LA MARIA CASTANYERA I ELS FOLLETS
Conte Popular català
Adaptació: Imma Villegas
Com cada any, la Maria Castanyera surt de casa seva amb la manta i el cistell per anar al bosc a collir castanyes. Però aquest cop ho tindrà més difícil que altres vegades. La Maria Castanyera és ja molt velleta i no hi veu gaire bé, per això ha de dur unes ulleres ben gruixudes. En arribar al bosc, la Maria Castanyera busca i busca, sap que són rodones i de color marró, amb la closca dura… S’hi acosta, ho toca…, sí ja en troba! Les va posant al cistell a poc a poc, una per una tot dient: “Castanya, al cistell!” Amb el cistell ben ple, la Maria Castanyera torna cap a casa i, com cada any, també prepara la torradora. Els nens i nenes ja ho esperen, no els pot fallar! Vaja, ara plou… com sempre en aquesta època! La Maria Castanyera aboca el què duu en el cistell a dins de la torradora, mentre plou cada cop més fort. A què no sabeu què és el què surt quan plou, i és rodó i de color marró, i té la closca dura? Davant la sorpresa de la Maria Castanyera, que no sap què fer per aturar-ho, els cargols surten de la torradora i s’escampen per tot arreu: uns s’enfilen a la teulada, d’altres se’n van cap als arbres del jardí, i els més agosarats fins i tot entren a dins de la casa!
No hi ha més remei, la Maria Castanyera torna a agafar la manteta i el cistell i se’n torna cap al bosc disposada a buscar millor. És difícil: rodó, de color marró i… potser no era tant dura la closca! Els nens l’esperen, no els pot fallar, com cada any! Darrera unes branques, un entremaliat follet observa cautelós els moviments de la pobra velleta. Des del seu amagatall, el follet pot distingir clarament el que aquella dona estranya s’està posant a dins del cistell. No espera més, se’n va corrents a trobar els seus companys, això s’ha d’aturar de seguida, o es quedaran sense casa! Al cap de poc, una colla de follets bellugadissos envolten la bona dona, que segueix sense adonar-se de res. Ràpids com el llamp, els follets treuen els bolets del cistell de la vella castanyera i l’omplen amb un no-res, naturalment aquest cop de castanyes, per fi!
La Maria Castanyera, cansada però satisfeta, posa les castanyes a la torradora. Una corrua de vailets, grans i petits, fan fila amb la paperina de colors a la mà, i la il·lusió a la cara. Un cop més la castanyera ha complert: Gràcies, follets!
CANÇÓ-DANSA DE LA CASTANYERA: Gestos
QUAN VE EL TEMPS DE COLLIR CASTANYES (remenar amb les mans)
LA CASTANYERA, LA CASTANYERA (posar mocador al cap)
VE CORRENTS DE LA MUNTANYA (fer com si es corre)
AMB LA CISTELLA PENJADA AL BRAÇ. (un braç a la cintura en gerra)
LA CAMISA LI VA PETITA, (amb les mans ajustar la brusa)
LA FALDILLA LI FA CAMPANA, (fer com si s’agafés la faldilla)
LES SABATES LI FAN CLOC-CLOC, (picar de peus amb mans a cintura)
I EN BALLAR SEMPRE GIRA AIXÍ! (donar un volta sobre si mateix)
(Fem una rotllana i girem tot saltant al ritme de la música)
QUAN VE EL TEMPS DE MENJAR CASTANYES ( fer com si es mengés)
LA CASTANYERA, LA CASTANYERA (posar-se el mocador al cap)
VEN CASTANYES DE LA MUNTANYA, (les mans dibuixen una muntanya)
A LA PLAÇA DE LA CIUTAT. (fer una rodona amb la mà)
LA CAMISA LI VA PETITA, (amb les mans ajustar la brusa)
LA FALDILLA LI FA CAMPANA, (fer com si s’agafés la faldilla)
LES SABATES LI FAN CLOC-CLOC, (pica de peus amb les mans a la cintura)
I EN BALLAR SEMPRE GIRA AIXÍ! (donar un volta sobre si mateix)
PROPOSTA DIDÀCTICA-8:
Conte: “La Maria Castanyera i els follets”- Tipus: Paràbola de la natura
- Edat: Menuts (fins a 6 anys
- Recursos: Disfressa de Castanyera o titella de gunt de Castanyera, titelles de dit de follet, imatges, elements naturals (closques de cargols, bolets, castanyes, fulles seques)
- Activitats: (Experiència realitzada amb infants de 3 a 6 anys)
- Escoltar el conte
- Llenguatge Verbal
- Descoberta de l’Entorn
- Observació i imitació d’elements del bosc a la tardor
- Àrees Descoberta d’un mateix i de l’entorn
- Expressió corporal
- Dramatització del conte /Aprendre i ballar la dansa “La Castanya”
- Llenguatge verbal i corporal
- Audició: La Tardor (Vivaldi) / Cançó: Sóc un bolet (la guardiola groga)
- Llenguatge Verbal I Musical
- Endevinalla del bolet
- Llenguatge Verbal
- Descoberta de l’Entorn
- Vestim la Castanyera
- Descoberta de l’Entorn
- Llenguatge Verbal
- Preparem les paperines per a les castanyes
- Llenguatge Plàstic a) Objectius:
- Escoltar el conte
- Escoltar un conte amb l’ajuda de disfresses, titelles i imatges
- Observar i diferenciar diferents elements del bosc a la tardor
- Imitar i expressar amb el cos què fan aquests elements i personatges
- Prendre consciència que hem de respectar tot el què hi ha en el bosc
- Aprendre i ballar la dansa “La Castanya”
