LA REINA DE LA NEU
Hans Christian Andersen
Basat en una Llegenda escandinava
Adaptació: Pol Castellanos
En una gran ciutat, hi havia dos nens que eren veïns i s’estimaven com a germans. La nena es deia Gerda i el nen es deia Kai.
Tots dos es passaven els dies contemplant les roses que creixien a les jardineres de les seves finestres, però quan arribava l’hivern la neu tapava les flors. L’àvia d’en Kai els va explicar que era cosa de la Reina de la Neu, que dominava aquells flocs.
A la nit, mirant per la finestra, en Kai va veure garratibat com els flocs s’unien els uns amb els altres i formaven la silueta blanca de la Reina de la Neu. Embadalit per la seva bellesa, va obrir la finestra.
De sobte, una ràfega de vent va bufar tot de cristalls als seus ulls i al seu cor. Eren fragments d’un mirall malèfic que feien veure-ho tot malament i tornaven el cor fred com el gel.
En Kai no va tornar a ser el mateix.
Quan va arribar l’estiu, els rosers de la finestra van tornar a créixer, però en Kai va llençar la jardinera al buit.
-No m’importen les roses! -va exclamar-. Àvia, no vull tornar a sentir les teves històries! Gerda, no vull tornar a jugar amb tu mai més!
Van passar els mesos, i un dia, ja a l’hivern següent, va caure una tempesta de neu. En Kai havia anat a fer un volt amb el seu trineu i, a mig camí, va veure un trineu de gel meravellós. El conduïa una bonica dona de pell pàl·lida i amb un abric blanc.
Era la Reina de la Neu!
-Lliga el teu trineu al meu, Kai. Farem un passeig per la terra i el cel.
La Reina de la Neu estava pletòrica: mai no havia conegut ningú amb el cor tan fred com el seu. Junts, ella i en Kai van recórrer terra i cel, travessant núvols, i fins i tot van sentir a prop la resplendor de la lluna.
A la ciutat, aviat es van adonar que en Kai havia desaparegut. La família i els veïns el van buscar per tot arreu, però no el van trobar. Potser, van concloure, havia caigut al riu d’aigües congelades.
Amb el cor trencat, la Gerda va esperar l’estiu següent perquè el gel es fongués. Li va oferir al riu les sabates a canvi d’en Kai, però el riu li va respondre que el nen no era allà. De tota manera, li va donar un bot per ajudar-la.
La Gerda va navegar fins a una estranya casa amb un jardí etern. Va preguntar per en Kai a la vella que reposava a l’entrada i ella li va mostrar les seves roses màgiques, que coneixien històries de la terra. Amb tot, no sabien 
res del nen.
En veure la nena desconsolada, una rosa li va dir que parlés amb els coloms, que coneixien històries de llocs remots. La Gerda va córrer a preguntar a una família de coloms.
-Hem vist el pobre nen a Lapònia -van respondre-. Viu al palau de la Reina de la Neu. Si segueixes el nostre vol, hi arribaràs. Però és un lloc fred enmig del buit. Allà no hi ha amor ni alegria.
Amb les esperances renovades, La Gerda va seguir el vol dels coloms i va arribar a un enorme palau de parets de neu i finestres de gel. Al davant hi havia un nen que jugava amb un tros de gel.
-Kai! -va exclamar la Gerda al veure’l-. He viatjat fins a la fi del món per trobar-te!
Va córrer cap a ell i el va abraçar, però en Kai no va reaccionar: s’havia oblidat de la seva amiga. La Gerda no va poder contenir les llàgrimes. Però aleshores una llàgrima va caure sobre el pit d’en Kai i va fondre el gel del seu cor.
En aquell moment, en Kai va esclatar a plorar de tal manera que el cristall malvat li va sortint rajant dels ulls. Tornava a ser ell mateix i s’alegrava de veure-la. Res no havia canviat, excepte una cosa: s’havien tornat persones grans.
En Kai i la Gerda van tornar a casa feliços i es van asseure a mirar les roses de les jardineres junts. Dins del seu cor seguien sent nens.
