L’ABAT DELS BOIGS

Antoni Gimeno

Basat en llegendes populars catalanes

                 

En Vidal era al llit, tenia força febre. El metge l’havia examinat amb molta atenció i li havia prohibit terminantment que, per cap motiu del món, deixés el llit, sinó el fred i la febre podien transformar el refredat en pulmonia. Però, malgrat que la pulmonia pot esdevenir fatal, en Vidal tenia raons poderosíssimes per voler llevar-se: es trobaven a mig febrer, arribava el Carnaval i ell era, aquell any, l’Abat dels boigs.

            En Vidal era jove i fort i normalment gaudia d’una salut a prova de bombes, però aquella vegada la pluja havia estat més forta que ell. El dia abans, quan tornava del camp, un núvol venjatiu havia explotat damunt seu i havia descarregat una tromba d’aigua, tota l’aigua de la mar, sobre les seves espatlles. En arribar a casa, la Remei, la seva dona, el va notar enfebrat, el va obligar a ficar-se immediatament al llit i va avisar el metge.

            Quan la Remei, després d’acomiadar el metge va tornar a l’habitació, davant les protestes del seu marit, li va advertir seriosament que, per molt que protestés, no el deixaria llevar-se.

            -Però, no pot ser, dona – va insistir en Vidal -;   m’haig de llevar, tinc molta feina.

            -No i no. El metge ha dit que això pot esdevenir una pulmonia.

            De totes les feines d’en Vidal, n’hi havia una que no podia esperar. Durant tot l’any, ell era l’Abat dels boigs, i precisament l’endemà començaven les festes del Carnaval.

            Asseguda a la vora del llit, la Remei escoltava el seu marit. En Vidal, amb la veu una mica apagada, li explicava com el van escollir Abat dels boigs, encara no feia ni dos mesos, malgrat que ell ja ho sabia des de molt abans. La Remei prou que ho coneixia tot això, n’havien parlat tantes vegades!; però, no obstant això, va agafar la mà d’en Vidal i se’l va guaitar amb ulls amatents.

1. L’elecció de l’Abat dels boigs
             “Com ja saps, Remei, la nit de sant Silvestre, la darrera de l’any, la nit de bruixes per excel·lència, tots els membres de la confraria de Sant Corneli es reuneixen a casa de l’Abat dels boigs per escollir-ne el successor. De fet, tot està ja decidit de fa temps; al llarg de l’any s’ha anat coent aquesta elecció fins al punt d’anar retardant la boda del candidat a Abat per tal que sigui, al poble, el darrer casat de l’any.

            “Cal, doncs, endarrerir la boda d’aquell que sembla que podrà portar les banyes de marrà, símbol del confrare major, amb més gran dignitat; amb unes altres paraules: aquell que té la capacitat i l’humor per regir millor les gresques i la xerinola de les festes del poble durant l’any següent.

            “La confraria de Sant Corneli aplega tots els casats del poble, en contraposició a la de Sant Esteve, que és la confraria dels fadrins.

            “Un cop decidit que jo -va dir en Vidal amb orgull- seria el proper Abat dels boigs, l’abat sortint va convidar els confrares i, tot seguit, van iniciar els compassos del ball de l’Abat.

            “Acabada la dansa, cap a casa, que hi falta gent, per vigilar la dona i la sogra, no fos cas que s’escapessin xemeneia amunt a cavall d’una escombra en aquesta nit meravellosa en la qual quasi totes les dones es tornen bruixes.

            “L’endemà de la nit de bruixes és ninou.

            “Al matí, tots els confrares de Sant Corneli, capitanejats per l’Abat dels boigs, van venir en solemne processó a casa nostra -te’n recordes, Remei?- a retre’m homenatge i fer-me lliurement dels distintius del càrrec.

            “Un cop davant per davant, l’abat sortint, amb certa cerimònia, em va lliurar les insígnies de la confraria: el barret de cresta i la capa o gambeto; les grosses banyes, símbol i distintiu dels casats que a partir d’aquell moment hauria de portar a banda i banda del front en tots els actes oficials en què participés; la vara, d’una cana d’allargada; el cenyidor tot ple d’esquelles, campanes i cascavells i el collaret de forquilles i culleres de fusta.

        “Un cop abillat i proclamat confrare major, vaig escollir dos ajudants o mestres dels cornuts, que han de ser casats del mateix any que nosaltres, per tal que m’ajudessin, Així investit, vaig presidir el ball de l’Abat dels boigs propi d’aquella diada. Aquesta dansa és, en tot l’any, l’única greu i seriosa de la confraria.

            “A partir d’aquell moment, com a nou Abat, patiria un seguit de maldecaps derivats de les responsabilitats del càrrec: dirigir i promoure la gresca; assistir a tota mena d’actes i festes: bateigs, casaments, aniversaris; convocar balls i danses i, sobretot, organitzar el Carnaval.

            “D’ençà de la meva coronació com a Abat del boigs -va dir en Vidal amb els ulls vermells per la febre- he tingut força feina als balls de Sant Antoni del porquet, en la despertada de l’Ós, per avançar la primavera, per la Candelera…, i també els bateigs i les festes familiars que s’han celebrat al poble

            “Ara, però, arriba la feina més important i divertida: cal organitzar les festes de Carnestoltes i preparar el ninot, els discursos, les comparses i els balls…, en fi, tot el que cal perquè aquest any la festa sigui ben lluïda. Els meus confrares i jo – va afegir en Vidal- hem treballat de valent i tot està a punt perquè demà, dijous gras, comencin les festes més divertides que mai s’hagin vist al poble; demà en sortir el sol, els actes se succeiran amb una velocitat vertiginosa, i jo, l’Abat dels boigs -va remarcar entristit-, soc el mestre de cerimònies.

            -Però no pot ser -va dir la Remei amb veu dolça.

            -¿Quan s’ha vist al poble que l’Abat dels boigs no hi participi?

            -Tothom et coneix i veurà que és per una causa greu – va insistir ella.

            -S’adonaran de la meva absència – va dir en Vidal amb un nus a la gola-. Remei!

            -Sí.

            -Demà hauré de llevar-me i sortir de casa.

