sonarà com un vell concert…
I així, entre cançons i rialles va passar la primera part del viatge. Els mariners i el príncep es van fer molt amics, i li van ensenyar moltes coses per navegar, com ara issar les veles, o fer anar el timó…
Però un vespre que estaven al pont mirant pel llargavistes tots distrets, es va desencadenar una gran tempesta. Tot va començar amb una mica de pluja (“xim-xim”), i després un vent molt fort (“bfffffffff”), i de cop i volta les onades eren tan altes que l’aigua omplia tota la coberta. Els mariners van fer tot el que van poder, mentre el príncep, marejat com una sopa, s’amagava en un racó del seu camarot.
L’endemà al matí lluïa el sol, la tempesta havia passat, però el vaixell havia embarrancat en una illa. Era una illa misteriosa, amb un palau sumptuós que dominava tot el paisatge. Allí hi vivia una bruixa molt capritxosa que, en veure el príncep tan formós i ben plantat, se’l va voler quedar per a ella:
-Oh!- deia la bruixa- Aquest príncep serà per a mí, i només per a mí.- I li va donar una poció màgica dient-li qui li aniria bé per mareig, però que el va marezzar mesi escara i no es podia ni moure.
Els mariners se’n van adonar, i no estaven disposats a anar-se’n sense ell:
-Companys, el príncep és el nostre amic, no ens en podem anar pas sense ell!
-La bruixa el té presoner, li ha donat una beguda estranya i no pot fer res, el pobre!
-Ella tindrà la seva màgia, però nosaltres som més! Tots a una, companys, li demostrarem que som més intel.ligents que ella!
Van anar a buscar el príncep, però la bruixa els va veure i els va dir:
-Si voleu rescatar el vostre amic haureu de superar tres proves abans no es pongui el sol: la primera consisteix en trobar el meu anell que l’altre dia vaig perdre al fons del mar mentre em banyava a la platja.
-D’acord!- van dir els mariners a una, i van marxar de seguida cap al lloc on els havia indicat.
Es van posar tots a buscar l’anell pel fons del mar, però allò era massa difícil per a ells:
-El mar és molt gran i molt profund, no ens en sortirem pas!
En aquell moment va aparèixer el dofí amic del príncep, que els havia seguit
tot el camí, portant l’anell de la bruixa al morro!
-Visca!
-Correm, cap a la segona prova sense perdre temps, que ja es comença a fer fosc!
La bruixa, en veure l’anell, va posar molt mala cara, però els va dir:
-Sí, aquest és el meu anell, ara us diré quina és la segona prova: Aneu a recollir el meu mocador de puntes blanc que em vaig deixar l’altre dia a la cova de l’ós, i afanyeu-vos que ja som al migdia!
-Entesos!
Sense perdre un minut van anar cap a la cova de l’ós. Aquest estava dormint, i es va enfadar molt perquè l’havien despertat:
-Aaaaaag! Qui gosa despertar-me a aquestes hores?
-Som els mariners, la bruixa ens ha demanat que recollim el seu mocador de puntes blanc, per deixar anar el nostre amic el Príncep, el té presoner i embruixat.
-Ah, sí, el tinc jo, el mocador blanc de la bruixa, però que us penseu que us el donaré a canvi de res? Si voleu el mocador blanc de la bruixa m’heu de demostrar que sou més intel.ligents que jo resolent aquests tres enigmes.
-Enigmes? Nosaltres no en sabem gaire d’enigmes, potser aquests nens i nenes ens podríen ajudar?
-Síííí!
-El primer és:
“Què és all que fa el bo
quan surt a prendre el sol?”
(OMBRA)
-El segon diu així:
“Quin és aquell animal que quan neix camina a quatre potes, quan és adult va sobre dues, i en ser vell s’aguanta amb tres.”
(L’HOME)
-I el tercer:
“Dos pares i dos fills es reparteixen tres conills, i en toca un a cada un!”
(L’AVI, EL PARE I EL NÉT)
-Molt bé! -els Diu l’ós- Heu resolt correctament tots els enigmes, aquí teniu el mocador!
Amb el mocador blanc tornen a veure la brúixa, i aquesta els diu:
-Sí, aquest és el meu mocador, però està molt brut! Què són aquestes taques? Aquí teniu la tercera prova: renteu aquestes taques perquè torni a ser blanc del tot. Ràpid, que aviat començarà a fer-se fosc!
Els mariners van rentar el mocador amb tot el que se’ls va ocórrer: sabó, detergent, salfumant, … Però no podien treure les taques. Llavors va aparèixer un home que portava un barret molt estrany, i els va dir:
-Jo us put dir com hey de netejar aquests toques màgiques del mocador de la Bruixa, per a canvi full que em deixeu venir amb vosaltres al vaixell!
-Qui ets tu?, i per què vols venir amb nosaltres?
-Sóc un bruixot, i visc amb la Bruixa en aquesta illa, però me’n vull anar perquè és molt egoista i avorrida, sempre he de fer el que ella vol!
-D’acord, podràs venir amb nosaltres al vaixell!- van dir els mariners- Però digress si us plau com podem netejar les taques del mocador de la Bruixa!