FI
PROPOSTA DIDÀCTICA-76
CONTE: La Reina de la Neu (Hans Christian Andersen)
EDAT: Totes les edats
TIPUS: De fades
ACTIVITATS:
- Conte: La Reina de la Neu/Conversa: Experiències a la neu
- Llenguatge Verbal,
- Descoberta d’Un Mateix
- Cançons: El Trineu (Popular) / I’m a little snownam (Super Simple Learning)
- Llenguatge Musical
- Llenguatge Verbal,
- Descoberta de l’Entorn,
- Llengua anglesa
- La Recerca: El conte /Expedicions al Pol Nord i al Pol Sud
- Descoberta de l’Entorn,
- Llenguatge Verbal
- Activitat-Taller: Expedició a la neu
- Llenguatge Plàstic,
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix
- Racó de l’escriptor: Expedició a la neu
- Llenguatge Verbal
- Llenguatge Plàstic
- Descoberta d’Un Mateix
- El Repte: Personatges que viatgen
- Llenguatge Verbal
- Descoberta de l’Entorn
a)Objectius:
- Escoltar el conte: La Reina de la Neu (Andersen)
- Escoltar i respectar les intervencions dels companys
- Expressar les pròpies vivències i opinions sobre la neu i les expedicions a la neu
- Aprendre i cantar les cançons: El Trineu / I’m a little snowman
- Buscar informació sobre el conte i expedicions a la neu
- Conèixer contes i llegendes relacionades amb viatges
- Explicar per escrit les nostres vivències sobre la neu
- Dibuixar-se a si mateix amb la neu
- Construir un iglú, un ninot de neu, i personatges personalitzats
- Conèixer altres contes sobre viatges, i saber què buscaven els seus protagonistes
b)Desenvolupament de les activitats:
- CONTE: La Reina de la Neu
- Conte: Explico el conte amb l’ajuda d’imatges i titelles de pal que representen els personatges que hi surten: Gerda, Kai, Reina de la Neu, i disfresses (gorra per al veí, roba blava per al riu, mocador al cap per a la velleta). Faig preguntes de comprensió per veure si ho han entès, i aclareixo el vocabulari nou.
- Conversa: Has estat mai a la neu?, et va agradar o t’agradaria anar-hi?, què és el que més t’agrada o no t’agrada?, has tingut alguna experiència a la neu?, amb qui anaves?, què va passar?, què vas sentir?, t’agradaria fer una expedició al Pol Nord o Sud?, si haguessis d’anar-hi com ho faries?, per què?, què busca la protagonista del conte al Pol Nord?, què series capaç de fer tu per anar a buscar un amic?, coneixes altres històries relacionades amb viatges?
- Vocabulari:
- Floc: Manyoc, petita porció, de llana, de seda, de cotó, etc. Un floc de llana. Petita porció de neu. La neu queia a flocs.
- Garratibat: Amb les cames rígides i sense moviment. Figuradament: Estupefacte, esbalaït. Vaig quedar garratibat.
- Ràfega: En meteorologia: Fluctuació del vent en direcció i velocitat. Per extensió: Una ràfega de llum.
- Cristalls de neu: Un floc de neu, borralló o volva si és molt lleu és una petita porció compacta de neu que cau del cel quan neva, i que està formada per cristalls de gel que s’han anat agregant a mesura que queien, augmentant de mida fins a arribar a un diàmetre d’entre un i quatre centímetres. Tot i així, els científics han arribat a la conclusió que també cauen flocs inusualment grans per tot el món, que mesurarien entre dos i sis polzades (uns cinc a quinze centímetres) de diàmetre, o fins i tot més. Els flocs individuals tenen una estructura gairebé única, tot i que no es coneixen encara les variables precises de la formació de les formes particulars. Aquests flocs difereixen en detall els uns dels altres, però es poden categoritzar en vuit classificacions àmplies i almenys 80 variants individuals, xifra que ha anat augmentant constantment al llarg dels anys. Les formes constituents principals dels cristalls de gel, a partir dels quals es poden produir combinacions, són l’agulla, la columna, la placa i la canya. La neu apareix de color blanc tot i estar feta de gel transparent; això es deu al reflex difús de tot l’espectre de la llum per les petites cares de cristall dels flocs de neu.
- Pletòric/pletòrica: (Adjectiu) Que té plètora. Plètora: Excés de sang o d’altres líquids en el cos o en una part d’ell. Per extensió: Superabundància en general. Sentia una plètora de felicitat que l’envaïa.
- La Lapònia és una regió cultural tradicionalment habitada pel poble sami. Conforma una regió boreal europea, situada al nord de la península escandinava (al nord de Noruega i Suècia), al nord de Finlàndia i al nord de la península de Kola a Rússia. Al nord limita amb el mar de Barentsz, a l’oest amb el mar de Noruega i a l’est amb el mar Blanc. La part més important de la Lapònia es troba més prop del cercle polar àrtic, i de fet en aquest país es troba el cap més septentrional d’Europa, el cap Nord. El terreny és majoritàriament muntanyós i el clima és molt fred, amb temperatures sota 0 °C gran part de l’any.
Informació extreta de:
Diccionari.cat
i Wikipèdia
2.CANÇONS: El Trineu/I’m a little snowman
EL TRINEU
POPULAR
Per damunt la neu,
lleuger dalt d’un trineu,
pels camps corro rabent,
alegre i somrient,
fent dringar els cascavells,
com argentins joiells,
res bo no trobareu
com viatjar dalt d’un trineu.