- Escoltar l’audició La Tardor de Vivaldi
- Aprendre i cantar la cançó Sóc un bolet
- Resoldre l’endevinalla del bolet
- Vestir la Castanyera i aprendre a fer paperines b) Desenvolupament de l’activitat:
Els nens i nenes seuen en bancs o cuixins situats en semicercle davant meu de 
manera que tots em puguin veure bé, darrera tinc la pantalla o suro on pugui posar les imatges del conte a mesura que vagi avançant la història, en un cantó hi ha una taula amb totes les coses que necessitaré per explicar el conte, i escampades per terra al mig de la rotllana hi ha coses del bosc a la tardor: fulles seques, castanyes, bolets, cargols (només la closca ja n’hi ha prou). Començo a explicar el conte tot presentant-me, mentre davant d’ells em vaig disfressant de castanyera tot anomenant les peces de roba que em vaig posant: el davantal per no embrutar-me quan torri les castanyes, el mocador al cap per no despentinar-me amb el vent de la muntanya, la manta a les espatlles per no tenir fred al bosc, el cistell per posar-hi les castanyes, i el què és més important de tot, unes ulleres ben gruixudes perquè la castanyera ja és velleta i no hi veu gaire! Així vestida me’n vaig a recollir les castanyes (recordem que estaran escampades per la sala com la resta d’elements del bosc), faig veure que no hi veig bé i fins i tot palpo amb la mà cada cosa per assegurar-me’n, mentre vaig explicant com és el que estic buscant. LLavors m’equivoco i agafo els cargols enlloc de les castanyes, i tot dient “Castanya al cistell!”, les vaig posant a dins del cistell que porto a l’altra mà. Pot ser que els nens m’avisin, però jo no els faig cas, i continuo omplint el cistell de cargols. Quan ja els he recollit tots, dono una volta fent que torno cap a casa i, després de treure’m la manta de les espatlles i posar-me el davantal, poso els cargols un a un a la torradora que ja tinc preparada (naturalment sense foc real). Llavors es posa a ploure (puc esquitxar els nens amb aigua de debó o fer-los fer el soroll de la pluja picant amb els dits a la mà), i els cargols se m’escapen de la torradora (els trec o tiro i els escampo), mentre gesticulo tot posant-me les mans al cap, i em queixo exageradament tot fent riure la concurrència. Tot rondiant em trec el davantal i em torno a posar la manteta a les espatlles, agafo el cistell de nou, i me’n torno cap al bosc arrossegant els peus fent veure que estic cansada (dono una volta a la sala caminant a poc a poc perquè sóc velleta). Torno a fer que busco palpant amb les mans i posant els ulls petits (sóc curta de vista i no hi veig gaire, recordeu que porto ulleres gruixudes) i vaig rondinant fent veure que no ho trobo. Aquest cop agafo bolets i els vaig posant igualment a dins del cistell mentre dic allò de “Castanya, al cistell!”. Segurament els nens criden intentant en va avisar-me de l’error, però tampoc no els faig cas i continuo a la meva. Llavors m’aturo i faig aparèixer el follet, que és un titella de dit (millor si un altre adult el pot manipular), el follet està enfadat perquè la castanyera agafa els bolets, que com sabeu són la seva caseta, però ella no se n’adona. El follet parla amb els nens o amb ell mateix queixant-se molt enfadat, i diu que va a buscar ajuda. Al cap de poc torna a aparèixer acompanyat d’altres follets (més titelles de dit, els que em caben en una mà). Els follets treuen els bolets que la castanyera segueix posant al cistell i hi posen les castanyes, mentre que la castanyera sembla no adonar-se de res i els nens no poden parar de riure (també podem fer participar els infants demanat-los que ajudin a recollir les castanyes). Un cop m’adono que tinc el cistell ple, els follets desapareixen i jo dono la volta per anar cap a casa a poc a poc (recordeu que sóc velleta i estic molt cansada, o sigui que vaig arrossegant els peus i encorbant l’esquena exageradament). Aleshores faig la cerimònia de treure’m la manteta de l’espatlla i posar-me el davantal, i poso una per una les castanyes del cistell a la torradora. Les sacsejo tot fent veure que les torro mentre crido ”Castanyes!, castanyes torrades i bufades!” Agafo uns fulls de colors o de paper de diari que ja tindré preparats, i davant d’ells faig alguna paperina per posar les castanyes torrades (ja en tindré d’altres de fetes). Llavors els demano que facin una cua i amb molta parsimònia vaig omplint les paperines però de les que ja tinc torrades prèviament, mentre segueixo cridant “Castanyes, castanyes torrades, i bufades!” i les reparteixo una a cadascun entre l’alegria dels infants. Podem acabar cantant i ballant la cançó-dansa de “La Castanyera”, per donar les gràcies a la protagonista del nostre conte i acomiadar-nos d’ella. 