            -No pot ser, el metge ha estat prou clar: pulmonia.

            Van callar tots dos. El silenci va començar a teixir una teranyina entre ells, però la veu animada i el somriure de la Remei la va trencar:

        -Tinc  una solució – va dir esclatant a riure -, en aquest Carnestoltes, jo faré d’Abat dels boigs.

        A en Vidal li va fer gràcia la idea de la seva dona, però s’hi va negar, mai no s’havia vist que una dona fos l’Abat dels boigs i potser la gent no ho voldria.

        -La gent del poble no se n’ha d’assabentar – va dir la Remei -, només ho sabran els dos confrares adjunts.

        -Seria divertit – va reconèixer en Vidal -, però no sortirà bé.

        -Sí, ja ho veuràs. Em vestiré amb les teves robes i em posaré la teva disfressa, m’amagaré el cabell, em pintaré el rostre amb coloraines i fingiré la veu.

      -A més – va afegir la Remei – per Carnaval tot val. ¿No ens disfressem les dones d’homes i anem al casino i fem la partida? El Carnaval ho capgira tot. Així doncs, també jo tinc dret a ser l’Abat dels boigs.

        -Sí – va dir en Vidal -, tens raó. Seràs l’Abat perfecte. Quina jugada! Crec que podré dormir més tranquil, aquesta nit.”

2. Les festes de Carnestoltes

          Dijous gras, ben dematí, van trucar a la porta. La Remei va obrir i hi va trobar els dos mestres dels cornuts i alguns confrares de Sant Corneli que ja esperaven l’Abat per iniciar l’enrenou pre-Carnestoltesc.

          La Remei va fer passar els dos mestres a l’habitació del seu marit. En Vidal els explicà fil per randa la conversa que havia tingut amb la seva dona i, encara que hi va haver d’insistir i forçar-los una mica, els seus companys acabaren acceptant de bon grat els nou Abat dels boigs.

          Abillada amb les galindaines pròpies de l’Abat dels boigs i seguida dels seus companys, la Remei avançà pel carrer Gran, trucà porta per porta, es ficà cases endins i obligà als estadants a pujar a les golfes, els comprometé a disfressar-se i els forçar a remenar caixes i armaris, baguls i calaixeres en busca de barrets, gorres, cobrellits, mirinyacs i refaixes, paraigües i gambetes, gàbies i acordions, maletes i guitarres, vestits de coloraines, barrets de copa i altres andròmines abandonades a les golfes, bandejades per inútils, gairebé impossibles d’aprofitar, ja que tot podia servir, amb la màgia i l’encís del Carnestoltes per a confegir les disfresses més cridaneres, originals i divertides de la comarca.

          Un cop recorregudes totes les cases del poble una per una, cap a casa, que hi falta gent, per preparar-se per a la tarda, ja que, el dijous gras, tothom havia de plegar de la feina a migdia i marxar  a cel obert a menjar-se la truita de botifarra, la cassola típica i la coca de llardons. I després, naturalment, naturalment hi hauria ballades i xerinola, és dir, feina per l’Abat dels boigs.

            Malgrat els nervis de la Remei, ningú no va sospitar que l’Abat dels boigs era una dona. A casa, en Vidal li explicava com s’havia de comportar, què havia de dir i què havia de fer. A més, els dos ajudats no l’abandonaven mai i l’ajudaven a dissimular. A la fi, la interpretació de la Remei era quasi perfecta.

3. Diumenge de Carnaval

          Havia arribat el gran dia. A mig matí ja se sentien els refilets dels flabiols i el toc dels tamborins acompassant melodies alegres que s’acostaven a les primeres cases del poble.

            Darrera dels músics venia el ninot, en Carnestoltes, pujat dalt d’un carro engalanat, i una munió de gent bellugadissa i disfressada estrafolàriament li feia de seguici. Tothom sortia al carrer per veure’l desfilar pel poble abans d’enfilar el carrer Gran i arribar a la plaça.

            La música, però, ja havia envaït el poble. Des del campanar començaren a sentir-se els primers compassos del contrapàs dels boigs.

            Els balladors, capitanejats per l’Abat dels boigs, es posaren a ballar i a cantar el contrapàs, formant una cadena i, avalotadament, s’anaven ficant dins les cases i les botigues, fent caure tot el que trobaven.

            Malament ho tenien els qui els volien barrar el pas, ja que, si us plau per força, entraven a casa i, un cop dins, hi accentuaven les malifetes i el desordre.

      I així, fins al vespre, en què parà una mica la música per reprendre un xic l’alè i poder anar a revifar el cos amb un bon sopar. I, de seguida, tornaren les ballerugues fins al cant del gall, ja que l’endemà calia matinejar. Hi va haver, però, qui no va anar a tancar els ànecs aquesta nit.

4. Cap a la Quaresma

                    En Vidal començava a sentir-se millor, però la festa anava en davallada. Fins i tot es veia amb ànims de llevar-se i sortir. Malgrat tot, decidí restar al llit i recuperar-se del tot, la Remei feia un Abat dels boigs meravellós i, si ell sortia, podia despertar sospites.

          Dimarts a la tarda, solemnial judici a en Carnestoltes. Advocats, jutge, burots… el condemnat. Tot era a punt i la plaça de gom a gom.

        El fiscal demanà permís per iniciar l’acusació. Les seves paraules ressonaren per tota la plaça: Ens trobem ara i ací per jutjar aquest personatge i la seva escandalosa conducta. La naturalesa criminal d’aquest individu és tal que només la seva presència i el seu nom ja son causa de rebel·lia i d’atemptat a la moral i als bons costums. L’acusat és un ésser dissolut, que desprecia els béns espirituals i només pensa en els plaers de la carn: borratxo, golut, mandrós, luxuriós…

          Els qualificatius del fiscal eren cops de martell que queien sobre el cor de la gent. El rumor de les veus i les rialles cessaren quan l’acusador demanà la pena de mort per a en Carnestoltes.

         L’advocat defensor inicià les argumentacions amb un somriure franc als llavis: calia retornar l’esperança al públic. En defensa de l’acusat, recordà com el poble sencer havia oblidat els seus problemes, les seves angoixes i havia sortit a les places i als carrers a ballar i a cantar; havien estat feliços, amigables, solidaris i havien rigut i menjat, i tot gràcies a en Carnestoltes.