Ding, dang, dong,
ding, dang, dong,
dringueu sens parar;
anar amb trineu
és divertit
tant de dia com de nit.
Ding, dang, dong,
ding, dang, dong,
dringueu sens parar,
i en la Nit d’aquest Nadal
correrem tots al Portal.
Tot cobert de neu,
llevat del nostre cor
per això tots junts cantem
la cançó del trineu;
i voli la il·lusió
amb aquesta cançó,
i així de molt bon grat
s’afermi la nostra amistat.
Ding, dang, dong,
ding, dang, dong,
dringueu sens parar;
anar amb trineu
és divertit
tant de dia com de nit.
Ding, dang, dong,
ding, dang, dong,
dringueu sens parar,
i en la Nit d’aquest Nadal
correrem tots al Portal.
I’M A LITTLE SNOWMAN
Super Simple Learning
I’m a little snowman, look at me.
These are my buttons, 1, 2, 3.
These are my eyes and this is my nose.
I wear a hat and scarf. Brrr…it’s cold!
TRADUCCIÓ AL CATALÀ: Imma Villegas
Soc un petit ninot de neu: mira’m!
Aquí estan els meus botons: un, dos, tres.
Aquí estan els meus ulls, i aquest és el meu nas.
Porto un barret i una bufanda: Brrrr… quin fred que fa!
3.LA RECERCA: El conte / Expedicions als Pols
EL CONTE: LA REINA DE LA NEU
“La reina de les neus (en danès Snedronningen) és un conte de Hans Christian Andersen publicat el 1845 i que ha estat adaptat en diversos formats pel seu èxit. És un conte dividit en set parts o capítols.
Argument
- Primera part: uns trols fabriquen un mirall màgic, que fa que tot mostri la seva pitjor cara. Volen pujar-lo al cel perquè els àngels es decebin del paradís i abandonin Déu, però en intentar enlairar-lo més enllà dels núvols, el mirall es trenca en mil bocinets.
- Segona part: mentrestant dos nois creixen com a veïns en un petit poble, cuidant junts un jardí de roses. Ell es diu Kai i viu amb la seva àvia, qui sempre li diu que vigili amb la reina de les neus. S’enamora de la noia, Gerda. Una nit d’hivern, apareix la reina de les neus i convida Kai a acompanyar-la però ell refusa per amor a Gerda. Un floc de neu, però, transporta un trosset de mirall màgic i Kai veu Gerda com massa infantil, així que acaba acompanyant la reina de les neus. Li fa dos petons, que li gelen el cor i no li fa un tercer, que el mataria.
- Tercera part: Gerda no vol escoltar la gent del poble, que li diu que Kai ha mort, i surt a buscar-lo, preguntant a persones i elements de la natura. Aquests l’ajuden en la seva cerca i li donen proves que Kai viu. Enmig d’un bosc, Gerda troba la casa d’una vella que li fa un encanteri perquè oblidi el seu amor i pugui quedar-se amb la noia com a criada. Passen els mesos, Gerda treballa amb la vella amb alegria fins que floreixen les roses i recorda Kai, llavors fuig per continuar buscant-lo.
- Quarta part: Gerda continua interrogant animals i plantes al bosc, fins que la guien cap a un palau reial, on un príncep similar a Kai l’ajuda amb roba i un carro
- Cinquena part: Una petita lladregota captura el carro i es fa amiga de Gerda. Els coloms ensinistrats de la nena han vist Kai i li diuen on és. La lladre li deixa un ren per anar al Pol Nord i alliberar Kai
- Sisena part: Gerda arriba al palau de la reina de les neus, defensat per flocs que l’ataquen com ganivets. Resant un parenostre, els flocs cauen a terra i ella pot continuar avançant
- Setena part: Kai està presoner de la Reina de les neus, que només el deixarà anar si aconsegueix formar amb gel i flocs de neu la paraula «eternitat». Gerda el veu barallant-se amb els flocs enmig d’un llac gelat anomenat Mirall de la Raó. S’acosta a ell i plora d’emoció en veure’l, però ell se n’allunya. Ella plora amb més pena i una llàgrima aconsegueix arribar als ulls de Kai, i emportar-se el trosset de mirall incrustat. Llavors la mira i la reconeix i comencen a ballar d’alegria. Els flocs de neu segueixen el ritme fins que formen la paraula en un dels seus moviments. Lliures i junts, tornen a casa seva per viure plegats.
Anàlisi
El missatge cristià és evident en el conte, destinat a nens: primer la supèrbia dels trols, que volen temptar els àngels, és castigada; després el parenostre actua com a amulet contra els flocs de neu i finalment la paraula eternitat, un atribut diví, és la clau per a la llibertat, per sobre de la raó, que envolta el món gelat. Un altre missatge dirigit als nens és la importància de no anar amb estranys i de fer cas als consells de la família, encarnada en l’àvia.