-Està bé, doncs escolteu: l’única manera de teure aquestes taques màgiques del mocador de la Bruixa és fregant-les amb les caques de l’aligot que viu a dalt de la muntanya de roques, i després esbandir-les amb aigua de mar cristal.lina.
-Moltes gràcies, així ho farem!
Quan van haver arribat, després d’escalar com van poder aquella muntanya de roques punxegudes, van trobar el niu de l’àliga i van veure que tot estava ple de les seves caques. De seguida van fregar les taques tant com van poder amb les caques d’aquell animalot, però l’animal els va veure i va anar cap a ells volant molt de pressa. El van esquivar com van poder i entre tots el van despistar per poder netejar les taques, que van sortir miraculosament.
-Mireu! Les taques han desaparegut! És màgia!
-De seguida, no perdem temps! Anem a esbandir-lo amb aigua de mar!
-Visca, ho hem aconseguit!
-El Príncep, de pressa hem de rescatar el príncep! Que ja comença a fer-se fosc!
A la Bruixa no li va quedar més remei que reconèixer que aquella colla de mariners tan eixerits eren més intel.ligents que ella, per això no va tener más Remei que complir la seva paraula a contracor, i va deixar anar el Príncep. Es va quedar més sola que la una, perquè el bruixot se’n va anar amb ells al vaixell.
-Príncep- li va dir el bruixot quan van arribar- deixa’m viure amb vós al castell, i jo us prometo que no us avorrireu més, perquè organitzaré unes festes molt divertides, i la primera serà el Carnaval: amb barrets i disfresses!
-D’acord!- va dir el príncep- Demostra’m que saps organitzar aquestes festes com dius, i si ets capaç que jo m’ho passi bé, et podràs quedar a viure amb mi. Ara anem a dir adéu als mariners!
-Nosaltres também valem venir a la festa! -van dir els mariners tots a una!
-És clar que sí! Som-hi, anem a fer-nos el barrets i les disfresses.
La festa va ser un èxit, el bruixot es va quedar a viure amb el príncep i amb el dofí, és clar; i els mariners van seguir viatjant en el seu vaixell, però tornaven cada cop que hi havia una festa.
I ve’t aquí un gos ve’t aquí un gat,
aquest conte s’ha acabat,
i que tot això és mentida és ben veritat!
PROPOSTA DIDÀCTICA-12
- Conte: La bruixa, el príncep, i una colla de mariners ben eixerits
- Tipus: Conte de fades
- Edat: Menuts (fins a 6 anys)
- Recursos: titelles de guant, imatges, vaixell, la veu, barrets
- Activitats: (Experiència realitzada amb infants de 3 a 6 anys)
- Escoltar el conte
- Llenguatge Verbal
- Aprendre i cantar la cançó dels mariners
- Llenguatge musical
- Inventar i resoldre enigmes
- Llenguatge Verbal
- Taller de construcció de barrets
- Llenguatge Plàstic
- Escoltar el conte
a) Objectius:
- Escoltar un conte, cantar una cançó, resoldre unes endevinalles
- Identificar-se amb un personatge del conte
- Crear part de la disfressa del personatge triat
- Desenvolupar la creativitat amb el llenguatge plàstic i verbal
b) Desenvolupament de l’activitat:
- EL CONTE
Asseguts en rotllana o a terra en cuixins explico el conte amb l’ajuda d’imatges, 
titelles i un vaixell de joguina. Cada cop que parli un personatge diferent canviaré la veu, i procuraré que els titelles portin el barret adequat. Quan els mariners naveguen mouré el vaixell amunt i avall com si anés per les ones, mentre tots cantem la cançó dels mariners. Arribat el punt de la història en què cal resoldre endevinalles, em dirigiré als infants i deixaré que participin lliurement intentant resoldre-les. Segons l’edat dels infants, puc fer enigmes més difícils o més fàcils.
En acabat, faig preguntes de comprensió per assegurar-me que han entès el fil de la història, i aclareixo el vocabulari.
2. LA CANÇÓ
Aprenem a cantar la cançó dels mariners, i la cantem tots junts movent-nos d’un cantó a l’altre seguint el ritme, com el moviment del vaixell quan navega. En función de l’edat dels infants, es pot cantar en forma de cànon: un grup comença cantant la primera part i mentre canten la segona part, l’altre grup canta la primera.
MARINERS COM QUE BUFA EL VENT
Popular
MARINERS COM QUE BUFA EL VENT,
CANTEM TOTS UNA CANÇONETA,
MARINERS COM QUE BUFA EL VENT,
CANTEM TOTS UN PETIT MOMENT.
I LA VEU DEL PETIT GRUMET,
PUJARÀ FINS DALT DE LA COFA,
I LA VEU DEL PETIT GRUMET,
SONARÀ COM UN VELL CONCERT.
3.INVENTAR I RESOLDRE ENIGMES
Durant el conte, un dels personatges ha de resoldre uns enigmes o endevinalles, i pot ser que els demani per resoldre’ls entre tots. Ara és el moment de recordar-los i entendrel’s. En funció de l’edat dels infants, es pot jugar a resoldre’n més, o fins i tot a inventar-ne de nous.