           L’advocat demanà l’absolució total i la llibertat de l’acusat, entre els aplaudiments i els crits de la gent.

          Ara el jutge tenia l’última paraula. Tots els ulls convergiren en el seu rostre seriós i pensatiu. La seriositat del jutge contagià la multitud i, damunt un silenci espectant, ressonaren les paraules del fiscal.

         El discurs del fiscal pesà com una llosa. El jutge condemnà en Carnestoltes a morir cremat al foc com un bruixot, però li demanà que tornés l’any vinent. Se’l cremà públicament a la plaça i després, tothom al sarau per acomiadar les festes com s’esqueia.

           L’endemà serà dimecres de cendra, primer dia de quaresma. Tots els signes d’alegria anirien desapareixent, a la tarda marxarien al camp a berenar i enterrar la sardina, com a darrer acte de les festes i com a preparació per al temps d’abstinència.

          El dimecres de cendra en Vidal es llevà totalment recuperat, amb un humor excel·lent. Cap al migdia va sortir amb la dona a fer un volt. En trobar-se amb alguns veïns aquests els van saludar i li van somriure; fins i tot, alguns el van felicitar: havien estat unes festes de Carnaval magnífiques. En Vidal va somriure també, però no va dir res; hi estava plenament d’acord, les festes havien estat esplèndides i havien tingut un Abat dels boigs excepcional. I en Vidal es mirava somrient la Remei, que li retornava el somrís amb complicitat.

FI

PROPOSTA DIDÀCTICA-77

CONTE: L’Abat dels Boigs (Antoni Gimeno, basat en una llegenda popular catalana, Adaptació: Imma Villegas)

EDAT: A partir de 6 anys

TIPUS: Llegenda o narració històrica

ACTIVITATS: (Experiència realitzada amb alumnes de Primària)

1. Conte: L’Abat dels boigs/Conversa: Experiències de Carnaval

• Llenguatge Verbal
• Descoberta d’Un Mateix

2. Cançons/ Poema: Ara arriba el Carnestoltes (Popular) / Ball del tio Fresco (Popular) / Febrer (Miquel Martí i Pol, fragment de “Per molts anys!”)

• Llenguatge Musical
• Llenguatge Verbal
• Descoberta de l’Entorn

3. La Recerca: El conte /La festa de Carnaval /Carnaval arreu del món
   • Descoberta de l’Entorn
4. Activitat: Anem de Carnaval!
   • Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix
   • Llenguatge Verbal
5. Racó de l’escriptor: Experiències de Carnaval
   • Llenguatge Verbal
   • Llenguatge Plàstic
   • Descoberta d’Un Mateix
6. El Repte: I tu de què et disfresses? (Sopa de lletres)
   • Llenguatge Verbal
   • Descoberta de l’Entorn

7.Taller: Elaboració d’una disfressa

• Llenguatge Plàstic

 a) Objectius:

• Escoltar el conte: L’Abat dels boigs (Antoni Gimeno)
• Escoltar i respectar les intervencions dels companys
• Expressar les pròpies vivències i opinions sobre el Carnaval
• Aprendre i cantar les cançons i el poema: Ara arriba el Carnestoltes, El tio Fresco, Febrer
• Buscar informació sobre el conte i el Carnaval
• Aprendre dites i refranys del Carnaval i explicar què volen dir
• Observar i distingir disfresses típiques de Carnaval i buscar-ne els noms en una sopa de lletres
• Explicar per escrit les nostres vivències sobre el Carnaval
• Dibuixar-se a si mateix anant de Carnaval
• Elaborar una disfressa

 b) Desenvolupament de les activitats:

1. CONTE /VOCABULARI/CONVERSA
   1. Conte: Explico el conte amb l’ajuda d’imatges i titelles de pal que representen els personatges que hi surten: Vidal, Metge, Remei, Abat dels boigs, Mestres Cornuts
   2. Vocabulari: Faig preguntes de comprensió per veure si ho han entès, i aclareixo el vocabulari nou.

• Abstinència: Privació de certs menjars, principalment de carn, per fer penitència.
• Alifarra (o alifara): Convidada a menjar o beure per celebrar una festa.
• Ànima: Part espiritual de l’home.
• Ban: Ordre o prohibició feta amb l’amenaça de càstig als infractors.
• Burot: Funcionari municipal encarregat de vigilar a l’entrada de les poblacions i cobrar el dret d’entrada de certs articles.
• Cadafal: Plataforma elevada de taulons situada en un lloc públic i destinada als personatges principals.
• Cana: Mesura de longitud equivalent a vuit pams.
• Candelera: Festa de la Purificació de Maria Santíssima, que s’escau el 2 de febrer. Era el dia assenyalat per anar al bosc a despertar la primavera personificada en la figura de l’ós que, com ella, es desperta després d’hivernar, amb les primeres calors.
• Comparsa: Conjunt de persones que actuen plegades en una festa.
• Confraria: Conjunt de persones de la mateixa professió, de les mateixes aspiracions…
• Dejuni: Abstinència de carn.
• Dissabte fallar: Dissabte anterior al diumenge de carnestoltes.
• Equinocci: Cadascun dels dos punts de l’esfera celeste en els quals l’eclíptica es talla amb l’equador celeste. Per extensió, s’aplica als dies en què el Sol es troba en un d’aquells dos punts i que marquen els començaments de la primavera i la tardor.
• Esbroncada: Renyada molt forta. En vocabulari carnestoltesc és sinònim de “tirar el feix”.
• Esquellots: Esvalot que es fa amb soroll d’esquelles, corns, llaunes… davant la casa d’un vidu el dia que es torna a casar.
• Farsa: Representació còmica, generalment burlesca i en un sol acte.
• Introspecció: L’acció d’examinar-se a si mateix, inspecció dels sentiments i pensaments d’un mateix.
• Llardar: Menjar el tiberi del dijous llarder.
• Llicència: Llibertat de fer o de dir alguna cosa en virtut d’una permissió o concessió d’un dret o facultat. Les llicències carnestoltesques són les permissions pròpies d’aquest temps.
• Ninou: Nom que rep el primer dia de l’any o primer de gener.
• Pantagruèlic: De gran abundància en coses de menjar.
• Pecat: Acció comesa contra la llei de Déu o de l’Església.
• Penitència: Acte o conjunt d’actes de sacrifici executats per expiar els pecats.
• Pleniluni: Lluna plena.
• Quaresma: Període de temps, de prop de set setmanes, durant el qual l’Església té ordenats dejunis i abstinències en memòria dels quaranta dies que Jesús va dejunar al desert.
• Satiritzar: Utilitzar paraules amb les què es censuren severament els defectes d’algú.
• Solstici: Cadascun dels dos punts de l’eclíptica situat més lluny de l’equador celeste. Per extensió s’aplica als dies en què el Sol es troba en aquests punts i que marquen el començament de l’estiu i de l’hivern.