Andersen recull molts elements dels contes de fades, com la bruixa que viu enmig del bosc (igual que a La caseta de xocolata), el nombre tres (si arriba a patir el tercer petó, Kai hauria mort) i el final feliç que acaba amb la parella reunida. Igualment la rosa, símbol d’amor, recorda a les flors de La Bella i la Bèstia. El mirall màgic prové de la Blancaneus.
També incorpora personatges de la mitologia nòrdica, com els trols que fabriquen el mirall o la neu animada. L’oposició entre llum-bondat i hivern-maldat també prové d’aquest folklore, inspirat en les llargues nits polars. Un dels animals que guia Gerda és un corb, que té els atributs dels corbs que acompanyaven Odin.
El conte s’estructura com una novel·la d’aventures però amb una inversió: és la noia qui creua paisatges i viu perills per salvar el seu enamorat i no un cavaller que rescata una princesa, com acostuma a aparèixer en aquest tipus d’històries.
El nom Gerda és una derivació de la paraula per referir-se a “jardí”, per aquest motiu se l’associa a les flors (pures, belles i fràgils, com la dona tradicional). Manté el seu amor intacte malgrat el canvi de Kai i mai no creu que hagi mort, representa la perseverança. Els coloms, un animal de l’amor, li confirmen el que pensa.
La missió que la reina encarrega a Kai apareix com a impossible, ja que l’eternitat cau fora dels dominis humans. La paraula l’alliberarà i li donarà tot el que hi ha al món, com en els conjurs. El poder màgic i creatiu de les paraules ja apareix al llibre Gènesi de la bíblia. Només l’alegria infantil i l’emoció (les llàgrimes de Gerda desfan el mirall i la dansa dels nens encarta els flocs demoníacs) poden aconseguir qualsevol fita. L’amor ha de vèncer diverses proves, la més dura de les quals és la de l’oblit.
Influència
La reina de les neus ha inspirat nombroses relectures sobre una dona que actua com antagonista, el llegat més evident apareix a Les Cròniques de Nàrnia, amb la bruixa blanca, igualment freda i perversa. Moltes novel·les de fantasia l’incorporen com a personatge.
El conte ha estat adaptat al cinema i la televisió en diverses ocasions, entre les quals destaquen la versió en dibuixos animats feta pels prestigiosos estudis russos Soiuzmultfilm (1957) i que va guanyar nombrosos premis, un curt animat nord-americà narrat per Sigourney Weaver (1992), un Anime japonès de TMS Entretaiment (2005) i una minisèrie de la BBC (2005). Existeixen igualment ballets homònims, incloent un ball d’acrobàcies sobre gel.”
Infomació extreta de:
Wikipèdia
LA CARA FOSCA DE LA REINA DE LES NEUS:
Viatges polars mortals
“Quin estrany poder oculta la neu?
Potser la seva condició fugissera, com quan una nit d’hivern cobreix els carrers d’una aparença màgica i misteriosa per, tot seguit, fondre’s de bon matí. O potser la manera com ens gela les mans quan en fem boles i les llancem amb mala bava als amics: què hi ha pitjor que un regalim de neu lliscant-te esquena avall?
La neu és, alhora, bonica i perillosa, esplèndida i cruel. Com ho és la Reina de la Neu.
El personatge està inspirat en Skadi, la deessa nòrdica de l’hivern. Freda, distant i d’una bellesa sobrenatural, governava les muntanyes i protegia els homes que s’endinsaven als paratges gelats. Skadi va donar nom a la regió dels països nòrdics: Escandinàvia (“terres de Skadi”).
Al conte, la Reina de la Neu viu en un palau de gel i maleeix les persones amb els fragments d’un mirall màgic que ens pot recordar el de la Blancaneu. L’encanteri torna en Kai apàtic i cruel, i la seva amiga Gerda ha d’emprendre un perillós viatge per rescatar-lo de la bruixa.
Sembla un conte clàssic, però La Reina de la Neu és força nou.
Hans Christian Andersen el va publicar un desembre a mitjans del segle XIX. S’havia inspirat en un conte popular noruec: A l’est del sol i a l’oest de la lluna, recollit per Peter Christen AsbjØrnsen i que Andersen escoltava de petit. També és la història d’una noia que busca un noi segrestat. En aquest cas, però, el noi és un príncep transformat en os a causa d’un encanteri: no us fa pensar en La bella i la bèstia?
El viatge de la Gerda, a la Reina de la Neu, té el poder magnètic i inabastable de les terres del gel. Per alguna raó els últims blancs dels mapes han estat les fronteres polars: són les regions més fredes i inhòspites del planeta, on només valents com la Gerda s’atrevirien a viatjar.
Algú haurà emprès el viatge a la vida real?