4.TALLER DE CONSTRUCCIÓ DE BARRETS
Un cop estem segurs que s’ha entès, un a un els titelles presenten el seu personatge i deixem que els nens i nenes interactuïn amb ells, tot anomenant les seves característiques, quin rol té en aquesta història, i què li agrada o no d’ell. Poden fer-li preguntes, o intentar imitar-los, dir què els ha agradat o què haguéssin fet ells en aquella situació. Per acabar aquesta segona part, demanarem a cada participant que triï un dels personatges per tal de fer-se part de la disfressa corresponent, concretament el barret.
Observem els barrets que porta cada personatge, diem com són, per a què li és útil, què ens agrada o no, etc. A continuació presento el material que utilitzarem per a construir-lo, i explico un a un i pas a pas com ho farem. A partir d’aquí es reparteixen en petits grups segons el personatge escollit, i repartim el material necessari a cada equip. Jo vaig passant per les taules recordant els procediments i oferint l’ajuda a qui ho necessiti, però arribat aquest punt aniria bé disposar de més adults a l’aula per poder arribar a tots, si pot ser un per grup.
- Per començar: Els mariners i el capità
Per fer el barret dels mariners utilitzarem una tira de cartolina blava que ja podem tenir tallada prèviament, i un tros de paper crespó o seda de color blanc. Primer tancarem un cercle amb la tira de cartolina a la mida del cap, i l’enganxarem amb pega o cinta adhesiva. A continuació col.locarem a sobre el cercle un tros quadrat de paper crespó o seda blanc o blau que també podem tenir tallat, i ha de ser una mica més gran que el cercle de cartolina. Enganxarem el paper crespó o seda a dins del cercle de cartolina amb pega o cinta adhesiva, tot fent petits doblegs per acoblar-ho a la forma rodona, i perquè quedi una mica bufat. Ho decorem amb una borla de paper de seda blau al mig o bé un gomet, i unes tires blaves curtes que pengin d’un cantó. Si es vol també s’hi pot enganxar una visera de cartolina amb l’ajuda de pestanyes, i decorar-la amb gomets o retalls de paper daurat o platejat com si fossin botons o insígnies. Per acabar hi posem la goma com als altres.
2.Si ho voleu una mica més difícil: La bruixa i el bruixot, el príncep i les fades
Per al barret 
de bruixa necessitem una cartolina per a cadascú, que pot ser negra, gris, blau fosc o lila, tallada per la meitat (per als adults són dues de senceres). Amb una de les meitats hauran de fer un con retallant per la línia ja marcada prèviament, i que haurem dibuixat amb l’ajuda d’un compàs o llapis amb un cordill. Un cop retallat, es cargola al voltant de la punxa com si fos una paperina, i l’enganxem amb pega o cinta adhesiva. A l’altra meitat s’haurà de retallar l’ala, que haurem dibuixat a la mida del barret, i enganxar-la al con amb pega utilitzant unes pestanyes o petits talls a tot al voltant. Per acabar podem posar-hi una goma o cinta per lligar-lo al coll, i decorar-lo amb un cinturó d’un altre color a tot el voltant del con. Per al del bruixot, només es fa el con, sense ala, i es decora amb estrelles de diferents mides i una lluna de cartolina platejada.
.
Si volem un barret tipus mag, enlloc de fer un con farem un cilindre, amb ala i una circumferència per a la tapa. Ho decorarem amb una cinta o roba de color.
Per al barret del príncep (Peter Pan, Robin Hood…) haurem de fer un con irregular, és a dir que un cantó és més curt 
que l’altre, i per fer-ho doblegarem la cartolina per la meitat abans de dibuixar -lo. Un cop retallat, l’obrim i l’enganxem el amb pega o cinta adhesiva, de manera que ens quedi un cantó més curt (el que hem engnxat), i l’altre més llarg fent una punxa endavant (el que estava doblegat). A continuació li doblegarem unes ales petites cap en fora, des de la punta cap endarrere. Ho decorarem amb una ploma engaxada sota l’ala i que s’aguanti dreta cap endarrere. Finalment, hi posarem la goma perquè no ens caigui.
3. Si ho voler una mica més divertit: Els animals
El dofí, l’ós, l’àliga i altres animals: els animals no porten barret, però farem una tira de cartolina al voltant del cap, a mode de corona o diadema, i li enganxarem els complements que donaran a entendre de quin animal es tracta, retallats i enganxats en paper de seda del color corresponent. Així, el dofí podria portar una aleta tiessa a dalt, una cua que li pengi cap avall, i una visera amb forma de morro al davant. Per a l’ós dues orelles marrons i rodones al davant, i per a l’ocell unes ales i un bec taronja com si fos una visera.
c) Material:
- Cartolines negres, blaves,
grises i liles - Paper crespó blanc, blau, verd i vermell
- Retalls de Paper de seda blau, vermell o d’altres
- Retalls de paper platejat o daurat
- Tisores i pega
- Cel.lo o cinta adhesiva
- Paper platejat i daurat
- Gomets
- Goma o cinta per a lligar al coll