Informació extreta del llibre:

Per Carnaval tot val

d’Antoni Gimeno,

Editorial Graó.

 C. Conversa: T’agrada disfressar-te?, has anat mai de Carnaval?, de què anaves disfressat?, com era la disfressa?, a on vas anar?, amb qui anaves?, què vau fer?, com et vas sentir? Explica’ns les teves experiències de Carnaval, i escolta el què ens expliquen els companys, també pots fer-los preguntes.

2. CANÇONS/POEMA

ARA ARRIBA EN CARNESTOLTES

POPULAR

ARA ARRIBA EN CARNESTOLTES

TOTS SORTIM A PASSEJAR,

ENS POSEM UNA DISFRESSA

PER CANTAR, SALTAR I BALLAR.

TIRO-LIRO, LIRO-LIRO,

TIRO-LIRO, LIRO-LA.

ARA ARRIBA EN CARNESTOLTES,

TOTS SORTIM A PASSEJAR!

 

BALL DEL TIO FRESCO

POPULAR CATALANA

Jo te l’encendré el tio-tio Fresco,

Jo te l’encendré el tio de paper.

No me’l cremaràs el tio-tio Fresco,

No me’l cremaràs el tio de detràs.

FEBRER

Miquel Martí i Pol

Fragment del Poema:

Per molts anys!

El segon mes de l’any

és curt de talla,

però té un al·licient

per la quitxalla

i és que quan se li canten

les absoltes

arriba qui sap d’on

en Carnestoltes.

Llavors, tant si fa bo

com si fa fresca,

tothom sol preparar-se

per fer gresca.

Amb roba vella o nova,

com qui endreça,

es prepara amb desfici

la disfressa

per fer cap a la magna

desfilada

on la gent cal que vagi

ben mudada.

Es canta, es balla, es riu

i es fa tabola;

la gent per carnaval

no està mai sola.

El segon mes de l’any

és curt de talla,

però diverteix molt

a la quitxalla.

3. LA RECERCA: El conte /La festa de Carnaval /Carnaval arreu del món
   1. El conte

          Amb aquest llibret amb regust antic, l’autor recupera l’antiga tradició de l’Abat dels Boigs per contar-nos la història d’un vailet del poble acabat de casar que, com marquen els cànons, té l’honor de ser l’Abat dels Boigs d’enguany. Però malauradament una malaltia li impedeix de poder gaudir del primer dia en què ell és l’encarregat d’obrir el ball del Carnaval, ja que la febre elevada aconsella quedar-se al llit de totes totes. Aprofitant l’avinentesa serà la seva dona la que, convenientment disfressada per tal de no ser reconeguda pels companys, assolirà amb gust la substitució del seu marit en aquest honrós càrrec de què només podien gaudir-ne els homes. Magistralment l’autor aconsegueix fer-nos sentir i viure cadascun dels moments d’aquell Carnestoltes ancestral, talment com si en fóssim els mateixos protagonistes. I així va desgranant una a una, cadascuna de les diferents etapes d’aquesta esbojarrada festa que dura dies i dies, fins a una setmana ben complerta.

         L’Abat dels Boigs, com explica en Joan Amades en el seu “Diccionari de la Dansa”, és un personatge que en el balls de casats té dret a treure ball o trencar dansa. La jerarquia d’aquest personatge és atorgada al darrer casat durant l’any anterior, el qual exerceix les funcions tot l’any següent. És càrrec intransferible i inclou vàries obligacions, entre elles la de concorre a tots els casaments i bateigs que es fan al poble durant el seu regnat, amb la finalitat de promoure la gatzara i organitzar-la. En els casaments, forma part del seguici com a davanter sonant la cornamusa, el flabiol o el violí, si en sap. Després de l’àpat nupcial arma la batalla entre els convidats, la qual es fa amb confits, si el casori és d’estament ric o benestant, o amb fruita seca si és de classe humil.

         És curiós el nom donat a aquest personatge, nom que podria ésser una resta de les antigues festes dels boigs, durant les quals era anomenat a Girona l’Abató de Sant Feliu. Aquest costum de nomenar per a un alt càrrec eclesiàstic un infant que havia d’exercir-lo uns dies, encara es conserva al Monestir de Montserrat, on anyalment, per la festa de Sant Nicolau, es nomena Abat un infant de l’Escolania. A la Plana de Vic, un personatge semblant a l’Abat dels Boigs, era conegut amb el nom de Pare dels boigs.

         Des de fa uns anys, en alguns pobles del Pirineu com Bellver de Cerdanya, s’està recuperant el Carnestoltes tradicional d’abans del franquisme, amb personatges ancestrals com l’Abat dels Boigs i els Cornuts, el Burricot, la família Espingueri, els Cendrers, etc. El Dissabte de Carnaval té lloc la Gran Rua de Carnestoltes, acompanyada amb la música de la Colla de Grallers Gra de Palla, i amb balls tradicionals.

B. La Festa de Carnaval

           La Gran Enciclopèdia Catalana defineix el carnaval com un període de divertiments públics que precedeix l’època d’austeritat i penitència de la Quaresma. Però és molt més que això: És un temps en què tot és permès i fins i tot es  pot canviar de personalitat. El Carnaval ha estat i és la festa de l’any més estimada i odiada alhora, potser perquè desvetlla en nosaltres l’alegria, la llibertat i la disbauxa de la primavera.