Després d’explicar el conte els follets surten a saludar els nens i nenes, i els pregunten coses per poder refer la història tot comentant com ha anat, i explicant el què no s’ha entès. Ens entretindrem a observar detingudament les castanyes, bolets i cargols (també es pot fer amb altres elements del bosc com les fulles o els mateixos follets), mentre en fem una acurada descripció tot anomenant la forma, el color, tamany, com es mouen… Llavors, els follets els proposen jugar a fer veure que són algun d’aquests elements que ens trobem quan anem al bosc, i per això reparteixo unes cartolines amb el dibuix d’un personatge del bosc i un cordill per penjar-se’l al coll com si fos una medalla. S’escampen per l’espai i cadascú intenta imitar el personatge que li ha tocat amb el cos fent postures i moviments (puc posar música per ajudar a la concentració). Per exemple, els que són castanyes es cargolen com una bola i rodolen per terra, les fulles poden estar dalt d’un arbre i caure a terra a poc a poc com portats pel vent, els cargols estiren el coll aixecant el cap com si treguessin les banyes i s’arrosseguen per terra, els follets salten i corren d’un lloc a l’altre i s’amaguen, etc. Tornaré a explicar el conte però ara els personatges seran ells mateixos, que amb el cos hauran de fer el que fan els cargols, castanyes, bolets, i follets (la Castanyera continuo sent jo, o no?). Quan jo dic “Castanya, al cistell!” els qui els toqui faran un bot i es posaran dins d’una manta que posaré a terra per fer veure que és el cistell (o bé una rotllana dibuixada a terra amb un guix), i el mateix quan els poso a la torradora o a la paperina. Acabem ballant la dansa de la Castanyera (que ja saben del curs passat).
En una altra sessió ensenyo a ballar la dansa de “La Castanya”. Primer explico la història: la Castanyera té un gatet que es diu Marrameu i s’entreté jugant amb un cabdell de llana mentre les castanyes es torren al foc, quan estan torrades les castanyes peten i salten del foc, llavors el gatet deixa la llana i es dedica a buscar les castanyes que han caigut per jugar-hi, però com que estan torrades es crema els morros i gemega tot fent “Meeeeu!” molt fort. Després d’explicar la història, escoltarem i aprendrem la cançó (1a estrofa i Tornada). Per ballar es posen en dues fileres de castanyers i castanyeres uns davant dels altres mirant-se. Els dic que farem de castanyers i castanyeres (podem posar-los un mocador al cap), i també els posaré un gomet a la punta del peu (de diferent color). Mentre sona l’estrofa ballarem amb els peus tot posant la punta d’un peu davant de l’altra com si ens vulguéssim trepitjar el gomet, i canviant de peu a cada compàs, amb les mans a la cintura. Quan diu “El gatet hi jugarà” ens quedarem quiets amb peus junts i picarem amb les mans a la falda (1 cop), picar de mans (1 cop), i a les mans del company del davant (1 cop), i això ho repetim dues vegades seguint el compàs. En repetir “El gatet hi jugarà” per tercer cop, ens agafarem amb les dues mans al company i donarem una volta tot saltant. Quan ho haguem assajat diverses vegades podem provar de canviar de parella després de donar la volta (hauran d’estar en dues rotllanes, una a dins i una a fora, sempre mirant-se). Si s’utilitza per alguna festa de l’escola com ara la Castanyada, poden fer-se una disfressa de castanyera amb un mocador al cap i un davantal amb paper de seda i crespó.
DANSA-CANÇÓ DE LA CASTANYA (Gestos)
VORA EL FOC HI HA LA MAINADA, (Punta del peu davant de l’atra peu alternant)
QUE CASTANYES VOL TORRAR. “
QUAN ESTIGUIN BUFADETES, “
EL GATET HI JUGARÀ! (Picar les mans a la falda, mans i mans del company)
EL GATET HI JUGARÀ! “
EL GATET HI JUGARÀ! (S’agafen de mans i donen una volta tot saltant)
c) Material:
- Disfressa per a la castanyera (o titella gran de Castanyera), cistell, torradora i paella
- Titelles de dit de follets
- Castanyes, bolets, cargols i altres elements del bosc (si pot ser naturals)
- Paperines i castanyes torrades (opcional)
- Medalles amb les imatges dels personatges del conte: Castanyera, cargols, bolets, castanyes, follets
- Música d’expressió (per exemple “Amanecer” de Carlos Núñez”)
- Música de la cançó-dansa de “La Castanyera” i “La Castanya”
- Gomets de dos colors, mocadors per al cap
- Paper de seda i crespó per a fer els mocadors i davantals (opcional)