No dubteu mai de la curiositat humana. Ni de la seva estupidesa. (No em miris així, Hans: per una vegada que no anava per tu!) Em referia als exploradors. Aquest mateix any de 1914, un tal Ernest Shackleton ha posat en marxa una expedició a l’Antàrtida a bord del britànic Endurance, però fa mesos que no se’n sap res. Què els deu haver passat…?
Desenes d’exploradors s’han embarcat cap als territoris polars. Hi han volgut plantar banderes, traçar noves rutes, fer-hi descobriment o, simplement, llançar-se a l’aventura. La gran lluita es va disputar a l’Antàrtida el 1911 per ser el primer humà a trepitjar el Pol Sud. L’un era el noruec Roald Amundsen. L’altre, el britànic Robert Falcon Scott.
L’expedició d’Amundsen va emprendre la travessia a l’octubre amb trineus tirats per gossos. L’equip de Scott es va posar en marxa al novembre amb trineus tirats per ponis. Als d’Amundsen els van atacar tempestes de neu i un fred extrem i van haver de refer la ruta. Els de Scott van escollir una ruta llarga i difícil, van haver de reparar els trineus i van abandonar els ponis, que no els eren útils.
Amundsen va arribar al Pol Sud al desembre i va retornar al campament amb un clima més bo; la seva gesta va ser un triomf que ha passat a la història. Un mes després, en arribar al Pol Sud, Scott hi va trobar la bandera noruega. De tornada, sense aliments i amb mal temps, els membres es van lesionar i van emmalaltir. Un d’ells va sortir de la tenda on dormien i es va sacrificar pels altres. No va servir de res. Setmanes després, tota l’expedició va morir de gana i de fred.
Què ens ensenyen els grans viatges polars? Què ens ensenya el viatge que la Gerda emprèn a La Reina de la Neu?
Doncs que sempre hi haurà perills i complicacions. I que cal ser valent i perseverar per arribar al destí. Alguns troben la força en assolir grans gestes. D’altres, com la Gerda, en l’amistat i l’amor. Tinguem-ho en compte per al gran viatge que emprenem tots.
(On vas amb els esquís, Hans? No em referia a fer un viatge polar!)”
Extret del llibre:
La cara fosca de les llegendes
de POL CASTELLANOS
EL POL NORD:
Geogràfic, Magnètic, Geomagnètic, d’Inaccessibilitat
“El pol Nord és el punt de la superfície més al nord del planeta Terra i, per tant, està situat a latitud 90° N. Estrictament aquesta és la definició del pol Nord geogràfic, la més utilitzada habitualment, però poden definir-se altres pols nords en funció de diferents conceptes geogràfics i geofísics:
- El pol Nord geogràfic, també conegut com el nord vertader, és el punt més al nord definit com el punt de la superfície terrestre en el qual creua l’eix de rotació de la Terra.
- El pol Nord magnètic és el punt del nord en el qual el camp magnètic té direcció perpendicular a la superfície terrestre (o sigui, on una brúixola apuntaria cap avall). Com que el camp magnètic terrestre no és totalment regular, el pol Nord magnètic no és un punt (com el geogràfic) sinó una extensa àrea.
- El pol Nord geomagnètic és el pol del camp geomagnètic terrestre més proper al nord verdader.
- El pol Nord d’inaccessibilitat es defineix com el punt de l’oceà Àrtic més llunyà de la costa, i es troba actualment a 84° 03′ Nord 174° 51′ Oest.
Mentre que el pol Sud es troba dins de la massa continental de l’Antàrtida, el pol Nord és al mig de l’oceà Àrtic, les aigües són cobertes gairebé de manera permanent per masses de glaç a la deriva, això fa que sigui impracticable la construcció d’una estació permanent al pol Nord. Tanmateix la Unió Soviètica i després Rússia han anat construint una sèrie d’estacions sobre les masses de glaç a la deriva i algunes han arribat a passar molt a prop del pol. Recentment s’han publicat algunes previsions segons les quals el pol Nord quedarà lliure de glaç estacionalment vers el 2050 a causa del desglaç, tot i que hi havia altres previsions més pessimistes que pronosticaven que això passaria vers el 2014.
La fondària del mar al pol Nord ha estat mesurada en 4.261 metres. Es considera que la terra més propera és l’illa Kaffeclubben, a uns 700 km del Pol, al nord de les costes de Groenlàndia.”
Informació extreta de:
WIKIPÈDIA
EXPEDICIONS AL POL NORD
“Ja en el segle XVI, moltes persones eminents cregueren (correctament) que el pol Nord estava al mar, que al segle XIX s’anomenà Polynia o Mar Polar Obert. Per tant, s’esperava que es podria trobar un camí a través del gel en certes èpoques de l’any. Diverses expedicions es van proposar trobar el camí, generalment en vaixells baleners, ja d’ús comú en les fredes latituds del nord.