QUÈ ÉS EL CARNAVAL?

           El Carnestoltes és una festa pagana que es celebra dies abans de l’arribada de la Quaresma. La paraula Carnestoltes o Carnaval pot derivar del llatí: Carn levare i Carns tolendas (treure la carn). El Carnaval també va ser conegut amb el nom de Carnestolendas o Carnestoltades, que comprenien un temps que el disbarat imperava amb el desordre i el caos.

ORIGEN DEL CARNAVAL

          Fa molt temps, jueus, grecs i romans ja celebraven festes semblants al Carnaval. Els romans se les dedicaven als seus déus. Eren festes esbojarrades en les quals els esclaus i els soldats triaven un rei que primer manava tant com volia, però al final havia de morir. Al llarg de la història, aquestes festes s’han intentat prohibir moltes vegades. Malgrat això, sempre han seguit existint gràcies a celebracions privades o secretes. Amb el temps, aquesta situació ha canviat i el Carnaval s’ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l’any.

QUAN SE CELEBRA?

           El Carnestoltes és una festa lunar, se celebra en una lluna determinada i en una fase concreta d’aquesta: mai no veurem la lluna durant els darrers dies. Totes les festes lunars o mòbils de l’any depenen del primer pleniluni de primavera i és a partir d’aquest dia  que es poden localitzar: Per elaborar el calendari de les festes mòbils de l’any, cal partir de primavera i buscar el primer pleniluni després d’aquest. La Setmana Santa és la primera lluna plena de primavera, el dimecres de Cendra el trobarem 40 dies abans (la Quaresma), els dies anteriors són els de Carnestoltes.

CARNAVALS ARREU DEL MÓN

           Són famosos els Carnavals de Río de Janeiro, Tenerife, Venècia, Nova Orleans, el de Cadiz amb les seves famoses i divertides ‘Chirigotas‘, i a Catalunya el més conegut és el de Vilanova.

Informació extreta del llibre:

Per Carnaval tot val!

D’Antoni Gimeno,

Editorial Graó

 

C. El Carnaval arreu del món

1)CARNAVAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ

És una celebració de forta arrel tradicional, amb influències vuitcentistes i que conté una diversitat extraordinària de tipologies carnavalesques: àpats, danses, disfresses, comparses, guerres, cors satírics, etc., i tot amb una participació popular massiva. Comença la setmana abans amb el Ball de Mantons, Dijous Gras amb les tradicionals xatonades i la Merengada, divendres l’Arrivo de Sa Majestat el Rei Carnestoltes, dissabte continua amb diversos actes i mascarades pel carrer, el carnaval infantil, i l’aparició d’un dels elements
més singulars d’aquest Carnaval: el Moixó foguer(un personatge disfressat d’ocell). Diumenge és el dia central del Carnaval, i la festa gran de Vilanova i la Geltrú, amb Les Comparses. El Dilluns comencen les comparses de disfresses i l’aparició dels satírics Coros de Carnestoltes, i finalment el Dimecres de Cendra amb la mort del Rei Carnestoltes i l’acte de l’Enterro de la Sardina, posen el punt final al Carnaval.

2)CARNAVAL DE VENÈCIA

El Carnaval de Venècia és totalment diferent als altres Carnavals d’arreu del món. Durant els deu dies que dura, la gent es disfressa i surt al carrer a passejar i fer-se fotos, en desfilades organitzades o improvisades. Milers de visitants van a Venècia per tal d’admirar les espectaculars disfresses, inspirades en el segle XVII venecià, i les seves especials màscares. Un dels esdeveniments més importants és el Vol de la Colombina, una noia disfressada d’àngel que es despenja per un cable metàl·lic per sobre la plaça San Marco. També s’organitzen festes privades en palaus (compte amb en Casanova!).

3)CARNAVAL DE TENERIFE

El Carnaval de Santa Cruz de Tenerife és considerat el segon carnaval més popular i conegut internacionalment, després dels que se celebren a Río de Janeiro (Brasil).  Milers de persones surten cada dia al carrer a participar amb una disfressa, ballant al so d’orquestres locals els ritmes caribenys, o escoltant les divertides cançons de les “Rondallas”.  L’acte més destacat és la Gran Gala de l’Elecció de la Reina del Carnaval, i les grans desfilades de carrosses engalanades que discorren per les principals avingudes de la ciutat.

4)CARNAVAL DE RÍO DE JANEIRO

És la festa més famosa del Brasil, i actualment s’ha convertit en un esdeveniment d’enormes proporcions. El més destacat són les grans desfilades dirigides per les escoles de samba, que tenen lloc al Sambódrom. Els navegants espanyols i portuguesos van portar les seves festes de Carnaval, i un cop allà es van barrejar amb la cultura afro-brasilenya, aconseguint el seu caràcter especial associat a desfilades de carrosses, disfresses i balls populars.

5)CARNAVAL DE NEW ORLEANS

Mardi Gras és el nom amb el què es coneix la festa de Carnaval a New Orleans (Lusiana, Estats Units). L’expressió d’origen francès significa Dimarts Llarder o Gras, i estrictament és el dia abans de Dimecres de Cendra, el darrer dia del Carnaval, però a New Orleans es fa servir per referir-se a tots els dies que dura la festa. La Celebració de Mardi Gras és una de les més grans i famoses del món. Es caracteritza per les desfilades diàries d’acolorides i elaborades carrosses, des de les quals els participants disfressats llancen collarets i altres petits complements al públic assistent. Les enormes carrosses no poden circular pels antics carrerons, que s’omplen de gent i de música.

Informació extreta de:
Wikipèdia 

4. ACTIVITAT: Anem de Carnaval!

Avui us proposo una activitat per conèixer què és com se celebra el Carnaval, a Catalunya i arreu del món.

NECESSITEM:

• Llapis i paper
• Colors o retoladors
• Tisores i cel.lo
• Blu-tack o velcro
• Pals de polo
• Text del conte
• Informació i fotografies del Carnaval a diferents llocs del món
• I… una mica d’IMAGINACIÓ!

1. Per començar: El Carnaval a Catalunya

          Si recordeu el conte, el protagonista havia de fer d’Abat dels Boigs però es posa malalt i no pot sortir de casa. Si aneu seguint el conte, veureu que també apareixen altres personatges, com ara en Carnestoltes, i en els dies que dura la festa es fan tota mena d’actes i activitats. Per començar, dibuixem i pintem, o bé traiem per impressora, els personatges que surten a la festa, després els retallem i enganxem un pal de polo per darrera amb una mica de cel.lo, per aconseguir el titella del personatge. Dibuixarem també les diferents parts o actes de què consta la festa, i ens farem uns cartellets amb els noms. Amb tot això, ja podem començar a jugar: acosteu-vos a la taula i trieu un personatge o bé un acte de la festa, busqueu el rètol corresponent i expliqueu als companys qui és i quin és el seu paper a la festa, o bé què es fa en aquell acte o part de la festa.

A. Personatges:

a) EN CARNESTOLTES: Hola! Jo soc en Carnestoltes, i soc el rei de la festa, i mano el que heu de fer per passar-ho bé, com ara disfressar-se o pintar-se la cara, sortir al carrer i ballar… Ah però, en realitat només soc un ninot, no puc parlar ni caminar, i no m’aguanto dret: altres ho fan per mi!

 

 

b) LA VELLA QUARESMA: Soc una velleta lletja i rondinaire, que porto un peix en una mà i un cistell de verdures a l’altre. Em diuen la Vella Quaresma i tinc set cames, que són les setmanes que dura la Quaresma. S’ha acabat la festa, és hora de fer bondat: fins que arribi la primavera només es pot menjar peix i verduretes, i res de cantar i ballar!

c)L’ABAT DELS BOIGS: Us en recordeu de mi? Soc l’Abat dels Boigs, el protagonista del conte. Jo soc la veu del Carnestoltes, els dic a la gent tot el que ell vol que fem: faig un pregó explicant tot el què farem durant els dies que dura la festa, i dono les consignes, o sigui les ordres del Carnestoltes.

d) MESTRES CORNUTS: Soc un Mestre Cornut, i no estic sol, som tot una colla de Mestres Cornuts. Nosaltres som les cames d ‘en Carnestoltes, perquè el portem a coll d’un lloc a l’altre, i el fem ballar. També ajudem a l’Abat dels Boigs a organitzar i dirigir la festa.

d) CONSELL DEL BULL: Nosaltres som el Consell del Bull, i som les persones més importants del poble o ciutat: l’Alcalde, els Regidors, el Nunci, el Capellà i l’Agutzil. Nosaltres manem i decidim el què es pot fer i el què no, el què està permès o prohibit, i vigilem que es compleixi. Al qui no compleix li posem un càstig divertit, com ara pintar-li el nas de vermell!

e) COMPARSES: Nosaltres som una Comparsa, per això anem vestits iguals o similars. Anem a la festa tots junts i ens disfressem d’un mateix tema, per exemple de pirates o de pallassos, fem tonteries i animem la festa.

B. La festa:

1. L’ELECCIÓ DE L’ABAT DELS BOIGS: La nit del 31 de desembre, la nit de les bruixes, tots els Mestres Cornuts es reuneixen per triar entre ells qui serà l’Abat dels Boigs durant tot l’any següent, i el que deixa de ser-ho li passa la disfressa i els atributs: la Vara, el barret amb les banyes, el cinturó d’esquelles, campanes i picarols, la capa i el collaret de culleres i forquilles de fusta. El nou Abat escull els dos Mestres Cornuts que seran els seus ajudants, i per acabar ballen una dansa.
2. ARRIBADA DEL CARNESTOLTES: És el moment en què els Mestres Cornuts presenten el Carnestoltes a la gent del poble, i l’Abat des Boigs fa el Pregó per anunciar els actes de la festa i donar les Consignes o ordres.
3. DIJOUS GRAS O LLARDER: Per dijous gras o llarder era costum anar a berenar a l’aire lliure: muntanya, platja o parc. En aquest àpat comunitari es menja botifarra d’ou i truites del què sigui: patata, albergínia, bolets, botifarra… ah, i de postres coca de llardons!
4. RUA: La gent es disfressa i surt al carrer per mostrar als altres la seva disfressa, n’hi ha que van en Comparses d’un mateix tema, i d’altres per lliure. El Carnestoltes encapçala la desfilada, amb l’Abat dels Boigs i els Mestres Cornuts, i tothom va al darrera saltant i ballant i fent molt de soroll amb tota mena de sonalls o altres instruments.
5. FARSES: Són petites representacions divertides que fan un grup de gent disfressada. Solen ser satíriques i burlesques, sobre temes d’actualitat.
6. BATALLA: En algunes poblacions es fan lluites o batalles divertides com ara: de caramels, merenga o tomàquet.
7. BALL: Al ball la gent va disfressada, i ballen al so de l’orquestra o banda de música.
8. EL TIO FRESCO: És un joc-dansa molt antic en què els participants es lligaven a la cintura una cua de paper, que s’havien de cremar l’un a l’altre procurant que no li cremessin la seva, mentre es canta la cançó del Tio Fresco.
9. JUDICI D’EN CARNESTOLTES: El dimarts, últim dia del Carnaval, es fa un judici a en Carnestoltes on se l’acusa d’haver permès tants dies de festa esbojarrada, menjant i bevent exageradament i fent tota mena de dolenteries. Per contra, un advocat defensor explica les coses bones que ha aconseguit, com ara la germanor entre la gent del poble, l’alegria, etc. El judici sempre acaba sentenciant al Carnestoltes a morir cremat.
10. CREMA D’EN CARNESTOLTES: En Carnestoltes, que recordeu que és un ninot, és cremat davant de tothom entre els crits i els aplaudiments del públic assistent. Es tracta d’un personatge màgic, perquè tots saben que tornarà l’any següent, encara que sigui amb una altra forma, per tornar a celebrar la festa, que ara toca donar per acabada.
11. ENTERRAMENT DE LA SARDINA: Dimecres de Cendra apareix la Vella Quaresma i s’enterra la sardina amb una gran cerimònia, com a símbol de la fi del Carnaval i l’inici de la Quaresma, període en el qual no es pot menjar carn ni ballar, mentre s’espera l’arribada de la primavera amb la lluna plena.