Primers intents: Una de les primeres expedicions creades amb la intenció explícita d’assolir el pol Nord era la d’un funcionari naval britànic, William Eduard Parry, que en 1827 va arribar a la latitud 82° 45′ N. Al 1871 l’Expedició Polaris, un intent conduït per l’estatunidenc Charles Francis Hall, va acabar en catàstrofe. Entre 1879 i 1881 una expedició oficial de la marina dels EUA comandada per George Washington DeLong també va acabar tràgicament quan el seu vaixell, l’USS Jeanette, va ser destrossat pel gel. Més de la meitat de la tripulació, inclosos els DeLong, van desaparèixer.
Expedició Peary: El 6 d’abril del 1909 Robert E. Peary i un equip format per esquimals 
(Ooqueah, Ootah, Henson, Egingwah i Seeglo) van afirmar ser els primers a arribar al pol Nord geogràfic. L’explorador americà Frederick Albert Cook, va dir que havia arribat al pol Nord el 21 d’abril de 1908 amb dos homes inuit, Ahwelah i Etukishook, però va ser incapaç de provar-ho i la seva reclamació no és àmpliament acceptada. La conquesta del pol Nord va ser durant molts anys atribuïda a l’enginyer de la Marina Americana Robert Peary, que va afirmar haver arribat al Pol el 6 d’abril de 1909, acompanyat del també americà Matthew Henson i de quatre homes inuit anomenats Ootah, Seeglo, Egingwah, i Ooqueah. Tanmateix, la reclamació de Peary segueix sent controvertida. L’expedició que va acompanyar Peary en l’etapa final del viatge no incloïa ningú format en navegació que pogués confirmar amb precisió la fita, que alguns afirmen haver estat particularment descuidat a mesura que s’acostaven al Pol.
Expedició Amundsen: La primera vegada que es pot considerar que es va arribar al Pol -basant-se en fets consistents, verificats i científics- va ser el 12 de maig de 1926. I va ser l’explorador noruec Roald Amundsen, amb el seu patrocinador estatunidenc Lincoln Elsworth des del dirigible “Norge”. El “‘Norge”, tot i ser de propietat noruega, va ser dissenyat i pilotat per l’italià Umberto Nobile. El vol es va iniciar a Svalbard i va creuar l’oceà Àrtic fins a Alaska. Nobile, juntament amb diversos científics i la tripulació del “Norge”, van sobrevolar el Pol per segona vegada el 24 de maig de 1928 amb el dirigible “Itàlia”. L'”Itàlia” es va estavellar en el seu retorn del Pol, amb la pèrdua de la meitat de la tripulació.
Altres: El submarí de la Marina dels Estats Units USS Nautilus (SSN-571) va creuar al pol Nord el 3 d’agost de 1958, i el 17 de març de 1959, el USS Skate (SSN-578) va emergir en el Pol, convertint-se en el primer vaixell militar en fer-ho.
Novament sense comptar l’expedició de Peary, la primera conquesta confirmada de la superfície del pol Nord va ser la de Ralph Plaisted, Walt Pederson, Gerry Pitzl i Jean Luc Bombardier, que van viatjar amb motos de neu pel gel i varen arribar-hi el 19 d’abril de 1968. La Força Aèria dels Estats Units confirmà de forma independent la seva posició.
El 17 d’agost de 1977, el trencaglaç nuclear soviètic Arktika completà el primer viatge al pol Nord per la superfície.
Expedicions turístiques: En els darrers anys, els viatges al pol Nord per via aèria (en helicòpter i aterrant en una pista preparada en el gel) o per trencagels s’han convertit en relativament habituals, i fins i tot estan a disposició de petits grups de turistes en empreses de viatges d’aventura.”
Informació extreta de:
WIKIPÈDIA
EXPEDICIONS AL POL SUD:
Expedició Amundsen i Fracàs de l’expedició Scott
“La primera expedició a arribar al Pol Sud Geogràfic fou encapçalada per l’explorador noruec Roald Amundsen. Ell i quatre companys arribaven al pol el 14 de desembre de 1911, cinc setmanes abans que una expedició britànica encapçalada per Robert Falcon Scott anomenada Expedició Terranova. Amundsen i el seu equip retornaven de manera segura a la base, i més tard, s’assabentaven que Scott i els seus quatre companys havien mort en el viatge de retorn.
Els plans inicials d’Amundsen s’havien centrat en l’Àrtic i la conquesta del pol Nord per mitjà d’un vaixell trencagel. Amb aquest fi obtingué l’ús del vaixell d’exploració polar de Fridtjof Nansen el Fram, i emprengué una extensiva campanya de recollida de fons per a l’expedició. Les preparacions per a aquesta expedició s’interromperen quan, el 1909, els exploradors americans Frederick Cook i Robert E. Peary afirmaren per separat haver arribat al pol Nord. Amundsen llavors canvià els seus plans i es començà a preparar per una conquesta del pol Sud. Insegur de fins a quin punt l’opinió pública i els seus partidaris li donarien suport, guardà en secret el canvi de plans. Fins a l’inici de l’expedició, el juny de 1910, la majoria de membres de la tripulació creien que s’estaven embarcant en una expedició àrtica.