2. Si ho voleu una mica més difícil: El Carnaval arreu del món

          Aquesta activitat es pot fer per equips, cada equip tria un lloc del món i busca informació i fotografies de com se celebra el Carnaval en aquell lloc. Es confeccionen unes fitxes tècniques amb la informació obtinguda, i també cartellets amb els títols de les fotos, que correspondran al què explica la fitxa tècnica. Un de l’equip llegeix la fitxa tècnica, i els altres han de buscar les fotos i els rètols de què parla, i enganxar-ho sota el títol del lloc on se celebra el Carnaval.

 a)CARNAVAL A VILANOVA

• Ball de mantons: La setmana abans es balla el ball de mantons, que es diu així perquè les noies llueixen uns mantons molt grans
• Merengada: Es deixa caure un pastís gegant de merenga sobre la gent, que acaba barallant-se amb el merenga
• Arrivo de sa majestat el rei Carnestoltes: Arriba el Carnestoltes i es fa el pregó de la festa
• Moixó Foguer: Personatge disfressat d’ocell, amb plomes enganxades, que apareix de dins d’una capsa gegant
• Comparses: Grups de gent que participa a la desfilada disfressada d’un mateix tema
• Coros de Carnestoltes: Un grup de gent que canta cançons satíriques sobre temes d’actualitat
• Judici i mort del Carnestoltes: El darrer dia del Carnaval es fa el judici al Carnestoltes i se’l condemna a morir
• Enterrament de la Sardina: Dimecres de Cendra s’enterra la Sardina amb gran cerimonial, com a símbol del final de les festes i inici de la Quaresma

 b)CARNAVAL DE TENERIFE

• Rondallas: Coros de gent que canta cançons satíriques i burlesques sobre temes d’actualitat
• Gran Gala de l’elecció de la Reina del Carnaval: En un teatre molt gran es fa una desfilada de noies disfressades amb grans i ampul·losos vestits amb plomalls i brillants, entre les quals s’escull la Reina del Carnaval d’aquell any
• Grans desfilades de carrosses engalanades pels carrers de la ciutat

 c)CARNAVAL DE RÍO DE JANEIRO

• Grans desfilades dirigides per les escoles de samba en el Sambódrom: Els participants desfilen pel Sambódrom amb grans carrosses
• Disfresses i balls amb ritme caribenys

 d)CARNAVAL DE NEW ORLEANS o MARDI GRAS

• Desfilades diàries de grans i acolorides carrosses per les grans avingudes de la ciutat
• A les carrosses la gent va disfressada i llança collarets i petits complements al públic, que acaba ple de collarets
• Les enormes carrosses no poden passar pels petits i estrets carrers antics, que s’omplen de gent i música

3. Si ho voleu una mica més divertit: Dites i Refranys de Carnaval

          En una època en què a casa no hi havia gaires llibres, i evidentment no existia internet, els grans alliçonaven els més joves amb frases divertides fàcils de recordar, sovint amb rodolins, són el què anomenem Dites o Refranys. En el conte trobareu moltes dites i refranys de Carnaval, però jo us proposo que ho pregunteu als grans que tingueu a prop: avis, veïns, etc. Feu un dibuix i expliqueu als companys què volen dir.

1. DE NADAL A CARNESTOLTES,

SET SETMANES DESIMBOLTES.

Entre Nadal i Carnaval es compta que hi van més o menys set setmanes, tot i que les dates del Carnaval van variant en el calendari ja que es tracta d’una festa que depèn de la lluna, no com el Nadal que com sabeu sempre és el 25 de desembre.

B. PER CARNAVAL,

TOT VAL!

Aquesta expressió apareix en el conte en el moment que la protagonista demana als veïns que pugin a les golfes i busquin qualsevol cosa que els pugui servir per fer-se una disfressa. Hi ha una variant que és:

PER CARNAVAL TOT S’HI VAL!

En aquest cas es refereix a què durant els dies que dura aquesta festa es permeten fer coses que normalment estan prohibides o mal vistes, com ara: que les minyones ballin amb els amos…

C. DESPRÉS DE LA CANDELERA,

CARNESTOLTES VE AL DARRERA.

Carnaval és la següent festa després de la Candelera, que és el 2 de febrer, la darrera de les festes de Nadal.

D. DE TARD O DE PRIMER,

CARNESTOLTES PEL FEBRER

   o

MÉS TARD O MÉS MATINER,

CARNAVAL DINS DEL FEBRER.

Volen dir el mateix: que malgrat sigui una festa mòbil perquè depèn de la lluna, sempre cau dins del mes de febrer, més aviat o més endavant.

E. CARNESTOLTES I DIJOUS SANT,

SENSE LLUNA NO ES VEURAN.

La setmana Santa és una altra festa mòbil que depèn de la lluna, i molt lligada al Carnaval: Dijous Sant sempre és la primera lluna plena de primavera, i quaranta dies abans (la Quaresma) és Carnaval. Per tant tots dos tindran lluna en alguna moment, en el cas del Carnaval només al començament.

F. EL DIJOUS LLARDER, BOTIFARRA BOTIFARRA.

EL DIJOUS LLARDER, BOTIFARRA MENJARÉ.

o

EL DIJOUS GRAS, BOTIFARRA BOTIFARRA,

EL DIJOUS GRAS, BOTIFARRA MENJARÀS.

o

PEL DIJOUS GRAS,

BOTIFARRA FINS AL NAS!

Volen dir el mateix: el Dijous Gras, un dels dies de Carnaval, és tradicional menjar botifarra, sobretot d’ou, i també truites i coca de llardons.

 

G.      CARNESTOLTES, QUINZE VOLTES,

I NADAL DE MES EN MES,

        TOTS ELS DIES FOSSIN FESTA

I LA QUARESMA MAI VINGUÉS.

És normal que la gent preferís estar de festa sempre, i desitgessin que no arribés la Quaresma, ja que mentre durava no es podia menjar carn i no es podia cantar i ballar.