La base científica permanent al pol Sud porta el seu nom, juntament amb el de Scott.”
Informació extreta de:
WIKIPÈDIA
- Activitat-Taller: Expedició a la neu
Avui us proposo una activitat per jugar amb la neu sense sortir de casa: Ninot de neu, caseta de gel o iglú, i personatges personalitzats.
- Per començar: Ninot de neu
NECESSITEM:
- Cartrons
- Tisores
- Cel·lo (o cinta adhesiva)
- Punxó
- Xinxetes
- Cola blanca
- Cotó fluix blanc
- Botons grans de colors
- Ulls grans
- Una pastanaga (natural o de plàstic)
- Gorra, bufanda i guant
- Un plomall o escombra
- I… una mica d’IMAGINACIÓ!
Primer agafem el cartró i retallem dues rodones, una més gran que l’altra, i les enganxem una a sobre a l’altra fent que es cavalquin una mica. Després, esquincem el cotó fluix amb els dits i fem boletes. Per enganxar les boletes de cotó fluix dins de les rodones de cartró, utilitzarem cola blanca que posarem directament a sobre el cartró (no al cotó fluix, perquè se’ns desfaria i no aconseguiríem enganxar-lo bé). Un cop haguem omplert les dues rodones amb les boletes de cotó fluix, també amb la cola blanca enganxem tres botons grans de diferents colors al mig de la rodona gran, que serà la panxeta, en fila un a sota de l’altre, i els ulls a la rodona petita, que serà la cara. A continuació, amb l’ajuda del punxó fem un forat al mig de la cara per passar-hi una pastanaga que serà el nas (podria ser de plàstic o altre material, però és més divertit si és natural). Per acabar, li posarem una gorra, una bufanda i un guant (o dos), on li enganxarem un plomall o escombra amb cel·lo o cinta adhesiva. Perquè se li aguanti el guant al costat de la rodona gran o panxeta, podem utilitzar xinxetes.
2.Si ho voleu una mica més difícil: Caseta de gel o iglú
NECESSITEM:
Base blanca de fusta o cartró (si no és blanca la pintarem o folrarem)- Llapis o retolador
- Làmines de porexpan blanc
- Cúter o ganivet de serreta
- Tisores
- Cola blanca (o transparent no massa forta)
- Un got de cartró (o plàstic)
- Un pot de llauna amb foradets
- I… una mica d’IMAGINACIÓ!
Primer agafem la base blanca (si no és blanca la podem pintar o folrar) i hi dibuixem dues rodones concèntriques que no s’acabin de tancar, la de fora amb la mida que vulguem l’iglú, i la de dins a la mida del pot de llauna. Després, tallem el porexpan amb el cúter (o bé un ganivet de serreta, ja que el porexpan és molt tou), a quadrats i també rectangles més petits, que enganxem a la base blanca amb la cola blanca (o transparent però no massa forta, perquè se’ns desfaria el porexpan) entre les dues rodones que hem dibuixat prèviament. Un cop posada la primera filera de quadrats de porexpan, la segona caldrà desplaçar-la com si féssim una paret, col·locant els quadradets de porexpan al mig dels dos de baix. Cap a la tercera filera, utilitzarem trossos una mica més petits, els rectangles, fent que la paret no pugi recta sinó lleugerament cap endins, per tal d’anar aconseguir la forma de cúpula. A continuació, per fer la porta i el passadís d’entrada, retallem el got de cartró (o plàstic) per la meitat amb les tisores, i retallem el cul del got sense arribar al final, per obtenir una porta que es pugui obrir i tancar. L’enganxem en l’espai que ens ha quedat obert a la paret de porexpan (recordeu que partim de dues rodones obertes), i recobrim el passadís d’entrada amb els trossos de porexpan que ens queden. Per acabar, encaixem el pot de llauna amb foradets al mig de l’iglú perquè ens faci de xemeneia, i l’enganxem.
3.Si ho volem una mica més divertit: Personatges personalitzats
NECESSITEM:
Llapis i paper- Colors o retoladors
- Tisores
- Cel·lo (o cinta adhesiva)
- Cola de barra
- Tubs de paper de cuina o WC
- Pals de polo
- Dibuixos de personatges a la neu
- Fotografies nostres i dels nostres amics
- I… una mica d’IMAGINACIÓ!
Primer dibuixem i pintem (o bé traiem per impressora) els personatges que vulguem fer, en aquest cas busquem personatges en un paisatge de neu: pescant en un forat al gel, mirant una foca, jugant amb un pingüí… i en retallem la silueta. A continuació, busquem fotografies nostres i del nostres amics, que coincideixin en mida i orientació de la cara (si mira de cara o està de perfil, si mira a la dreta o a l’esquerra) i en retallem les cares procurant que ens encaixin amb el dibuix (per exemple, si el personatge porta caputxa o diadema, potser haurem de retallar-li els cabells o el serrell a la foto). Amb la cola de barra enganxem les cares als personatges, obtenint així personatges personalitzats, és a dir, que representen persones concretes escollides (en aquest cas nosaltres i els nostres amics seleccionats prèviament). Per acabar, si volem que el personatge s’aguanti dret, enganxem per darrera amb una mica de cel·lo un tub de paper de WC o de cuina (si és massa llarg el retallem a l’alçada del cap), o bé un pal de polo fent un titella (en aquest cas no s’aguanta sol però el podem manipular i fer-lo parlar).
- RACÓ DE L’ESCRIPTOR: Experiència a la neu
Has estat mai a la neu?, et va agradar o t’agradaria anar-hi?, què és el que més t’agrada o no t’agrada?, has tingut alguna experiència a la neu?, amb qui anaves?, què va passar?, què vas sentir?, t’agradaria fer una expedició al Pol Nord o Sud?, si haguessis d’anar-hi com ho faries?, per què?, què busca la protagonista del conte al Pol Nord?, què series capaç de fer tu per anar a buscar un amic?, coneixes altres històries relacionades amb viatges?
Explica-ho per escrit i fes-ne un dibuix, on tu et trobis en un paisatge de neu, en la situació descrita. Farem una exposició per compartir les nostres experiències amb els companys, i poder-ho comentar entre tots.
- EL REPTE: Personatges que viatgen
En el conte, la protagonista de la Reina de la Neu emprèn un llarg i perillós viatge al pol Nord per trobar el seu amic. Com la Gerda, molts altres han desafiat tota mena de dificultats per aconseguir els seus propòsits.
A veure si sabeu com es diuen i què buscaven, tots aquests personatges de contes i llegendes relacionats amb viatges?
Personatges:
Gerda- Kotuko i amiga
- Baboushka
- Agmar
- Thorwald
- Nemo
- Pol
- Kotick
- Avet
- Rudolf
Contes:
- L’espasa de Thor
- La foca blanca
- L’origen del desert
- Llegenda del Pare Noel
- El petit avet
- El pingüí fredolic
- Quiquern
- La Reina de la Neu
- Les velletes de Nadal i els tres Reis Mags d’Orient
- Vint mil llegües de viatge submarí
*SOLUCIONS AL REPTE:
PERSONATGES QUE VIATGEN
- Gerda (La Reina de la Neu): Va anar al Pol Nord a buscar el seu amic Kai, segrestat per la Reina de la Neu al seu palau de gel
- Kotuko i amiga (Quiquern): Buscaven menjar per a ells i per al seu poble, perquè havia arribat l’hivern avançat i se’ls havia acabat el menjar
- Baboushka (Les velletes de Nadal i els Tres Reis mags d’Orient): Volia anar a veure el Nen Jesús que havia nascut, però no hi va anar quan li van dir perquè era de nit i feia molt fred, quan hi va ja no el troba però decideix repartir els seus regals entre tots els infants que viuen a prop seu
- Agmar (L’origen del desert): Busca la noia a qui pertany el rínxol de cabell ros que se li ha quedat enredat a la fletxa
- Thorwald (L’espasa de Thor): Ell i els seus companys viatgen en un vaixell buscant un lloc on establir-se i formar un nou poble
- Nemo (Vint mil llegües de viatge submarí): Va en un submarí per tots els mars buscant venjança per alguna cosa terrible que li havia passat
- Pol (El pingüí fredolic): Viatja pel mar amb la seva caseta de gel buscant una illa tropical per viure, on no hi faci tant de fred com al pol Sud on vivia
- Kotick (La foca blanca): Va nedant per tots els oceans, buscant una illa on no hi hagi homes, i les foques puguin viure tranquil·les sense el perill que vagin a caçar-les per vendre’s la seva pell
- Avet (El petit avet): Viatja amb la imaginació, no està satisfet en com és, vol tenir les fulles diferents i s’imagina com li agradarien més, al final s’adona que les seves són les millors
- Rudolf (La llegenda del Pare Noel): Viatja amb el trineu màgic del Pare Noel, i amb el seu nas vermell il·lumina el camí enmig de la foscor de la nit, per repartir les joguines a tots els infants del món, i axí aconseguir l’aprovació del Pare Noel i l’acceptació dels seus companys, que se’n reien d’ell pel seu nas vermell