5. RACÓ DE L’ESCRIPTOR: EXPERIÈNCIES DE CARNAVAL

T’agrada disfressar-te?, has anat mai de Carnaval?, de què anaves disfressat?, com era la disfressa?, a on vas anar?, amb qui anaves?, què vau fer?, com et vas sentir? Explica per escrit les teves experiències anant de Carnaval, o bé descriu la disfressa que t’agradaria portar, i fes un dibuix on tu la portis posada. 

6. EL REPTE: I TÚ DE QUÈ ET DIFRESSES? (SOPA DE LLETRES)

Busca el nom de 15 disfresses típiques de Carnaval en aquesta sopa de lletres, i digues de quina d’elles van disfressats aquests personatges. Poden llegir-se de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta, de dalt a baix i de baix a dalt, i també en diagonal.

BRUIXA-DIMÒNIES-EXTRATERRESTRE-FADA-FOLLETS-INDIS-OBÈLIX-PALLASSOS-PARE NOEL-PICAPEDRA-PIRATA-PRINCESA-ROBOT-VAMPIRS

*SOLUCIONS:

1.BRUIXA 2.DIMÒNIES 3.EXTRATERRESTRE 4.FADA 5.FOLLETS 6.INDIS 7.OBÈLIX 8.PALLASSOS 9.PARE NOEL 10.PETER PAN 11.PICAPEDRA 12.PIRATA 13.PRINCESA 14.ROBOT 15.VAMPIRS

7. TALLER: ELABORACIÓ DE DISFRESSES

1. Per començar: Follet, petita fada, Peter Pan

NECESSITEM:

• Paper de seda o crespó, roba de feltre o tul
• Tisores i cel.lo
• Grapes o velcro
• Cintes o vetes
• Picarols
• I… una mica d’IMAGINACIÓ!

Retallem el coll i la faldilla fent punxes, i el cordem a la cintura o al coll amb velcro, o bé amb unes cintes o vetes que podem grapar als extrems. Amb una mica de cel.lo enganxem els picarols un a cada punta. Per acabar podem fer un cinturó i un barret (pe als barrets consulteu l’activitat: Tants caps, tants barrets; del conte: La bruixa, el príncep i una colla de mariners ben eixerits).

 

2. Si ho voleu una mica més difícil: Túniques i capes

NECESSECITEM:

• Llençols o mantes
• Tisores de punxa
• Velcro
• Fil i agulla
• Agulla imperdible
• Cintes o cordills
• Botons de colors
• Cartolina platejada
• I… una mica d’IMAGINACIÓ!

Podem fer una túnica senzilla amb dos llençols petits (o un de gran) agafats a l’espatlla amb velcro o cintes, o bé amb una manta gran retallant el forat per passar el cap. Podem cenyir la túnica a la cintura amb una cinta o cordill. Per a la capa caldrà cosir una vora, i passar-hi una cinta o cordill amb l’ajuda d’una agulla imperdible. Per acabar, ho decorem amb estrelles (Bruixot), botons (Ninot de neu), etc. (per al barret  consulteu l’activitat: Tants caps, tants barrets; del conte: La bruixa, el príncep i una colla de mariners ben eixerits).

3. Si ho voleu una mica més divertit: Robots, fruites o verdures, i altres estructures senzilles

NECESSITEM:

Per al Robot:

• Base de fusta
• Globus gran tipus baló
• Tisores
• Aironfix de color blanc
• Cartolina metal·litzada de colors
• Cola forta
• Rodes
• Cargols
• Tornavís

Per a la fruita o verdura:

• Filferro
• Tenalles per al filferro
• Roba
• Agulla i fil
• Diadema
• Cintes

Per al cotxe:

• Caixa de cartró
• Cúter
• Escumadora
• Cordill

Per al menhir:

• Tela metàl·lica
• Tenalles
• Cola d’empaperar
• Paper de diari
• Pintura i pinzells

Per al tronc-mòbil:

• Canyes
• Ganivet
• Cordills
• Roba
• Cartró-pedra
• Tisores
• Cel·lo
• Complements: mirallet, botzina…
• I… una mica d’IMAGINACIÓ!

1. ROBOT: Per al robot R2d2 hem utilitzat una base de fusta rodona (tauleta del revés) i un globus gran tipus baló que posarem a sobre, per donar-li la forma arrodonida. Primer col·loquem les rodes a baix amb l’ajuda dels cargols i el tornavís. Ho folrem tot amb aironfix de color blanc, i ho decorem amb cartolina metal·litzada, que retallarem a mode de botons de colors, i enganxarem amb cola la forta.
2. TOMÀTIC: Per al Tomàtic hem fet una estructura amb filferros, i l’hem folrat amb roba vermella. Després, retallem i cosim a la roba vermella els complements com ara fulles (en aquest cas, les ulleres i el telèfon). Per acabar ens fem una diadema amb les fulles (en aquest cas de cintes verdes).
3. COTXE DEL CLUB SÚPER-3: Per al cotxe hem utilitzat una caixa de cartró gran, i amb l’ajuda d’un cúter hem retallat les portes i finestres, també podem posar-hi les rodes. Una escumadora ens servirà d’antena parabòlica, que lligarem a la caixa amb els cordills.
4. MENHIR: Per a fer el menhir de l’Obèlix hem construït una estructura de tela metàl·lica amb la forma desitjada. Després preparem la cola d’empaperar desfent-la en aigua, i ho deixem reposar mentre esquincem el paper de diari a trossets. A continuació, suquem els trossos de paper de diari esquinçat amb la cola i els anem col·locant sobre l’estructura de tela metàl·lica, fins a tenir-ho tot ben cobert, i fem un parell de capes per donar-li consistència. Cal deixar-ho secar durant alguns dies a l’aire lliure, i per acabar ho pintem amb pintura i pinzells.
5. TRONC-MÒBIL: El tronc-mòbil dels Pica-pedra és una estructura senzilla de canyes lligades amb cordill, i recobert amb roba, uns grans tubs de cartró-pedra ens faran de rodes, que enganxarem amb cel·lo i aguantarem també amb cordills a les canyes. Per acabar podem penjar-hi algun complement com ara mirallet retrovisor o botzina.